Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimonio Cultural Arquitectónico. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimonio Cultural Arquitectónico. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de maig del 2014

LA CASA MACAYA I “EL SECRET” DE PUIG I CADAFALCH




Façana de la casa Macaya. Font:Autors.
La casa Macaya és una obra de Josep Puig i Cadafalch construïda al 1901 amb estil modernista. Aquest edifici es pot trobar al Passeig de Sant Joan número 108 de Barcelona. L’any 1976 va ser declarada bé cultural d’interès nacional. Pel que fa a les seves característiques trobem que presenta una façana decorada majoritàriament amb estucat de color blanc, tot i que també hi destaca el treball en pedra al voltant de les finestres i balcons.  No pot passar desapercebuda la tribuna de pedra de la planta baixa, la qual es presenta amb una asimetria marcada.
    
  


Treball de pedra a les finestres. Font: Wikimedia commons.
Aquest edifici presenta una ornamentació molt completa que avui dia encara es pot veure tant al vestíbul com al pati interior, en el qual trobem un altre dels elements més significatius de l’edifici, l’escalinata. 


Escalinata de la casa Macaya. Font: Autors
Cal fer referencia a que Puig i Cadafalch va treballar en l’elaboració d’aquesta obra amb Eusebi Arnau, Alfons Juyol, Manuel Ballarín i Joan paradís. Una de les major curiositats de l’edifici es una representació d’un home en bicicleta, que va fer Eusebi Arnau i que és un homenatge a Puig i Cadafalch qui utilitzava molt aquest mitjà de transport.
                

Ciclista que representa a Puig i Cadafalch feta per Eusebi Arnau. Font: Wikimedia commons.

Pel que fa la historia del l’edifici sabem que va ser un encàrrec de Romà Macaya i Gibert, qui va encarregar a Puig i Cadafalch una casa senyorial per establir la seva residencia familiar. Després de la Guerra Civil l’industrial Juan Vilella Estivill va vendre l’edifici a la Caixa de Pensions, ja que aquesta presentava grans desperfectes. L’entitat va assumir la seva remodelació i va inaugurar al 1949 el Instituto Educativo de Sordomudos y Ciegos. Posteriorment, va transformar-se en el Centre Cultural de la fundació la Caixa. Va acollir el museu de la ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l’actual CosmoCaixa. Finalment, al 2012 va ser reinaugurat com a centre cultural de La Caixa amb el nom de L’Espai caixa.


Noticia de la restauració de la Casa Macaya del 24-10-2012. Font: Lavanguardia.com

No podem parlar d’aquest gran edifici sense fer una breu referencia al seu autor, Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch. Fotografia de Pau Audouard Font: Wikimedia Commons
Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867, va ser deixeble de Domènech i Montaner i es considerat l’últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. A més d’arquitecte també va ser historiador, i polític català.  Va formar part del moviment de la Renaixença, y va ser president de la Mancomunitat. Durant la seva etapa a la Mancomunitat va crear noves escoles i institucions de caràcter cultural entre les que destaquen els museus del Parc de la Ciutadella. També va influir en les millores de les vies de comunicació i de l’explotació agrària a Catalunya.
Dintre de la seva trajectòria com a arquitecte destaquen tres etapes:
  • L’època rosa: Era la seva etapa més modernista  on s’inspirava en models nòrdics. Destaquen obres com la Casa Martí, La casa Macaya, La casa Ametller.
  •  L’època Blanca: Era una etapa més idealista i racionalista on va adaptar les seves noves obres als nous gustos de l’elit burgesa. Destaquen: La casa Trinxet i la casa Company.
  • L’època groga: també coneguda com l’època del monumentalisme. Es l’etapa de l’exposició universal de Barcelona de 1929. Destaquen arquitectures que imiten l’arquitectura romana i que es mescla amb característiques de la valenciana i andalusa.
L’any 1956 va morir a Barcelona.

