Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni històric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni històric. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de maig del 2016

El Parc de la Ciutadella, un narrador de la història de Barcelona


EL PARC DE LA CIUTADELLA
Un narrador de la història de Barcelona


DESCRIPCIÓ DEL PARC
El Parc de la Ciutadella es troba al Districte de Ciutat Vella, concretament al barri de Sant Pere, Santa Catarina i La Ribera. Està inclòs dins del triangle que formen l’Estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila Olímpica. Es tracta d’un parc d’unes dimensions importants, ja que té una extensió de 17,42 hectàrees, aproximadament, sense tenir en compte l’extensió del Zoo de Barcelona.
Després d’una llarga guerra entre la dinastia dels Borbons i Catalunya (Guerra de Successió), Barcelona va viure un setge protagonitzat per l’exèrcit francoespanyol, que va culminar l’onze de setembre de 1714, quan es va produir el gran assalt de la ciutat de Barcelona. El que avui és conegut com la Ciutadella va ser construït com una fortalesa en forma d’estrella, per ordres de Felip V, qui volia mantenir la ciutat controlada. Va demanar a l’enginyer Jorge Próspero de Verboom la seva construcció, que començà al 1715 i acabà al 1718, convertint-se en la fortalesa més gran d’Europa. El procés de construcció d’aquest indret no va ser gens fàcil: es va haver d’enderrocar gran part del barri de la Ribera, traslladant més de 4.500 dels seus habitants al nou barri de la Barceloneta.
Degut al que aquesta fortalesa representava, va adoptar un caràcter de rebuig durant molt de temps. L’opressió, l’ocupació militar, la supressió de la llibertat o l’absolutisme de l’Antic Règimsón algunes de les connotacions que va tenir i que van ser reforçades quan la Ciutadella va adquirir un caràcter de presó i espai de martiri dels patriotes durant l’ocupació napoleònica, al 1809. Més endavant, al voltant del 1841 es va voler iniciar el seu enderrocament. Tant aquesta petició com altres que es van fer en anys posteriors (1840, 1945 i 1862) van ser denegades, fins que l’any 1869, però, Les Corts sorgides de la revolució del 1868 van aprovar que la propietat dels terrenys d’aquesta fortalesa passava a l’Ajuntament de Barcelona, a canvi de que aquest construís jardins i casernes i pagués l’enderroc. El 1878 es va produir l’enderrocament de la fortalesa, deixant només alguns edificis externs: la Capella Castrense, el Palau del Governador (actual Institut d’Educació Secundària Verdaguer), i l’Arsenal (actual Parlament de Catalunya). A més, es va col·locar el monument del general Prim a la zona d’entrada de l’actual parc.
El 1868, després de l’aixecament contra Isabel ll que va donar fi a la monarquia dels Borbons, a Barcelona es va acceptar l’enderrocament de la Ciutadella i, a partir del 1869 fins el 1884, l’alcalde de la ciutat en aquella època, Francesc Rius i Taulet, va acceptar i començar les obres de construcció del pla presentat per Josep Fontserè, qui va guanyar el concurs l’any 1971 de propostes d’urbanització amb un pla que contenia: diversos jardins, inspirats en els europeus de William Rent a Anglaterra o d’André Le Nôtre, a França; una plaça central i un passeig de circumval·lació, una font monumental, juntament amb elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc; un conjunt d’edificis auxiliars i infraestructures, un pont de ferro sobre les línies del ferrocarril i casetes de serveis diversos. Elies Rogent i Amat va ser  l’encarregat de dirigir aquest procés de construcció, i va introduir algunes modificacions al pla inicial de Josep Fontserè, com ara la inclusió dels edificis de la Plaça d’Armes de la Ciutadella.
Durant el procés de construcció del parc, hi van col·laborar altres artistes del moment, com ara, Antoni Gaudí, qui va intervenir en la construcció de la cascada monumental i Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Castell dels Tres Dragons, entre d’altres. La construcció d’aquest indret es va veure motivada, en gran part, per l’imminent Exposició Universal de 1888.
Anys després es va ampliar el parc amb la construcció d’edificis nous, com el Museu Martorell (antic Museu de Geologia), a l’any 2000; l’umbracle, ja projectat per Josep Fontserè, però, acabat per Josep Amargós i Samaranch; i una part de la “Galeria de les Màquines” (actualment ocupada pels serveis del Zoo de Barcelona). L’any 1892, després de l’Exposició Universal de 1888, alguns terrenys es van cedir al Parc Zoològic de Barcelona (inaugurat el 1892), ja que van quedar sense ús.
Actualment, es tracta d’un parc públic que conserva elements del passat juntament amb altres més moderns, la qual cosa dota de riquesa i bellesa a aquest parc i el fa ser especial i significatiu.
ON ESTÀ SITUAT?
El Parc de la Ciutadella, com ja s’ha dit, es troba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, en la part sud-est de la ciutat de Barcelona i es pot arribar amb diversos mitjans de transport: metro, autobús, tram i tren.
Si es vol arribar amb metro s’ha de baixar a la parada “Arc de Triomf” de la línia 1, o bé baixar a la parada “Barceloneta” de la línia 4. També es pot arribar amb diferents busos que es troben molt a prop del parc, els quals són: el 14,  el 17, el 39, el 45, el 51, el 59, el 64, el D20 i l’H16. Si s’opta pel tram s’ha de baixar a la parada “Ciutadella. Vila Olímpica”. També és possible arribar-hi en tren abaixant-se a l’Estació de França.

IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?
Amb aquesta activitat es vol aconseguir que els alumnes que la facin coneguin la història de la ciutat de Barcelona mitjançant l’espai del Parc de la Ciutadella. Per tal d’assolir-ho s’utilitzarà l’estratègia investigació-acció, la qual fa, d’una banda, que els i les alumnes s’impliquin molt i; de l’altra, que treballin de forma cooperativa per tal d’anar descobrint els diferents enigmes que ajudaran a entendre la història.
L’activitat es dividirà en dues parts, la primera de les quals serà una gimcana en que els alumnes actuaran com investigadors i hauran d’anar superant totes les proves per conèixer els enigmes del parc. També hauran de saber situar-se i dibuixar les rutes que fan, millorant així la seva capacitat d’orientació. La següent part es basarà en situar tots els esdeveniments històrics parlats en ordre en una corda per tal de saber que ha passat al llarg de la història en el parc.
PROPOSTA D’ACTIVITAT
Títol de l’activitat: El Parc de la Ciutadella: un narrador de la història de Barcelona.
Model o estratègia educativa: investigació-acció.
Objectius de l’activitat:
- Conèixer l’espai mitjançant la realització d’activitats diverses.
- Establir connexions entre la història del passat i del present a través del coneixement d’esdeveniments succeïts en diferents moments històrics.
- Fer hipòtesis sobre un tema en concret basant-se en l’observació.
- Desenvolupar una actitud curiosa i d’investigació que promogui l’aprenentatge autònom i alhora cooperatiu. 
- Aprendre a orientar-se en l’espai mitjançant l’ús d’un plànol.
Descripció  i funcionament de l’activitat
L’activitat està basada en dues parts: la primera, que seria la realització d’una gimcana basada en una pregunta d’investigació i; la segona, que seria la reconstrucció de la història mitjançant la col·locació en una línia del temps de les fotografies que representen cada punt de la gimcana.
PRIMERA PART: LA GIMCANA D’INVESTIGACIÓ(1 hora i 30 minuts)
L’activitat es genera entorn a la pregunta “Què va passar al Parc de la Ciutadella?”. Per tal d’arribar a la resposta els i les alumnes adoptaran el paper d’investigadors i recorreran el parc realitzant diferents proves. El grup-classe s’haurà de dividir en cinc grups d’entre cinc a set persones, i cada grup haurà de superar cinc proves que es realitzaran en cinc indrets diferents del parc.
A mesura que realitzin cada prova, tornaran al punt base, on estarà el/la mestre/a i els validarà aquella prova. Un cop validada, el/la professor/a els donarà el material necessari per realitzar la següent prova. L’ordre de realització de les diferents proves no serà el mateix per a cada grup per tal d’evitar que més d’un grup es trobi en el mateix punt.
Per realitzar cadascuna de les proves es donaran dos elements a cada grup: una fotografia del lloc on han d’anar i un paper on indica el que han d’esbrinar i/o fer en aquell espai. Abans de començar amb el que podríem anomenar “la gimcana d’investigació” s’explicarà com funciona l’activitat i que, a part de realitzar cada prova, tindran un mapa del Parc de la Ciutadella on hauran d’anar enganxant les fotografies dels diferents llocs on es troben aquests en el mapa. Això, serà també part de cada prova, la qual només serà validada en cas que tant el que s’hagi demanat estigui fet correctament com que la fotografia estigui ben col·locada en el mapa del parc.

