Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris puig i cadafalch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris puig i cadafalch. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de maig del 2014

LA CASA MACAYA I “EL SECRET” DE PUIG I CADAFALCH




Façana de la casa Macaya. Font:Autors.
La casa Macaya és una obra de Josep Puig i Cadafalch construïda al 1901 amb estil modernista. Aquest edifici es pot trobar al Passeig de Sant Joan número 108 de Barcelona. L’any 1976 va ser declarada bé cultural d’interès nacional. Pel que fa a les seves característiques trobem que presenta una façana decorada majoritàriament amb estucat de color blanc, tot i que també hi destaca el treball en pedra al voltant de les finestres i balcons.  No pot passar desapercebuda la tribuna de pedra de la planta baixa, la qual es presenta amb una asimetria marcada.
    
  


Treball de pedra a les finestres. Font: Wikimedia commons.
Aquest edifici presenta una ornamentació molt completa que avui dia encara es pot veure tant al vestíbul com al pati interior, en el qual trobem un altre dels elements més significatius de l’edifici, l’escalinata. 


Escalinata de la casa Macaya. Font: Autors
Cal fer referencia a que Puig i Cadafalch va treballar en l’elaboració d’aquesta obra amb Eusebi Arnau, Alfons Juyol, Manuel Ballarín i Joan paradís. Una de les major curiositats de l’edifici es una representació d’un home en bicicleta, que va fer Eusebi Arnau i que és un homenatge a Puig i Cadafalch qui utilitzava molt aquest mitjà de transport.
                

Ciclista que representa a Puig i Cadafalch feta per Eusebi Arnau. Font: Wikimedia commons.

Pel que fa la historia del l’edifici sabem que va ser un encàrrec de Romà Macaya i Gibert, qui va encarregar a Puig i Cadafalch una casa senyorial per establir la seva residencia familiar. Després de la Guerra Civil l’industrial Juan Vilella Estivill va vendre l’edifici a la Caixa de Pensions, ja que aquesta presentava grans desperfectes. L’entitat va assumir la seva remodelació i va inaugurar al 1949 el Instituto Educativo de Sordomudos y Ciegos. Posteriorment, va transformar-se en el Centre Cultural de la fundació la Caixa. Va acollir el museu de la ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l’actual CosmoCaixa. Finalment, al 2012 va ser reinaugurat com a centre cultural de La Caixa amb el nom de L’Espai caixa.


Noticia de la restauració de la Casa Macaya del 24-10-2012. Font: Lavanguardia.com

No podem parlar d’aquest gran edifici sense fer una breu referencia al seu autor, Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch. Fotografia de Pau Audouard Font: Wikimedia Commons
Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867, va ser deixeble de Domènech i Montaner i es considerat l’últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. A més d’arquitecte també va ser historiador, i polític català.  Va formar part del moviment de la Renaixença, y va ser president de la Mancomunitat. Durant la seva etapa a la Mancomunitat va crear noves escoles i institucions de caràcter cultural entre les que destaquen els museus del Parc de la Ciutadella. També va influir en les millores de les vies de comunicació i de l’explotació agrària a Catalunya.
Dintre de la seva trajectòria com a arquitecte destaquen tres etapes:
  • L’època rosa: Era la seva etapa més modernista  on s’inspirava en models nòrdics. Destaquen obres com la Casa Martí, La casa Macaya, La casa Ametller.
  •  L’època Blanca: Era una etapa més idealista i racionalista on va adaptar les seves noves obres als nous gustos de l’elit burgesa. Destaquen: La casa Trinxet i la casa Company.
  • L’època groga: també coneguda com l’època del monumentalisme. Es l’etapa de l’exposició universal de Barcelona de 1929. Destaquen arquitectures que imiten l’arquitectura romana i que es mescla amb característiques de la valenciana i andalusa.
L’any 1956 va morir a Barcelona.

