ELS FANALS DE GAUDÍ

Descripció de l'element patrimonial

Antoni Gaudí, arquitecte i màxim representant del modernisme català, va acabar la carrera d’arquitectura al 1878. Al poc d’acabar, Gaudí va rebre l’encàrrec, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la creació del disseny d’unes faroles que formessin part de l’enllumenat públic de la ciutat, que aleshores era de gas. Més endavant van passar a ser elèctrics.

Per a aquest encàrrec va dissenyar dos diferents tipus de fanals: un de sis braços, que es van instal·lar dos a la plaça Reial, i un altre de tres, que en podem trobar dos també a Pla de Palau, davant de la Delegació del Govern espanyol. Els fanals van ser inaugurats a les festes de la Mercè de 1879.

On estan situats?

 

Plaça Reial, Barcelona (Font: Google Maps)

Pla de Palau, Barcelona. (Font: Google Maps)

Com arribar-hi?

Plaça Reial: Per arribar a la plaça Reial la parada de metro més propera és Liceu (L-3). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 14, 59, 91, N9, N12 i N15, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona a Plaça Catalunya hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la RENFE, que comuniquen amb la L3, o s'hi pot arribar fent una petita passejada.

Pla de Palau: Per arribar a Pla de Palau la parada de metro més propera és Barceloneta (L-4). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 39, 59, 64, 120, 51, D20, H16, N0, N6, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona es pot arribar en RENFE a l’estació de França.

Disseny dels fanals

Parlant del disseny veiem que els dos primers terços són iguals, tots dos estan fets de ferro colat o forja i bronze, tenen la mateixa base de base i les columnes de suport llueixen l’actual escut de la ciutat en la seva part central.

Les diferències

Els fanals de sis braços: Les principals característiques diferenciadores, a part dels sis braços, són les dues serps que formen el caduci, símbol del comerç, i el casc de Mercuri, que en la mitologia romana representa al Déu del comerç. Tot plegat representa el progrés del comerç, de la indústria i dels negocis. Per aquest motiu també podem trobar aquests símbols en els edificis construïts a la mateixa època.

Fanal de 6 braços. Plaça Reial. (Font: autors)

Serp del caduci. Plaça Reial. (Font: autors)

Casc de Mercuri. Plaça Reial. (Font: autors)

 Els fanals de tres braços: N’hi ha també dos a Pla de Palau. La principal característica diferenciadora és la corona invertida que sobresurt per sobre dels fanals on es poden veure tres dracs.

Fanal de tres braços. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Proposta didàctica

Previ a la sortida

Activitat 1

Títol de l'activitat: El joc de les ximpleries
Model educatiu: Dialògic en petits grups
Destinataris: Cicle mitjà tot i que és molt fàcil dur-la a terme a cicle superior.

Descripció de l'activitat: 

 Es treballarà amb 4 grups de 6 persones. Els grups hauran de ser el màxim d’equilibrats possible. Cada grup tindrà un color: vermell, verd, blau i groc.

A cada grup se li donarà un sobre del seu color que contindrà 4 frases que fan referència als fanals de Gaudí. Per exemple:

1. Els fanals de Gaudí es troben a la plaça Reial i a Pla de Palau de Barcelona.

2. Els fanals van ser una de les primeres obres que se li van encarregar a Gaudí. Molt abans que la Sagrada Família o el Parc Güell.

3. Alguns fanals compten amb la figura d’unes serps enroscades.

4. Els fanals de Gaudí segueixen en construcció avui dia.

D’aquestes quatre afirmacions només n’hi ha tres que són certes i n’hi ha una que és falsa. En aquest cas les tres primeres són les verdaderes.

Cada grup sabrà quina d’aquestes frases és la que no es correspon amb la realitat i, tenint en compte el que saben que és cert i el que no, hauran de pensar dues afirmacions més que siguin falses i que afegiran dins del seu sobre.

A cada sobre, doncs, hi haurà 6 frases (totes escrites a mà pels membres del grup) de les quals la meitat seran certes i la meitat seran falses.

Quan tots els grups hagin acabat. El mestre intercanviarà els sobres i cada grup disposarà d’un temps concret per intentar esbrinar quines d’aquestes frases són veritat i quines no ho són.