Abans de començar cada prova hauran de cercar l’emplaçament on es troba aquesta. Els diferents punts o parades dels quals compta “la gimcana d’investigació” són els següents:
La cascada monumental
En aquest punt els i les alumnes hauran de fer diferents hipòtesis sobre el perquè es va fer la cascada del Parc de la Ciutadella i hauran de realitzar un dibuix d’aquesta. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’espai de l’aigua”.
La Parròquia castrense
En aquest lloc,  el grup haurà de fer hipòtesis sobre el que és el lloc i en quin moment va ser construït. També hauran de respondre a la pregunta “Et recorda a algun edifici del teu barri/poble? Pels alumnes l’emplaçament rebrà el nom de “el lloc castrense”.



El Parlament
Aquí, els alumnes hauran de respondre a tres qüestions: “Què creieu que és aquest edifici?”, “Què creieu què es fa en aquest lloc?”, “Quines persones hi treballen?”. A més, hauran de cercar el nom de l’edifici i apuntar-ho. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’edifici del poder”.
El castell dels 3 dragons
Al castell, els i les alumnes hauran de dedicar-se a observar l’edifici i fer hipòtesis sobre l’ús que creguin que tenia quan es va construir i, si creuen que era el mateix d’ara o ha canviat i com ho ha fet. També, hauran de cercar unes plaques blanques que es troben a la façana i hauran de dir què hi posa en aquestes. Una vegada hagin fet aquest exercici d’observació, hauran d’explicar per què creuen que es van posar aquests noms en aquestes plaques i quina relació podria tenir amb la funció actual de l’edifici. Pels alumnes aquest espai rebrà el nom de “el castell canviant”.
Escultura als voluntaris catalans
En aquest lloc els nens i nenes hauran de buscar, primerament, una placa on trobin informació sobre l’escultura. Un cop llegida la placa hauran d’imaginar-se sent els voluntaris catalans i pensar com actuarien en la situació que l’escultura descriu. Hauran de gravar-se en vídeo representant aquesta escena. Pels alumnes aquest emplaçament rebrà el nom de “l’escultura del poble unit”.
Un cop tots els grups hagin realitzat totes les proves, els alumnes, juntament amb la guia del/la docent, exposaran el que han fet a cada prova, corregiran la localització de cada punt (la mestra enganxarà les fotografies en un mapa, igual que havien fet els alumnes), i els continguts treballats a cada prova.
SEGONA PART: UNA CORDA COM A LÍNIA DEL TEMPS (40 minuts)
Un cop realitzada la primera part i posada en comú el/la mestre/a amb l’ajuda d’un dels mestres que hagin vingut, posarà una corda entre dos arbres que estarà lligada a cadascun d’aquests i es mantindrà tibant. S’explicarà als i els alumnes que en aquesta hauran de penjar amb una pinça les fotografies de cada lloc com si la corda fos una línia del temps i les fotografies es col·loquessin en el moment en què es va construir l’emplaçament que es veu en elles.
La corda començarà a l’any 1700 i acabarà en el 2016. Hi haurà marques de color vermell que indicaran el canvi de segle i marques de color blanc que indicaran la meitat de segle. A més, es col·locarà un paper penjat en aquesta que indiqui a quin any correspon cada marca.
Els alumnes tindran una estona per rumiar sobre quan creuen que es va construir cada espai del parc, i després es posarà en comú. Llavors, cada grup penjarà la seva foto. Cada grup es distingirà de la resta pel color del  marc de les fotos, que serà de diferent color.
Finalment, un cop tots els grups hagin posat un per un les seves fotografies de forma ordenada, col·locant cada membre del grup una d’aquestes, es dirà quan es va construir cada espai i s’aniran comptant els punts de cada equip. Guanyarà l’equip que tingui més encerts.
Material necessari
El material necessari per a la primera part serà: un plànol del Parc de la Ciutadella per a cada grup, les cinc fotografies de cada emplaçament per a cada grup amb un marc de color diferent per a cadascun, les cinc targetes que indiquen què s’ha de fer a cada prova i el blutack per tal d’enganxar les fotografies al plànol.
Per a la segona part, el material necessari serà la corda, les pinces, les fotografies de cada emplaçament utilitzades durant la gimcana, i les targetes que indiquen els anys que es posaran sobre la corda.
Consells i recomanacions
Es necessitarà la col·laboració de cinc mestres de l’escola que tinguin disponibilitat horària per acompanyar els alumnes durant la realització de les proves. L’activitat es pot realitzar durant un matí sencer i seria convenient que entre les dues parts de l’activitat es deixés mitja hora d’esbarjo per tal que els nens esmorzessin i descansessin.
És recomanable que els grups de la gimcana s’establissin dos o tres dies abans de la sortida a classe per tal que una persona de cada grup portés una càmera amb la qual es gravaria el vídeo a la parada de la gimcana “escultura als voluntaris catalans”.
Com que és un espai a l’aire lliure, convindria que l’activitat no es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien còmodes realitzant-la.
BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/ Recuperat el 27 d’abril de 2016.
Conocer Barcelona. Parque de la Ciutadella https://www.conocerbarcelona.com/parque-ciutadella. Recuperat el 12 d’abril de 2016.
Parc de la Ciutadella https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadella. Recuperat el 15 d’abril de 2016.
Rutas con Historia. Edad Contemporánea http://www.rutasconhistoria.es/loc/parque-de-la-ciudadela Recuperat el 27 d’abril de 2016.
Vázquez, J. i Sánchez, C. (abril de 2002). El Parque de la Ciudadela de Barcelona.  Trabajos de campo e itinerarios urbanos http://www.ub.edu/geocrit/ciutadella.htm Recuperat el 12 d’abril de 2016.
Visit Barcelona. Parc de la Ciutadella http://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/380/parc-de-la-ciutadella.html Recuperat el 12 d’abril de 2016.

