ELS JUEUS A BARCELONA
EL CALL
 |
| El call barceloní. Font: wikimedia.commons |
Descripció
breu de l’element patrimonial
El
segle XIII va ser el període més pròsper per a la comunitat jueva
en el que avui es coneix com Espanya. A Barcelona, trobem una part
important d’aquesta comunitat, que va arribar a representar un 15%
del total de població de la ciutat: El Call.
Sovint
patien greuges per part dels seus veïns cristians, que no els
respectaven del tot.
D’aquesta
època, podem trobar diferents elements patrimonials a la ciutat de
Barcelona.
On
està situat?
Per
conèixer l’activitat dels jueus a la ciutat de Barcelona, i la
seva relació amb l’art medieval, centrarem la nostra visita en “La
casa de l’ Alquimista”, situada al carrer Arc de Sant Ramón i
els Banys jueus, a la intersecció dels carrers Boqueria i Banys
Nous.
Per
tal d’arribar amb transport públic tenim dues possibilitats, com
són la Línea 3 a la parada de Liceu, o la Línea 4 a Jaume I.
Els
banys jueus
Va
ser durant l’any 2002, quan es remodelava l’edifici situat al
número 10 del carrer dels Banys Nous, quan es van descobrir unes
arcades, que posteriorment, i després d’uns llargs estudis, s’han
confirmat com els banys jueus, una joia amagada del segle XII,
situats al límit de la primera muralla de Barcelona i dins el Call.
Els
banys són de pedra dividit en dues parts, i un gran pati central
envoltat per sis arcs de mig punt i voltes de canó.
 |
| Els banys jueus a Barcelona. Font: wikimedia.commons |
Com
eren els banys?
Es
van començar a fer famosos a partir del segle XI, quan es construïen
els banys públics d’estil oriental. També es van construir en
estil romànic, amb una influència àrab. No es tractava d’uns
banys per immersió, sinó per vapor que s’alternava amb dutxes i
per tant, no hi havia piscines.
La
sala freda o de descans estava formada per un templet central sobre
columnes, cobert per una cúpula. En el cas de Barcelona, les
columnes tenien uns capitells llisos.
La
crítica de l’església
Els
cristians no eren gaire favorables als banys, ja que en ells s’hi
cantava, ballava i menjava, i els catalogaven com a llocs de
perversió i disbauxa, poc recomanables.
Els
monarques, d’altra banda, els veien com una font d’ingressos molt
profitosa, que proporcionava unes rendes importants i els donava
publicitat.
Hi
ha referències escrites dient que a Barcelona, tocant al mur romà,
hi havia uns banys jueus, a l’actual carrer de l’Arc de Sant
Ramon del Call, que tot i ser propietat d’un cristià, eren
utilitzats pels jueus per celebrar els seus rituals.
La
casa de l’alquimista
Justament
en aquest carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, trobem un altre
edifici d’època medieval i pertanyent a un antic jueu que va viure
a la ciutat de Barcelona, es tracta de la casa de l’alquimista.
L’edifici
està composat de tres façanes, tot i que són pocs els elements
d’època medieval que encara conserva. Es poden veure els ornaments
d’una finestra i la silueta d’un arc de pedra en una de les
parets. Les dues són del segle XIII i XIV.
D’aquesta
mateixa època són els objectes que s’exposen a l’interior de
l’edifici, tots ells d’ús quotidià que s’han anat trobant en
diferents excavacions arqueològiques realitzades per la zona.
 |
| La casa de l'alquimista. Font: MUHBA |
La
llegenda que ens amaga la casa
Segons
Joan Amades, la casa que trobem a Barcelona ens amaga una llegenda
que diu:
<<Hi
vivia un jueu alquimista molt conegut ,amb la seva filla, pels seus
encanteris. La seva filla era una de les més maques de la ciutat, i
estava enamorada d’un jove cristià.
Després
de molt temps amagant el seu amor pel jove, va dir-li que demanés la
seva mà al seu pare, per poder casar-se.
El
jove cristià va negar la proposta de la noia, fent que ella trenqués
la seva relació.
Ell,
emprenyat, va decidir venjar-se anant a la casa de l’alquimista
jueu per demanar-li un potent encant que fos capaç d’enverinar
fins a la mort.
L’alquimista,
sense saber que aquesta fórmula era per a la seva filla, va
realitzar l’encàrrec sens problema.
El
jove cristià, li va regalar un “fresc aroma” a la filla de
l’alquimista, com a ofrena per l’amor que havien viscut durant
aquells anys, i ella, en olorar-lo, va morir a l’instant.
L’alquimista,
en entendre la situació, desesperat, va fugir de la casa que havia
provocat la deshonra, deixant-la buida i deshabitada. >>
 |
| Alquimista. Font: wikimedia.commons |
 |
| Joan Amades. Font: wikimedia.commons |
Joan
Amades
Va
néixer a Barcelona, al 1890 i va ser un etnòleg i folklorista
català molt destacat a la seva època. El seu treball el trobem en
una gran producció de llibres, molt d’ells referents en els
estudis de folklore de Catalunya.