Després, en veu alta es farà la correcció. Per cada encert es donarà un punt a l’equip que respon i per cada error es donarà un punt a l’equip que ha formulat l’afirmació. Cada afirmació correcta s’anirà enganxant a un mural que quedarà penjat a la classe per tal que els alumnes vegin les característiques reals dels fanals de Gaudí.

Activitat 2

Títol de l'activitat: La importància dels símbols
Model educatiu: Dialògic en gran grup

Descripció de l'activitat:

També farem una activitat per entendre millor el que Gaudí va voler simbolitzar amb aquests fanals i com ho va fer. A partir de l’observació les imatges dels fanals farem una activitat dialògica on els alumnes hauran d’intentar donar significat al que representa el casc i les serps dels fanals de sis braços de la plaça Reial.

Anirem anotant a la pissarra les diferents hipòtesis que vagin sorgint per part dels alumnes. Quan hagin sortit diferents possiblitats els explicarem quin és el valor real que li va donar Gaudí (el casc és el que fa referència a Mercuri déu del comerç en la mitologia romana i les serps formen el caduci, també símbol del comerç).

Caduci: Símbol del comerç. (Font: wikimedia commons)

Després per grups pensaran quin pot ser el significat dels tres dracs que sobresurten dels fanals de Pla de Palau i ho apuntaran. Podran buscar informació per Internet o mitjançant llibres sobre mitologia. Ho posarem en comú després d’haver realitzat la sortida i hagin pogut observar els fanals en persona.


Durant la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Visita als fanals de Gaudí
Model educatiu: Itinerari

Descripció de l'activitat:

Farem un petit itinerari dirigit pel mestre. Primer visitarem els fanals de Pla de Palau i després els de plaça Reial i observarem les diferents característiques dels fanals que hem treballat a classe a partir del “Joc de les ximpleries”.

Un cop a la Plaça Reial tornarem a fer els mateixos quatre grups que a la primera activitat i farem una petita enquesta a la gent que passi per la plaça. Es tracta de fer tres preguntes molt curtes que haurem preparat a classe prèviament en català i en anglès:

1. D’on és?

    a) Barcelona

    b) Catalunya

    c) Espanya

    d) Fora d’Espanya

2. Sap qui va dissenyar els fanals d’aquesta plaça?

3. Sap qui va ser Antoni Gaudí?

Nota: Procurarem que cada grup faci les preguntes a unes 5 o 6 persones diferents i que com a mínim hi hagi alguna de Barcelona i algun estranger.

Després de la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Coneixem el que ens envolta?
Model educatiu: Anàlisi i conclusions a partir del treball a la sortida.

Descripció de l'activitat:

Es tracta de fer el buidatge de les enquestes que haurem realitzat a la sortida. Es tracta d’analitzar quin grau de coneixement tenim del patrimoni que ens envolta i observar si hi ha diferències entre la gent que viu a Barcelona i la gent que ve de turisme a la ciutat. També es pot fer una petita reflexió sobre perquè creiem que hi ha hagut aquests resultats.

Consells

- Cal avisar a les famílies de que tot i ser una sortida per la ciutat es caminarà força estona de manera que caldrà que els nens duguin calçat i roba còmode.

- Es recomana seguir aquesta ruta per anar caminant d’un lloc a l’altre. Més o menys es triga 15 minuts a pas normal. Calculem que amb un grup gran de nens es pot trigar uns 25-30 minuts.

Font: Google Maps

- El trajecte en certs punts és per carrers estrets per on poden passar cotxes. S’ha de vigilar especialment en aquests trams.

- A la plaça Reial hi ha molt d’espai per aturar-se a esmorzar o dinar si cal.

- En tractar-se del centre de la ciutat és possible que hi hagi gran quantitat de gent (sobretot turistes) per qualsevol dels llocs per on passa l’itinerari. Cal preparar l’alumnat i demanar respecte i bona educació. 