dilluns, 2 de maig del 2016

Quina importància te el castell de Montjuic?

1. Descripció breu de l’element patrimonial 

El Castell de Montjuic era una antiga fortalesa militar que al llarg dels segles, amb les conseqüències de les guerres i les noves possessions, ha anat adquirit diferents funcions. Si més no ha estat considera presó militar, habitatge d’ acolliment per als ciutadans de Barcelona quan es va bombardejar la ciutat des del Castell de Montjuic i aquests van haver d’ abandonar les seves cases i, actualment està considerada com a museu militar i es gestionat per l’ Ajuntament de Barcelona.
Inicialment la construcció que es va realitzar a la muntanya de Montjuic va ser la d’un far per vigilar i informar del vaixells que s’apropaven a la ciutat de Barcelona.
A l’inici de la guerra de successió es va decidir fortificar aquest far per tal de protegir la ciutat i en trenta dies es va construir una petita fortificació a la cima de la muntanya. Durant els anys posteriors i a causa de les diferents guerres patides a la ciutat, la fortificació es va anar modificant i augmentant de mida fins a convertir-se en l’impressionant castell que tenim en l’actualitat.

 Castell de Montjuic al S. XVI

(Imatge cedida a la web Wikimedia Commos. Domini públic)


Castell de Montjuic al S. XIX Bombardeig del Castell a la Ciutat de Barcelona. 


 (Imatge cedida a la web Wikimedia Commos. Domini públic) 









(Imatges cedides a la web Wikimedia Commos. Domini públic)  

2. On està situat? Indicar amb google maps 


(Imatge obtinguda a la web Google maps)

El Castell de Montjuic està situat a la part més alta de la muntanya de Montjuic, a la ciutat de Barcelona. La direcció és Carretera de Montjuic, 66. Barcelona. 

Tot i que pugui semblar complicat arribar-hi fins la part més alta de la muntanya és relativament fàcil gràcies als diversos mitjans de transport que ofereix l’ Ajuntament de Barcelona. Si més no, podem accedir-hi amb el funicular de Montjuic fins a la parada de metro Paral·lel (L3) i en allà agafar el telefèric de Montjuic. Aquesta darrera opció és la més turística de totes, tot i que no és especialment econòmica. També és pot accedir gràcies a la línia d’ autobús 150. Aquest es pot agafar a la Plaça Espanya i puja fins la porta del Castell. És la darrera parada. També és pot accedir caminant i és una molt bona opció ja que et permet veure la muntanya de Montjuic i veure diferents punts d’ interès. La durada és aproximadament d’ una hora des de la Plaça Espanya fins a la porta del Castell. 

Per últim, també és pot accedir amb cotxe particular fins al pàrquing gratuït que trobem al costat del Castell. A més, entre el pàrquing i el Castell hi ha uns tobogans per a que els nens comencin la ruta turística de manera més lúdica. Ja que el que es pretén és que els infants s’ ho passin bé i la visita pugui ser lo més còmode i agradable possible.


