LES BATERIES ANTIAÈRIES DEL CARMEL

de les barraques al mirador

DESCRIPCIÓ DE LES BATERIES ANTIAÈRIES

Les bateries antiaèries del Carmel, més conegudes com els “búnquers” del Carmel, estan situades al Turó de la Rovira, al barri del Carmel, dins del districte d’Horta-Guinardó, ciutat de Barcelona.

Aquestes bateries van ser construïdes el maig de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, com a defensa contra el bombardeig, principalment dels italians, que estava tenint lloc a la ciutat. Juntament amb l’antiaeri Sant Pere Màrtir van formar la defensa antiaèria de Barcelona, de la qual encara queden restes avui en dia.

Barcelona va ser una ciutat constantment bombardejada durant la guerra, rebent uns 200 bombardejos aproximadament, en dos anys. Per defensar-se, es va edificar al cim del Turó de la Rovira quatre bateries antiaèries, a més del dos canons que ja hi havia. 

A partir de la dècada dels anys quaranta, una vegada acabada la guerra, i havent-se imposat el règim franquista al país, es va produir un moviment migratori en què moltes persones provinents d’altres indrets d’Espanya (sobretot d’Andalusia) van arribar a Catalunya en unes condicions econòmiques bastant pobres. Com a conseqüència, començà la urbanització de la zona on estaven situades les bateries antiaèries del Carmel, construint-se unes 480 barraques aproximadament. Així es va crear el “Barri dels Canons”, caracteritzat per les precàries condicions de vida que oferia.

Els habitants van lluitar per aconseguir la millora d’aquestes, fins que, finalment, van poder disposar de serveis bàsics com: un dipòsit d’aigua, contenidors per a la brossa, i lavabos públics. Més endavant, una associació de veïns també va aconseguir que es creés una escola d’adults.

A partir de l’any 1990, i sobretot després del gran esdeveniment dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona el 1992, l’Ajuntament de Barcelona va tornar a modificar aquest espai: es van atorgar els anomenats “pisos verds” a les persones per tal que aquestes poguessin gaudir de millors condicions de vida, i les barraques es van enderrocar.

Actualment, aquesta zona ha esdevingut un mirador, molt visitat pels turistes, que ofereix meravelloses vistes de la ciutat. L’any 2011 es va inaugurar el nou espai del Turó de la Rovira, oferint una nova visió d’aquest element de patrimoni històric espanyol: va deixar de ser un espai marginal i oblidat a un valorat per la història que amaga i representa.

El 2012 es va atorgar el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà a dos arquitectes (Imma Jansana i Jordi Romero) pel bon tractament donat a aquest espai. Els “búnquers” del Carmel consten ara de dues parts: un primer nivell, on es troben restes de les antigues barraques; i un segon, on hi ha les bateries i búnquers pròpiament. 

ON ESTAN SITUADES?

Les bateries antiaèries del Carmel, comunament conegudes com els “búnquers” del Carmel, estan situades al Turó de la Rovira, al barri del Carmel de Barcelona. Es pot arribar mitjançant metro o bus.

Si s’opta per la primera opció, el metro, s’ha d’agafar la línia 5 en direcció Vall d’Hebron i abaixar-se a la parada “El Carmel”. Un cop al carrer, s’ha de caminar 19 minuts fins arribar a les bateries.

Si bé s’escull anar en bus, aquest ens deixarà més a prop, concretament a 5 minuts de les bateries. El bus que s’ha d’agafar és  el V17 en direcció "Gran Vista-Pl. de la Mitja LLuna" i abaixar-se precismaent en aquesta parada, que és la darrera d'aquesta línia. 

IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?

El que es vol tractar amb l’activitat proposada són les males condicions de vida després de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, concretament en la zona del Carmel. On són els búnquers del Carmel també va haver-hi l'últim barri de barraques de Barcelona, anomenat el “barri dels Canons”, construït després de la guerra. Aquest aspecte no es coneix molt del lloc i seria necessària i útil la seva difusió per tal de parlar de la pobresa que hi va haver a Barcelona després de la guerra, i com els habitants de llavors van haver de lluitar per aconseguir la millora en les seves condicions de vida.

PROPOSTA D’ACTIVITAT

Títol de l’activitat: Les bateries antiaèries del Carmel: de les barraques al mirador.

Model o estratègia educativa: S'utilitzaran dos tipus de models: el kit mòbil i el model lúdic, concretament, el joc de rol.

Objectius de l’activitat:

- Conèixer l’espai on es troben les bateries antiaèries.

- Descobrir les males condicions de vida a Barcelona després de la Guerra Civil Espanyola.

- Entendre el moment històric tractat a través de la observació i deducció utilitzant objectes de l’època.

- Desenvolupar una actitud d’empatia vers altres condicions de vida i moments històrics diferents a l’actual mitjançant el joc de rol.

Descripció  i funcionament de l’activitat: L’activitat que es proposa està dividida en dues parts, ambdues dutes a terme a l’emplaçament de les bateries antiaèries del Carmel.