Proposta Didàctica:
Model o estratègia educativa: Itinerari i Codis QR
Objectius:
·         Visitar un edifici modernista
·         Analitzar els trets modernistes dels edificis
·         Descobrir el medi de transport utilitzat per Josep Puig i Cadafalch
Curs: Quart de primària
Descripció de l’activitat:
L’activitat es troba englobada dins de l’estudi de l’estil arquitectònic Modernista i per tant la sortida només es realitzarà per ensenyar als alumnes un exemple força clar dels edificis modernistes.
Això vol dir que els nens i nenes hauran estudiat els principis bàsics del modernisme i sabran identificar els trets que diferencien un edifici modernista d’un que no ho és. 
Per contextualitzar una mica l’activitat i fer-la més amena i divertida als nens i nenes, farem que siguin detectius. Els alumnes rebran a classe una carta de 1900 on un detectiu de l’època els demana ajuda perquè vols esbrinar com és possible que Josep Puig i Cadafalch arribi tan ràpid de la casa Amatller a la casa Macaya, si normalment una persona triga molt més a peu. Llavors el detectiu demanarà als estudiants que visiti les dues casses i busquin pistes que els ajudin.
Però aquell mateix dia, per la tarda, els nens i nenes rebran una altre carta del escultor Eusebi Arnau! Allà el famós escultor els explicarà que sap que un detectiu s’ha posat en contacte amb ells i per ajudar-los a satisfer la curiositat d’aquest detectiu ens ajudarà mitjançant els codis QR. Llavors juntament amb la carta al sobre trobarem un full amb quatre codis QR diferents que haurem de llegir quan estiguem als diversos llocs que surten al paper.
Llavors al dia següent realitzarem el petit itinerari per Barcelona. Primer de tot agafarem el metro i anirem fins Passeig de Gràcia, on baixarem i anirem caminant fins la casa Ametller. Un cop allà els alumnes llegiran el primer codi. Al codi posarà que s’han de fixar en la façana del edifici i sobretot mirar molt bé totes les escultures que hi ha, a veure si troben alguna pista allà. Es important que mentre busquen la pista els nens, els mestres vagin explicant als estudiants i focalitzin l’atenció d’ells en les característiques modernistes de la casa Ametller.
Després de que els nens busquin durant una estoneta (aproximadament entre 5 o 10 minuts), veuran que no hi ha cap medi de transport recreat ni res per l’estil. Llavors llegiran el segon codi QR. Allà, l’escultor els haurà enganyat ja que només volia que es fixessin en els meravellosos decorats de la façana i que el següent codi els donarà una pista de on han d’anar per poder esbrinar com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.
Al tercer codi sortirà un mapa amb una ruta marcada que haurem de seguir. Aquesta ruta guiarà als alumnes a la casa Macaya.

Mapa del camí a seguir entre la casa Ametller i la casa Macaya. Font: Google Maps
Un cop al palau Macaya, els estudiants llegiran el quart i últim codi QR. Allà l’escultor els explicarà que ara si hauran de fixar-se perquè aquest cop no els enganyarà, en les escultures hi ha una pista de com es desplaçava el seu amic Josep Puig i Cadafalch.
Llavors els nens i nenes ràpidament veuran el capitell d’una columna on surt on home amb una bicicleta. Aquesta pista serà molt clara per poder resoldre l’enigma.      
Un cop resolt l’enigma els nens i nenes podran visitar el pati interior de la casa Macaya i fixar-se en les característiques del modernisme català.
Finalment tornarem a agafar el metro a la parada de Verdaguer i tornarem a l’escola.
Un cop a l’aula els alumnes escriuran una carta al detectiu explicant-li tot el que han fet per descobrir com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.    
Consells:
·         Al ser un itinerari urbà hem de tenir molta cura en que els nens i nenes no es separin del grup.
·         També hem de vigilar molt al metro per evitar que els alumnes es perdin.
·         Si porteu nens o nenes amb problemes de mobilitat no tindreu cap problema ja que en casi tota la sortida els estudiants només es mouran per l’exterior dels edificis i pas de vianants i el metro està força ben condicionat per les persones amb mobilitat reduïda.
·         En front de la casa Macaya hi ha un parc infantil on els nens i nenes poden jugar i descansar després de la sortida.