Proposta Didàctica:
Model o estratègia educativa: Itinerari i Codis QR
Objectius:
·         Visitar un edifici modernista
·         Analitzar els trets modernistes dels edificis
·         Descobrir el medi de transport utilitzat per Josep Puig i Cadafalch
Curs: Quart de primària
Descripció de l’activitat:
L’activitat es troba englobada dins de l’estudi de l’estil arquitectònic Modernista i per tant la sortida només es realitzarà per ensenyar als alumnes un exemple força clar dels edificis modernistes.
Això vol dir que els nens i nenes hauran estudiat els principis bàsics del modernisme i sabran identificar els trets que diferencien un edifici modernista d’un que no ho és. 
Per contextualitzar una mica l’activitat i fer-la més amena i divertida als nens i nenes, farem que siguin detectius. Els alumnes rebran a classe una carta de 1900 on un detectiu de l’època els demana ajuda perquè vols esbrinar com és possible que Josep Puig i Cadafalch arribi tan ràpid de la casa Amatller a la casa Macaya, si normalment una persona triga molt més a peu. Llavors el detectiu demanarà als estudiants que visiti les dues casses i busquin pistes que els ajudin.
Però aquell mateix dia, per la tarda, els nens i nenes rebran una altre carta del escultor Eusebi Arnau! Allà el famós escultor els explicarà que sap que un detectiu s’ha posat en contacte amb ells i per ajudar-los a satisfer la curiositat d’aquest detectiu ens ajudarà mitjançant els codis QR. Llavors juntament amb la carta al sobre trobarem un full amb quatre codis QR diferents que haurem de llegir quan estiguem als diversos llocs que surten al paper.
Llavors al dia següent realitzarem el petit itinerari per Barcelona. Primer de tot agafarem el metro i anirem fins Passeig de Gràcia, on baixarem i anirem caminant fins la casa Ametller. Un cop allà els alumnes llegiran el primer codi. Al codi posarà que s’han de fixar en la façana del edifici i sobretot mirar molt bé totes les escultures que hi ha, a veure si troben alguna pista allà. Es important que mentre busquen la pista els nens, els mestres vagin explicant als estudiants i focalitzin l’atenció d’ells en les característiques modernistes de la casa Ametller.
Després de que els nens busquin durant una estoneta (aproximadament entre 5 o 10 minuts), veuran que no hi ha cap medi de transport recreat ni res per l’estil. Llavors llegiran el segon codi QR. Allà, l’escultor els haurà enganyat ja que només volia que es fixessin en els meravellosos decorats de la façana i que el següent codi els donarà una pista de on han d’anar per poder esbrinar com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.
Al tercer codi sortirà un mapa amb una ruta marcada que haurem de seguir. Aquesta ruta guiarà als alumnes a la casa Macaya.

Mapa del camí a seguir entre la casa Ametller i la casa Macaya. Font: Google Maps
Un cop al palau Macaya, els estudiants llegiran el quart i últim codi QR. Allà l’escultor els explicarà que ara si hauran de fixar-se perquè aquest cop no els enganyarà, en les escultures hi ha una pista de com es desplaçava el seu amic Josep Puig i Cadafalch.
Llavors els nens i nenes ràpidament veuran el capitell d’una columna on surt on home amb una bicicleta. Aquesta pista serà molt clara per poder resoldre l’enigma.      
Un cop resolt l’enigma els nens i nenes podran visitar el pati interior de la casa Macaya i fixar-se en les característiques del modernisme català.
Finalment tornarem a agafar el metro a la parada de Verdaguer i tornarem a l’escola.
Un cop a l’aula els alumnes escriuran una carta al detectiu explicant-li tot el que han fet per descobrir com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.    
Consells:
·         Al ser un itinerari urbà hem de tenir molta cura en que els nens i nenes no es separin del grup.
·         També hem de vigilar molt al metro per evitar que els alumnes es perdin.
·         Si porteu nens o nenes amb problemes de mobilitat no tindreu cap problema ja que en casi tota la sortida els estudiants només es mouran per l’exterior dels edificis i pas de vianants i el metro està força ben condicionat per les persones amb mobilitat reduïda.
·         En front de la casa Macaya hi ha un parc infantil on els nens i nenes poden jugar i descansar després de la sortida.

