Cap a on assenyala Colom?

BREU DESCRIPCIÓ DE L'ELEMENT PATRIMONIAL:

El Monument a Colom va ser construït per l’exposició universal a la ciutat de Barcelona al 1888 projectat per l’arquitecte Gaietà Buïgas.

Sobre una base de pedra s’aixeca una columna de ferro de 51 metres, rematada per una corona on està situat un mirador, al qual es pot accedir amb un ascensor interior, i una coberta esfèrica que suporta l’estàtua de set metres d’altura de Cristòfol Colom, obra de Rafael Atché. La base octogonal està flanquejada per vuit lleons, obra d’Agapit Vallmitjana, i per quatre grups escultòrics de personatges vinculats amb la Corona d’Aragó i que varen participar en el descobriment. Intercalades als grups, quatre matrones al•legòriques de Catalunya, Aragó, Castella i Lleó. A cada costat de l’octògon, vuit relleus de bronze amb escenes de la vida de Colom, obres de Josep Llimona i Antoni Vilanova que varen ser robades poc desprès de la seva inauguració, substituïts el 1929 per altres dels escultors Fuxà i Carbonell. Destacar el paper preponderant donat als personatges representatius de la participació catalana en el descobriment, mentre que els Reis Catòlics o els germans Pinzón entre altres, són representats en simples medallons. 

Més tard va servir com a punt de celebració i commemoració dels 400 anys del descobriment d’Amèrica tal i com reflexa una placa de bronze que trobem al peu del monument.

L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió:

El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.

El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos per l'Imperi Turc, que no deixava passar els comerciants europeus cap a l'Àsia.

I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca on probablement sí que nasqué, segons darreres investigacions.

ON ESTÀ SITUAT?

Adreça:  Plaça Portal de la pau, s/n,08001 Barcelona.

Per accedir a aquest emplaçament es pot fer amb el metro L3 parada Drassanes o amb els busos 14, 59, 64, 91, 120, D20, H14

IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?

A partir de la realització d’aquesta activitat volem treballar l’etapa històrica de la colonització europea d’Amèrica, així com el patrimoni que tenim a la nostra ciutat, ja que a partir d’aquest l’utilitzem com a element didàctic per apropar la història als alumnes. Tanmateix, podem enllaçar el descobriment d’Amèrica amb l’Edat Moderna, ja que és en aquesta etapa on Cristòfol Colom arriba al nou continent.

Així doncs, mercès aquest fet històric important, podem treballar i relacionar-lo amb la forma de vida de l’època: com vivien, els transports, l’organització social del moment, els esclaus, els missioners, les diverses cultures -trobem participació de personatges d’altres països, els imperis del moment:

Turc, Asiàtic, Indi…-, la immigració, l’economia, la religió i, sobretot, la situació geogràfica de les diverses localitzacions del moment, tot comparant-les amb les d’avui dia. 

PROPOSTA D'ACTIVITAT:

Títol de l’activitat: “Cap on assenyala Colom?”

Model o estratègia educativa: Kit mòbil.

Objectius de l’activitat:

•   Descobrir cap a on assenyala l’estàtua de Cristòfol Colom en realitat a partir de l’observació in situ. 
•  Crear hipòtesis sobre el misteri. 
• Saber utilitzar diferents objectes per a treballar l’orientació, com la brúixola o els mapes.

Descripció  i funcionament de l’activitat:

Activitat inicial: Partim d’una patata. A partir d’aquest element i la investigació d’ell a internet, llibres, etc., trobem una relació estreta amb la colonització i Cristòfol Colom, del qual hi ha un monument a la nostra ciutat. És aquí on iniciem el nostre enigma que cal donar resposta: Cap on assenyala Colom?

Activitat principal: Duem a terme una sortida al monument de Cristòfol Colom per tal de trepitjar l’escenari a treballar. En un primer moment -després de deixar temps a l’alumnat perquè es faci fotografies-, per petits grups, plantegem una pregunta inicial que cal respondre a partir dels cartells informatius que hi ha a l’interior del monument, entrant per les escales del punt d’informació de l’element patrimonial (veure annexes). Un cop han investigat i han respòs la pregunta correctament, se’ls fa entrega del kit mòbil com a recompensa (un per grup).