 (Imatge obtinguda la web Google Maps) 


 3. Idees claus. 

Què volem explicar?
• Què és una fortificació i quina és la seva funcionalitat
• Elements clau d’aquesta construcció: muralles, torres de vigilància, baluards, pont, etc... 
• De que o de qui va defensar Montjuic a la ciutat de Barcelona. 


4. Proposta d’activitat

Títol de l’activitat: Quina importància té la muntanya de Montjuic! 
Model o estratègia educativa: el model o estratègia a utilitzar per treballar aquest espai patrimonial serà el kit mòbil ja que les característiques de l’espai permeten desenvolupar aquest tipus d’activitat.
Objectius de l’activitat 
• Conèixer de forma general la evolució històrica de la muntanya de Montjuic. 
• Donar a conèixer la importància de la muntanya de Montjuic. Localitzada a la vora del mar Mediterrani. 
• Conèixer l’ ubicació estratègica en el domini visual tant del mar com de la ciutat de Barcelona. 
• Potenciar l’ esperit creatiu i el respecte pel patrimoni que tenim. 

Descripció i funcionament de l’activitat

Destinataris: Cicle mitjà (alumnes de 3r d’ educació primària) 
Temps activitats al Castell de Montjuic: 90 min 
L’ inici de l’ activitat es durà a terme a l’aula per a explicar als alumnes l’ evolució del Castell de Montjuic, la seva funcionalitat al llarg dels anys i la importància que ha tingut aquest en la Ciutat de Barcelona. 
En primer lloc, per a que els alumnes siguin conscients de l’ evolució de Barcelona, se’ls mostraran unes imatges (imatges anteriors) de les més antigues a les més actuals i se’ls hi plantejarà una sèrie de preguntes, com ara: què veiem? Quins elements identifiquem? Allò que hem vist a dalt de la muntanya que pot ser? Quina funció pot tenir? Quins usos va poder adquirir al llarg dels anys? D’ aquesta manera, a partir de les preguntes que els hi plantegem els alumnes i les explicacions de la mestra, aquests assoleixen l’ objectiu de conèixer l’ evolució del Castell de Montjuic fins l’ actualitat. 
Una vegada s’ ha realitzat prèviament a l’ aula aquesta introducció, els alumnes ja han adquirit els coneixements bàsics per poder realitzar diferents activitats in situ al Castell.

Activitats de camp:
Una vegada arribem allà, repartirem a l’alumnat un plànol on només hi haurà dibuixada la fortificació que envolta al Castell. 
A continuació, distribuirem als infants en grups de 5-7 infants i iniciarem una volta per tot l’exterior del Castell. Els alumnes hauran de parar atenció a aquells elements més característics i situar-ho dins del plànol. Aquests elements poden ser els canons, els baluards, el pont, la torre de vigilància, el porticó principal, el pati d’ armes, el fossat, etc.
 A continuació, es reuniran tots els alumnes i posarem en comú allò que han localitzat i situat al plànol, i amb l’ ajuda del mestre o personal qualificat del museu es realitzarà una petita explicació d’ aquests elements característics per a que siguin capaços d’entendre la importància d’aquests dins del Castell i relacionar-ho amb l’ ús d’ aquests a la història Barcelonina. (Temps 30 min). 
En la segona part de l’ activitat, ens centrarem en la importància de la situació estratègica d’aquest element patrimonial, ja que es troba a la vora del mar Mediterrani. L’activitat consistirà en fer una volta per la part exterior del castell i a cada una de les cantonades d’aquest farem una atura i els alumnes hauran d’observar i descriure tot el que poden veure des d’allà,. L ’objectiu és que els alumnes se’n adonin que des del Castell de Montjuic es pot observar tota la ciutat de Barcelona i podien visualitzar la principal entrada de possible enemics, que és el mar, i així poder avançar-se a possibles atacs a la ciutat. (Temps 20 min) 
Per acabar l’ activitat, en l’ aula polivalent que té el Centre, els alumnes elaboraran amb fang un element característic de tot els que han vist del Castell de Montjuic. Els infants tindran al seu abast tot tipus de materials per elaborar una bona maqueta. En acabar, realitzaran una breu exposició a la resta de companys o fins i tot al públic del Castell de Montjuic. Cada alumnes haurà d’explicar l’element que ha representat amb fang. Quina era la seva funció?, Perquè creus que era important? Per què has fet aquesta elecció? Afegiries un altre element característic d’ un castell? Quin? Aquesta darrera tasca, serà una síntesi d’ allò que han vist a l’ aula prèviament i in situ. (Temps 40 min) 

Material necessari 
El nostre kit mòbil comptarà amb diferents compartiments per a que contingui tot el material necessari per a desenvolupar tota l’ activitat, incloent la preparació prèvia a l’ aula. Si més no, serà una caixa amb rodes per a facilitar la mobilitat d’ aquesta tant dins com fora de l’ aula. 