EL CIRC ROMÀ: LES PRIMERES CURSES DE VELOCITAT

EL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA: EL CIRC ROMÀ

Introducció

Actualment, l’automobilisme i el motociclisme estan de moda, són unes de les competicions més seguides arreu del món  i molts som els que seguim les acalorades i apassionants curses que ens ofereixen pilots tant coneguts con Vettel i Hamilton a la Fórmula 1 o Jorge Lorenzo, Marc Márquez, Dani Pedrosa o Valentino Rossi a Moto GP. També hem pogut vibrar amb avançaments impossibles com, per exemple, el de Marc Márquez a Valentino Rossi al mític circuit de Laguna Seca durant el campionat del 2013 i victòries in extremis com la que va aconseguir Maverick Viñales  davant d’Àlex Rins a València. És cert que també hi ha hagut moments tràgics en que pilots han mort durant una cursa a causa de caigudes, com el sempre discutit Marco Simoncelli i que hi ha circuits que són coneguts arreu del món com el circuit urbà de Mònaco. Això ens pot fer reflexionar una mica sobre la història de les competicions de velocitat i veure quins són els seus orígens i els canvis que han sofert fins arribar als dies d’ara. Si anem enrere en el temps, fins arribar a l’època de l’imperi romà, podem trobar els orígens de les competicions de velocitat. En els circs romans es podien trobar unes sensacions semblants a les que avui podem sentir en veure les curses i, segurament, moltes de les accions abans esmentades es van veure de formes molt semblants en el circ romà. Segurament hi havia avançaments al límit, tocs entre les quadrigues per intentar guanyar posicions durant la cursa, accidents on els aurigues havien d’abandonar la cursa i xocs fatals on els aurigues morien.

El circ era el que avui es coneixeria com a circuit i era el lloc on els aurigues (el que avui serien els pilots) corrien a l’arena (avui seria l’asfalt) pujats a sobre de les quadrigues, trigues o bigues (avui dia serien les motos o els cotxes) per tal de guanyar la cursa.

Colin Edwards (5), Valentino Rossi (46) i Marc Márquez (93)

en el Gran Premi de Montmeló 2013.

Font: David Pardo (autor)

 Els aurigues esperaven a sortir a pista dins de les carceres, que eren unes cotxeres que, en les curses d’avui dia serien els boxes.

Nico Terol sortint del box de l'equip Aspar.Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

                                                 Interior del box de l'equip de moto 2 NGM Forward Racing Team Yamaha 
                                                 amb les motos de Ricky Cardús. Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

A la part externa de l’arena trobem la cavea, que eren les graderies on hi havia el públic que volia veure la cursa. Les autoritats estaven situades al podium, que era una plataforma elevada uns 6 metres que separava l’arena de la cavea. Al mig de l’arena hi havia un mur baix i allargat anomenat spina, on hi havia representacions de divinitats, petites construccions, obeliscos i 7 ous o 7 dofins que marcaven les 7 voltes que havien de fer els aurigues. Als extrems de la spina hi havia les metae, que eren unes columnes que marcaven el lloc on havien de girar les quadrigues, trigues o bigues.

                                                        Tribuna principal i marcador del circuit de Montmeló 
                                                durant el gran premi de Moto GP 2013. Font: David Pardo (autor)

 Sempre hi havia quatre colors per diferenciar les diferents faccions (blanc, verd, vermell i blau). La planta del circ era allargada. Així, podem veure que les curses d’avui en dia i les curses del circ romà no són tant diferents i que podem trobar moltes similituds. 

                                                           Tres equips diferents de moto 3. Estrella Galicia 0,0 (blau),
                                                          Team Italia FMI (blanc) i Red Bull KTM (blau i taronja) durant els 
                                                          entrenaments lliures de Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

El mosaic del circ romà

El mosaic fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona (també conegut com a Palau de la Comtessa). Datat al segle IV dC, probablement pavimentava una luxosa casa privada de l’antiga Barcino. Representa una escena de circ, un tema molt popular a l'època romana: les curses de quadrigues. Es pensa que podria ser una reproducció del Circ Màxim de Roma, el circ més gran de tots. La seva composició es pot dividir en dues parts: la superior ocupada per l’espina, mur longitudinal al voltant del qual es feia la cursa, i que disposava d’uns elements característics, i la meta; i la inferior, representada per una cursa de quadrigues. L'espina central del circ apareix representada amb d'estàtues i construccions. També es mostra el marcador on es col•locava un ou de fusta cada vegada que es completava una volta.

Detall de la spina. Font: David Pardo (autor)

Els quatre equips que formaven part de la cursa de quadrigues es distingien pels colors blau, blanc, vermell i verd respectivament. Despertaven les passions més enfervorides en el públic.

                                                   Detall del mosaic. Font: David Pardo (autor)

 Aquesta cursa la guanyà l’equip dels verds, i es proclamà vencedor el cavall anomenat Eridanus. La facció blava (veneta) és la que menys sort va tenir, ja que va tenir un accident (naufragium) a la pista, fet que era força freqüent i es representava habitualment com a recurs narratiu als mosaics d’aquesta temàtica. Les inscripcions indiquen el nom dels grups de cavalls i les marques de propietat (a la gropa dels cavalls).

