HÉRCULES I BARCELONA
Cristina Hinojosa, Marina Llobet i Alberto Rey.
On trobem el carrer d'Hèrcules?
A 5 minuts de la parada Jaume I (Línia groga)
Que hi té a veure Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?
Trobem relacionat el personatge de Hèrcules i Barcelona a partir de diferents elements propis de la ciutat i de llegendes que giren entorn a la fundació de la mateixa.
A 5 minuts de la parada Jaume I (Línia groga)
Que hi té a veure Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?
Trobem relacionat el personatge de Hèrcules i Barcelona a partir de diferents elements propis de la ciutat i de llegendes que giren entorn a la fundació de la mateixa.
Des de temps molt reculats
ha hagut interès en saber quin ha estat l’origen de la ciutat de Barcelona.
Quan manca el coneixement científic apareix la llegenda i en això la nostra
ciutat és rica i plena.
Els primers que es van
qüestionar l’origen de la ciutat van pensar que la resposta als seus dubtes
havia de trobar-se al seu nom. Així, van veure que Barcelona tenia la mateixa
arrel que Amílcar Barca, general cartaginès, i buscant una relació entre ambdós
es digué que Barcelona seria la ciutat dels Barca.
Aquest origen no degué
convèncer tothom i es seguí buscant. L’origen de la ciutat havia de ser
il·lustre i es vinculà amb el semidéu grec Hercles, l’Hèrcules romà, fill de Zeus i de la mortal
Alcmena.
Amb una gran dosis
d’imaginació es relaciona el nom de la ciutat i el personatge mitològic
mitjançant un seguit de llegendes; com la llegenda de la barca novena, en llatí
la barca nona. Com a bona llegenda trobem varies versions, en moltes es
relaciona la fundació de la ciutat amb la tornada d'Hèrcules de robar les pomes
jardí de les Hespèrides. Una bona versió l’explica el mestre Amades. Relaciona
el viatge de la barca nona amb la construcció de la tomba de la seva estimada
Pirene, una tomba que avui són els Pirineus. Joan Amades ho explica així:
“El mitològic Hèrcules ... va armar nou naus
totes elles plenes del més escollit de la seva gent, i va fer via cap aquell
pla tan gemat i rialler que havia vist al peu de Montjuïc per tal de fundar-hi
la ciutat que s’havia proposat establir-hi. Però heus ací que a mitja navegació
va desencadenar-se un temporal desfet que va empènyer les naus enllà i enllà
sense saber pas on anaven, van poder fer peu en terres de Marsella. Les naus,
però, no hi eren totes, en mancava una que van creure perduda. Passada la
maror, Hèrcules i la seva gent feren via arran de costa fins arribar pla la de
Barcelona; van veure amb singular i agradosa sorpresa, que un estol de la seva
gent ja feia temps que treballava ardidament per tal de portar a terme el desig
del gran heroi i que la ciutat ja estava començada. Aquella barca que no va fer
cap a Marsella i que creien perduda, no ho era pas, s’havia escapat del
temporal i havia seguit normalment la seva ruta. Hèrcules estigué contentíssim
dels seus fills i per glorificar la seva memòria i el record de la seva gesta
donà a la ciutat novella el nom de Barca-nona, o sigui de la barca novena,
termes que el pas del temps ha fos i confós fins esdevenir el nom de la nostra
Barcelona”.
Altres llegendes també
relacionen Hèrcules amb la fundació de la ciutat, com la llegenda formada a
partir de l’estada d’Hèrcules a la península ibèrica durant la realització de
la seva penitència per haver assassinat als seus fills.
Una d’elles explica com, sota
les ordres d’Eristeu (rei micenes), Hèrcules havia d’arribar fins a Heriteia
(actual Cadis), per a robar un ramat d’ovelles al gegant Gerió i portar-se-les
a Eristeu. Lògicament Gerió no estava disposat a perdre un ramat d’ovelles, de
manera que Hèrcules i Gerió van protagonitzar una baralla amb una durada d’una
setmana per tota la península. Al matar a Gerió i donar per finalitzada la
batalla, Hèrcules descobreix un paratge tan idíl·lic que decideix fundar allà
una ciutat. Aquesta ciutat era, lògicament, Barcelona.
