El Parc de la Ciutadella es troba al Districte de Ciutat Vella,
concretament al barri de Sant Pere, Santa Catarina i La Ribera. Està inclòs
dins del triangle que formen l’Estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila
Olímpica. Es tracta d’un parc d’unes dimensions importants, ja que té una
extensió de 17,42 hectàrees, aproximadament, sense tenir en compte l’extensió
del Zoo de Barcelona.
Després d’una llarga guerra entre la dinastia dels Borbons i
Catalunya (Guerra de Successió), Barcelona va viure un setge protagonitzat per
l’exèrcit francoespanyol, que va culminar l’onze de setembre de 1714, quan es
va produir el gran assalt de la ciutat de Barcelona. El que avui és conegut com
la Ciutadella va ser construït com una fortalesa en forma d’estrella, per
ordres de Felip V, qui volia mantenir la ciutat controlada. Va demanar a
l’enginyer Jorge Próspero de Verboom la seva construcció, que començà al 1715 i
acabà al 1718, convertint-se en la fortalesa més gran d’Europa. El procés de
construcció d’aquest indret no va ser gens fàcil: es va haver d’enderrocar gran
part del barri de la Ribera, traslladant més de 4.500 dels seus habitants al
nou barri de la Barceloneta.
Degut al que aquesta fortalesa representava, va adoptar un
caràcter de rebuig durant molt de temps. L’opressió, l’ocupació militar, la
supressió de la llibertat o l’absolutisme de l’Antic Règimsón algunes de les
connotacions que va tenir i que van ser reforçades quan la Ciutadella va
adquirir un caràcter de presó i espai de martiri dels patriotes durant
l’ocupació napoleònica, al 1809. Més endavant, al voltant del 1841 es va voler
iniciar el seu enderrocament. Tant aquesta petició com altres que es van fer en
anys posteriors (1840, 1945 i 1862) van ser denegades, fins que l’any 1869,
però, Les Corts sorgides de la revolució del 1868 van aprovar que la propietat
dels terrenys d’aquesta fortalesa passava a l’Ajuntament de Barcelona, a canvi
de que aquest construís jardins i casernes i pagués l’enderroc. El 1878 es va
produir l’enderrocament de la fortalesa, deixant només alguns edificis externs:
la Capella Castrense, el Palau del Governador (actual Institut d’Educació
Secundària Verdaguer), i l’Arsenal (actual Parlament de Catalunya). A més, es
va col·locar el monument del general Prim a la zona d’entrada de l’actual parc.
El 1868, després de l’aixecament contra Isabel ll que va donar fi
a la monarquia dels Borbons, a Barcelona es va acceptar l’enderrocament de la
Ciutadella i, a partir del 1869 fins el 1884, l’alcalde de la ciutat en aquella
època, Francesc Rius i Taulet, va acceptar i començar les obres de construcció
del pla presentat per Josep Fontserè, qui va guanyar el concurs l’any 1971 de
propostes d’urbanització amb un pla que contenia: diversos jardins, inspirats
en els europeus de William Rent a Anglaterra o d’André Le Nôtre, a França; una
plaça central i un passeig de circumval·lació, una font monumental, juntament
amb elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc; un conjunt d’edificis
auxiliars i infraestructures, un pont de ferro sobre les línies del ferrocarril
i casetes de serveis diversos. Elies Rogent i Amat va ser l’encarregat de dirigir aquest procés de
construcció, i va introduir algunes modificacions al pla inicial de Josep
Fontserè, com ara la inclusió dels edificis de la Plaça d’Armes de la
Ciutadella.
Durant el procés de construcció del parc, hi van col·laborar
altres artistes del moment, com ara, Antoni Gaudí, qui va intervenir en la
construcció de la cascada monumental i Lluís Domènech i Montaner, arquitecte
del Castell dels Tres Dragons, entre d’altres. La construcció d’aquest indret
es va veure motivada, en gran part, per l’imminent Exposició Universal de 1888.
Anys després es va ampliar el parc amb la construcció d’edificis
nous, com el Museu Martorell (antic Museu de Geologia), a l’any 2000;
l’umbracle, ja projectat per Josep Fontserè, però, acabat per Josep Amargós i
Samaranch; i una part de la “Galeria de les Màquines” (actualment ocupada pels
serveis del Zoo de Barcelona). L’any 1892, després de l’Exposició Universal de
1888, alguns terrenys es van cedir al Parc Zoològic de Barcelona (inaugurat el
1892), ja que van quedar sense ús.
Actualment, es tracta d’un parc públic que conserva elements del
passat juntament amb altres més moderns, la qual cosa dota de riquesa i bellesa
a aquest parc i el fa ser especial i significatiu.
ON ESTÀ SITUAT?
El Parc de la Ciutadella, com ja s’ha dit, es troba al barri de
Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, en la part sud-est de la ciutat de
Barcelona i es pot arribar amb diversos mitjans de transport: metro, autobús,
tram i tren.
Si es vol arribar amb metro s’ha de baixar a la parada “Arc de
Triomf” de la línia 1, o bé baixar a la parada “Barceloneta” de la línia 4.
També es pot arribar amb diferents busos que es troben molt a prop del parc,
els quals són: el 14, el 17, el 39, el
45, el 51, el 59, el 64, el D20 i l’H16. Si s’opta pel tram s’ha de baixar a la
parada “Ciutadella. Vila Olímpica”. També és possible arribar-hi en tren abaixant-se
a l’Estació de França.
IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?
Amb aquesta activitat es vol aconseguir que els alumnes que la
facin coneguin la història de la ciutat de Barcelona mitjançant l’espai del Parc
de la Ciutadella. Per tal d’assolir-ho s’utilitzarà l’estratègia
investigació-acció, la qual fa, d’una banda, que els i les alumnes s’impliquin
molt i; de l’altra, que treballin de forma cooperativa per tal d’anar
descobrint els diferents enigmes que ajudaran a entendre la història.
L’activitat es dividirà en dues parts, la primera de les quals
serà una gimcana en que els alumnes actuaran com investigadors i hauran d’anar
superant totes les proves per conèixer els enigmes del parc. També hauran de
saber situar-se i dibuixar les rutes que fan, millorant així la seva capacitat
d’orientació. La següent part es basarà en situar tots els esdeveniments
històrics parlats en ordre en una corda per tal de saber que ha passat al llarg
de la història en el parc.
PROPOSTA D’ACTIVITAT
Títol de l’activitat:El Parc de la Ciutadella: un narrador de la
història de Barcelona.
Model o estratègia educativa: investigació-acció.
Objectius de l’activitat:
- Conèixer l’espai mitjançant la realització d’activitats
diverses.
- Establir connexions entre la història del passat i del present a
través del coneixement d’esdeveniments succeïts en diferents moments històrics.
- Fer hipòtesis sobre un tema en concret basant-se en
l’observació.
- Desenvolupar una actitud curiosa i d’investigació que promogui
l’aprenentatge autònom i alhora cooperatiu.
- Aprendre a orientar-se en l’espai mitjançant l’ús d’un plànol.
Descripció i funcionament de l’activitat
L’activitat està basada en dues parts: la primera, que seria la
realització d’una gimcana basada en una pregunta d’investigació i; la segona,
que seria la reconstrucció de la història mitjançant la col·locació en una
línia del temps de les fotografies que representen cada punt de la gimcana.
PRIMERA PART: LA GIMCANA D’INVESTIGACIÓ(1 hora i 30 minuts)
L’activitat es genera entorn a la pregunta “Què va passar al Parc
de la Ciutadella?”. Per tal d’arribar a la resposta els i les alumnes adoptaran
el paper d’investigadors i recorreran el parc realitzant diferents proves. El
grup-classe s’haurà de dividir en cinc grups d’entre cinc a set persones, i cada
grup haurà de superar cinc proves que es realitzaran en cinc indrets diferents
del parc.
A mesura que realitzin cada prova, tornaran al punt base, on
estarà el/la mestre/a i els validarà aquella prova. Un cop validada, el/la
professor/a els donarà el material necessari per realitzar la següent prova.
L’ordre de realització de les diferents proves no serà el mateix per a cada
grup per tal d’evitar que més d’un grup es trobi en el mateix punt.
Per realitzar cadascuna de les proves es donaran dos elements a
cada grup: una fotografia del lloc on han d’anar i un paper on indica el que
han d’esbrinar i/o fer en aquell espai. Abans de començar amb el que podríem
anomenar “la gimcana d’investigació” s’explicarà com funciona l’activitat i
que, a part de realitzar cada prova, tindran un mapa del Parc de la Ciutadella
on hauran d’anar enganxant les fotografies dels diferents llocs on es troben
aquests en el mapa. Això, serà també part de cada prova, la qual només serà
validada en cas que tant el que s’hagi demanat estigui fet correctament com que
la fotografia estigui ben col·locada en el mapa del parc.
Abans de començar cada prova hauran de cercar l’emplaçament on es
troba aquesta. Els diferents punts o parades dels quals compta “la gimcana
d’investigació” són els següents:
La cascada monumental
En aquest punt els i les alumnes hauran de fer diferents hipòtesis
sobre el perquè es va fer la cascada del Parc de la Ciutadella i hauran de
realitzar un dibuix d’aquesta. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de
“l’espai de l’aigua”.
La Parròquia castrense
En aquest lloc, el grup haurà
de fer hipòtesis sobre el que és el lloc i en quin moment va ser construït.
També hauran de respondre a la pregunta “Et recorda a algun edifici del teu
barri/poble? Pels alumnes l’emplaçament rebrà el nom de “el lloc castrense”.
El Parlament
Aquí, els alumnes hauran de respondre a tres qüestions: “Què
creieu que és aquest edifici?”, “Què creieu què es fa en aquest lloc?”, “Quines
persones hi treballen?”. A més, hauran de cercar el nom de l’edifici i
apuntar-ho. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’edifici del poder”.
El castell dels 3 dragons
Al castell, els i les alumnes hauran de dedicar-se a observar
l’edifici i fer hipòtesis sobre l’ús que creguin que tenia quan es va construir
i, si creuen que era el mateix d’ara o ha canviat i com ho ha fet. També,
hauran de cercar unes plaques blanques que es troben a la façana i hauran de
dir què hi posa en aquestes. Una vegada hagin fet aquest exercici d’observació,
hauran d’explicar per què creuen que es van posar aquests noms en aquestes
plaques i quina relació podria tenir amb la funció actual de l’edifici. Pels
alumnes aquest espai rebrà el nom de “el castell canviant”.