Abans de començar l’activitat, el/la mestre/a preguntarà als alumnes què creuen que era aquest espai, que ara és un mirador, anys enrere. Amb les respostes dels alumnes el/la professor/a anirà fent preguntes clau que ajudaran els alumnes a arribar a desxifrar-ho.

Seria necessari que abans de fer l’activitat els alumnes haguessin parlat de la Guerra Civil i postguerra a classe, perquè d’aquesta manera ja tindrien una idea del tema i podrien connectar el que ja coneixen amb el que es tractarà.

Primera part: Kit mòbil (60 minuts): El/la mestre/a haurà portat durant tot el camí una maleta, d’aspecte antic, la qual serà el kit mòbil. Quan arribin a l’emplaçament, es buscarà un lloc on obrir la maleta i els alumnes veuran els objectes que hi ha dins d’aquesta. Els objectes es repartiran als alumnes, donant un a cada grup de tres persones.

El/la professor/a explicarà als alumnes que tenen cinc minuts per parlar amb el seu grup  sobre el que creuen que és l’objecte, perquè creuen que serveix i quan i com creuen que l’utilitzaven. Passats aquests cinc minuts el/la mestra anirà demanant l’opinió de tots els grups. Un cop hagin parlat, el/la professor/a convidarà als altres companys i companyes a que expressin les seves suposicions. Finalment, quan s’hagi discutit una estona sobre l’objecte, el/la professor/a completarà les seves respostes. I així, s’anirà parlant de cada objecte.

Finalment, es farà una reflexió en grup sobre les condicions de vida de l’època, assegurant-se de que s’han tractat els següents subtemes: alimentació, higiene, i habitatge. 

Segona part: Joc de rol (60 minuts): Durant la segona part de la sessió, mentre es troben a l’espai patrimonial tractat, els alumnes faran un joc de rol que consistirà a posar-se en la pell dels homes i dones que vivien allà durant l’època de la post-guerra i recrear les seves condicions de vida, després d’haver-les estudiades a l’activitat anterior.

S’utilitzaran el mateixos grups, solament que ara s’ajuntaran dos o tres grups i formaran un nou grup. En cada grup, hi haurà diferents papers que els alumnes hauran d’adoptar: un pare de família, una mare de família, un fill  o una filla... Cada grup haurà d’utilitzar els objecte de l’activitat 1 i haurà de recrear una situació de la vida quotidiana d’aquestes famílies. A través de la interacció entre els grups, podran conèixer i aprendre sobre les condicions de vida en què es trobaven les persones durant l’època de post-guerra, és a dir, podran conèixer i “viure” com era la seva alimentació, com cuinaven, com rentaven, com dormien, com es vestien, etc. A més, mentre vagin desenvolupant aquest joc de rol, el/ la mestre/a els anirà fent preguntes perquè els alumnes expliquin què estan fent i per què. Finalment, es farà una reflexió amb tot el grup classe en què els nens i nenes explicaran com s’han sentit i què han après. 

Mitjançant aquestes activitats, els alumnes podran desenvolupar una actitud empàtica vers aquesta etapa de la història i vers els seus avantpassats, conèixer un moment històric determinat i, amb tot això, aprendre significativament.

Material necessari: El material per a la primera part (kit mòbil) serà la maleta i els objectes que hi guarda. Els objectes pensats són els següents: una olla vella, un plat d’alumini antic, una pastilla de sabó gastada, una galleda, una camisa vella i trencada, una navalla i una manta gastada.

Per a la segona activitat (joc de rol), es necessitarà el conjunt d’objectes utilitzats a la primera activitat.

Consells i recomanacions: L’activitat es pot realitzar durant el matí, començant per la primera part, dedicar mitja hora d’esbarjo i, a continuació, la segona part. Serà important que el/la docent tingui una actitud receptiva i estigui atent/a als comentaris que els alumnes facin per poder basar les seves explicacions en el que ells/es diguin, promovent així un aprenentatge constructiu que parteixi dels coneixements previs.

A la segona activitat, serà necessari que el/la docent observi acuradament els comportaments dels alumnes, les seves interaccions entre els membres del grup i entre grups, per detectar qualsevol conflicte que hi pugui haver i per assegurar el correcte desenvolupament de l’activitat.  Com es un espai a l’aire lliure, convindria que l’activitat no es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien còmodes realitzant-la. 

BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó. Recuperat de http://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/article/el-districte-dhorta-guinardo

Ajuntament de Barcelona (09 de març de 2016). MUHBA Museu d’Història de Barcelona. Turó de la Rovira. Barcelona. Recuperat de http://museuhistoria.bcn.cat/es/node/371

Andreu. (02 de setembre de 2014). In andOut Barcelona: Mirador de las BateríasAntiaéreas: el nuevobalcón 360º de Barcelona. [Missatge en un blog] Recuperat de http://www.inandoutbarcelona.net/es/mirador-baterias-antiaereas-el-nuevo-balcon-360o-de-barcelona

Els búnkers antiaeris del Carmel, (s.d). A Vikipèdia. Recuperat el 09 de març de 2016 de https://es.wikipedia.org/wiki/Los_b%C3%BAnkers_antia%C3%A9reos_del_Carmelo

Irene. (9 d’agost de 2014). Mirador de los búnkeres del Carmel en Barcelona [Missatge en un blog]. Recuperat de https://www.shbarcelona.es/blog/es/mirador-bunker-carmel-barcelona/

La meva Barcelona (09 de març de 2016). Del Guinardó al Carmel. Modernisme i les millors vistes de Barcelona. Barcelona. Recuperat de http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/del-guinardo-al-carmel-modernisme-i-les-millors-vistes-de-barcelona

Montañés, José Ángel. (07 de novembre de 2012). Cañones y barracas para la memoria. El País. Recuperat de http://elpais.com/diario/2010/11/07/catalunya/1289095645_850215.html

Ramon, Dolores. (24 de febrer de 2015). Rutas Mar & Mon: Mirador Búnker del Carmelo- el Turó de la Rovira (Barcelona) [Missatge en un blog]. Recuperat de http://rutasmarymon.blogspot.com.es/2014/02/mirador-bunker-carmelo-turo-rovira-barcelona.html

L'ESTUDI DE RAMÓN CASAS I CARBÓ

Vinçon, només una botiga?

Botiga Vinçon, al Passeig de Gràcia. Font: wikimedia.commons

Descripció breu de l'element patrimonial

A la ciutat de Barcelona, i més concretament al Passeig de Gràcia número 96 trobem una botiga de disseny molt atractiva, ubicada en un edifici de característiques semblants a la casa veïna, amb una façana de pedra, tribunes laterals al primer pis i central al segon, i amb finestres i balconeres.

Es va construir el 1898, i destaca la porta de dues fulles, de fusta i forja de gran elegància amb adorns de metall daurats.

Però realment sabem quins secrets ens amaga aquesta famosa i coneguda botiga de la ciutat comtal? 

On està situat?

Com arribar?

Passeig de Gràcia, 96 08008 Barcelona

Metro: línia 3 i línia 5 (Diagonal)

FFCC: Sarrià Tibidabo (Provença)

La casa Ramón Casas i Carbó

Si ens documentem sobre la botiga Vinçon, podrem veure que realment hi amaga un secret al seu interior. Aquest edifici modernista va ser obra d’Antoni Rovira i Rabassa, encarregada pel gran pintor català Ramon Casas i Carbó, en la qual hi va ubicar el seu estudi des del qual va realitzar un gran seguit d’obres molt reconegudes en l’actualitat.

El projecte és del ’any 1898, on hi destaca la façana de pedra, els guarniments dels balcons i la porta de dues fulles.

Al pis principal, on trobem actualment l’empresa Vinçon, va ser l’espai residencial de Ramón Casas.

Finestra de la casa. Font: wikimedia.commons

Qui era Ramón Casas?

Ramón Casas i Carbó (1866-1932), barcelonès, va ser un pintor, dibuixant i cartellista que el vinculem al impressionisme, a més de ser un dels impulsors del modernisme català. Considerat el millor pintor de la primera generació modernista.

Amb 15 anys viatja a París per formar-se durant tres anys. Torna a Barcelona, on participà en l’exposició que la Sala Parés organitzava cada 15 dies.

Al 1884 es dedicà a viatjar per tota la Península, fins que al mes de març torna a Barcelona fins al 1885, quan tornà a París.

Al 1889 exposa anualment a la Sala Parés de Barcelona, tot i que ho fa sense èxit degut als seus temes quotidians.

Al 1898 comença a publicar la revista Els Quatre Gats, i aquesta intrusió en la premsa, li permet endinsar-se en el dibuix i el cartellisme.

El 1932, Ramón Casas va morir a Barcelona, a la seva casa del carrer Descartes.

Autoretrat de Ramón Casas. Font: wikimedia.commons

Ramón Casas i Santiago Rusiñol

La relació entre aquests dos artistes catalans és de gran importància per a la pintura, ja que van ser els impulsors de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.

Al 1883 es dóna el inici d’aquesta important relació, que va durar tota la seva vida.

En el seu trasllat a París l’any 1885, coincideixen en l’Acadèmia Gervex i es diu que en la casa sobre la qual estem parlant, van viure-hi tots dos.

La producció més important i decisiva de Casas va ser durant l’estància que varen compartir a Paris, les quals són mal rebudes pel públic en la seva exposició a la Sala Parés, finalment van triomfar a finals del segle XIX, convertint-se en el pintor més conegut de la burgesia barcelonesa, especialment pels seus retrats i dissenys de cartells comercials.

Ramón Casas i Santiago Rusiñol, escultura a Sitges. Font: wikimedia.commons

1898, un gran any per a Ramón Casas

Com ja hem vist al inici d’aquesta publicació, va ser durant aquest any 1898 quan es va iniciar el projecte de la casa on Ramón Casas i Santiago Rusiñol ocuparen per realitzar una gran quantitat de les seves obres que ens van deixar.