Els aurigues que conduïen els carros havien de fer el gir de 180 graus de la primera meta a tota velocitat i, alhora, impedir que cap altre quadriga no els avancés. En aquesta lluita, molts carros xocaven i bolcaven. Com era habitual, el guanyador de la cursa aixeca la fusta amb el braç dret com a símbol de victòria. Un home, amb una àmfora a la mà, saluda el guanyador amb eufòria.

                                           Detall de la quadriga guanyadora. Font: David Pardo (autor)

Podem veure com el mosaic està treballat amb detall: les quadrigues, la roba dels aurigues, els ornaments dels cavalls, les inscripcions…

On està situat?

El mosaic Curses de quadrigues al circ el trobem en el Museu d’Arqueologia de Catalunya. El museu es troba a Montjuïc, al Passeig de Santa Madrona 39-41. Es pot accedir fàcilment amb transport públic.

Idees clau:

-          Museu d’Arqueologia de Catalunya

-          Mosaic

-          Circ

-          Quadrigues

-          Aurigues

-          Civilització romana

-          Paral·lelismes

   PROPOSTA DIDÀCTICA 

TITOL: Els circuits: orígens i actualitat

MODEL: lúdic

DESTINATARIS: Cicle Mitjà

Objectius:

-       Valorar i respectar el patrimoni cultural, artístic, històric i social, assumint les responsabilitats que suposa la seva conservació i millora, apreciant-lo com a font d’informació i utilitzant-lo com a recurs pel desenvolupament individual i col·lectiu.

-       Conèixer els aspectes bàsics de la civilització romana.

-       Conèixer els espectacles públics durant l’antiguitat romana.

-       Identificar els edificis on es duien a terme els espectacles.

-       Reconèixer el desenvolupament i les normes dels espectacles.

-       Reflexionar sobre els paral·lelismes amb l’actualitat.

Descripció:

La nostra proposta d’activitat consta de dues parts, una primera part que es realitzaria a l’aula, on el mestre realitzarà una explicació de la civilització romana, que era un circ romà, perquè s’utilitzava, quines parts tenia, etc. I una segona part, on es realitzaria una activitat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Activitat 1: 

Aquesta activitat serà abans de fer la sortida al museu i servirà com a introductòria per explicar els nens el què faran al museu. És molt important que el mestre hagi realitzat una explicació sobre les parts del circ romà, i els hagi fet una petita introducció del que es feia en aquests recintes, per fer-ho es pot ajudar de recursos visuals com poden ser imatges o vídeos sobre el circ romà.

Activitat 2:

El mosaic Cursa de quadrigues al circ que podem trobar al Museu d’Arqueologia de Catalunya és un mosaic fet amb tessel·les i té parts que han desaparegut. Així, abans d’anar al museu, donarem a cada alumne una còpia del mosaic tal i com el podem trobar al museu, és a dir, incomplert, per tal de fer una de les activitats en el museu.

Una vegada en el museu, els alumnes han de buscar l’obra i, quan  la trobin, han de completar la imatge que ells tenen en el full amb l’ajuda de la reconstrucció que hi ha dibuixada a l’obra original. Quan els alumnes hagin acabat de fer la reconstrucció de l’obra en els seus fulls observaran durant uns 2-3 minuts l’obra en silenci. Passada aquesta estona els alumnes hauran de fer un petit debat en el que diran què és el que estan veient en el mosaic, on creuen que estava el mosaic en un inici, quina creuen que era la funció de l’obra, com està fet, quines característiques del circ romà es poden apreciar, com eren les vestimentes dels aurigues ... El professor ha de fer de moderador i dinamitzador del debat per tal que no se’n vagin gaire del tema. Finalment, el professor els preguntaria si actualment podem trobar alguna cosa semblant a les curses al circ i els ajudaria a trobar paral·lelismes entre les curses de velocitat que podem trobar avui en dia i les curses al circ, tot mostrant les semblances i les diferencies que hi ha entre unes i altres com, per exemple, en el tema de la seguretat.