Bibliografia:
·         (2014) Wikimedia commons. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
·         ARA.cat(2014) L’obra social de La caixa obre l’Espai Caixa a la casa macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
 
http://www.ara.cat/cultura/LObra-Caixa-lEspai-Casa-Macaya_0_797320457.html
·         Arteespaña(2010) Josep Puig i Cadafalch. Biografia y obra. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
http://www.arteespana.com/joseppuigicadafalch.htm
·         Biografias y vidas(2011) Josep Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
·         DONCEL, M.(2014) Nace el EspaiCaixa Casa macaya, en el Palacio modernista de Puig i cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://w110.bcn.cat/portal/site/Eixample/menuitem.f1d24e0c46bd7da433433343a2ef8a0c/?vgnextoid=3cf8dda2b7e8a310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextchannel=974e9df57de59210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES
·         El Pais (2014) La casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/23/catalunya/1351014706_216384.html
·         Gaudiallgaudi(2012) Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
·         La Caixa(2014) Espaciocaixa – Casa palau Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/espaciocaixa-casa-palau-macaya-obra-social-la-caixa-esp__816-c-17098__.html
·         La Vanguardia.com(2012) El nuevo EspaiCaixa casa Macaya serà  un centro de actividades sociales y sostenibles. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         La Vanguardia.com(2014) Un palau amb entitat propia. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         MCN Biografias.(2010) Puig i Cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
·         Viquipèdia (2014) Casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Macaya

Annexos
Aquest dos annexos són dos exemples de com podrien ser les cartes que entregarem als nens i nenes el dia abans de la sortida. Per a que tingui una mica més de rigor, el mestre hauria d’escriure-les en un paper que simuli estar envellit (submergint el foli en una mescla d’aigua i cafè i deixant-la assecar aconseguirem un efecte de paper antic).
Annex 1:
Estimats alumnes, Us escric aquesta carta perquè necessito que m’ajudeu a resoldre un cas. Des de fa uns dies que segueixo al arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec d’un fan d’ell. El cas és què aquest home perd de vista al seu ídol durant el trajecte que fa entre la casa Macaya i la casa Ametller. Per tant, necessito que m’ajudeu de la forma en que us sigui possible i com que sé que sou molt bons detectius, necessito que m’informeu de com es desplaça el famós arquitecte entre aquestes dues obres.
Estic quasi segur que no va a cavall ni en automòbil. Espero que aconseguiu ajudar-me!
Gràcies.
Att. Un Detectiu. 

Annex 2: 
Benvolguts nens,
Sóc un escultor força famós i tinc per nom Eusebi Arnal. Potser heu escoltat a parlar de mi. Bé entrant en matèria, m’he assabentat que un detectiu segueix al meu amic Josep, bé potser el coneixeu millor si us dic el seus cognoms, Josep Puig i Cadafalch.
El cas és que l’altre dia en Pep hem va dir que algú el segueix i clar, jo preocupat vaig investigar una mica. Després de preguntar a un parell d’amics ells hem van dir que un fan d’en Pep ha contractat un detectiu per a que investigui com es desplaça entre les seves dues obres que estan construint. Quina bajanada de veritat... però bé, com que també sé que aquest detectiu s’ha posat en contacte amb vosaltres us donaré unes quantes pistes per a que esbrineu aquest “misteri”.
Bé les pistes es troben al full que us adjunto, espero que les pugueu utilitzar bé, perquè al segle on jo visc la gent no sap que és un codi QR, dic més ni tan sols s’han inventat... Quina sort això de la bústia atemporal!
Que us ho passeu bé seguint les meves pistes i fins a la pròxima!
Att. Eusebi Arnal  

Annex 3:
Un cop sigueu en front de la casa Ametller mireu llegiu aquest codi: 
 
Què heu trobat? Potser aquest codi us ajudarà...
 
Jajajaja heu caigut de quatre grapes eeeeeh! Ara de veritat mireu aquest altre codi

Ja sou a la casa Macaya? Doncs a per l’últim codi, dintre de molt poc coneixereu la veritat...
 

dissabte, 12 d’abril del 2014

L'ESTUDI DE RAMÓN CASAS I CARBÓ

Vinçon, només una botiga?