Però no solament és important per aquest motiu, sinó perquè va ser durant aquest mateix any quan es comença a publicar la revista d’art Els Quatre Gats, basada en la cerveseria cabaret amb el mateix nom.

Durant aquest any, es realitza a la Sala Parés la primera exposició individual de Ramón Casas, la qual es va erigir com la més innovadora. Va ser organitzada per Pèl&Ploma.

En ella es podia veure un seguit de retrats, i per a la seva anunciació va ser el propi autor qui feia les invitacions i fulletons.

També és important perquè s’especialitza en el disseny de cartells, i participa en un concurs convocat per l’empresa badalonina “Anís del Mono”. Ell presenta 4 models i obté el primer premi. Al concurs de cartells convocat pel cava Codorniu, queda segon.

Cartell dels Quatre Gats. Font: wikimedia.commons

Els Quatre Gats

Ramón Casas va ser un inversor, juntament amb Maties Ardèniz i Manuel Girona, d’aquesta cerveseria cabaret, inaugurada al 1897, d’estil modernista realitzada per Puig i Cadafalch. Va ésser un dels nuclis principals del Modernisme, del qual Casas en va ser un personatge molt important. Va ser en aquest espai on s’hi trobàven artistes i personatges insòlits de l’època com Rusiñol, Utrillo, Millet o el propi Casas.

També amb aquest nom es va iniciar un projecte de Casas, Pere Romeu i Miquel Utrillo basat en un setmanari artístic i literari, aprofitant les seves trobades en la cerveseria, un punt de trobada i de tertúlia, de difusió de l’art on s’hi realitzaven espectacles, exposicions i d’altres elements artístics.

Pèl & Ploma

Casas va ser el director artístic i principal il·lustrador d’aquesta revista artística i literària, sent una continuació d’ els “Quatre Gats” i predecessora de la revista Forma, i, com la seva antecessora, va ser una revista referent del modernisme català i una bona forma de promoció.

Dibuix Pèl&Ploma. Font: wikimedia.commons

A través de la revista, es reflecteix la situació socio-política i cultural del moment. Destaca el símbol de la dona lliure, emancipada, reflex d’una nova era, representant la vida de la burgesia optimista.

També hi trobem la representació del fons de la ciutat industrial, d’un augment de la pobresa i d’un canvi dels valors, que dóna peu a malalties físiques i mentals.

Però les temàtiques més importants van ser el món de l’espectacle, amb un interès per mostrar la nova ciutat industrial, representant els ambients del carrer, i les variants dels espectacles: marionetes, cabarets, i d’altres.

D’altra banda, el retrat va prendre molta importància en la revista gràcies a Casas, que ens deixa retrats de personalitats de l’època, representades de manera natural i espontània, allunyant-se d’idealitzacions.

Els cartells de Casas, l’art del carrer

Ramón Casas tenia una capacitat extraordinària per retratar la figura humana al carbonet, fet que el va transformar en el cronista gràfic més destacat del seu temps. La fidelitat gairebé fotogràfica als models i la llibertat d’execució ho podem trobar en els centenars de retrats que va fer al llarg de la seva vida, especialment de protagonistes de la generació modernista.

Va crear aquesta nova opció artística, que serà coneguda com la de l’art del carrer, fet que trenca la barrera entre les arts majors (belles) i les arts menors (aplicades, revolucionant la comunicació de l’època.

Cartell publicitari, Sífilis. Font: wikimedia.commons

 PROPOSTA DIDÀCTICA

Títol: NOTÍCIA: SOM PERIODISTES!

Model o estratègia educativa: Activitat cooperativa a partir de l’observació de fonts artístiques.

Curs: Cicle Superior- 1er cicle ESO

Sessions: 4

Objectius:

·Treballar cooperativament en la tasca a realitzar.

·Conèixer l’època del Modernisme.

·Saber qui va ser Ramón Casas i els fets més destacats de la seva vida.

·Ser capaç de seleccionar aquella informació rellevant, resumint els fets més importants.

·Redactar una revista a partir d’una selecció i d’una recerca adequada.

·Fer una tria de les imatges més representatives de l’any a treballar.

·Respectar i col·laborar en la tasca en grup.

Descripció:

La primera sessió de la nostra proposta consta de presentar l’època que volem treballar, i més concretament l’artista. Tant el modernisme com Ramón Casas, tenim diferents formes per tal d’introduir-los a l’aula, com pot ser l’exposició de l’edifici de la Casa Vinçon actual, o alguna obra de l’artista. Nosaltres, considerem que els alumnes coneixeran i estaran més atents si els presentem una imatge de la cerveseria “Els 4 Gats”, a partir de la qual introduirem la temàtica a treballar.