Escultura als voluntaris catalans
En aquest lloc els nens i nenes hauran de buscar, primerament, una
placa on trobin informació sobre l’escultura. Un cop llegida la placa hauran
d’imaginar-se sent els voluntaris catalans i pensar com actuarien en la
situació que l’escultura descriu. Hauran de gravar-se en vídeo representant
aquesta escena. Pels alumnes aquest emplaçament rebrà el nom de “l’escultura
del poble unit”.
Un cop tots els grups hagin realitzat totes les proves, els
alumnes, juntament amb la guia del/la docent, exposaran el que han fet a cada
prova, corregiran la localització de cada punt (la mestra enganxarà les
fotografies en un mapa, igual que havien fet els alumnes), i els continguts
treballats a cada prova.
SEGONA PART: UNA CORDA COM A LÍNIA DEL TEMPS (40 minuts)
Un cop realitzada la primera part i posada en comú el/la mestre/a
amb l’ajuda d’un dels mestres que hagin vingut, posarà una corda entre dos
arbres que estarà lligada a cadascun d’aquests i es mantindrà tibant.
S’explicarà als i els alumnes que en aquesta hauran de penjar amb una pinça les
fotografies de cada lloc com si la corda fos una línia del temps i les
fotografies es col·loquessin en el moment en què es va construir l’emplaçament
que es veu en elles.
La corda començarà a l’any 1700 i acabarà en el 2016. Hi haurà
marques de color vermell que indicaran el canvi de segle i marques de color
blanc que indicaran la meitat de segle. A més, es col·locarà un paper penjat en
aquesta que indiqui a quin any correspon cada marca.
Els alumnes tindran una estona per rumiar sobre quan creuen que es
va construir cada espai del parc, i després es posarà en comú. Llavors, cada
grup penjarà la seva foto. Cada grup es distingirà de la resta pel color
del marc de les fotos, que serà de
diferent color.
Finalment, un cop tots els grups hagin posat un per un les seves
fotografies de forma ordenada, col·locant cada membre del grup una d’aquestes,
es dirà quan es va construir cada espai i s’aniran comptant els punts de cada
equip. Guanyarà l’equip que tingui més encerts.
Material necessari
El material necessari per a la primera part serà: un plànol del
Parc de la Ciutadella per a cada grup, les cinc fotografies de cada emplaçament
per a cada grup amb un marc de color diferent per a cadascun, les cinc targetes
que indiquen què s’ha de fer a cada prova i el blutack per tal d’enganxar les fotografies al plànol.
Per a la segona part, el material necessari serà la corda, les
pinces, les fotografies de cada emplaçament utilitzades durant la gimcana, i
les targetes que indiquen els anys que es posaran sobre la corda.
Consells i recomanacions
Es necessitarà la col·laboració de cinc mestres de l’escola que
tinguin disponibilitat horària per acompanyar els alumnes durant la realització
de les proves. L’activitat es pot realitzar durant un matí sencer i seria
convenient que entre les dues parts de l’activitat es deixés mitja hora
d’esbarjo per tal que els nens esmorzessin i descansessin.
És recomanable que els grups de la gimcana s’establissin dos o
tres dies abans de la sortida a classe per tal que una persona de cada grup
portés una càmera amb la qual es gravaria el vídeo a la parada de la gimcana “escultura
als voluntaris catalans”.
Com que és un espai a l’aire lliure, convindria que l’activitat no
es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien còmodes
realitzant-la.
Vázquez, J. i Sánchez, C. (abril de 2002). El Parque de la
Ciudadela de Barcelona. Trabajos de
campo e itinerarios urbanos http://www.ub.edu/geocrit/ciutadella.htm Recuperat el 12 d’abril de 2016.
Mapa de Barcelona on es veuen els tres restaurants
Font: Google Earth
Història de la gastronomia catalana
Molts antropòlegs diuen que la cuina o gastronomia és un fidel reflex de les societats i que els restaurants són part de la cultura d'un territori o un país. En el cas de Catalunya, la seva gastronomia ha ajudat a que sigui un país més conegut a Europa i a la resta del món.
La gastronomia
catalana, segons Jaume Fàbrega
(professor de Gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB)
és una de les cuines més antigues
d'Europa i amb una identitat pròpia
la qual es pot observar als seus plats. Dues de les característiques d'aquesta
cuina són la bona combinació entre la
tradició i la perfecció en els seus plats i l'ús d'ingredients de qualitat,
singularitat locals i de temporada (de mar, muntanya o hort). Així mateix, la
cuina catalana és complexa, rica i
variada i amb influències, al llarg dels segles, d'altres cultures com la
francesa, italiana, grega, àrab o jueva. L'origen d'aquesta cuina ja data de
l'època dels romans. Per tant es podria dir que la cuina catalana és un recull
de diferents cultures que han passat per aquest territori des de l'imperi Romà
fins a l'actualitat gràcies a la seva capacitat d'agafar e millor de es
gastronomies estrangeres o en contacte amb aquest territori.
De totes les cultures que han passat per terres catalanes, les que més han
influenciat han estat la dels ibers, fenicis, grecs, romans, jueus, àrabs, francesos
i italianes. Gràcies a l'arribada dels grecs
va aparèixer l'oli d'oliva, el vi i el cultiu d'ametllers i oliveres. Amb els romans es va elaborar l'escabetx, el
vinagre, els embotits, els pernils, el peix salat, la fruita seca i dolços com
les torradetes de Santa Teresa amb mel, els panellets, el torró de Xixona o les
ametlles amb vi dolç. Així mateix, també se li donava força importància a
productes propis com el peix.