A partir de l’adquisició del kit, el qual conté tot el material necessari per seguir investigant i donar una possible resposta a l’enigma, els alumnes es mouen per l’espai patrimonial per tal de fer la investigació i hipòtesis. De tal manera que poden pujar al mirador (entrades ja comprades i col·locades al kit), situar-se al punt exacte i mirar des de la perspectiva i gradació del braç de Colom.

Cal fer èmfasi en la recollida de dades i informació que els/les alumnes van adquirint per tal de tenir el màxim material possible per fer les hipòtesis de resposta a l’enigma. Per això el kit es composa d’una llibreta i llapis, per anotar les cròniques -passos, informació rellevant- que van realitzant, tal i com va fer Colom.

Activitat final: Un cop realitzada l’activitat d’investigació i recollida de dades, fem una posada en comú. Per tal de dur a terme aquesta part, al mateix espai patrimonial trobem una petita plaça on seurem amb els alumnes i ens posarem en rotllana per tal de veure’ns tots i plantejar les hipòtesis realitzades pels grups. Ja exposades totes, en grup-classe decidim amb quina hipòtesi (ben justificada) ens quedem i la recollim com a nostra. (Cal destacar que encara avui dia és un enigma sense resoldre, ja que no trobem la resposta exacte a cap font.) Finalment, traiem les nostres carmanyoles i fem un dinar de germanor tots junts.

Material necessari:

El material necessari per dur a terme l’activitat serà el d’un kit mòbil per grup on hi trobarem:

•      Les entrades per accedir al mirador. 
•      Una brúixola. 
•      Un mapa del món amb el punt on es troba Colom assenyalat. 
•      Un regle.
•      Una lupa.
•     Un bloc de notes i llapis/bolígraf per tal d’anar fent anotacions necessàries de les cròniques que duem a terme per fer aquest “descobriment”.  

Consells i recomanacions:

●   Per poder accedir al mirador de Colom, els nens i nenes entre 4 i 12 anys han de pagar 3€ i els adults 6€.

●   També, cal tenir en compte l’horari d’accés a l’interior del monument: de dll. a div. de 8:30 a 20:30h.

●    Necessitem la col·laboració d’algun adult, ja sigui un altre mestre o de la persona del punt d’informació, per donar inici a l’activitat amb la pregunta inicial.

●   Recomanem deixar a l’inici uns 15 minuts per a que es facin fotos amb els lleons que envolten el monument. 

BIBLIOGRAFIA:

Monument a Cristòfol Colom. Informació general. [En línia] Consultat el 29 d’abril de 2016.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_a_Colom

https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Colom

https://ca.wikipedia.org/wiki/Colonitzaci%C3%B3_europea_d%27Am%C3%A8rica

http://www.barcelonamovie.com/atractiu.aspx?idAtractiu=1&idFilm=1&culture=ca

Localització digital del monument. [en línia] Consultat el 2 de maig de 2016. https://www.google.es/maps/place/Mirador+de+Colom/@41.3757945,2.1777725,15z/data=!4m2!3m1!1s0x0:0x4b11f0a109164714

El Parc de la Ciutadella, un narrador de la història de Barcelona

EL PARC DE LA CIUTADELLA

Un narrador de la història de Barcelona

DESCRIPCIÓ DEL PARC

El Parc de la Ciutadella es troba al Districte de Ciutat Vella, concretament al barri de Sant Pere, Santa Catarina i La Ribera. Està inclòs dins del triangle que formen l’Estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila Olímpica. Es tracta d’un parc d’unes dimensions importants, ja que té una extensió de 17,42 hectàrees, aproximadament, sense tenir en compte l’extensió del Zoo de Barcelona.

Després d’una llarga guerra entre la dinastia dels Borbons i Catalunya (Guerra de Successió), Barcelona va viure un setge protagonitzat per l’exèrcit francoespanyol, que va culminar l’onze de setembre de 1714, quan es va produir el gran assalt de la ciutat de Barcelona. El que avui és conegut com la Ciutadella va ser construït com una fortalesa en forma d’estrella, per ordres de Felip V, qui volia mantenir la ciutat controlada. Va demanar a l’enginyer Jorge Próspero de Verboom la seva construcció, que començà al 1715 i acabà al 1718, convertint-se en la fortalesa més gran d’Europa. El procés de construcció d’aquest indret no va ser gens fàcil: es va haver d’enderrocar gran part del barri de la Ribera, traslladant més de 4.500 dels seus habitants al nou barri de la Barceloneta.