 Quins materials necessitarem per elaborar el nostre kit mòbil? 
• Caixa de fusta amb rodes (80cm x 80cm) + 4 rodes + 4 mànecs 
• Protecció del kit mòbil (funda) Quins materials inclourem dins el kit mòbil? 
• Imatges de l’ evolució del Castell al llarg dels anys (imatges anteriors) 
• 40 Plànols per l’ alumnat 
• Objectes o maquetes petites dels elements característics del Castell per mostrar a l’ aula o en les explicacions al castell i ho puguin manipular amb facilitat. 
• Fang i estris per manipular-ho 
• Pintures per realitzar la maqueta 

 Consells i recomanacions

 Per realitzar aquest tipus d’ activitats amb escolars cal informar prèviament al personal del Castell de Montjuic per a desenvolupar les activitats sense contratemps. Ja que el Castell també realitza tasques amb famílies turistes i altres escoles i pot ser un caos. Els alumnes poden moure’s tranquil·lament pel recinte ja que els vehicles no tenen accés i no hi ha perill. El museu del Castell de Montjuic ofereix moltes activitats a qualsevol nivell educatiu, des d’ educació infantil fins al batxillerat. Treballant aspectes representatius del Castell.


Bibliografia


  • Castillo de Montjuïc (2016). Castillomontjuic.com. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.castillomontjuic.com/ 
  • Castell de Montjuïc. (2016). Ca.wikipedia.org. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montju%C3%AFc 
  • Cómo llegar al Castillo de Montjuic. (2016). Happybarcelona.eu. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.happybarcelona.eu/es/como-ir-al-castillo-de-montjuic.html
  • Sapos y princesas (2015). Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.saposyprincesas.com/actividad/barcelona/cultura/arte-y-museos/castillo-de-montjuic/ 
  •  Asociación Amigos del Castillo de Montjuic (2016). Data de visita: Abril de 2016, Lloc web: http://www.castillomontjuic.com/proyecto-didactico/ 


dimecres, 27 d’abril del 2016

Història mitològica del laberint d’Horta


Història mitològica del laberint d’Horta



Laura Mesa,
Anna Montals,
Jordi Puig.





       

1. Descripció de l’element patrimonial
El lloc que volem treballar de Barcelona és el parc del laberint d’horta, molt conegut pel turisme barceloní i per la història. El parc del laberint és, sens dubte, una de les joies de l’Àrea de Barcelona, tant per la situació privilegiada envers la ciutat com per la riquesa botànica, arquitectònica i històrica. A més, és el jardí més antic que es conserva a la ciutat, construit l’any 1791. No tant sols destaca pel gran laberint i els jardins domèstics i romàntics, sinó també per les nombroses instal·lacions d’aigua i les seves peces escultòriques repartides per terrasses del parc que ens transporten a un món clàssic i mitològic.

Les obres van començar quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, propietari del terreny i marqués, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s'acabà l'any 1802. Tot i això no va ser fins l’any 1971 que es va inaugurar com a parc públic municipal. La restauració més profunda es va dur a terme l’any 1994, amb l’ajuda dels diners de la Unió Europea, però avui en dia es segueix cuidant i restaurant petites parts per intentar que es conservi el millor possible.                           WikimediaCommons:

Com a curiositats podem observar que és un lloc d’interès artístic, ja que s’hi ha gravat algunes escenes de pel·lícules com “El perfum”, i també s’hi han realitzat obres de teatre entre les seves terrasses, com ara una de Joan Maragall.  A més, va ser un lloc de trobada reial, alguns reis que van trepitjar aquest parc van ser Carles IV al 1802 i Ferran VII i Alfons XIII l’any 1929.


2. On està situat?
El laberint d’Horta està situat al passeig Castanyers número 1 del barri de Montbau, que pertany al districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Per tant està situat al nord de la ciutat, per damunt de la Ronda de Dalt. Les seves coordenades geogràfiques són aquestes; latitud: 41.4397599 i longitud: 2.1457017. Seguidament podreu veure el mapa extret de Google Maps.