L'edat mitjana destaca per la influència principalment
dels àrabs, però també dels jueus i la mediterrània. Aquestes cultures van aportar una gran quantitat
de nous ingredients a la cuina catalana d'aquell temps. Entre aquests nous
aliments destacar l'arròs, espinacs, fideus, llimones, sucre, albergínies,
verdures, el xató, la carxofa, l'all, el pebre, els cigrons o espècies (com l'alfàbrega, el safrà, el comí i l'algaravia). Així mateix, també es van introduir noves tècniques culinàries com la
destil·lació d'alcohol.
Tant els àrabs com els jueus van introduir noves coccions (en terrisses)
de la carn i les hortalisses que es coneixen
com els guisats i els estofats.
Amb el descobriment
d'Amèrica es van introduir les mongetes, les patates, el tomàquet o la
xocolata, ingredients bàsics de molts dels plats actuals de la cuina catalana
(botifarra en mongetes, el trinxat de col i patates o el pa amb tomàquet o amb
xocolata).
Ja al segle XV
el xai era la principal carn, la qual o es rostia o es guisava, però també va
aparèixer el bacallà assecat, de Portugal. La resta del peix que es menjava
s'acompanyava amb verdures i suquet, oli i pebre. La ingesta de verdures era
habitual i el meló i el raïm la principal fruita. També es menjaven fruits
secs, es bevia vi negre i la crema es va posar de moda, sempre acompanyada de
mel o sucre.
Com a curiositat comentar que, segons el cuiner Josep Lladonosa i la seva
exhaustiva recerca en la cultura del menjar, al segle XVIII va aparèixer la
primera referència escrita sobre l'ús del pa amb tomàquet a la cuina catalana.
Al segle XVII
la cuina catalana va millorar degut a l'aparició de les fondes (paraula
d'origen àrab, alfòndec, que significa magatzem que serveix per guardar
mercaderies, per menjar i dormir). Gràcies a les fondes van sorgir plats que
avui dia són característics de la cuina catalana actual com per exemple el
guisat de llebre, l'estofat de patates, l'escudella, la sopa de mandonguilles o
el fricandó.
A finals del segle XIX
Barcelona va esdevenir un dels moments més àlgid conegut com la febre d'or on
la ciutat s'anava tornant més cosmopolita i una nova classe social va
aparèixer: la burgesia. Per donar resposta a aquesta classe social
enriquida, van aparèixer els restaurants de luxe on la seva cuina era força
semblant als restaurants francesos d'aquell moment. Així doncs, la figura de
restaurant (sorgida durant la revolució francesa) havia arribat al moment més
àlgid respecte a un estil de cuina exquisida i refinada. D'aquesta manera, ens
trobem que durant aquest segle coincideixen dues classes de cuina, la
francesa burgesa i la tradicional i casolana (feien plats com la botifarra o llom amb
mongetes, el bacallà a la llauna, els macarrons amb sofregit, botifarra i gratinats al forn o la paella dels dijous), menyspreada pel burgesos.
A part d'aquests dos estils de cuina, també i havia la cuina de les fondes
de sisos, la qual servia plats típics catalans però amb un toc de creativitat i
destinada a classes mitjanes i populars amb preus assequibles.
El segle XIX es caracteritza per
l'obertura de molts bons restaurant i de renom, entre els quals destaca Can
Culleretes (restaurant més antic de Barcelona), el qual va començar com a fonda
i que avui dia encara existeix. Posteriorment es van inaugurar dols restaurants
igual d'emblemàtics que Can Culleretes, els quals donen nom i patrimoni a la
ciutat: els 7 portes i Can Pitarra. Aquests tres restaurants, al llarg dels
anys, han anat donant una identitat
a la ciutat barcelonina fins a formar part del patrimoni d'aquesta ciutat.
Amb la guerra civil, la cuina
també es va veure afectada ja que, amb l'arribada d'immigrants de la resta de
la península, van donar una gran riquesa a la gastronomia catalana.
Actualment, gràcies al gran número de cuiners catalans com Carme
Ruscalleda, Ferran Adrià, Joan Roca, Santi Santamaria, Josep
Lladonosa (antic cuiner dels 7 portes),
Didier Banyols i Àgueda Vadell Pons, que han promocionat la gastronomia catalana a nivell internacional, la
cuina catalana és coneguda arreu del món i acceptada com una part més de la
cultura de Catalunya i del seu patrimoni i el Comitè Intergovernamental per a
la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat va declarar la
dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Vist l'evolució de la gastronomia d'aquest país i com ha influenciat en
l'estil de vida de les persones es podria dir que, tal com confirma el refrany "SOM EL QUE MENGEM" la cuina és un reflex de les persones i
societat, un element identificador que forma part de la cultura de cada poble i
dona patrimoni o tret diferencial a la ciutat.
Els
3 restaurants més emblemàtics de Barcelona
Can
Pitarra
Frederic Soler (Pitarra) Font: Wikimedia Commons
El restaurant
Can Pitarra està situat al Carrer d'Avinyó número 56 de Barcelona, molt a prop de la parada de
metro de Drassanes i en ple casc antic. El local és un establiment emblemàtic
fundat el 1890 quan Frederic Soler i
Hubert va deixar el seu negoci i es va convertir en restaurant.
Frederic
Soler, barceloní del barri de la Ribera, va ser el dramaturg més reconegut de
la seva generació ja que les seves obres assentaren les bases del teatre català
modern. Durant molts anys va ser conegut amb el pseudònim de “Pitarra” i és per
aquest motiu que el restaurant duu aquest nom.