Degut al que aquesta fortalesa representava, va adoptar un caràcter de rebuig durant molt de temps. L’opressió, l’ocupació militar, la supressió de la llibertat o l’absolutisme de l’Antic Règimsón algunes de les connotacions que va tenir i que van ser reforçades quan la Ciutadella va adquirir un caràcter de presó i espai de martiri dels patriotes durant l’ocupació napoleònica, al 1809. Més endavant, al voltant del 1841 es va voler iniciar el seu enderrocament. Tant aquesta petició com altres que es van fer en anys posteriors (1840, 1945 i 1862) van ser denegades, fins que l’any 1869, però, Les Corts sorgides de la revolució del 1868 van aprovar que la propietat dels terrenys d’aquesta fortalesa passava a l’Ajuntament de Barcelona, a canvi de que aquest construís jardins i casernes i pagués l’enderroc. El 1878 es va produir l’enderrocament de la fortalesa, deixant només alguns edificis externs: la Capella Castrense, el Palau del Governador (actual Institut d’Educació Secundària Verdaguer), i l’Arsenal (actual Parlament de Catalunya). A més, es va col·locar el monument del general Prim a la zona d’entrada de l’actual parc.

El 1868, després de l’aixecament contra Isabel ll que va donar fi a la monarquia dels Borbons, a Barcelona es va acceptar l’enderrocament de la Ciutadella i, a partir del 1869 fins el 1884, l’alcalde de la ciutat en aquella època, Francesc Rius i Taulet, va acceptar i començar les obres de construcció del pla presentat per Josep Fontserè, qui va guanyar el concurs l’any 1971 de propostes d’urbanització amb un pla que contenia: diversos jardins, inspirats en els europeus de William Rent a Anglaterra o d’André Le Nôtre, a França; una plaça central i un passeig de circumval·lació, una font monumental, juntament amb elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc; un conjunt d’edificis auxiliars i infraestructures, un pont de ferro sobre les línies del ferrocarril i casetes de serveis diversos. Elies Rogent i Amat va ser  l’encarregat de dirigir aquest procés de construcció, i va introduir algunes modificacions al pla inicial de Josep Fontserè, com ara la inclusió dels edificis de la Plaça d’Armes de la Ciutadella.

Durant el procés de construcció del parc, hi van col·laborar altres artistes del moment, com ara, Antoni Gaudí, qui va intervenir en la construcció de la cascada monumental i Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Castell dels Tres Dragons, entre d’altres. La construcció d’aquest indret es va veure motivada, en gran part, per l’imminent Exposició Universal de 1888.

Anys després es va ampliar el parc amb la construcció d’edificis nous, com el Museu Martorell (antic Museu de Geologia), a l’any 2000; l’umbracle, ja projectat per Josep Fontserè, però, acabat per Josep Amargós i Samaranch; i una part de la “Galeria de les Màquines” (actualment ocupada pels serveis del Zoo de Barcelona). L’any 1892, després de l’Exposició Universal de 1888, alguns terrenys es van cedir al Parc Zoològic de Barcelona (inaugurat el 1892), ja que van quedar sense ús.

Actualment, es tracta d’un parc públic que conserva elements del passat juntament amb altres més moderns, la qual cosa dota de riquesa i bellesa a aquest parc i el fa ser especial i significatiu.

ON ESTÀ SITUAT?

El Parc de la Ciutadella, com ja s’ha dit, es troba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, en la part sud-est de la ciutat de Barcelona i es pot arribar amb diversos mitjans de transport: metro, autobús, tram i tren.

Si es vol arribar amb metro s’ha de baixar a la parada “Arc de Triomf” de la línia 1, o bé baixar a la parada “Barceloneta” de la línia 4. També es pot arribar amb diferents busos que es troben molt a prop del parc, els quals són: el 14,  el 17, el 39, el 45, el 51, el 59, el 64, el D20 i l’H16. Si s’opta pel tram s’ha de baixar a la parada “Ciutadella. Vila Olímpica”. També és possible arribar-hi en tren abaixant-se a l’Estació de França.

IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?