Material:

Cal tenir en compte els recursos que es necessitaran per dur a terme la nostra proposta didàctica. En el nostre cas, caldrà tenir molt present el material emprat per a realitzar a l’activitat que es farà al Museu, és a dir, tot el material fungible disponible (fitxes, colors, llapis, etc.). També hem de ser conscient que per fer l’explicació inicial sobre el circ romà el mestre pot utilitzar material audiovisual com imatges, vídeos, etc.

Consells:

-       Conscienciar els alumnes el respecte cap a la gent.

-       Tots els alumnes han de disposar del material necessari per poder dur a terme l’activitat.

-       Es recomanable que el mestre del grup classe hagi visitat anteriorment al museu i hagi fet una recerca d’informació per poder dinamitzar bé el debat.

-       Per poder treballar amb els nens el museu disposa d’una aula didàctica.

-       El preu del Museu per grups d’estudiants amb professor i reserva prèvia és gratuït. Els horaris del Museu són: de dimarts a dissabte de 9:30h a 19h, i diumenges i festius de 10h a 14:30h.

Bibliografia:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22252

http://www.mac.cat/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0

https://sites.google.com/site/dossierllatigrec/

La medicina natural i les dones a Pedralbes

Imatge cartell del Monestir(Font: autores)

Imatge del claustre (Font: autores)

Us agradaria conèixer com curaven les malalties les dones a l'edat mitjana a Pedralbes? Va haver-hi sis dones que van canviar el transcurs de la història, us podeu imaginar qui van ser? Què devien fer? Us volem introduir a la Barcelona de fa més de vint-i-dues generacions a partir de les medicines i les dones, us apunteu a compartir aquest viatge en el temps amb nosaltres?

Font: Google Maps

Per a poder començar aquest viatge, necessitarem conèixer on està situat el Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Us avisem que des del mateix moment  que entreu, no us deixarà indiferent i us transportarà automàticament a una altra època.      

Imatge de l'exterior del Monestir (Font: autores)

Situem-nos en el temps! Ens trobem a l'any 1326, moment en el qual la reina Elisenda de Montcada va fundar el monestir. Es tractava d’un monestir de clausura on la comunitat de les monges clarisses dedicava el seu temps a l’oració i el treball. Aquest entorn medieval, en el seu moment va ser molt important per les personalitats que hi van viure, totes elles dones, i les repercussions socials que tenien les activitats que es duien a terme: les pràctiques medicinals.  

Pedralbes va ser un “escenari femení de poder”. La reina Elisenda de Montcada; l’abadessa Francesca Saportella; la filla i la cosina del rei Ferran, Maria d’Aragó i Teresa de Cardona, sor Eulàlia d’Anzizu i l’abadessa Maria de la Concepció Baldric van ser les sis de les dones amb més poder dins la societat del moment. Per tal de descobrir més coses sobre què es feia dins del monestir i qui van ser presentem una activitat lúdica a la qual, a través d’unes imatges, podrem anar descobrint part de la història de Barcelona. Us hi animeu?

PROPOSTA D’ACTIVITAT 1

Títol de l’activitat: Gimcana fotogràfica al Monestir de Pedralbes  

Model educatiu:  lúdic (gimcana fotogràfica)
Destinataris: Primària (cicle mitjà i superior)

Objectius de l’activitat:

1. Gaudir de la descoberta del patrimoni
2. Situar els diferents espais del recinte i explicar-ne els seus usos
3. Construir coneixement històric a partir de l’observació de fonts primàries
4. Situar els moments clau de la història del monestir a partir de la vida de sis de les dones més poderoses que van viure-hi del segle XIV al segle XIX 

Descripció de l’activitat:

L’activitat s’inicia fent sis grups de quatre o cinc alumnes i amb el repartiment de sis sobres amb imatges (cada sobre d’un color diferent), un per grup.

Se’ls hi donen tres instruccions:

a)     Llegiu amb atenció allò que demana el sobre i intenteu complir la missió!

b)     Feu una foto el més semblant possible a aquesta, serà el que haureu d’ensenyar al punt de control per poder continuar la vostra ruta!

c)     Cada 10 minuts haureu de tornar al punt de control per tal de poder passar a la següent prova.

Imatge de la font central del claustre (Font: autores)

Un cop especificades les instruccions, se’ls marca un punt del claustre com a punt de control (us recomanem que sigui a la font central del claustre ja que des d’allà es poden veure totes les zones, en cas de pluja pot ser a l’entrada, al costat de recepció) i es preparen la resta de sobres per anar donant als diferents grups a mesura que vagin passant les proves.

