LES BATERIES ANTIAÈRIES DEL CARMEL
de les barraques al mirador
DESCRIPCIÓ DE LES BATERIES ANTIAÈRIES
Les bateries antiaèries del Carmel, més conegudes com els “búnquers”
del Carmel, estan situades al Turó de la Rovira, al barri del Carmel, dins del
districte d’Horta-Guinardó, ciutat de Barcelona.
Aquestes
bateries van ser construïdes el maig de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola,
com a defensa contra el bombardeig, principalment dels italians, que estava
tenint lloc a la ciutat. Juntament amb l’antiaeri Sant Pere Màrtir van formar
la defensa antiaèria de Barcelona, de la qual encara queden restes avui en dia.
Barcelona va ser una ciutat constantment bombardejada durant la guerra,
rebent uns 200 bombardejos aproximadament, en dos anys. Per defensar-se, es va
edificar al cim del Turó de la Rovira quatre bateries antiaèries, a més del dos canons que ja hi havia.
A
partir de la dècada dels anys quaranta, una vegada acabada la guerra, i
havent-se imposat el règim franquista al país, es va produir un moviment
migratori en què moltes persones provinents d’altres indrets d’Espanya
(sobretot d’Andalusia) van arribar a Catalunya en unes condicions econòmiques
bastant pobres. Com a conseqüència, començà la urbanització de la zona on
estaven situades les bateries antiaèries del Carmel, construint-se unes 480 barraques
aproximadament. Així es va crear el “Barri dels Canons”, caracteritzat per les
precàries condicions de vida que oferia.
Els habitants van lluitar per aconseguir la millora d’aquestes,
fins que, finalment, van poder disposar de serveis bàsics com: un dipòsit
d’aigua, contenidors per a la brossa, i lavabos públics. Més endavant, una
associació de veïns també va aconseguir que es creés una escola d’adults.
A partir de l’any 1990, i sobretot després del gran esdeveniment
dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona el 1992, l’Ajuntament de Barcelona va
tornar a modificar aquest espai: es van atorgar els anomenats “pisos verds” a
les persones per tal que aquestes poguessin gaudir de millors condicions de
vida, i les barraques es van enderrocar.
Actualment, aquesta zona ha esdevingut un mirador, molt visitat
pels turistes, que ofereix meravelloses vistes de la ciutat. L’any 2011 es va
inaugurar el nou espai del Turó de la Rovira, oferint una nova visió d’aquest
element de patrimoni històric espanyol: va deixar de ser un espai marginal i
oblidat a un valorat per la història que amaga i representa.
El 2012 es va atorgar el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà a
dos arquitectes (Imma Jansana i Jordi Romero) pel bon tractament donat a aquest
espai. Els “búnquers” del Carmel consten ara de dues parts: un primer nivell,
on es troben restes de les antigues barraques; i un segon, on hi ha les
bateries i búnquers pròpiament.
ON ESTAN SITUADES?
Les bateries antiaèries del Carmel, comunament conegudes com els “búnquers”
del Carmel, estan situades al Turó de la Rovira, al barri del Carmel de
Barcelona. Es pot arribar mitjançant metro o bus.
Si s’opta per la primera opció, el metro, s’ha d’agafar la línia 5
en direcció Vall d’Hebron i abaixar-se a la parada “El Carmel”. Un cop al
carrer, s’ha de caminar 19 minuts fins arribar a les bateries.
Si bé s’escull anar en bus, aquest ens deixarà més a prop,
concretament a 5 minuts de les bateries. El bus que s’ha d’agafar és el V17 en
direcció "Gran Vista-Pl. de la Mitja LLuna" i abaixar-se precismaent en aquesta parada, que és la darrera d'aquesta línia.
IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?
El que es vol tractar amb l’activitat proposada són les males
condicions de vida després de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona,
concretament en la zona del Carmel. On són els búnquers del Carmel també va
haver-hi l'últim barri de barraques de Barcelona, anomenat el “barri dels
Canons”, construït després de la guerra. Aquest aspecte no es coneix molt del
lloc i seria necessària i útil la seva difusió per tal de parlar de la pobresa
que hi va haver a Barcelona després de la guerra, i com els habitants de
llavors van haver de lluitar per aconseguir la millora en les seves condicions
de vida.
PROPOSTA D’ACTIVITAT
Títol de l’activitat: Les bateries antiaèries del Carmel: de les
barraques al mirador.
Model o estratègia educativa: S'utilitzaran dos tipus de models: el kit mòbil
i el model lúdic, concretament, el joc de rol.
Objectius de l’activitat:
- Conèixer l’espai on es troben les bateries antiaèries.
- Descobrir les males condicions de vida a Barcelona després de la
Guerra Civil Espanyola.
- Entendre el moment històric tractat a través de la observació i
deducció utilitzant objectes de l’època.
- Desenvolupar una actitud d’empatia vers altres condicions de
vida i moments històrics diferents a l’actual mitjançant el joc de rol.
Descripció
i funcionament de l’activitat: L’activitat que es proposa està dividida en
dues parts, ambdues dutes a terme a l’emplaçament de les bateries antiaèries
del Carmel.
Abans de començar l’activitat, el/la mestre/a preguntarà als
alumnes què creuen que era aquest espai, que ara és un mirador, anys enrere.
Amb les respostes dels alumnes el/la professor/a anirà fent preguntes clau que
ajudaran els alumnes a arribar a desxifrar-ho.
Seria necessari que abans de fer l’activitat els alumnes haguessin
parlat de la Guerra Civil i postguerra a classe, perquè d’aquesta manera ja
tindrien una idea del tema i podrien connectar el que ja coneixen amb el que es
tractarà.