De petit va
anar a viure amb el seu oncle on començà el seu vincle amb els rellotges a la
rellotgeria del seu familiar, situada al carrer Escudellers, 80 (actualment
conegut com el carrer Avinyó 56). Tot i treballar a la rellotgeria i ser l'amo
quan el seu oncle va morir, Frederic tenia predilecció per l'escriptura d'obres
dramàtiques teatrals. Al llarg dels anys va anar escrivint diferents obres i es
va anar fent famós gràcies als seus drames teatrals. Amb l’inici de l’art
dramàtic català, Frederic es va convertir en el màxim representant del teatre
romàntic català.
Com a
anècdota dir que a la rebotiga solien ajuntar-se un grup d'escriptors i
artistes per parlar de temes d'actualitat i representar obres de teatre escrites
per ell. D’aquí van sorgir les frases "Paga que és gata" i
"Tants caps, tants barrets" creades per Pitarra, ja que en acabar les
tertúlies feien un piscolabis i era costum convidar a les noies, però Pitarra
es va inventar aquestes frases perquè tothom pagués la seva part.
El 1889,
degut a la quantitat de feina i problemes de salut, va decidir deixar la
rellotgeria i es va convertí en
restaurant. A partir de llavors es va dedicar exclusivament al teatre Romea,
del qual era propietari. El 4 de juliol de 1895 després d’anys arrossegant
problemes cardíacs va morir.
Actualment es pot trobar un monument o estatua dedicada a Pitarra, situat a la part baixa de Les Rambles, concretament a la Plaça del Teatre, davant del Teatre Principal.
Monument dedicat a Pitarra.
Font: Wikimedia Commons
En
referència al restaurant, dir que ha
passat per diferents propietaris i que el seu ha anat canviant, com per exemple
restaurant “Cisco” o “Sogas”. Finalment, els germans Roig, actuals propietaris,
el 1987 van recuperar el nom de Can Pitarra en honor al seu fundador.
La cuina que
prepara aquest emblemàtic restaurant és cuina tradicional catalana i de mercat
(peixos, carns i un ampli ventall de vins i caves). En concret, estan
especialitzats en la temporada de caça. Així mateix, el 2006 l'Ajuntament de
Barcelona els va atorgar la distinció d'establiment "Arrelat a la
Ciutat", on davant la porta d'entrada hi ha la placa on es pot observar
l’anterior menció.
Placa que es pot llegir abans d'entrar al restaurant Font: Wikimedia Commons
·El 7 Portes
Façana del restaurant
Font: Wikimedia Commons
Aquest
restaurant tan emblemàtic data els seus orígens fa uns 175 anys quan el 1838 es va inaugurar com a local de
cafès. Es va construir a l’antiga Plaça de la Constitució, actual Pla de Palau,
entrada comercial de Barcelona. Aquest
indret era un lloc neuràlgic de la ciutat perquè hi havia els Palaus dels
Virreis de Catalunya, edificis d'origen gòtic (destruïts el 1875), l'edifici de
la Llotja i el de la Duana (actualment la seu del Govern Civil).
Al 1836
Josep Xifré Casa, el català més ric de l'època, gràcies als seus viatges a
Cuba, va construir un edifici per viure i instal·lar oficines a l'actual Passeig d'Isabel II (cantonada amb Pla
de Palau) conegut com els Porxos d'en Xifré. La planta baixa de l'edifici la va
destinar per fer un cafè de primera categoria i amb el temps, es va anar
convertint en un punt de cita obligada per la societat benestant de Barcelona.
Amb la
inauguració de la Plaça Reial i la obertura del carrer Ferran, el centre social
de la ciutat es va traslladar a la zona de Les Rambles, on es van obrir nous cafès
més moderns i el cafè va entrar en decadència.
Entre 1858 i
1929 van haver diferents propietaris que van anar canviant-li els noms. Tot i
amb això, tothom el coneixia com el 7 Portes. Així mateix, els usos d'aquest
local van ser diversos, des de un cafè-concert, un "tablao" flamenc,
a un lloc per jugar al billar i a les cartes.
El 1929
gràcies a l’arribada a de l’Exposició Internacional i davant les expectatives
de prosperitat que portaria aquest acte a la ciutat comtal, el cafè va passar a
ser un restaurant. Així doncs, el matrimoni Morera es va fer càrrec del negoci
per donar-li un gir gastronòmic.
Gràcies als
rellevants fets polítics d'aquella època (proclamació de la República i inauguració
del Parlament al Parc de la Ciutadella), el restaurant va ser un referent
gastronòmic i lloc d'ús freqüent per periodistes, escriptors, artistes i
polítics com Lluís Companys o Josep Tarradelles.
El 1942 el
restaurant va ser traspassat al restaurador Paco Parallada. Gràcies a la seva
feina va convertir el restaurant en un negoci familiar i va fomentar plats
d’èxit que encara avui es poden degustar, com els canelons, la sarsuela de peix
o botifarra amb seques. El seu triomf va ser tant que es va convertit en un
lloc de cita obligada si es viatjava a Barcelona i era freqüentat de totes les
classes socials com Alexander Fleming, Picasso, Dalí, Miró, Josep M. de
Segarra, Josep Pla, Orson Wells, Ava Gardner, Màrius Cabré i Peter Weis. Segons
un article de Néstor Luján de la revista Destino el 7 portes "era un restaurant llegendari per la
generositat de les seves safates i plats i per la confecció d'una cuina popular
suculenta i tradicional".