Imatge de la tomba de la reina Elisenda (Font: autores)

-          Prova 1: Si passegeu pel claustre, i us fixeu descobrireu aquesta tomba, Que sabríeu dir de qui és? Hi trobareu un cartell explicatiu, escolliu d’entre tot allò que ens explica el que us cridi més l’atenció i sobretot feu memòria perquè després us demanarem que ens ho expliqueu!

Imatge d'una sala del monestir (Font: autores)

-         Prova 2: Als monestirs de clausura es portaven a terme diversos oficis, sabries enumerar algunes de les tasques que realitzaven les monges clarisses? Ho podries comparar amb alguns dels oficis de l’actualitat? Hi trobes alguna relació? Per a què creieu que servia aquest objecte? Podríeu fer-vos una fotografia simulant que l’utilitzeu?

Imatge del detall del pou del claustre (Font: autores)

-          Prova 3: Busqueu aquesta escultura, vigileu! Potser necessiteu mirar amunt! O potser no...Què diríeu que és això? Què hi ha sota aquest element arquitectònic? Ho heu descobert? Per a què creieu que necessitaven tenir-ho allà? Què no podien aconseguir aquest element tant necessari per a la vida d’un altre lloc? Hi ha un detall amb molt significat pel monestir i pel barri. Sabríeu dir quin és?

Imatge d'un escut (Font autores)

-          Prova 4: Fent la visita al claustre del monestir, podeu trobar diferents ceràmiques tant amb motius florals com amb escuts. Intenteu trobar aquesta ceràmica i fer-vos una fotografia on hi aparegui. Heu vist aquest escut a algun altre lloc? En cas de que sigui així, perquè creieu que es repeteix?

Imatge d'un panell informatiu (Font: autores)

-          Prova 5: A unes de les sales amb exposició, podeu trobar aquest text que ens explica com vestien les monges. Un cop ho trobeu, podríeu fer una comparació entre aleshores i ara?

Imatge de la farmaciola (Font: autores)

-          Prova 6: Per arribar fins aquí heu d’haver entrat a una de les sales. Per a què penseu que devia servir aquesta sala? Actualment hi ha algun racó de casa nostra que s’utilitzi pel mateix? De dalt cap a baix i d’esquerra a dreta feu una hipòtesi de què creieu que devien guardar a aquests recipients. Eps! No oblideu fer la fotografia! Aquest cop intenteu col·locar-vos com si estiguéssiu fent allò que es feia en aquesta sala.

Material necessari:

-          Sobres amb imatges i pista

-          Càmeres de fotos (una per grup)

-          Llapis i papers

Imatge de l'hort del claustre (Font: autores)

Un cop realitzada la gimcana fotogràfica, es reuneixen a tots els alumnes enmig dels claustre i amb una mostra de farigola seca se’ls preguntarà: què és això? I quina relació creieu que té amb el monestir? A partir de les respostes dels alumnes, se’ls demanarà que observin passejant pel pati del claustre les característiques d'aquest i focalitzant en les plantes que s’hi troben. Un cop han donat una volta, se’ls dóna d’últim sobre de la gimcana. La imatge que hi haurà aquesta vegada serà aquesta:

Hem descobert un hort! (Dins del claustre hi ha un hort de plantes medicinals, descrites  en el llibret informatiu titulat "Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. El jardí Medieval del Monestir de Pedralbes"). Aquí trobem un altre del misteris del monestir: les plantes medicinals! Us podeu imaginar com es guarien les malalties a l’època medieval?

Imatge del cartell per l'exposició de "Plantes, remeis i apotecaris" (Font: autores)

PROPOSTA D’ACTIVITAT 2

Títol de l’activitat: Prepara receptes medicinals medievals 

Model educatiu:  taller
Destinataris: Primària

Objectius de l’activitat:

1. Descobrir algunes de les plantes medicinals
2. Comparar la utilitat de les plantes medicinals a l'edat mitjana amb el seu ús a l'actualitat



Cistell amb farigola assecada (Font: autores)

3. Explicar com es curaven algunes de les malalties a l'edat mitjana
4. Experimentar amb les plantes i fruits del bosc per aconseguir fer infussions.

Descripció de l’activitat:

A partir d’aquest moment, observarem les plantes que hi ha a l’hort, algunes ens sonaran com la camamilla, o el card, d’altres veurem que tenen noms estranys per a plantes com la digital.