Primera part: Kit mòbil (60 minuts): El/la mestre/a haurà portat durant tot el
camí una maleta, d’aspecte antic, la qual serà el kit mòbil. Quan arribin a
l’emplaçament, es buscarà un lloc on obrir la maleta i els alumnes veuran els
objectes que hi ha dins d’aquesta. Els objectes es repartiran als alumnes,
donant un a cada grup de tres persones.
El/la professor/a explicarà als alumnes que tenen cinc minuts per parlar
amb el seu grup sobre el que creuen que
és l’objecte, perquè creuen que serveix i quan i com creuen que l’utilitzaven.
Passats aquests cinc minuts el/la mestra anirà demanant l’opinió de tots els
grups. Un cop hagin parlat, el/la professor/a convidarà als altres companys i
companyes a que expressin les seves suposicions. Finalment, quan s’hagi
discutit una estona sobre l’objecte, el/la professor/a completarà les seves
respostes. I així, s’anirà parlant de cada objecte.
Finalment, es farà una reflexió en grup sobre les condicions de
vida de l’època, assegurant-se de que s’han tractat els següents subtemes:
alimentació, higiene, i habitatge.
Segona part: Joc de rol (60 minuts): Durant la segona part de la sessió, mentre
es troben a l’espai patrimonial tractat, els alumnes faran un joc de rol que
consistirà a posar-se en la pell dels homes i dones que vivien allà durant
l’època de la post-guerra i recrear les seves condicions de vida, després
d’haver-les estudiades a l’activitat anterior.
S’utilitzaran el mateixos grups, solament que ara s’ajuntaran dos
o tres grups i formaran un nou grup. En cada grup, hi haurà diferents papers
que els alumnes hauran d’adoptar: un pare de família, una mare de família, un
fill o una filla... Cada grup haurà
d’utilitzar els objecte de l’activitat 1 i haurà de recrear una situació de la
vida quotidiana d’aquestes famílies. A través de la interacció entre els grups,
podran conèixer i aprendre sobre les condicions de vida en què es trobaven les
persones durant l’època de post-guerra, és a dir, podran conèixer i “viure” com
era la seva alimentació, com cuinaven, com rentaven, com dormien, com es vestien, etc. A més, mentre vagin
desenvolupant aquest joc de rol, el/ la mestre/a els anirà fent preguntes
perquè els alumnes expliquin què estan fent i per què. Finalment, es farà una
reflexió amb tot el grup classe en què els nens i nenes explicaran com s’han
sentit i què han après.
Mitjançant
aquestes activitats, els alumnes podran desenvolupar una actitud empàtica vers
aquesta etapa de la història i vers els seus avantpassats, conèixer un moment
històric determinat i, amb tot això, aprendre significativament.
Material necessari: El material per a la primera part (kit mòbil)
serà la maleta i els objectes que hi guarda. Els objectes pensats són els
següents: una olla vella, un plat d’alumini antic, una pastilla de sabó
gastada, una galleda, una camisa vella i trencada, una navalla i una manta gastada.
Per a la segona activitat (joc de rol), es necessitarà el conjunt
d’objectes utilitzats a la primera activitat.
Consells i recomanacions: L’activitat es pot realitzar durant el matí,
començant per la primera part, dedicar mitja hora d’esbarjo i, a continuació, la
segona part. Serà important que el/la docent tingui una actitud receptiva i
estigui atent/a als comentaris que els alumnes facin per poder basar les seves
explicacions en el que ells/es diguin, promovent així un aprenentatge
constructiu que parteixi dels coneixements previs.
A la segona activitat, serà necessari que el/la docent observi
acuradament els comportaments dels alumnes, les seves interaccions entre els
membres del grup i entre grups, per detectar qualsevol conflicte que hi pugui
haver i per assegurar el correcte desenvolupament de l’activitat. Com es un espai a l’aire lliure, convindria
que l’activitat no es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien
còmodes realitzant-la.
BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó. Recuperat de http://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/article/el-districte-dhorta-guinardo
Ajuntament de Barcelona (09 de març de 2016). MUHBA Museu
d’Història de Barcelona. Turó de la Rovira. Barcelona. Recuperat de http://museuhistoria.bcn.cat/es/node/371
Andreu. (02 de setembre de 2014). In andOut Barcelona: Mirador de
las BateríasAntiaéreas: el nuevobalcón 360º de Barcelona. [Missatge en un blog]
Recuperat de http://www.inandoutbarcelona.net/es/mirador-baterias-antiaereas-el-nuevo-balcon-360o-de-barcelona
Els búnkers antiaeris del Carmel, (s.d). A Vikipèdia. Recuperat el
09 de març de 2016 de https://es.wikipedia.org/wiki/Los_b%C3%BAnkers_antia%C3%A9reos_del_Carmelo
Irene. (9 d’agost de 2014). Mirador de los búnkeres del Carmel en
Barcelona [Missatge en un blog]. Recuperat de https://www.shbarcelona.es/blog/es/mirador-bunker-carmel-barcelona/
La meva Barcelona (09 de març de 2016). Del Guinardó al Carmel.
Modernisme i les millors vistes de Barcelona. Barcelona. Recuperat de http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/del-guinardo-al-carmel-modernisme-i-les-millors-vistes-de-barcelona
Montañés, José Ángel. (07 de novembre de 2012). Cañones y barracas
para la memoria. El País. Recuperat de http://elpais.com/diario/2010/11/07/catalunya/1289095645_850215.html
Ramon, Dolores. (24 de febrer de 2015). Rutas Mar
& Mon: Mirador Búnker del Carmelo- el Turó de la Rovira (Barcelona)
[Missatge en un blog]. Recuperat de http://rutasmarymon.blogspot.com.es/2014/02/mirador-bunker-carmelo-turo-rovira-barcelona.html