Botiga Vinçon, al Passeig de Gràcia. Font: wikimedia.commons





















Descripció breu de l'element patrimonial
A la ciutat de Barcelona, i més concretament al Passeig de Gràcia número 96 trobem una botiga de disseny molt atractiva, ubicada en un edifici de característiques semblants a la casa veïna, amb una façana de pedra, tribunes laterals al primer pis i central al segon, i amb finestres i balconeres.
Es va construir el 1898, i destaca la porta de dues fulles, de fusta i forja de gran elegància amb adorns de metall daurats.
Però realment sabem quins secrets ens amaga aquesta famosa i coneguda botiga de la ciutat comtal? 

On està situat?
Com arribar?
Passeig de Gràcia, 96 08008 Barcelona
Metro: línia 3 i línia 5 (Diagonal)
FFCC: Sarrià Tibidabo (Provença)

La casa Ramón Casas i Carbó

Si ens documentem sobre la botiga Vinçon, podrem veure que realment hi amaga un secret al seu interior. Aquest edifici modernista va ser obra d’Antoni Rovira i Rabassa, encarregada pel gran pintor català Ramon Casas i Carbó, en la qual hi va ubicar el seu estudi des del qual va realitzar un gran seguit d’obres molt reconegudes en l’actualitat.
El projecte és del ’any 1898, on hi destaca la façana de pedra, els guarniments dels balcons i la porta de dues fulles.
Al pis principal, on trobem actualment l’empresa Vinçon, va ser l’espai residencial de Ramón Casas.
Finestra de la casa. Font: wikimedia.commons
Qui era Ramón Casas?

Ramón Casas i Carbó (1866-1932), barcelonès, va ser un pintor, dibuixant i cartellista que el vinculem al impressionisme, a més de ser un dels impulsors del modernisme català. Considerat el millor pintor de la primera generació modernista.

Amb 15 anys viatja a París per formar-se durant tres anys. Torna a Barcelona, on participà en l’exposició que la Sala Parés organitzava cada 15 dies.
Al 1884 es dedicà a viatjar per tota la Península, fins que al mes de març torna a Barcelona fins al 1885, quan tornà a París.

Al 1889 exposa anualment a la Sala Parés de Barcelona, tot i que ho fa sense èxit degut als seus temes quotidians.
Al 1898 comença a publicar la revista Els Quatre Gats, i aquesta intrusió en la premsa, li permet endinsar-se en el dibuix i el cartellisme.

El 1932, Ramón Casas va morir a Barcelona, a la seva casa del carrer Descartes.










Autoretrat de Ramón Casas. Font: wikimedia.commons








Ramón Casas i Santiago Rusiñol

La relació entre aquests dos artistes catalans és de gran importància per a la pintura, ja que van ser els impulsors de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.
Al 1883 es dóna el inici d’aquesta important relació, que va durar tota la seva vida.

En el seu trasllat a París l’any 1885, coincideixen en l’Acadèmia Gervex i es diu que en la casa sobre la qual estem parlant, van viure-hi tots dos.

La producció més important i decisiva de Casas va ser durant l’estància que varen compartir a Paris, les quals són mal rebudes pel públic en la seva exposició a la Sala Parés, finalment van triomfar a finals del segle XIX, convertint-se en el pintor més conegut de la burgesia barcelonesa, especialment pels seus retrats i dissenys de cartells comercials.
Ramón Casas i Santiago Rusiñol, escultura a Sitges. Font: wikimedia.commons

1898, un gran any per a Ramón Casas

Com ja hem vist al inici d’aquesta publicació, va ser durant aquest any 1898 quan es va iniciar el projecte de la casa on Ramón Casas i Santiago Rusiñol ocuparen per realitzar una gran quantitat de les seves obres que ens van deixar.
Però no solament és important per aquest motiu, sinó perquè va ser durant aquest mateix any quan es comença a publicar la revista d’art Els Quatre Gats, basada en la cerveseria cabaret amb el mateix nom.