No volem fer una extensa explicació de l’època del modernisme, però si que tractarem els temes que hem esmentat anteriorment, considerant-los necessaris i interessants per als nostres alumnes, i sobre els quals en poden trobar i saber molt més.

En primer lloc dividirem la classe en grups de 5 alumnes, escollits pel professorat ja que hauran de ser grups heterogenis, on treballin tots per igual i que puguem assegurar una bona realització del treball per part de tots els grups.

Un cop dividida l’aula, repartirem a cada grup un seguit de cartells publicitaris, o portades de revista realitzades per Ramón Casas.

A cada grup s’haurà d’escollir el paper de cada component: el fotògraf, l’entrevistador, el redactor, el secretari i l’il·lustrador.

Seguidament, repartirem a sorteig un seguit de dates en les quals trobem esdeveniments molt importants de la vida de Ramón Casas. A partir de l’any que els ha tocat, n’hauran d’extreure aquells esdeveniments més importants per tal de publicar a la seva pròpia revista.

Les dates que proposem (informació a l’annex) són les següents:

1881; 1882; 1889: 1892; 1894; 1897; 1899.

A continuació, durant la següent sessió que realitzarem els alumnes podran portar a la classe diferent informació que hagin trobat ells per Internet sobre l’any que els ha tocat ( informació no relacionada amb Ramón Casas) podent utilitzar l’hemeroteca de La Vanguardia com a font. A més, utilitzarem l’aula d’informàtica ( o si l’escola compta amb ordinadors portàtils) per tal de veure el treball dels alumnes en primera persona, i guiar-los en la recerca d’informació.

Un cop tenen reunida la informació sobre la vida de l’artista que estem treballant, i aquella que han seleccionat com a fonamental de la data que els ha tocat (sempre amb una supervisió per part del professorat), començaran a redactar la seva revista, seguint els papers de cada component del grup. El fotògraf s’encarregarà de seleccionar les fotografies que el grup introduirà a la revista, l’entrevistador farà una entrevista a Ramón Casas en aquell any que li ha tocat representar.

L’il·lustrador s’encarrega de realitzar un cartell expositiu amb un fet fonamental a destacar de l’any, i el secretari i el redactor destacaran la informació que consideren rellevant i que introduiran a la seva revista.

En la darrera sessió, els diferents grups exposaran les seves revistes, explicant els fets fonamentals de la vida de Casas, i aquells altres que han trobat a l’hemeroteca de la Vanguardia i que han considerat com a fonamentals per incloure en la seva publicació.

Material:

· Cartells publicitaris

· Portades de revista

· Informacions diverses extretes de Internet. 

· Esdeveniments importants de la vida d’en Casas.

·Aula d’informàtica o portàtils.

Consells:

·Seleccionar anys amb informacions diverses.

·Ajudar en tot moment a l’alumnat en la recerca de la informació.

·Fer un treball previ amb diverses fonts de recerca.

·Sessió a l’aula destacant el modernisme català i en concret a Ramón Casas.

·Possibilitat de professor de suport per al treball a l’aula d’informàtica, ja que caldrà un control en tot moment del treball de l’alumnat.

Informació sobre les dates escollides:

1881 Ramón Casas es relaciona amb el grup que crea la revista “l’Avenç”, i el 9 d’Octubre publica el seu primer dibuix, “Record d’altre temps”, en aquesta mateixa publicació.

Aquest mateix mes, inicia el seu primer viatge a París amb els seus dos cosins, on s’instal·la al 36 de la Rue Lourcine. A París, assisteix a classes de pintura amb Carolus-Duran, i gràcies a un carnet en el que el pintor anotava les seves despeses, podem conèixer el gust de Casas per tota la novetat de l’època: el tabac, visita als cafès nocturns i les exposicions d’art.

1882 Retorna a Barcelona i participa a l’exposició de la Sala Parés, que la celebrava cada quinze dies. Presenta un paisatge titulat “Sant Hilari”.

Coneix a Santiago Rusiñol, amb el qual estableix una gran amistat que durà la resta de la seva vida i amb qui comparteix una gran quantitat d’experiències vitals.

1889 Ramón Casas i Santiago Rusiñol presenten retrats d’ells, fet que mostra la seva gran amistat. Casas representa al seu amic de peu, amb un fons neutre, dins l’estil impressionista.

A l’Abril, els dos amics viatgen des de Manlleu, on era la fàbrica tèxtil de la família Rusiñol, per tot Catalunya, on Casas realitza una gran quantitat de croquis paisatgístics.

1892 Casas segueix participant en les exposicions col·lectives de Barcelona (Sala Parés) i de París ( Salon de la Sociéte des Artistes Indépendants i Salon de Beaux Arts).

Juntament amb Rusiñol, inicia el segon viatge (amb carruatge) per Osona, acabant a la Costa Brava, on presenta “Estirat al sol”.

A l’Agost, col·labora amb Rusiñol en la primera de les cinc festes modernistes que es celebren a Sitges.

Durant aquest mateix mes, ven els seus primers quadres a particulars, i exposa per primer cop a Madrid, on guanya una tercera medalla.