Al
1915 va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú
tot escrivint cançons i versos de la literatura oral.
Va
publicar una desena de revistes i monografies, entre les quals podem
destacar "La kataluna popolkanto" (La cançó popular catalana) en una
col·laboració amb Jaume Grau Casas.
Proposta
d’activitat
Títol:
Siguem dibuixants!
Model
o estratègia educativa:
construcció conjunta de coneixements, a partir de la descoberta
guiada per part del professor.
Curs:
Cicle Mitjà
Sessions:
dues
sessions a l’aula i la sortida al Call jueu (possibilitat).
Objectius:
-Treballar
la història a partir de diferents llegendes i rondalles.
-Conèixer
diferents rondalles i llegendes catalanes.
-Ser
capaç de sintetitzar la informació i recollir-ne les parts més
importants.
-Representar
a partir del dibuix, les rondalles o llegendes treballades.
-Assolir
els continguts treballats a l’aula.
-Gaudir
en primera persona dels elements de la Barcelona jueva.
Descripció:
Primerament
a l’aula presentarem els diferents continguts a treballar
mitjançant la utilització d’imatges que extreure’m sobre les
temàtiques destacades, fent una comparativa d’elles amb elements
actuals, per tal de facilitar l’aprenentatge dels alumnes.
Aquestes
seran referents als banys jueus i a diferents elements decoratius de
l’època.
Per
exemple, podem fer una comparativa dels banys jueus amb les saunes o
els hotels actuals en els quals hi ha “jacuzzis, spas,...”
Un
cop aconseguim que els alumnes coneguin aquells elements
característics, les seves funcions a l’època, i el seu
representant a l’actualitat, passarem a presentar les rondalles com
a font històrica. D’aquesta manera, el professor seleccionarà un
contingut de rondalles de l’obra de Joan Amades, les quals permetin
als alumnes fer un treball històric d’una manera totalment
diferent.
La
segona sessió a l’aula, serà a partir de la continuïtat dels
temes tractats en la sessió anterior, i sobretot de les llegendes i
rondalles.
Distribuirem
les classes en petits grups de 3 persones, a les quals donarem un
seguit de rondalles o llegendes extretes de l’obra de Joan Amades,
a la seva obra “Folklore de Catalunya, rondallística”.
A
partir de la selecció de les diferents llegendes i rondalles que
trobem al llibre ( de curta explicació), els alumnes hauran de
resumir al màxim la informació, de tal manera que mitjançant dues
o tres paraules pugui quedar clar a la resta de públic, del
contingut d’aquesta.
Un
exemple seria, qui tingués la llegenda de l’alquimista, podria
titular-la “La venjança desconeguda”, ja que la llegenda ens
parla de la venjança del jove cristià, i és desconeguda per part
del pare.
Del
llibre les cent millors llegendes, de Joan Amades, en podem extreure
un seguit d’elles que ens permetran treballar la història a partir
de la seva lectura i treball, com són:
La
Mare de Déu de Montserrat, Santa Eulàlia, la fundació del monestir
de Ripoll, Els Porcells de Barcelona, Les barres de Sang, El cavall
de Sant Jordi i l’espasa del duc de Montcada.
Seguidament,
mitjançant la representació d’un dibuix per part de cada grup,
s’arribarà a la realització d’un mural, en el qual hi trobarem
les paraules que els alumnes han triat per resumir la seva rondalla,
i un dibuix identificatiu.
Sessió
possible per tancar la unitat, podria ser la descoberta guiada del
Call de Barcelona, sempre pensant en la localització de l’escola i
els recursos econòmics dels quals es disposa.
La
intenció si es realitza la sortida, és anar amb metro fins a una de
les dues parades, i fer el recorregut pel barri del Call, tot
mostrant aquells elements que formen part del patrimoni jueu a la
ciutat de Barcelona, visitant sobretot la casa del alquimista, on al
seu interior podrem veure elements decoratius de l’època
medieval, i endinsar-nos en la rondalla tan coneguda i que dóna nom
a la casa, de Joan Amades.
Per
a la realització de l’itinerari, caldria la prèvia visita per
part dels professors que realitzaran la sortida, per veure possibles
mancances o millores del recorregut en acord amb les classes que hi
assistiran.
Material:
-cartolines
per a la realització dels murals.
-diferents
colors per als dibuixos.
-llibre
de Joan Amades “Folklore de Catalunya, rondallística”.
-material
per escriure.
Consells:
-vigilar
amb la temàtica que s’exposa als alumnes, que no sigui amb una
dificultat excessiva.
-escollir
rondalles que tinguin elements per a la representació i per un resum
correcte.
-incentivar
a la participació dels alumnes en l’exposició de les seves idees,
fomentant el respecte a les diverses opinions.
-comptar amb el personal necessari a l'hora del possible itinerari.