Durant aquest any, es realitza a la Sala Parés la primera exposició individual de Ramón Casas, la qual es va erigir com la més innovadora. Va ser organitzada per Pèl&Ploma.
En ella es podia veure un seguit de retrats, i per a la seva anunciació va ser el propi autor qui feia les invitacions i fulletons.

També és important perquè s’especialitza en el disseny de cartells, i participa en un concurs convocat per l’empresa badalonina “Anís del Mono”. Ell presenta 4 models i obté el primer premi. Al concurs de cartells convocat pel cava Codorniu, queda segon.
Cartell dels Quatre Gats. Font: wikimedia.commons

Els Quatre Gats

Ramón Casas va ser un inversor, juntament amb Maties Ardèniz i Manuel Girona, d’aquesta cerveseria cabaret, inaugurada al 1897, d’estil modernista realitzada per Puig i Cadafalch. Va ésser un dels nuclis principals del Modernisme, del qual Casas en va ser un personatge molt important. Va ser en aquest espai on s’hi trobàven artistes i personatges insòlits de l’època com Rusiñol, Utrillo, Millet o el propi Casas.
També amb aquest nom es va iniciar un projecte de Casas, Pere Romeu i Miquel Utrillo basat en un setmanari artístic i literari, aprofitant les seves trobades en la cerveseria, un punt de trobada i de tertúlia, de difusió de l’art on s’hi realitzaven espectacles, exposicions i d’altres elements artístics.

Pèl & Ploma
Casas va ser el director artístic i principal il·lustrador d’aquesta revista artística i literària, sent una continuació d’ els “Quatre Gats” i predecessora de la revista Forma, i, com la seva antecessora, va ser una revista referent del modernisme català i una bona forma de promoció.
Dibuix Pèl&Ploma. Font: wikimedia.commons


A través de la revista, es reflecteix la situació socio-política i cultural del moment. Destaca el símbol de la dona lliure, emancipada, reflex d’una nova era, representant la vida de la burgesia optimista.
També hi trobem la representació del fons de la ciutat industrial, d’un augment de la pobresa i d’un canvi dels valors, que dóna peu a malalties físiques i mentals.
Però les temàtiques més importants van ser el món de l’espectacle, amb un interès per mostrar la nova ciutat industrial, representant els ambients del carrer, i les variants dels espectacles: marionetes, cabarets, i d’altres.
D’altra banda, el retrat va prendre molta importància en la revista gràcies a Casas, que ens deixa retrats de personalitats de l’època, representades de manera natural i espontània, allunyant-se d’idealitzacions.
Els cartells de Casas, l’art del carrer

Ramón Casas tenia una capacitat extraordinària per retratar la figura humana al carbonet, fet que el va transformar en el cronista gràfic més destacat del seu temps. La fidelitat gairebé fotogràfica als models i la llibertat d’execució ho podem trobar en els centenars de retrats que va fer al llarg de la seva vida, especialment de protagonistes de la generació modernista.
Va crear aquesta nova opció artística, que serà coneguda com la de l’art del carrer, fet que trenca la barrera entre les arts majors (belles) i les arts menors (aplicades, revolucionant la comunicació de l’època.
Cartell publicitari, Sífilis. Font: wikimedia.commons

 PROPOSTA DIDÀCTICA


Títol: NOTÍCIA: SOM PERIODISTES!
Model o estratègia educativa: Activitat cooperativa a partir de l’observació de fonts artístiques.
Curs: Cicle Superior- 1er cicle ESO
Sessions: 4
Objectius:
·Treballar cooperativament en la tasca a realitzar.
·Conèixer l’època del Modernisme.
·Saber qui va ser Ramón Casas i els fets més destacats de la seva vida.
·Ser capaç de seleccionar aquella informació rellevant, resumint els fets més importants.
·Redactar una revista a partir d’una selecció i d’una recerca adequada.
·Fer una tria de les imatges més representatives de l’any a treballar.
·Respectar i col·laborar en la tasca en grup.