Es dividirà la classe en petit grup que escolliran una planta, amb la premissa de que aquesta ajudi per curar algunes afeccions o malalties. Per exemple: L’Anet; ajuda a les digestions. La carxofera; afrodisíaca. La camamilla; pel mal de panxa. La Milfulles; per aturar les hemorràgies. Malva major; ajuda a calmar les picades de vespa.

Imatge de l'hort del Monestir (Font: autors)

Un cop s’hagin descobert les plantes i les seves virtuts, queda finalitzada la part de l’activitat dins del Monestir. Així doncs, quan estiguem a l’aula (en una altre sessió o el mateix dia)es realitzarà la següent part de l’activitat: “Creació d’ infusions”.

Per aquesta, es necessitarà que prèviament s’hagin assecat plantes com la camamilla o fruits secs, i tenir d’altres per assecar. S’explicarà als alumnes com es realitza el procés d’assecat i un cop sec com es pot fer una infusió curativa natural, i no en sobres com la que tenim a casa.

Organització del grup:

Petit grup (5 alumnes)

Material necessari:

-          Farigola seca (es pot trobar a l'entrada de l’exposició “Plantes, remeis i apotecaris a l’edat mitjana” que hi ha al claustre del monestir)

-          Llibret on es parla de les plantes de l’hort del Monestir que donen a l’entrada. (Gratuït)

-          Plantes medicinals seques i sense assecar.

-          Aigua calenta

-          Bola per la infusió

-          Pots de vidre per guardar les herbes seques

Imatge del Monestir (Font: Autores)

Consells:

Ø  L'activitat es pot ampliar realitzant a més a més d’infusions, colònies i ungüents.

Ø  Les activitats es poden realitzar independentment tot i que es proposen enllaçades.

Ø  Es pot arribar amb Metro fins a Maria Cristina i allà agafar un autobús.

Ø  Davant del Monestir hi ha una plaça, adient per fer una petita introducció a on estem a punt d’entrar, o esmorzar/dinar.

Ø  Tenen l’accés adaptat amb rampes, tot i així se’ls ha d’avisar un cop estiguem allà. (Hi ha una petita part que no es podrà visitar)

Ø  Amb l’entrada, tens l’audio-guia gratuït (amb entrada individual, preguntar per grups)

Ø  Tenen exposicions temporals: en aquets moments (6/03/2014 – 08/12/2014) inicien una que es titula: Patrimoni en temps de guerra. 

Ø  L’església tanca a la 13h.

Ø  L’espai del Monestir ajuda a que els alumnes es puguin moure sense perill.

Ø  Hi ha lavabos i taquilles. També màquines d’aigua, begudes i cafès.

El Monestir té un gran ventall de propostes didàctiques per totes les edats

Bibliografia i Webgrafia:

      ·         Associació dit i fet. Taller infusions i tisanes [en línia] [Consulta a 5 de març del 2014]

http://associacioditifet.blogspot.com.es/p/taller-infusions-i-tisanes.html

·         Escola de Cuina Romaní. Base per fer tes infusions i rooibos [en línia] [Consulta a 5 de març del 2014]

http://cuinaromani.blogspot.com.es/2012/04/com-fer-tes-i-tissanes.html

·         Didàctica del Patrimoni Cultural. Joan Santacana [en línia] [Consulta a 1 de març del 2014]

http://didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com.es/2013/12/el-monestir-femeni-de-pedralbes-un.html

·         Guia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona [en línia] [Consulta a 1 de març del 2014]

http://guia.bcn.cat/activitat-escolar-nobles-servents-i-esclaves-al-monestir-de-pedralbes-_99400099366.html

·         L’esqueix. Horts a escoles i instituts [en línia] [Consulta a 3 de març del 2014]

http://lesqueix.blogspot.com.es/2012/11/lescola-tarragona-i-les-plantes.html

·         Botanical. Preparacions de Tisanes [en línia] [Consulta a 4 de març del 2014]

http://www.botanical-online.com/medicinalspreparaciones1catala.htm

·         Sanjust i Latorre, Cristina. Tesi doctoral. L‘obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per a l’ordre de les clarisses a Catalunya [en línia] [Consulta a 3 de març del 2014] http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/5200/csl9de9.pdf;jsessionid=50ECBD17598BFF7FE946D2AB485AB50A.tdx2?sequence=9