1894 Resideix al Passeig de Gràcia de Barcelona, número 96, a una finca modernista de l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, on Casas instal·la el seu primer taller. Durant aquest any segueix fent viatges a París, en època de “Salons”.

Exposa “Garrote Vil” a la Sala Parés, suposa un esdeveniment a Barcelona, ja que una gran quantitat de ciutadans visita la galeria per veure l’obra.

A finals d’any, participa a la tercera Festa Modernista de Sitges i és un dels portadors dels quadres del Greco que Rusiñol compra per casa seva.

1897 Al Gener participa a la Sala Parés, on presenta “Al jardí” i “ La del tercer pis”. Al Juny s’inaugura la taberna Els Quatre Gats a la planta baixa d’un edifici construït per Puig i Cadafalch.

Casas és un dels promotors del projecte juntament al banquer Manel Girona, al comerciant Martínez Ardéniz, i al regent del local, Pere Romeu.

Els Quatre Gats es converteix en una taberna activa on es celebren exposicions i diferents actes lúdics. Entre els tertulians que acudeixen hi destaca Rusiñol, Utrillo, Isidre Nonell o Picasso.

En aquesta època Casas s’encarrega de dissenyar els cartells publicitaris que anuncien els actes que es realitzen a la taberna, introduint-se en el món de la publicitat i la il·lustració.

A més, decora el local amb les pintures “Tàndem” (per anar amb bicicleta, cal dur l’esquena dreta) i “Automòbil”, al·lusió del canvi de segle, representació de la novetat i l’antiguitat juntament amb l’esport.

1899 Edita la revista Els Quatre Gats que pretén ser un vehicle d’expressió del grup, que es reuneix a la taberna, però degut al seu poc èxit al març, es deixa de publicar.

Durant aquest mateix mes, viatja a París, on coincideix amb Rusiñol, Albéniz i Sert.

A París realitza un cartell per difondre el Saló Art Noveau, propietat de M.Bing.

Després del fracàs d’Els Quatre Gats, Casas i Utrillo funden: Pèl&Ploma, on ells en són els redactors i on abunden les il·lustracions del propi Casas.

A la Sala Parés, Pèl&Ploma celebra una primera exposició on es reuneixen els dibuixos de Casas, que realitza per a la revista. També s’exhibeixen els primers retrats al carbó que Casas realitza a diferents personatges de la burgesia catalana.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

www.vincon.com

ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Ramon_Casas

ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Casas_i_Carbó

modernistespuntcom.blogpspot.com.es/2010/07/casa-casas-carbo.html

www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2891

www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?ambit=71&lan=002

commons.wikimedia.org

Sant Roc i els malalts de pesta

Sant Roc i els malalts de pesta

Sant Roc. Font: pròpia

L’escultura representa a Sant Roc, un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És considerat Sant protector davant la pesta i tota mena d'epidèmies i protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre d'altres.

Sant Roc està representat amb una capa i barret de pelegrí, ensenyant una nafra provocada per la pesta a la cama esquerra ja que era per aquella zona on apareixien els primers símptomes de la malaltia. A més a més, hi és acompanyat d’un petit àngel a l’esquerra i un gos a la dreta.

El simbolisme que li atribuïm a l’exposició que fa de la nafra a la cuixa és un signe de valentia, Sant Roc manifesta gosadia i coratge alhora d’afrontar les malalties, ja sigui per a curar malalts o ferits com per resistir a la pròpia.

INTRODUCCIÓ

Qui va ser Sant Roc?

Sant Roc va néixer, segons la tradició, a Montpellier (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca), no se sap ben bé l’any. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de pesta, malaltia que ell també patia  i va morir en olor de santedat. La seva intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant la desaparició de les diferents malalties a les localitats, reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se ​​li nomenava sant patró. Tot i no tenir dades concretes sobre el seu naixement i la seva mort, la seva vida es data, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV. 

Sant Roc amb el gos i l’àngel. Font: Wikimedia commons

El dia en que se celebra la seva festivitat el 16 d'agost. Apareix representat en les arts plàstiques vestit de pelegrí, amb bordó, barret amb petxina i capa, ensenyant una nafra a la cama, sent la més habitual l'esquerra, la qual ensenya totalment. És acompanyat d'un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra i/o un àngel.

Contràriament, existeixen dubtes sobre la seva historicitat. Segons l'historiador belga Pierre Bolle (2001), Sant Roc no és un sant històricament real i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.

El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant Racus d'Autun, invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta.

Els malalts de pesta

La pesta negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora en la història de la humanitat que va afectar Europa al segle XIV i que va aconseguir un punt màxim entre 1347 i 1353. S'estima que va ser causa de mort de 25 milions de persones només a Europa (aproximadament un terç de la població del continent per aquell temps). A causa de l’alt grau de contagi, la gent fugia d'aquells llocs que havien estat infectats. Les ciutats van intentar protegir-se de nous contagis, limitant l'ingrés de persones provinents de llocs afectats per l'epidèmia i creant quarantenes. Moltes províncies i ciutats van quedar desolades.