Descripció:

La primera sessió de la nostra proposta consta de presentar l’època que volem treballar, i més concretament l’artista. Tant el modernisme com Ramón Casas, tenim diferents formes per tal d’introduir-los a l’aula, com pot ser l’exposició de l’edifici de la Casa Vinçon actual, o alguna obra de l’artista. Nosaltres, considerem que els alumnes coneixeran i estaran més atents si els presentem una imatge de la cerveseria “Els 4 Gats”, a partir de la qual introduirem la temàtica a treballar.

No volem fer una extensa explicació de l’època del modernisme, però si que tractarem els temes que hem esmentat anteriorment, considerant-los necessaris i interessants per als nostres alumnes, i sobre els quals en poden trobar i saber molt més.

En primer lloc dividirem la classe en grups de 5 alumnes, escollits pel professorat ja que hauran de ser grups heterogenis, on treballin tots per igual i que puguem assegurar una bona realització del treball per part de tots els grups.
Un cop dividida l’aula, repartirem a cada grup un seguit de cartells publicitaris, o portades de revista realitzades per Ramón Casas.
A cada grup s’haurà d’escollir el paper de cada component: el fotògraf, l’entrevistador, el redactor, el secretari i l’il·lustrador.

Seguidament, repartirem a sorteig un seguit de dates en les quals trobem esdeveniments molt importants de la vida de Ramón Casas. A partir de l’any que els ha tocat, n’hauran d’extreure aquells esdeveniments més importants per tal de publicar a la seva pròpia revista.

Les dates que proposem (informació a l’annex) són les següents:
1881; 1882; 1889: 1892; 1894; 1897; 1899.


A continuació, durant la següent sessió que realitzarem els alumnes podran portar a la classe diferent informació que hagin trobat ells per Internet sobre l’any que els ha tocat ( informació no relacionada amb Ramón Casas) podent utilitzar l’hemeroteca de La Vanguardia com a font. A més, utilitzarem l’aula d’informàtica ( o si l’escola compta amb ordinadors portàtils) per tal de veure el treball dels alumnes en primera persona, i guiar-los en la recerca d’informació.

Un cop tenen reunida la informació sobre la vida de l’artista que estem treballant, i aquella que han seleccionat com a fonamental de la data que els ha tocat (sempre amb una supervisió per part del professorat), començaran a redactar la seva revista, seguint els papers de cada component del grup. El fotògraf s’encarregarà de seleccionar les fotografies que el grup introduirà a la revista, l’entrevistador farà una entrevista a Ramón Casas en aquell any que li ha tocat representar.
L’il·lustrador s’encarrega de realitzar un cartell expositiu amb un fet fonamental a destacar de l’any, i el secretari i el redactor destacaran la informació que consideren rellevant i que introduiran a la seva revista.

En la darrera sessió, els diferents grups exposaran les seves revistes, explicant els fets fonamentals de la vida de Casas, i aquells altres que han trobat a l’hemeroteca de la Vanguardia i que han considerat com a fonamentals per incloure en la seva publicació.

Material:
· Cartells publicitaris
· Portades de revista
· Informacions diverses extretes de Internet. 
· Esdeveniments importants de la vida d’en Casas.
·Aula d’informàtica o portàtils.


Consells:
·Seleccionar anys amb informacions diverses.
·Ajudar en tot moment a l’alumnat en la recerca de la informació.
·Fer un treball previ amb diverses fonts de recerca.
·Sessió a l’aula destacant el modernisme català i en concret a Ramón Casas.
·Possibilitat de professor de suport per al treball a l’aula d’informàtica, ja que caldrà un control en tot moment del treball de l’alumnat.








Informació sobre les dates escollides:

1881 Ramón Casas es relaciona amb el grup que crea la revista “l’Avenç”, i el 9 d’Octubre publica el seu primer dibuix, “Record d’altre temps”, en aquesta mateixa publicació.
Aquest mateix mes, inicia el seu primer viatge a París amb els seus dos cosins, on s’instal·la al 36 de la Rue Lourcine. A París, assisteix a classes de pintura amb Carolus-Duran, i gràcies a un carnet en el que el pintor anotava les seves despeses, podem conèixer el gust de Casas per tota la novetat de l’època: el tabac, visita als cafès nocturns i les exposicions d’art.