Amb aquesta activitat es vol aconseguir que els alumnes que la facin coneguin la història de la ciutat de Barcelona mitjançant l’espai del Parc de la Ciutadella. Per tal d’assolir-ho s’utilitzarà l’estratègia investigació-acció, la qual fa, d’una banda, que els i les alumnes s’impliquin molt i; de l’altra, que treballin de forma cooperativa per tal d’anar descobrint els diferents enigmes que ajudaran a entendre la història.

L’activitat es dividirà en dues parts, la primera de les quals serà una gimcana en que els alumnes actuaran com investigadors i hauran d’anar superant totes les proves per conèixer els enigmes del parc. També hauran de saber situar-se i dibuixar les rutes que fan, millorant així la seva capacitat d’orientació. La següent part es basarà en situar tots els esdeveniments històrics parlats en ordre en una corda per tal de saber que ha passat al llarg de la història en el parc.

PROPOSTA D’ACTIVITAT

Títol de l’activitat: El Parc de la Ciutadella: un narrador de la història de Barcelona.

Model o estratègia educativa: investigació-acció.

Objectius de l’activitat:

- Conèixer l’espai mitjançant la realització d’activitats diverses.

- Establir connexions entre la història del passat i del present a través del coneixement d’esdeveniments succeïts en diferents moments històrics.

- Fer hipòtesis sobre un tema en concret basant-se en l’observació.

- Desenvolupar una actitud curiosa i d’investigació que promogui l’aprenentatge autònom i alhora cooperatiu. 

- Aprendre a orientar-se en l’espai mitjançant l’ús d’un plànol.

Descripció  i funcionament de l’activitat

L’activitat està basada en dues parts: la primera, que seria la realització d’una gimcana basada en una pregunta d’investigació i; la segona, que seria la reconstrucció de la història mitjançant la col·locació en una línia del temps de les fotografies que representen cada punt de la gimcana.

PRIMERA PART: LA GIMCANA D’INVESTIGACIÓ(1 hora i 30 minuts)

L’activitat es genera entorn a la pregunta “Què va passar al Parc de la Ciutadella?”. Per tal d’arribar a la resposta els i les alumnes adoptaran el paper d’investigadors i recorreran el parc realitzant diferents proves. El grup-classe s’haurà de dividir en cinc grups d’entre cinc a set persones, i cada grup haurà de superar cinc proves que es realitzaran en cinc indrets diferents del parc.

A mesura que realitzin cada prova, tornaran al punt base, on estarà el/la mestre/a i els validarà aquella prova. Un cop validada, el/la professor/a els donarà el material necessari per realitzar la següent prova. L’ordre de realització de les diferents proves no serà el mateix per a cada grup per tal d’evitar que més d’un grup es trobi en el mateix punt.

Per realitzar cadascuna de les proves es donaran dos elements a cada grup: una fotografia del lloc on han d’anar i un paper on indica el que han d’esbrinar i/o fer en aquell espai. Abans de començar amb el que podríem anomenar “la gimcana d’investigació” s’explicarà com funciona l’activitat i que, a part de realitzar cada prova, tindran un mapa del Parc de la Ciutadella on hauran d’anar enganxant les fotografies dels diferents llocs on es troben aquests en el mapa. Això, serà també part de cada prova, la qual només serà validada en cas que tant el que s’hagi demanat estigui fet correctament com que la fotografia estigui ben col·locada en el mapa del parc.

Abans de començar cada prova hauran de cercar l’emplaçament on es troba aquesta. Els diferents punts o parades dels quals compta “la gimcana d’investigació” són els següents:

La cascada monumental

En aquest punt els i les alumnes hauran de fer diferents hipòtesis sobre el perquè es va fer la cascada del Parc de la Ciutadella i hauran de realitzar un dibuix d’aquesta. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’espai de l’aigua”.

La Parròquia castrense

En aquest lloc,  el grup haurà de fer hipòtesis sobre el que és el lloc i en quin moment va ser construït. També hauran de respondre a la pregunta “Et recorda a algun edifici del teu barri/poble? Pels alumnes l’emplaçament rebrà el nom de “el lloc castrense”.

El Parlament

Aquí, els alumnes hauran de respondre a tres qüestions: “Què creieu que és aquest edifici?”, “Què creieu què es fa en aquest lloc?”, “Quines persones hi treballen?”. A més, hauran de cercar el nom de l’edifici i apuntar-ho. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’edifici del poder”.