Els malalts de pesta van ser totalment rebutjats i repudiats per tal d’evitar el contagi. La caritat davant la cura dels malalts va ser deixada de costat davant el temor al contagi. D’aquesta manera, els malalts eren examinats pels metges (els que no fugien), intentant guardar la màxima distància possible i protegint-se rere disfresses d’allò més tètriques, se'ls ruixava amb vinagre i olis perfumats, per evitar que la seva corrupció contaminés als que encara gaudien de salut i fins i tot els sacerdots els administraven els sagraments com l'absolució i la comunió des de lluny. En definitiva, els malalts eren exclosos i repel·lits al màxim en la societat. Moltes persones no haguessin mort d’haver-se'ls prestat els auxilis precisos, però cap persona se’ls acostava per temor. 

Metges tracten un malalt amb vestimenta per prevenir el contagi de la pesta. El bec és una màscara de gas primitiva, s’omplia amb substàncies que es pensava que allunyaven la pesta. Font:Nicolas Castell

L’hospital de la Santa Creu

A principis del segle XV, el govern municipal i el bisbat barceloní  van unificar els seus esforços en la construcció d’un gran hospital. D’aquesta manera, es va fundar l’Hospital General de la Santa Creu que volia respondre i donar solució a les necessitats d’assistència de la gran ciutat que era aleshores Barcelona, amb una important població resident i una considerable massa itinerant a causa del seu port i de la seva condició de lloc de pas.

El 1401 es van posar les primeres pedres en els terrenys que ocupava al Raval l’antic hospital d’en Colom, del qual se’n van aprofitar les estructures per a la capella del nou hospital. Les primeres cambres es van construir a l’angle del Nord i de Llevant. No es coneix el nom del mestre d’obres, si bé es parla d’Arnau Bargués com a possible director del conjunt i del mestre Guillem Abiell que va ser l’escultor contractat per realitzar el claustre, entre 1406 i 1414.

La planta baixa de les naus principals es va cobrir de voltes d’ogives molt rebaixades. Aquestes sales es van destinar a les dones malaltes i als dements. Les naus superiors es van construir molt altes i airejades, amb arcs de diafragma apuntats i de mitja volta als angles.

En el segle XVI, es va donar una embranzida a l’obra. Entre els anys 1511 i 1517 es van construir les naus de Ponent i el 1518 la gran porta plateresca del carrer de l’Hospital que substituiria l’entrada pel carrer del Carme i que tancaria el recinte hospitalari entre els dos carrers.

Actualment el conjunt inclou la seu de. l'Institut d'Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència, des de 1931), la Biblioteca Nacional de Catalunya (oberta des de 1939, tot i que el condicionament de l'edifici i trasllat havia començat en 1931), l'Escola Massana (des de 1935, a l'espera de trasllat al proper edifici nou de la Plaça de la Gardunya) i dues biblioteques públiques del Consorci de Biblioteques de Barcelona (les de Sant Pau i la infantil de la Santa Creu, que també han de traslladar-se properament).

També hi tenen seu la Reial Acadèmia de farmàcia  i la va tenir l'Escola d'Arts i Oficis del Llibre. A l'espai que ocupava aquest, a la planta baixa de l'ala de Llevant del claustre, s'ha habilitat una sala on s'ofereixen espectacles teatrals. 

On està situat?

Biblioteca Nacional de Catalunya. Font: google maps

Escola Massana. Font: google maps

Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelon. Font: google maps

L’antic hospital de la Santa Creu està situat al barri del Raval , dins del districte de Ciutat Vella. El carrer on podem trobar els diversos edificis que han transformat l’hospital és el carrer Hospital, 56.

Com arribar?

Metro:  

Línia 3: Liceu

Autobús: 14, 18,  38, 59, 91.

PROPOSTA DIDÀCTICA

Idees claus

Sant Roc

Antic Hospital de la Santa Creu

Tracte dels malalts de pesta

Kit educatiu

Reflexions personals dels alumnes

Proposta d’activitat:

Títol de l’activitat: Sant Roc i els malalts de pesta

Model o estratègia educativa: Conversa dialògica i debat

Objectius de l’activitat

·         Conèixer la història/llegenda de Sant Roc.

·         Reconèixer com el patrimoni històric pateix una evolució i un canvi.

·         Reflexionar sobre la seva obra amb els malalts de pesta.

·         Meditar sobre les pròpies actituds davant de persones malaltes.

·         Fomentar els valors de solidaritat en els alumnes. 

Descripció de l’activitat

L’activitat es durà a terme durant la sortida a l’antic l’Hospital de la Santa Creu. Abans d’aturar-nos davant l’escultura de Sant Roc, intentarem situar l’alumnat d’alguna manera que els cridi l’atenció. La intenció es retrocedir en el temps i que siguin els propis estudiants que esbrinin que tot el conjunt d’edificis que poden observar in situ era un gran hospital fa molts i molts anys.  Com ho farem? Mitjançant un kit educatiu. Aquesta petita farmaciola estarà formada per diferents objectes freqüents durant el dia a dia d’un/a metge. 