1882 Retorna a Barcelona i participa a l’exposició de la Sala Parés, que la celebrava cada quinze dies. Presenta un paisatge titulat “Sant Hilari”.
Coneix a Santiago Rusiñol, amb el qual estableix una gran amistat que durà la resta de la seva vida i amb qui comparteix una gran quantitat d’experiències vitals.

1889 Ramón Casas i Santiago Rusiñol presenten retrats d’ells, fet que mostra la seva gran amistat. Casas representa al seu amic de peu, amb un fons neutre, dins l’estil impressionista.
A l’Abril, els dos amics viatgen des de Manlleu, on era la fàbrica tèxtil de la família Rusiñol, per tot Catalunya, on Casas realitza una gran quantitat de croquis paisatgístics.

1892 Casas segueix participant en les exposicions col·lectives de Barcelona (Sala Parés) i de París ( Salon de la Sociéte des Artistes Indépendants i Salon de Beaux Arts).
Juntament amb Rusiñol, inicia el segon viatge (amb carruatge) per Osona, acabant a la Costa Brava, on presenta “Estirat al sol”.
A l’Agost, col·labora amb Rusiñol en la primera de les cinc festes modernistes que es celebren a Sitges.
Durant aquest mateix mes, ven els seus primers quadres a particulars, i exposa per primer cop a Madrid, on guanya una tercera medalla.

1894 Resideix al Passeig de Gràcia de Barcelona, número 96, a una finca modernista de l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, on Casas instal·la el seu primer taller. Durant aquest any segueix fent viatges a París, en època de “Salons”.
Exposa “Garrote Vil” a la Sala Parés, suposa un esdeveniment a Barcelona, ja que una gran quantitat de ciutadans visita la galeria per veure l’obra.
A finals d’any, participa a la tercera Festa Modernista de Sitges i és un dels portadors dels quadres del Greco que Rusiñol compra per casa seva.

1897 Al Gener participa a la Sala Parés, on presenta “Al jardí” i “ La del tercer pis”. Al Juny s’inaugura la taberna Els Quatre Gats a la planta baixa d’un edifici construït per Puig i Cadafalch.
Casas és un dels promotors del projecte juntament al banquer Manel Girona, al comerciant Martínez Ardéniz, i al regent del local, Pere Romeu.
Els Quatre Gats es converteix en una taberna activa on es celebren exposicions i diferents actes lúdics. Entre els tertulians que acudeixen hi destaca Rusiñol, Utrillo, Isidre Nonell o Picasso.
En aquesta època Casas s’encarrega de dissenyar els cartells publicitaris que anuncien els actes que es realitzen a la taberna, introduint-se en el món de la publicitat i la il·lustració.
A més, decora el local amb les pintures “Tàndem” (per anar amb bicicleta, cal dur l’esquena dreta) i “Automòbil”, al·lusió del canvi de segle, representació de la novetat i l’antiguitat juntament amb l’esport.

1899 Edita la revista Els Quatre Gats que pretén ser un vehicle d’expressió del grup, que es reuneix a la taberna, però degut al seu poc èxit al març, es deixa de publicar.
Durant aquest mateix mes, viatja a París, on coincideix amb Rusiñol, Albéniz i Sert.
A París realitza un cartell per difondre el Saló Art Noveau, propietat de M.Bing.
Després del fracàs d’Els Quatre Gats, Casas i Utrillo funden: Pèl&Ploma, on ells en són els redactors i on abunden les il·lustracions del propi Casas.
A la Sala Parés, Pèl&Ploma celebra una primera exposició on es reuneixen els dibuixos de Casas, que realitza per a la revista. També s’exhibeixen els primers retrats al carbó que Casas realitza a diferents personatges de la burgesia catalana.


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Ramon_Casas
ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Casas_i_Carbó
modernistespuntcom.blogpspot.com.es/2010/07/casa-casas-carbo.html
commons.wikimedia.org