El castell dels 3 dragons

Al castell, els i les alumnes hauran de dedicar-se a observar l’edifici i fer hipòtesis sobre l’ús que creguin que tenia quan es va construir i, si creuen que era el mateix d’ara o ha canviat i com ho ha fet. També, hauran de cercar unes plaques blanques que es troben a la façana i hauran de dir què hi posa en aquestes. Una vegada hagin fet aquest exercici d’observació, hauran d’explicar per què creuen que es van posar aquests noms en aquestes plaques i quina relació podria tenir amb la funció actual de l’edifici. Pels alumnes aquest espai rebrà el nom de “el castell canviant”.

Escultura als voluntaris catalans

En aquest lloc els nens i nenes hauran de buscar, primerament, una placa on trobin informació sobre l’escultura. Un cop llegida la placa hauran d’imaginar-se sent els voluntaris catalans i pensar com actuarien en la situació que l’escultura descriu. Hauran de gravar-se en vídeo representant aquesta escena. Pels alumnes aquest emplaçament rebrà el nom de “l’escultura del poble unit”.

Un cop tots els grups hagin realitzat totes les proves, els alumnes, juntament amb la guia del/la docent, exposaran el que han fet a cada prova, corregiran la localització de cada punt (la mestra enganxarà les fotografies en un mapa, igual que havien fet els alumnes), i els continguts treballats a cada prova.

SEGONA PART: UNA CORDA COM A LÍNIA DEL TEMPS (40 minuts)

Un cop realitzada la primera part i posada en comú el/la mestre/a amb l’ajuda d’un dels mestres que hagin vingut, posarà una corda entre dos arbres que estarà lligada a cadascun d’aquests i es mantindrà tibant. S’explicarà als i els alumnes que en aquesta hauran de penjar amb una pinça les fotografies de cada lloc com si la corda fos una línia del temps i les fotografies es col·loquessin en el moment en què es va construir l’emplaçament que es veu en elles.

La corda començarà a l’any 1700 i acabarà en el 2016. Hi haurà marques de color vermell que indicaran el canvi de segle i marques de color blanc que indicaran la meitat de segle. A més, es col·locarà un paper penjat en aquesta que indiqui a quin any correspon cada marca.

Els alumnes tindran una estona per rumiar sobre quan creuen que es va construir cada espai del parc, i després es posarà en comú. Llavors, cada grup penjarà la seva foto. Cada grup es distingirà de la resta pel color del  marc de les fotos, que serà de diferent color.

Finalment, un cop tots els grups hagin posat un per un les seves fotografies de forma ordenada, col·locant cada membre del grup una d’aquestes, es dirà quan es va construir cada espai i s’aniran comptant els punts de cada equip. Guanyarà l’equip que tingui més encerts.

Material necessari

El material necessari per a la primera part serà: un plànol del Parc de la Ciutadella per a cada grup, les cinc fotografies de cada emplaçament per a cada grup amb un marc de color diferent per a cadascun, les cinc targetes que indiquen què s’ha de fer a cada prova i el blutack per tal d’enganxar les fotografies al plànol.

Per a la segona part, el material necessari serà la corda, les pinces, les fotografies de cada emplaçament utilitzades durant la gimcana, i les targetes que indiquen els anys que es posaran sobre la corda.

Consells i recomanacions

Es necessitarà la col·laboració de cinc mestres de l’escola que tinguin disponibilitat horària per acompanyar els alumnes durant la realització de les proves. L’activitat es pot realitzar durant un matí sencer i seria convenient que entre les dues parts de l’activitat es deixés mitja hora d’esbarjo per tal que els nens esmorzessin i descansessin.

És recomanable que els grups de la gimcana s’establissin dos o tres dies abans de la sortida a classe per tal que una persona de cada grup portés una càmera amb la qual es gravaria el vídeo a la parada de la gimcana “escultura als voluntaris catalans”.

Com que és un espai a l’aire lliure, convindria que l’activitat no es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien còmodes realitzant-la.

BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/ Recuperat el 27 d’abril de 2016.

Conocer Barcelona. Parque de la Ciutadella https://www.conocerbarcelona.com/parque-ciutadella. Recuperat el 12 d’abril de 2016.

Parc de la Ciutadella https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadella. Recuperat el 15 d’abril de 2016.