Bibliografia:
·         (2014) Wikimedia commons. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
·         ARA.cat(2014) L’obra social de La caixa obre l’Espai Caixa a la casa macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
 
http://www.ara.cat/cultura/LObra-Caixa-lEspai-Casa-Macaya_0_797320457.html
·         Arteespaña(2010) Josep Puig i Cadafalch. Biografia y obra. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
http://www.arteespana.com/joseppuigicadafalch.htm
·         Biografias y vidas(2011) Josep Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
·         DONCEL, M.(2014) Nace el EspaiCaixa Casa macaya, en el Palacio modernista de Puig i cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://w110.bcn.cat/portal/site/Eixample/menuitem.f1d24e0c46bd7da433433343a2ef8a0c/?vgnextoid=3cf8dda2b7e8a310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextchannel=974e9df57de59210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES
·         El Pais (2014) La casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/23/catalunya/1351014706_216384.html
·         Gaudiallgaudi(2012) Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
·         La Caixa(2014) Espaciocaixa – Casa palau Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/espaciocaixa-casa-palau-macaya-obra-social-la-caixa-esp__816-c-17098__.html
·         La Vanguardia.com(2012) El nuevo EspaiCaixa casa Macaya serà  un centro de actividades sociales y sostenibles. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         La Vanguardia.com(2014) Un palau amb entitat propia. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         MCN Biografias.(2010) Puig i Cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         Viquipèdia (2014) Casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Macaya

Annexos
Aquest dos annexos són dos exemples de com podrien ser les cartes que entregarem als nens i nenes el dia abans de la sortida. Per a que tingui una mica més de rigor, el mestre hauria d’escriure-les en un paper que simuli estar envellit (submergint el foli en una mescla d’aigua i cafè i deixant-la assecar aconseguirem un efecte de paper antic).
Annex 1:
Estimats alumnes, Us escric aquesta carta perquè necessito que m’ajudeu a resoldre un cas. Des de fa uns dies que segueixo al arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec d’un fan d’ell. El cas és què aquest home perd de vista al seu ídol durant el trajecte que fa entre la casa Macaya i la casa Ametller. Per tant, necessito que m’ajudeu de la forma en que us sigui possible i com que sé que sou molt bons detectius, necessito que m’informeu de com es desplaça el famós arquitecte entre aquestes dues obres.
Estic quasi segur que no va a cavall ni en automòbil. Espero que aconseguiu ajudar-me!
Gràcies.
Att. Un Detectiu. 

Annex 2: 
Benvolguts nens,
Sóc un escultor força famós i tinc per nom Eusebi Arnal. Potser heu escoltat a parlar de mi. Bé entrant en matèria, m’he assabentat que un detectiu segueix al meu amic Josep, bé potser el coneixeu millor si us dic el seus cognoms, Josep Puig i Cadafalch.
El cas és que l’altre dia en Pep hem va dir que algú el segueix i clar, jo preocupat vaig investigar una mica. Després de preguntar a un parell d’amics ells hem van dir que un fan d’en Pep ha contractat un detectiu per a que investigui com es desplaça entre les seves dues obres que estan construint. Quina bajanada de veritat... però bé, com que també sé que aquest detectiu s’ha posat en contacte amb vosaltres us donaré unes quantes pistes per a que esbrineu aquest “misteri”.
Bé les pistes es troben al full que us adjunto, espero que les pugueu utilitzar bé, perquè al segle on jo visc la gent no sap que és un codi QR, dic més ni tan sols s’han inventat... Quina sort això de la bústia atemporal!
Que us ho passeu bé seguint les meves pistes i fins a la pròxima!
Att. Eusebi Arnal  

Annex 3:
Un cop sigueu en front de la casa Ametller mireu llegiu aquest codi: 
 
Què heu trobat? Potser aquest codi us ajudarà...
 