Kit educatiu. Font: pròpia

Un cop anem mostrant tot el material, suposem que els infants arribaran a la conclusió que tot allò era un enorme hospital. Seguidament, desprès d’explicar breument la historicitat de l’hospital i la seva funció actual, ens aturarem davant de l’escultura de Sant Roc, on començarà l’activitat, que estarà organitzada en tres parts.

1. La història de Sant Roc: Mitjançant la conversa dialògica entre els alumnes i el professor s’anirà descobrint i revelant la significativitat de l’escultura. Entre tots s’intentarà crear el coneixement de forma guiada pel professor. Primer de tot el professor tractarà de crear interès sobre la figura del sant preguntant qui creuen els alumnes que és, que està fent, què té a la cama... Seguidament, el professor explicarà qui era realment Sant Roc i que va ser la pesta. Un cop els nens i nenes ja saben que era un pelegrí que ajudava als malalts de pesta hauran d’esbrinar quina relació té aquest fet amb el que ensenya de la cama. Finalment, quan hagin desemmascarat que la ferida de la cama és en realitat una nafra provocada per la pesta, el professor explicarà quin tracte rebien els malalts de pesta en la època i intentarà iniciar un debat sobre per què creuen els alumnes que Sant Roc l’ensenya lliurement.

2. Què faríeu vosaltres? En aquesta segona part, dividirem als alumnes en petits grups de cinc persones. En cada grup, cada nen es posarà en el lloc d’un personatge que se li assignarà per sorteig mitjançant unes targetes. En petit grup, els alumnes explicaran als seus companys que haguessin fet ells si s’haguessin trobat en la situació del seu personatge. Els personatges seran els següents:

a.       Malalt de pesta: Avui t'has aixecat amb una sensació molt extranya i a mesura que han anat passant les hores t'ha començat a fer molt mal el cap i el cos en general. El teu germà t'ha posat la mà al front i creu que tens molta febre. Els vómits repentins t'han assegurat que has agafat la pesta negra. Saps que dintre d'un parell de dies se t'inflamarà la zona de l'engonal i el coll i començaràs a sangrar. Moriràs en poc temps si un metge no et visita i, abans de morir, vols que un sacerdot et beneeixi i no vols marxar sol...

b.      Germà d’un malalt de pesta: Avui al tornar de treballar has trobat al teu germà al llit, malalt. Sospitès que s'ha contagiat de la peste negra, la malaltia que està causant la mort de tanta gent. Està clar que no vols contagiar-te i el teu germà et suposa un gran risc.Però és el teu germà i vols ajudar-lo...

c.       Metge: Com a metge, coneixes la malaltia però no saps com pots curar a la gent. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots alleujar els seus dolors... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies... 

d.      Sacerdot: Com a sacerdot, el teu deure és acomiadar els que deixen aquest món de la millor manera per a que vagin al cel. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots donar-li la pau que demana... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies... 

e.      Veí del poble: Poc a poc, veus com gent del teu voltant, familia i amics van emmalaltin, et quedes a prestar la teva ajuda on es necessiti, o abandones a la teva gent fugint cap a un altre poble?

3     3. Posada en comú: Finalment, tornarem al gran grup i cada grup exposarà les idees que han sortit. Debatrem sobre les diferents posicions dels personatges, quines creuen que són més correctes respecte a diferents aspectes, per què, etc. Per últim lloc, es fomentarà un debat sobre si troben actituds d’aquests diferents tipus en l’actualitat i com creuen que ha d’actuar avui en dia la societat respectes les malalties.

Material necessari

-          Kit educatiu ( termòmetre, gases, xeringa, sèrum, tiretes, medicaments, cotó, iode, etc)

Consells

-          L’alumnat haurà de tenir cura del seus objectes personals ja que és un espai on hi ha una gran acumulació de persones.

-          Els estudiants hauran de respectar l’espai i no realitzar actes no cívics com llançar brossa al terra o fer molt xivarri.

Bibliografia

Antoni Virgili. Universidad Autónoma de Barcelona, Historia NG nº 103: La peste negra, la epidemia más mortífera. National Geographic España. [en línea] Disponible en: http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html

Viquipèdia l’enciclopèdia lliure: Sant Roc. [en línea] Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc

Barcelona turisme: Antic Hospital de la Santa Creu. [en línea] Disponible en: http://www.barcelonaturisme.com/Antiguo-Hospital-de-la-Santa-Creu/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xefyy7yRSRMGle6X78lktgSw

Mª Trinidad Vilchez (2011): Antic Hospital de la Santa Creu. Blog: La Barcelona d’abans, d’avui i de sempre. [en línea] Disponible en: http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2011/11/antiguo-hospital-de-la-santa-cruz1696.html