Rutas con Historia. Edad Contemporánea http://www.rutasconhistoria.es/loc/parque-de-la-ciudadela Recuperat el 27 d’abril de 2016.

Vázquez, J. i Sánchez, C. (abril de 2002). El Parque de la Ciudadela de Barcelona.  Trabajos de campo e itinerarios urbanos http://www.ub.edu/geocrit/ciutadella.htm Recuperat el 12 d’abril de 2016.

Visit Barcelona. Parc de la Ciutadella http://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/380/parc-de-la-ciutadella.html Recuperat el 12 d’abril de 2016.

ELS FANALS DE GAUDÍ

Descripció de l'element patrimonial

Antoni Gaudí, arquitecte i màxim representant del modernisme català, va acabar la carrera d’arquitectura al 1878. Al poc d’acabar, Gaudí va rebre l’encàrrec, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la creació del disseny d’unes faroles que formessin part de l’enllumenat públic de la ciutat, que aleshores era de gas. Més endavant van passar a ser elèctrics.

Per a aquest encàrrec va dissenyar dos diferents tipus de fanals: un de sis braços, que es van instal·lar dos a la plaça Reial, i un altre de tres, que en podem trobar dos també a Pla de Palau, davant de la Delegació del Govern espanyol. Els fanals van ser inaugurats a les festes de la Mercè de 1879.

On estan situats?

 

Plaça Reial, Barcelona (Font: Google Maps)

Pla de Palau, Barcelona. (Font: Google Maps)

Com arribar-hi?

Plaça Reial: Per arribar a la plaça Reial la parada de metro més propera és Liceu (L-3). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 14, 59, 91, N9, N12 i N15, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona a Plaça Catalunya hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la RENFE, que comuniquen amb la L3, o s'hi pot arribar fent una petita passejada.

Pla de Palau: Per arribar a Pla de Palau la parada de metro més propera és Barceloneta (L-4). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 39, 59, 64, 120, 51, D20, H16, N0, N6, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona es pot arribar en RENFE a l’estació de França.

Disseny dels fanals

Parlant del disseny veiem que els dos primers terços són iguals, tots dos estan fets de ferro colat o forja i bronze, tenen la mateixa base de base i les columnes de suport llueixen l’actual escut de la ciutat en la seva part central.

Les diferències

Els fanals de sis braços: Les principals característiques diferenciadores, a part dels sis braços, són les dues serps que formen el caduci, símbol del comerç, i el casc de Mercuri, que en la mitologia romana representa al Déu del comerç. Tot plegat representa el progrés del comerç, de la indústria i dels negocis. Per aquest motiu també podem trobar aquests símbols en els edificis construïts a la mateixa època.

Fanal de 6 braços. Plaça Reial. (Font: autors)

Serp del caduci. Plaça Reial. (Font: autors)

Casc de Mercuri. Plaça Reial. (Font: autors)

 Els fanals de tres braços: N’hi ha també dos a Pla de Palau. La principal característica diferenciadora és la corona invertida que sobresurt per sobre dels fanals on es poden veure tres dracs.

Fanal de tres braços. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Proposta didàctica

Previ a la sortida

Activitat 1

Títol de l'activitat: El joc de les ximpleries
Model educatiu: Dialògic en petits grups
Destinataris: Cicle mitjà tot i que és molt fàcil dur-la a terme a cicle superior.

Descripció de l'activitat: 

 Es treballarà amb 4 grups de 6 persones. Els grups hauran de ser el màxim d’equilibrats possible. Cada grup tindrà un color: vermell, verd, blau i groc.

A cada grup se li donarà un sobre del seu color que contindrà 4 frases que fan referència als fanals de Gaudí. Per exemple:

1. Els fanals de Gaudí es troben a la plaça Reial i a Pla de Palau de Barcelona.

2. Els fanals van ser una de les primeres obres que se li van encarregar a Gaudí. Molt abans que la Sagrada Família o el Parc Güell.

3. Alguns fanals compten amb la figura d’unes serps enroscades.

4. Els fanals de Gaudí segueixen en construcció avui dia.

D’aquestes quatre afirmacions només n’hi ha tres que són certes i n’hi ha una que és falsa. En aquest cas les tres primeres són les verdaderes.

Cada grup sabrà quina d’aquestes frases és la que no es correspon amb la realitat i, tenint en compte el que saben que és cert i el que no, hauran de pensar dues afirmacions més que siguin falses i que afegiran dins del seu sobre.