Jajajaja heu caigut de quatre grapes eeeeeh! Ara de veritat mireu aquest altre codi

Ja sou a la casa Macaya? Doncs a per l’últim codi, dintre de molt poc coneixereu la veritat...
 

dimecres, 5 de març del 2014

La Capilla de Marcus y el correo

LA CAPILLA DE MARCUS Y EL CORREO

Entrada principal a la capilla. Fuente: Albert Picazo


Descripción breve del elemento patrimonial

La capilla de Marcus es un edificio religioso de estilo románico situado en el siglo XII. Se calcula que se construyó entre los años 1166 y 1188 gracias al comerciante de Barcelona Bernat Marcus. 

Santa Maria de la Guía, versión antigua. Fuente: Albert Picazo  
El conjunto de edificios estaba formado por un cementerio, una capilla y un hospital. 

Actualmente se conserva  la virgen de Santa María de la Guía (versión antigua). La función principal de esta capilla, en sus inicios, fue la de capilla funeraria. 

Tal y como describe la página web de la guía del patrimonio histórico y artístico de los municipios catalanes, la capilla es un edificio de planta rectangular cubierto con vuelta de cañón en el que se puede observar una cripta formada por tres naves pequeñas.

Anteriormente, contenía un ábside que fue suprimido en el siglo XVIII. Tanto el exterior como el interior del edificio fueron reconstruidos en varias ocasiones, la última en el siglo XIX.


Ubicación

La Capilla de Marcus está situada en la esquina entre la calle Carders y la calle Montcada, en pleno distrito de la Ciutat Vella. El lugar donde está situada corresponde a la antigua Vía Franca, el antiguo camino romano que salía de la ciudad hacia Francia. A su lado había un hospital y un hostal.

Mapa del distrito de la Ciutat Vella. Fuente: Google Maps

Podemos llegar a la capilla gracias al Metro de Barcelona (Línea 4), parada de Jaume I, o los autobuses 40, 17, 19 y 45 que paran en la Vía Laietana. La Capilla de Marcus se encuentra a tan solo 5 minutos andando desde el metro o el autobús. 

Basta con dirigirse a la calle Princesa, seguir por ella hasta encontrar el cruce con la calle Montcada y girar a la izquierda, a pocos metros se encuentra situada la capilla en la esquina derecha.


El misterio de la Capilla de Marcus

La capilla de Marcus fue, durante el siglo XVI, la primera organización postal que existió en Europa como sede de la Cofradía de los Correos a Caballo y a Pie. Esta capilla tenía capacidad plena de actuación en Cataluña en relación al ámbito de correos.

Capilla de Bernat Marcus. Fuente: Albert Picazo
Tanto es así, que cuando una rama de la multinacional de los Tassis, que entraron en España gracias a Felipe el Hermoso firmando en 1505 un convenio sobre el correo, intentó hacerse con el monopolio del correo en Cataluña no pudieron, ya que la Cofradía de los Correos a Caballo y a Pie poseía un referendo necesario para hacer prevalecer sus derechos. De esa manera no pudieron incluir los correos.

La Virgen de la Guía y el correo

Esta capilla se dedicó a la Virgen de la Guía ya que era un paso habitual para aquellas personas que se adentraban o salían de la ciudad de Barcelona. 

En esta capilla el cura bendecía los correos que salían de Barcelona, de los que iban a caballo a los que viajaban a pie. Como anécdota destacamos que algunos cofrades que iban a caballo, para no esperar a la bendición, pasaban por delante de la capilla y hacían “espategar la xurriaca”, es decir, chasquear el látigo. Esto significaba una especie de saludo a la patrona, la Virgen de la Guía, para que les guiaran en su viaje.