Google Maps

Transport públic:
Per arribar-hi es pot agafar el metro (Parada: Mundet, línia verda “L3”) i caminar una mica, uns 8-10 minuts. Per orientar-te, just quan surts del metro, veuràs el campus de la universitat davant, a partir d’allà has d’anar a la dreta, i pots agafar de referència el Velòdrom d’Horta ja que és un edifici molt visible i el parc del laberint queda just darrera d’aquest, creuant el carrer cap a dalt.
Si la teva opció preferent és l’autobús, prop del parc hi passen els números 27, 73 i 76. Si necessites informació més detallada pots consultar la guia d’autobussos urbans de Barcelona ja que, depén on l’agafis, et quedarà més aprop o no del lloc d’arribada. Tots els que circulin per la ronda de dalt, prop d’aquest espai, et poden anar bé.

Transport privat:
Si prefereixes anar amb el cotxe, és força fàcil. Has d’anar fins la Ronda de Dalt i sortir a la sortida número 4 (Túnel de la Rovira) fins arribar a Mundet. Si vas en altres direccions, per exemple per Besós, hauràs de creuar la Ronda per baix, com si fessis un canvi de sentit, cap a Vall d’Hebron, incorporant-se al passeig de la Vall d’Hebron fins el carrer Germans Desvalls, girant a la dreta. Si penseu que aparcar serà un problema, no patiu, hi ha pàrquings a l’aire lliure a voltant del velòdrom.


3. Idees claus. Què volem explicar?

Pretenem que els nens puguin gaudir de la naturalesa d’aquest laberint i de la seva història. A partir d’aquí volem que ells siguin conscients de tot el que es pot visitar dins d’aquest laberint, basant-nos en la mitologia com a element principal.
L’explicació sobre la mitologia la faran els propis alumnes, per dur un itinerari més significatiu i que es faci amè. L’explicació més de caire natural la farà la mestra.


WikimediaCommons

4. Proposta d’activitat:

Títol de l’activitat:
“Coneixem la història mitològica del Laberint d’Horta!”

Model o estratègia educativa:                                                           
WikimediaCommons
Model educatiu d’itinerari, durarà tot un matí, 4 hores. Hem triat aquest tipus d’estratègia educativa perquè pensem que, el parc del laberint, és un indret meravellós per desenvolupar diverses activitats com ara passejar, jugar, pensar, gaudir de la natura, fer activitats culturals i descobrir la història d’una manera diferent, a partir d’un espai natural molt significatiu en molts àmbits.

Objectius de l’activitat:
●     Conèixer la mitologia que es troba a les escultures del parc:
●     Distingir les parts històriques que hi ha al laberint, de diferents estils arquitectònics.
●     Observar la diversitat de la naturalesa i la bellesa del parc, per veure la seva singularitat.
●     Participar explicant una part de l’itinerari els propis alumes, per grups. (Treball cooperatiu).
●     Divertir els alumnes fent un joc de grups per a veure qui arriba abans al centre del laberint.

Descripció i funcionament de l’activitat:
De 9:00 a 10:00 aniràn de l’escola al parc del laberint amb el mestre i, un cop arribats a l’entrada, es parlarà del que es farà, fent una petita introducció. S’ha de tenir en compte que el parc obra a les 10:00, així que tenim uns minuts per respondre dubtes i preguntes dels alumnes. Abans de començar, s’ha de tenir present que el professor guiarà aquesta ruta ii farà les parades que cregui convenients segons els temes que hagin escollit els alumnes.  Es calcula uns 10 minuts per cada grup. Seguidament, s’entrarà i començarà l’itinerari.

Imatge de WikimediaCommons de l'entrada del parc.
                                                               
Primer es farà un recorregut per les afores del parc, sense entrar al centre ni al laberint, observant històricament els tipus de jardins i naturalesa que s’observa com ara: la porta inesa, els boixos, els canals, la cascada, el fals cementiri, etc. La mestra serà qui expliqui una mica cada una de les parades naturals del laberint, totes relacionades amb la botànica i l’aigua. Pot durar aproximadament 45 minuts.