A cada sobre, doncs, hi haurà 6 frases (totes escrites a mà pels membres del grup) de les quals la meitat seran certes i la meitat seran falses.

Quan tots els grups hagin acabat. El mestre intercanviarà els sobres i cada grup disposarà d’un temps concret per intentar esbrinar quines d’aquestes frases són veritat i quines no ho són.

Després, en veu alta es farà la correcció. Per cada encert es donarà un punt a l’equip que respon i per cada error es donarà un punt a l’equip que ha formulat l’afirmació. Cada afirmació correcta s’anirà enganxant a un mural que quedarà penjat a la classe per tal que els alumnes vegin les característiques reals dels fanals de Gaudí.

Activitat 2

Títol de l'activitat: La importància dels símbols
Model educatiu: Dialògic en gran grup

Descripció de l'activitat:

També farem una activitat per entendre millor el que Gaudí va voler simbolitzar amb aquests fanals i com ho va fer. A partir de l’observació les imatges dels fanals farem una activitat dialògica on els alumnes hauran d’intentar donar significat al que representa el casc i les serps dels fanals de sis braços de la plaça Reial.

Anirem anotant a la pissarra les diferents hipòtesis que vagin sorgint per part dels alumnes. Quan hagin sortit diferents possiblitats els explicarem quin és el valor real que li va donar Gaudí (el casc és el que fa referència a Mercuri déu del comerç en la mitologia romana i les serps formen el caduci, també símbol del comerç).

Caduci: Símbol del comerç. (Font: wikimedia commons)

Després per grups pensaran quin pot ser el significat dels tres dracs que sobresurten dels fanals de Pla de Palau i ho apuntaran. Podran buscar informació per Internet o mitjançant llibres sobre mitologia. Ho posarem en comú després d’haver realitzat la sortida i hagin pogut observar els fanals en persona.


Durant la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Visita als fanals de Gaudí
Model educatiu: Itinerari

Descripció de l'activitat:

Farem un petit itinerari dirigit pel mestre. Primer visitarem els fanals de Pla de Palau i després els de plaça Reial i observarem les diferents característiques dels fanals que hem treballat a classe a partir del “Joc de les ximpleries”.

Un cop a la Plaça Reial tornarem a fer els mateixos quatre grups que a la primera activitat i farem una petita enquesta a la gent que passi per la plaça. Es tracta de fer tres preguntes molt curtes que haurem preparat a classe prèviament en català i en anglès:

1. D’on és?

    a) Barcelona

    b) Catalunya

    c) Espanya

    d) Fora d’Espanya

2. Sap qui va dissenyar els fanals d’aquesta plaça?

3. Sap qui va ser Antoni Gaudí?

Nota: Procurarem que cada grup faci les preguntes a unes 5 o 6 persones diferents i que com a mínim hi hagi alguna de Barcelona i algun estranger.

Després de la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Coneixem el que ens envolta?
Model educatiu: Anàlisi i conclusions a partir del treball a la sortida.

Descripció de l'activitat:

Es tracta de fer el buidatge de les enquestes que haurem realitzat a la sortida. Es tracta d’analitzar quin grau de coneixement tenim del patrimoni que ens envolta i observar si hi ha diferències entre la gent que viu a Barcelona i la gent que ve de turisme a la ciutat. També es pot fer una petita reflexió sobre perquè creiem que hi ha hagut aquests resultats.

Consells

- Cal avisar a les famílies de que tot i ser una sortida per la ciutat es caminarà força estona de manera que caldrà que els nens duguin calçat i roba còmode.

- Es recomana seguir aquesta ruta per anar caminant d’un lloc a l’altre. Més o menys es triga 15 minuts a pas normal. Calculem que amb un grup gran de nens es pot trigar uns 25-30 minuts.

Font: Google Maps

- El trajecte en certs punts és per carrers estrets per on poden passar cotxes. S’ha de vigilar especialment en aquests trams.

- A la plaça Reial hi ha molt d’espai per aturar-se a esmorzar o dinar si cal.

- En tractar-se del centre de la ciutat és possible que hi hagi gran quantitat de gent (sobretot turistes) per qualsevol dels llocs per on passa l’itinerari. Cal preparar l’alumnat i demanar respecte i bona educació.