Propuesta Didáctica

TÍTULO

Las apariencias engañan ¿sólo una capilla?

OBJETIVOS

- Conocer la historia de la Capilla de Marcus
- Reconocer la importancia de Cataluña en el monopolio del correo Europeo
- Empatizar y entender las posturas de los Tassis y de la familia de Marcus
- Investigar acerca de la lucha de poderes entre los Tassis y la Cofradía de Correos a Caballo y a Pie
- Trabajar en equipo, escuchando los argumentos de los compañeros, debatiendolos o reforzarlos

ESTRATEGIA EDUCATIVA

- Kit educativo

- Juego de rol

DESCRIPCIÓN DE LA ACTIVIDAD

Antes de iniciar la actividad preparada, confeccionaremos un kit educativo para nuestros alumnos. 


Kit en forma de buzón. Fuente: Albert Picazo
En dicho kit podrán encontrar diferentes objetos en relación al tema en concreto que queremos trabajar. En este caso veremos la relación que existe entre la Capilla de Marcus y el correo.

A través de una serie de objetos, ya sea una pluma con tinta, un sello o una carta, los alumnos podrán deducir que temática será la que trabajemos. 

Nuestra actividad se basará en un juego de rol, dónde los alumnos deberán ponerse en la piel de los antiguos personajes históricos que trabajaremos y intentar reconstruir la historia a través de pistas que les iremos dejando en el kit.

Entregaremos un kit por cada 5 alumnos. Cada kit contendrá, además de los objetos significativos relacionados con el correo, una carta. 


Carta de Bernat Marcus. Fuente: Albert Picazo
Dicha carta podrá ser de la familia de Bernat Marcus, creador de la primera empresa de correos por Europa, o de la familia de Fernando de Tassis, un pionero del servicio postal en Europa. En ellas, cada personaje nos situará en un contexto real y personal, y nos explicará su visión sobre el asunto a tratar.

A partir de aquí, cada grupo se tendrá que reunir y debatir qué es lo que podría haber pasado en aquella situación que se les presenta. Más tarde, juntaremos al grupo de la carta de Marcus con el de la de Fernando de Tassis, de tal manera que los dos grupos podrán conocer los dos puntos de vista de esta historia., y así poder deducir qué pasó en realidad.

Nota de resolución. Fuente: Albert Picazo
Para acabar, dentro del kit, habrá otro sobre cerrado dónde nos explicará la resolución final de este misterio, de esa manera los alumnos conocerán con detalle lo ocurrido en ese acontecimiento histórico en concreto y comprobaran si sus ideas se acercaban o no a lo sucedido.


MATERIAL NECESARIO

Kit educativo; sello de los Tassis, sello de la Cofradía de los Correos a Caballo y a Pie, carta de los Tassis, carta de un representante de la Cofradía y sobre con la resolución final.


CONSEJOS

1. Calle peatonal, el tráfico no es abundante. Los alumnos no correrán peligro al cruzar la calle.

2. Barreras arquitectónicas; no se puede acceder al interior de la capilla con alumnos que sufran minusvalía. Existen 3-4 escalones en la entrada. 

3. Horario limitado; de lunes a viernes de 10 a 12 horas. 

4. Espacio pequeño para acceder con un grupo entero, dividir en tres o cuatro grupos el aula. 

5. Buen acceso en metro, cercano y muy accesible.


WEBGRAFIA

-Web guía del patrimonio histórico y artístico de los municipios catalanes: [en línea] [24/02/2014] Disponible en: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1423

-Web de recursos de la asociación de coleccionistas “Col.lectiu Congrés-81”: [en línea] [25/02/2014] Disponible en: http://www.quelcom.com/CC81/marcus.htm

-Web de historias, acontecimientos y fotografías de la ciudad de Barcelona: [en línea] [27/02/2014] Disponible en: http://www.barcelonarutas.com/?p=2055