Una altra relata com,
després d’haver aixecat la serralada dels Pirineus com a sepultura del rei
Tubal, Pirene, Hèrcules s’asseu a Montjuïc a contemplar la bellesa de l’entorn
cansat per tan dura feina. Enamorat del lloc, decideix fundar allà la ciutat de
Barcelona.
És per aquest seguit de
llegendes que s’han mantingut vives al llarg del temps que la ciutat de
Barcelona ret homenatge a el personatge de Hèrcules donant nom a diferents
elements de la ciutat comtal. Diferents fonts d’Hèrcules (una situada al
passeig de Sant Joan i una altra al Palau Reial), o el carrer que va des del
carrer de la Ciutat, davant de la façana gòtica de l’Ajuntament, fins a
la plaça de Sant Just (carrer d’Hèrcules), són els reconeixements de la ciutat
a aquest personatge.
.jpg?uselang=es)
Font
d’Hèrcules. Passeig Sant Joan – Còrsega. Font: Wikimedia Commons
.JPG?uselang=es)
Plaques del Carrer d’Hèrcules. Font: Autors
Proposta d’activitat:
Títol de l’activitat:
El Joc d’Hèrcules i Barcelona
Model o estratègia educativa:
L’estratègia educativa que hem pensat ha estat
crear un joc de taula propi, per a cicle superior, adaptant-lo amb preguntes,
imatges i curiositats del tema en concret que volem que els nostres alumnes
treballin. Hem escollit treballar amb un taulell, tipus joc de taula perquè els
alumnes tinguin una motivació extra que és la competitivitat i amb ella, el
tema és faci més amè i atractiu per a qui hi juga. La idea ha sorgit perquè,
primer de tot vam trobar força difícil poder relacionar les llegendes amb un
carrer de Barcelona, és aleshores que vam tenir la idea de poder fer-ho a
través d’un joc diferent i divertit a la vegada, i que a més consistís en
conèixer aquesta relació d’una manera engrescadora.
Objectius de l’activitat:
-
Conèixer qui era Hèrcules i què té a veure amb la ciutat
de Barcelona
-
Aprendre les curiositats de la llegenda d’Hèrcules per a
conèixer millor el personatge
-
Descobrir els misteris de la llegenda mitjançant un joc
de taula amb daus
-
Aprendre a respectar les regles del joc
-
Tenir en compte el companyerisme i el respecte entre
iguals
-
Dur a terme un coneixement final de l’Heroi mitjançant
preguntes que s’han d’aconseguir encertar.
Descripció de l’activitat:
L’activitat consta d’un taulell de joc principal
on hi ha un recorregut d’onze caselles. A cada una d’elles hi ha una pista de
la pregunta que trobarem a la targeta del número corresponent. Les preguntes
tenen opcions, les quals s’han d’encertar per tal de poder seguir tirant els
daus i arribar al final. Si és falla una pregunta es retrocedeix una casella i
segueix una altra persona.
D’aquesta manera, es llencen els daus, per exemple
surt un 2, doncs s’hauran de col·locar a la casella 2 del taulell de joc i
agafar la targeta número 2 per a poder llegir de què va la pregunta i quines
seran les opcions de resposta. Una vegada el nen ha contestat, la mestra, que
tindrà un solucionari de totes les preguntes, dirà a l’alumes si és la
correcta, o no. Si ho és, segueix avançant , si no és correcta tirarà una
casella enrere del taulell de joc i seguirà un company.
Material necessari
El taulell de joc fabricat manualment
Les targetes
El solucionari
Un dau.
Les targetes
El solucionari
Un dau.
Consells
Pensem que aquest joc està més encarat a cicle
superior, ja que han de tenir una fluïdesa per a llegir de manera autònoma les
targetes, pregunta-resposta.
De tota manera si és volgués fer als altres
cicles, es podria adaptar amb més lletres i més imatges, o inclús aniria bé per
a practicar l’escriptura i la comprensió.
Bibliografia:
Sitios de Barcelona, plana web. Consultat el 22 d’abril a les 11:25: http://www.sitiosdebarcelona.net/2012/03/la-fuente-de-hercules/
Mundo Barceino, blog. Consultat el 22 d’abril a les 12:00:
Activitat “Hèrcules, l’heroi del mediterrani”:
.jpg)