Amb el temps
el negoci va passar a la filla i el gendre Parellada, i posteriorment al fill
d’aquests, Paco Solé Parellada, catedràtic i restaurador. En Paco es va
associar amb dos amics, per donar al restaurant a una nova etapa d’esplendor.
Actualment, el té l’aspecte tradicional que el caracteritzava amb bigues de
fusta, taules de marbre, rajoles, arrambadors de fusta, columnes de fosa,
juntament amb la gastronomia de qualitat i de tradició catalana. Després de 175
anys d’antiguitat es pot dir que el 7 portes és un dels pocs restaurants de la
ciutat barcelonina que ha estat sempre en plena activitat i que té una
continuïtat a la cuina.
·Can
Culleretes
Entrada del restaurant Can Culleretes
Font: Autores
Can Culleretes és el restaurant més antic de
Barcelona i el segon d'Espanya. La seva història no es coneix del tot, però els fets que es
coneixen són gràcies a les memòries escrites per Miquel Regàs, un dels antics
propietaris del restaurant.
Es creu que al 1795 el restaurant ja
existia, ja que Tito Regà, pare d’en Miquel Regàs i anterior amo, va escriure
en un article al 1895 que es complia un centenari dels matons que es feien a
Can Culleretes. Tot i així, el restaurant, situat al carrer Quintana 5, sempre
ha exhibit la data d'origen el 1786.
Segons Lluís Permanyer i les memòries de
Regàs l’origen el restaurant va començar quan l’àvia de Joaquim Pujol, futur
propietari, va posar una paradeta de queviures a les portes d’un convent situat
a les afores de les muralles. En els dies festius, donava orxata, crema i mató
de forma gratuïta als fidels que el visitaven.
Amb el temps el número de gent es va
incrementar i es va traslladar primer a la Plaça Sant Jaume i posteriorment, a
un local més gran al carrer Quintana. L’any 1895, Joaquim Pujol, va vendre el
restaurant a Tito Regàs, el qual el va restaurar. Fins l’esclat de la Guerra
Civil i l’exili d’en Tito Regàs,
l’establiment va gaudir d’una gran popularitat.
Durant l'etapa franquista el restaurant va
adquirir una mala reputació degut a la poca qualitat del menjar. No va ser fins
que el matrimoni Agut-Manubens el va adquirir i va donar un gir al negoci. El
restaurant, d’ambient agradable i amb
uns preus assequibles, va adquirir un renom i es va convertir en un lloc de
referència per personalitats de la cultura catalana com el violinista Costa, el
mestre Toldrà, el compositor Mompou, el periodista Sempronio, els pintors
Puigdengolas, Muntaner, Abelló, Balanyà, Créixams o Planas Gallés, el ninotaire
Castanys, l'editor Miracle, el ceramista Llorens Artigas i l'escultor Ángel
Ferrant.
El negoci va passar a les generacions
posteriors, les seves filles, Montse i Alicia, i al marit d'aquesta, Bernabé
Martínez. Actualment, la següent generació també està entrant en el negoci
familiar, conservant així l'essència d'aquest restaurant tan emblemàtic.
Per últim dir que l'origen del nom no acaba
de quedar del tot clar ja que hi ha diverses versions. Una d'elles està
relatada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda el qual diu que s'anomenava Can
Culleretes perquè va ser el primer restaurant que va fer servir culleretes de
metall en lloc de fusta, tret diferencial de la resta de restaurants.
En canvi, una altra versió diu que el nom
prové del fet que, degut a que les taules eren allargades s'ajuntaven forces
clients. El cambrer, que sempre anava
molt enfeinat, quan anava a carregar el taulell, trobava buit el lloc destinat
a les culleretes. Llavors cridava a les encarregades de rentar-les "Noies,
culleretes!". Com que aquest fet es repetia sovint, la frase va agradar i
va donar peu a la dita popular "Anem a Can Culleretes”.
PROPOSTA D'ACTIVITAT
L’activitat està dividida en tres part: la
primera on es farà una introducció de la gastronomia i cuina catalana; la
segona on es tractaren els productes de proximitat i de temporada i la tercera
que servirà de cloenda i reflexió.
Detalls
de l'activitat
·Títol:Descobrim els orígens i característiques de la cuina catalana
·Model o estratègia educativa:treball cooperatiu, kit de l’objecte i codis
QR.
·Objectius de l'activitat:
Conèixer
els orígens i evolució de la cuina i gastronomia catalana
Aproximar-nos
al camp de la cuina i utilitzar aquesta temàtica per treballar altres
aspectes com la geografia catalana, la història o el seu patrimoni com
les festivitats, salut i higiene...
Conscienciar
als alumnes que la cuina també és un patrimoni cultural
Conscienciar
als alumnes que hi ha productes de temporada i que tenen un origen
Saber
cercar informació de manera eficaç i d’origen fiable.
·Destinataris:cicle superior de primària
·Material necessari:
Fotografies
dels diferents menjars i dels tres restaurants.
Mòbils
o Tablets
Codis
QR
Mapa
de Catalunya
Paper,
tisores, rotuladors... per fer el calendaris
Ordinadors
Kit
de l'objecte amb objectes com fotografies antigues d'un metre, menús antics de diferents anys (1918,1920,1926,1927, 1928, 1929 i 1931), dos plats antics del restaurant Funicular i dos llibres de receptes de cuina catalana tradicional (un de repostaria típica catalana i l'altre de plats típics catalans)
·Descripció
Activitat 1: Què mengem?