En segon lloc, com podeu veure a la imatge anterior, es durà a terme l’itinerari mitològic (podeu veure les parades entre parèntesis). S’ha de tenir en compte que els alumnes hauran buscat per grups de 2 la història mitològica de les figures que trobaran (hauran escollit a classe qui fa què). Abans d’anar al laberint es trobaran amb retaules, que seran les primeres parades d’explicació dels companys: Zeus i Europa(1), Urà i Gea (2), Demèter (3), Amfitriita i Posidó(4)  i, per últim, la figura del minotaure(5).
Seguidament aniran cap al laberint, a l’entrada es trobaran el relleu de marbre amb la història d’ Ariadna i Teseu(6), s’explicarà el grup que li toqui i desprès, entraran al laberint, on, per grups, es farà un joc de qui arriba abans al centre (7). Un cop allà, trobaran, el que seria la terrassa inferior, una estàtua d'Eros(8), allà un grup haurà d’explicar-lo. Sortint del laberint, on també es pot dur a terme el mateix joc, es trobaran  Narcís i Eco (9). La imatge de la dreta és també extreta de WikimediaCommons.
                                                                                                                                                                              
A la terrassa intermèdia, per sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil italià amb estàtues de Dànae(10) i Ariadna(11) i columnes toscanes. Al costat de la gran escala. Allà els grups que els toqui ambdues històries mitològiques les explicaran als companys. Un cop fet, es puja al tercer nivell, on es troba un bust de Dionís (12). Allà un altre grup haurà d’explicar la història.

A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. Darrere del pavelló neoclàssic hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria(13). Aquí es farà la pròxima parada per explicar la història. A més, es pot fer una parada (si el temps ho permet) a les muses, tot i que és una història més complicada i hi ha molts personatges a explicar. La imatge de la dreta també l'hem extret de WikimediaCommons.                                                                                                             
                                                                                                                                             
Material necessari:
-       El suport necessari per dur a terme l’aportació de cada grup d’alumnes al laberint (papers, llibres, fotos…) que ho duran de casa, ja que és una feina prèvia.
-       El petit dossier que donarà la mestra on hi haurà el mapa del parc i els elements principals en fotografies. També, al final, algunes preguntes que realitzaran un cop acabada la sortida, a l’escola.



Consells i recomanacions:
●     Treballar prèviament la mitologia i els temes que es duran a terme a la sortida.
●     Abans de fer l’itinerari, el mestre s’ha d’informar dels horaris del parc, ja que canvien depèn del mes, i concretar el dia, ja que hi ha un aforament màxim de 750 persones.
●     Tenir en compte el temps que es perd caminant pel parc entre parada i parada per no quedar-nos curts.
●     Els nens hauran de tenir mitja hora per esmorzar i distreure’s amb els companys entre mig de l’itinerari, per poder deixar de prendre atenció i fer un “break”. Recordar que a dins del parc no es pot menjar, així que s’haurà de sortir un moment a fora i tornar a entrar.

●     Veure el preu, en principi per l’entrada de menors tan sols és 1 euro i poc, però per adults s’incrementa a 2 euros i poc. Pel que fa l’entrada a estudiants que tenen el carnet o a jubilats, és gratuïta.
●     Si hi ha algun alumne que utilitza moletes no passa res, ja que hi ha accessibilitat per persones de mobilitat reduïda.


5. Bibliografia

Paschkes, Daniel; “Como llegar al parque del laberinto de Horta”. Recuperat al març del 2016 publicat a Happy Barcelona: http://www.happybarcelona.eu/es/parque-del-laberinto-como-llegar.html

Ajuntament de Barcelona “Parc del laberint d’Horta” publicat a Barcelona.cat dins l’apartat de “La meva Barcelona”. Recuperat al març del 2016. Els enllaços són: http://guia.barcelona.cat/es/detall/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html i també http://capdesetmana.bcn.cat/es/detall/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html

Martínez, Tània i alumnes del grau d’educació primària. Recuperat al març del 2016. Publicat a blogspot: http://enigmesbarcelonaieducacio.blogspot.com.es/

“El parc del laberint” a Vikipèdia. Recuperat al març del 2016. Des de la web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

“El parc del laberint d’Horta, a Barcelona”, pàgina creada per varies persones en grup. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://www.sortirambnens.com/excursions/excursions-a-parcs-i-jardins/249

“Parque del Laberinto de Horta en Barcelona”. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://es.igobarcelona.com/parque-del-laberinto-de-horta/

“Parc del laberint”. Publicat a: Visit Barcelona, Barcelona Turisme. Recuperat al març del 2016. Des de la web: http://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/537/parc-del-laberint.html

Totes les imatges les hem extret de: https://commons.wikimedia.org excepte el mapa, que és de www.googlemaps.com, tot recuperat al març del 2016.

Moltes gràcies!