Una setmana abans la mestra demanarà als
alumnes que apuntin el que mengen en els 5 àpats del dia. El dia de la primera
activitat, abans de fer-la, la mestra haurà emplenat la pissarra amb diverses fotografies
de plats típics catalans i plats d’altres nacionalitats. Seguidament els
ensenyarà les fotografies dels tres restaurants per introduir el tema dels
restaurants i els aliments i després els preguntarà als alumnes quins els
aliments de la pissarra han menjat. A
partir de les fotografies i la posada en comú s’introduirà la temàtica de la
cuina catalana, com s’han anat introduint els aliments al llarg dels segles i
quins restaurants emblemàtic encara hi ha
a la ciutat.
Fotografies de diferents menjars que es presentaran a la pissarra
Font: Autores
Fotografies de diferents menjars que es presentaran a la pissarra. Font: Autores
Seguidament s'utilitzarà el kit d'objectes per introduir la història de la gastronomia catalana perquè vegin que la cuina no sempre ha estat com ara i que ja fa molt temps que existeix a Catalunya. D'aquesta manera s'introdueix als alumnes la història de la cuina catalana agafant com a base la època que va entre 1918 i 1931 i a partir d'aquí es tracten les altres èpoques a través de la següent activitat.
Fotografies dels objectes del kit:
Menús d'esdeveniments entre 1918 i 1927
Font: Autores
Menús del banquet al general Sr. Don Severiano Mar´tinez Anido l'any 1928 (esquerra) i menú en homenatge a Alfonso Sala i Argemí, comte de Egara l'any 1928 (dreta). Font: autores
Menú del banquet homenatge al Doctor Manuel Mer i Güell l'any 1928 (esquerra) i banquet homenatge al Diputat Provincial Ponent de Cultura Antonio Robert Rodríguez, l'any 1928 (dreta). Font: autores
Llistat del banquet homenatge al Diputat Provincial Ponent de Cultura Antonio Robert Rodríguez, l'any 1928. Font: autores
Menú del banquet dedicat al cap nacional de la unió patriòtica D. Miguel Primo de Rivera, l'any 1928 (esquerra) i banquet homenatge a la bandera del comitè de la unió patriòtica, l'any 1928 (dreta). Font: autores
Menú de banquet als reis d'Espanya amb motiu de la Exposició Universal de 1929. Font: autores
Llistat del menú de banquet als reis d'Espanya amb motiu de la Exposició Universal de 1929. Font: autores
Menú del sopar de cap d'any en honor a l'any de la victòria del general Francisco Franco. Font: autores
Llistat del menú del sopar de cap d'any en honor a l'any de la victòria del general Francisco Franco. Font: autores
A dalt fotografia d'un banquet, a baix a l'esquerra fotografia dels cambrers i la seva vestimenta i a baix a la dreta fotografia de dos metres d'aquella època. Font: Autores
Els dos llibres amb receptes clàssiques de la cuina catalana. Font: autores
Plat antic del restaurant Funicular. Font: autores
Activitat 2: Codis QR
Es formaran 5 grups per treballar la gastronomia catalana i/o la
introducció de nous aliments durant les diferents èpoques històriques. Els
alumnes rebran per part del mestre un sobre amb diferents codis QR però no
sabran a quina època pertanyen. Per descobrir-ho hauran de resoldre els enigmes
presentats que els proporcionaran informació sobre: la època en la que es
troben; els aliments introduïts a la gastronomia ; i que ens els varen aportar.
Resoleu
els següents enigmes i descobriu en quina època històrica us trobeu.
A continuació els quadres amb els codis QR de cada grup:
A partir de la descoberta d’aquestes dades,
hauran de crear un eix cronològic semblant a aquest. En aquest eix, a més,
hauran d’afegir informació addicional que hagin trobat durant la recerca com
per exemple fotografies d’aliments, algunes receptes de cuina, imatges d’objectes
o moments històrics importants, etcètera...
Exemple d'eix cronològic resumit de la història de la gastronomia catalana
Font: Autores
Informació més important de cada edat de l'eix cronològic:
Grup 1: Edat antiga
·Grecs: oli d'oliva, vi,
cultiu ametllers i oliveres
·Romans: escabetx, vinagre,
embotits, pernils, peix salat, fruita seca, torradetes Santa Teresa amb mel,
panellets, torró Xixona ametlles amb vi dolç.
·Peix element important a la
cuina
Grup 2: Edat mitjana o medieval (cuina de llar, rostits i
forns romans)
·Jueus: cocció en terrissa de
la carn, i hortalisses (guisats i estofats)
·Mediterrània: pasta com
espaguetis, macarrons o canelons. També el bacallà
·Amèrica: tomàquet, xocolata,
patates, trinxat de col, blat de moro, pebrot, vainilla, carbassa, gall d'indi
Grup 3:
Edat moderna
·Segle XV: carn rostida o
guisada, bacallà assecat (Portugal), peix acompanyat amb verdures, suquet, oli
i pebre, meló i raïm, fruits secs, vi negre i crema catalana amb mel i sucre
·Segle XVII: Fondes i cuina
tradicional. Guisats de llebre, estofat amb patates, escudella, sopa de
mandonguilles i fricandó
·Segle XVIII: aparició
escrita del pa amb tomàquet
Grup 4: Edat contemporània
·Segle XIX: febre d'or,
moment àlgid pels restaurants i naixement de la classe burgesa
·Restaurants cuina francesa
amb tradicional o casolana (botifarra o llom amb mongetes, bacallà a la llauna,
macarrons amb sofregit i gratinats al forn o paella els dijous.
·Aparició restaurants
emblemàtics: Can Culleretes, 7 portes, Can Pitarra, 4 gats
·Fonda de sisos: plats típics
però amb un toc de creativitat
·Actualitat: cuina catalana
es coneix a nivell internacional
·Grans cuiners actuals: Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Joan i
Jordi Roca, Santi Santamaria, Josep
Lladonosa, Didier Banyols i Àgueda
Vadell Pons, Patrimoni immaterial Humanitat
UNESCO
Activitat 3: Productes de temporada i de
proximitat
La segona activitat estaria orientada cap a la importància de consumir
productes de temporada i de proximitat. El consum d’aliment de temporada té
innumerables beneficis pel planeta i per la nostra salut. Existeixen diverses
raons per les quals menjar aliments de temporada i de cultiu local és beneficiós:
1.- Ajuda a reduir l’energia i
les emissions de CO2 que es necessiten per el transport.
2.- La fruita i la verdura local
s’ha recollit en el seu punt òptim de maduració i per conseqüència és més
deliciosa que la transportada que s’ha recol·lectat verd i la madurat de manera
artificial en els contenidors.
3.- S’ajuda a mantenir l’economia
local, afavoreix el manteniment d’una agricultura de llarga tradició,
especialitzada i de qualitat al nostre entorn urbà.
4.- És una forma de connectar amb
el cicle natural de les estacions.
5.- Ens aporta les vitamines
necessàries per l’estació de l’any en que ens trobem
6.- Els productes són més
econòmics.
Per tal de sensibilitzar als alumnes en relació a aquestes qüestions, hauran
de fer un calendari de l’any on hauran d’indicar en cada mes quins són els
productes típics d’aquell mes, la regió de Catalunya on es poden trobar, les
festivitats més importants del mes i què és típic menjar en aquelles festes
(recepta gastronòmica). Alhora, els alumnes hauran de parar atenció en
analitzar si els ingredients que s’usen són de temporada o no. L’aparença del
calendari serà la mateixa a la de qualsevol calendari comú però no estaran
senyalades les festivitats ni hi haurà imatges a cada mes.
Per ajudar-los una mica, se’ls donarà una llista amb diferents productes
típics de Catalunya i una graella a mode d’exemple. Per indicar la regió
d’origen, els alumnes tindran un mapa de Catalunya per indicar d’on és el
producte. Al final del calendari haurà d’estar la graella completa d’aliments
on s’indiqui l’època de l’any que es poden trobar i el seu territori. Per fer
la recerca d’informació se’ls facilitarà una pàgina d’internet. Així mateix,
ells també podran consultar altres fonts, sempre i quan siguin fiables (http://www.gastroteca.cat)
Exemple de graella per mostrar als alumnes de calendari de vegetals i fruites de temporada i proximitat:
Festivitats de Catalunya i plats típics:
Festivitat
Plat típic
Gener
6 de gener (Dia de reis)
17 de gener (Sant Antoni)
Tortell de reis
Bunyols de Sant Antoni
Febrer
Carnestoltes
Truita de botifarra d’ou i
mongetes, coca de llardons i sardines.
Març
19 de març (Sant Josep)
Crema catalana
Abril
Dilluns de Pasqua
23 d’abril (Sant Jordi)
Mona de Pasqua
Pastís de Sant Jordi i pa de
Sant Jordi
Maig
Juny
Revetlla de Sant Joan
Coca de Sant Joan
Juliol
Agost
Setembre
11 de setembre
Pastís de la diada
Octubre
Novembre
Tot Sants
Panellets
Desembre
Nadal
Escudella i carn d’olla,
canelons, neules, turrons
Mapa que poden utilitzar per assenyalar
l’origen del producte:
Peix blau, musclos, seitó i anxoves, llagostí, anguila, gamba.
Carns i derivats:
Xai, pollastre vedella, conill, embotits
Activitat 4: Cuinem!
A partir del treball realitzat a l’activitat anterior i en relació al
mes en el que ens trobem a l’hora de fer les activitats, realitzarem una de les
receptes típiques de la gastronomia catalana. Cada alumnes s’inventarà una
recepta de cuina i es posaran en comú. Així mateix, es deixarà la opció de que
la facin a casa i ho portin la setmana que ve.
Per acabar es farà una cloenda a mode de reflexió on es repassaran tots
els continguts tractats en les activitats.
CONSELLS:
üFer
l’activitat al setembre pel tema del calendari
üHi ha
la Fundació Institut Català de la cuina i de la cultura gastronòmica per si es
vol realitzar alguna altra activitat relacionada amb la gastronomia
üÉs una
mica difícil posar-se en contacte amb els restaurants per anar a veure'ls. No
surt a compte anar amb les escoles.
üPer fer
la l'activitat dels codis QR és necessari o que els alumnes portin un mòbil o
tablet. En cas que no sigui possible, ho ha de portar el mestre
üLes
activitats es poden adaptar a cicles inferiors
Per realitzar les tres activitats és
aconsellable fer-ho en diferents dies.