ELS JUEUS A BARCELONA 

EL CALL

El call barceloní. Font: wikimedia.commons

Descripció breu de l’element patrimonial

El segle XIII va ser el període més pròsper per a la comunitat jueva en el que avui es coneix com Espanya. A Barcelona, trobem una part important d’aquesta comunitat, que va arribar a representar un 15% del total de població de la ciutat: El Call.

Sovint patien greuges per part dels seus veïns cristians, que no els respectaven del tot.

D’aquesta època, podem trobar diferents elements patrimonials a la ciutat de Barcelona.

On està situat?

Per conèixer l’activitat dels jueus a la ciutat de Barcelona, i la seva relació amb l’art medieval, centrarem la nostra visita en “La casa de l’ Alquimista”, situada al carrer Arc de Sant Ramón i els Banys jueus, a la intersecció dels carrers Boqueria i Banys Nous.

Per tal d’arribar amb transport públic tenim dues possibilitats, com són la Línea 3 a la parada de Liceu, o la Línea 4 a Jaume I.

Els banys jueus

Va ser durant l’any 2002, quan es remodelava l’edifici situat al número 10 del carrer dels Banys Nous, quan es van descobrir unes arcades, que posteriorment, i després d’uns llargs estudis, s’han confirmat com els banys jueus, una joia amagada del segle XII, situats al límit de la primera muralla de Barcelona i dins el Call.

Els banys són de pedra dividit en dues parts, i un gran pati central envoltat per sis arcs de mig punt i voltes de canó.

Els banys jueus a Barcelona. Font: wikimedia.commons

Com eren els banys?

Es van començar a fer famosos a partir del segle XI, quan es construïen els banys públics d’estil oriental. També es van construir en estil romànic, amb una influència àrab. No es tractava d’uns banys per immersió, sinó per vapor que s’alternava amb dutxes i per tant, no hi havia piscines.

La sala freda o de descans estava formada per un templet central sobre columnes, cobert per una cúpula. En el cas de Barcelona, les columnes tenien uns capitells llisos.

La crítica de l’església

Els cristians no eren gaire favorables als banys, ja que en ells s’hi cantava, ballava i menjava, i els catalogaven com a llocs de perversió i disbauxa, poc recomanables.

Els monarques, d’altra banda, els veien com una font d’ingressos molt profitosa, que proporcionava unes rendes importants i els donava publicitat.

Hi ha referències escrites dient que a Barcelona, tocant al mur romà, hi havia uns banys jueus, a l’actual carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, que tot i ser propietat d’un cristià, eren utilitzats pels jueus per celebrar els seus rituals.

La casa de l’alquimista

Justament en aquest carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, trobem un altre edifici d’època medieval i pertanyent a un antic jueu que va viure a la ciutat de Barcelona, es tracta de la casa de l’alquimista.

L’edifici està composat de tres façanes, tot i que són pocs els elements d’època medieval que encara conserva. Es poden veure els ornaments d’una finestra i la silueta d’un arc de pedra en una de les parets. Les dues són del segle XIII i XIV.

D’aquesta mateixa època són els objectes que s’exposen a l’interior de l’edifici, tots ells d’ús quotidià que s’han anat trobant en diferents excavacions arqueològiques realitzades per la zona.

La casa de l'alquimista. Font: MUHBA

 La llegenda que ens amaga la casa

Segons Joan Amades, la casa que trobem a Barcelona ens amaga una llegenda que diu:

<<Hi vivia un jueu alquimista molt conegut ,amb la seva filla, pels seus encanteris. La seva filla era una de les més maques de la ciutat, i estava enamorada d’un jove cristià.

Després de molt temps amagant el seu amor pel jove, va dir-li que demanés la seva mà al seu pare, per poder casar-se.

El jove cristià va negar la proposta de la noia, fent que ella trenqués la seva relació.

Ell, emprenyat, va decidir venjar-se anant a la casa de l’alquimista jueu per demanar-li un potent encant que fos capaç d’enverinar fins a la mort.

L’alquimista, sense saber que aquesta fórmula era per a la seva filla, va realitzar l’encàrrec sens problema.

El jove cristià, li va regalar un “fresc aroma” a la filla de l’alquimista, com a ofrena per l’amor que havien viscut durant aquells anys, i ella, en olorar-lo, va morir a l’instant.

L’alquimista, en entendre la situació, desesperat, va fugir de la casa que havia provocat la deshonra, deixant-la buida i deshabitada. >>

Alquimista. Font: wikimedia.commons

Joan Amades. Font: wikimedia.commons

 Joan Amades

Va néixer a Barcelona, al 1890 i va ser un etnòleg i folklorista català molt destacat a la seva època. El seu treball el trobem en una gran producció de llibres, molt d’ells referents en els estudis de folklore de Catalunya.

Al 1915 va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú tot escrivint cançons i versos de la literatura oral.

Va publicar una desena de revistes i monografies, entre les quals podem destacar "La kataluna popolkanto" (La cançó popular catalana) en una col·laboració amb Jaume Grau Casas.

Proposta d’activitat

Títol: Siguem dibuixants!

Model o estratègia educativa: construcció conjunta de coneixements, a partir de la descoberta guiada per part del professor.

Curs: Cicle Mitjà

Sessions: dues sessions a l’aula i la sortida al Call jueu (possibilitat).

Objectius:

-Treballar la història a partir de diferents llegendes i rondalles.

-Conèixer diferents rondalles i llegendes catalanes.

-Ser capaç de sintetitzar la informació i recollir-ne les parts més importants.

-Representar a partir del dibuix, les rondalles o llegendes treballades.

-Assolir els continguts treballats a l’aula.

-Gaudir en primera persona dels elements de la Barcelona jueva.

Descripció:

Primerament a l’aula presentarem els diferents continguts a treballar mitjançant la utilització d’imatges que extreure’m sobre les temàtiques destacades, fent una comparativa d’elles amb elements actuals, per tal de facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

Aquestes seran referents als banys jueus i a diferents elements decoratius de l’època.

Per exemple, podem fer una comparativa dels banys jueus amb les saunes o els hotels actuals en els quals hi ha “jacuzzis, spas,...”

Un cop aconseguim que els alumnes coneguin aquells elements característics, les seves funcions a l’època, i el seu representant a l’actualitat, passarem a presentar les rondalles com a font històrica. D’aquesta manera, el professor seleccionarà un contingut de rondalles de l’obra de Joan Amades, les quals permetin als alumnes fer un treball històric d’una manera totalment diferent.

La segona sessió a l’aula, serà a partir de la continuïtat dels temes tractats en la sessió anterior, i sobretot de les llegendes i rondalles.

Distribuirem les classes en petits grups de 3 persones, a les quals donarem un seguit de rondalles o llegendes extretes de l’obra de Joan Amades, a la seva obra “Folklore de Catalunya, rondallística”.

A partir de la selecció de les diferents llegendes i rondalles que trobem al llibre ( de curta explicació), els alumnes hauran de resumir al màxim la informació, de tal manera que mitjançant dues o tres paraules pugui quedar clar a la resta de públic, del contingut d’aquesta.

Un exemple seria, qui tingués la llegenda de l’alquimista, podria titular-la “La venjança desconeguda”, ja que la llegenda ens parla de la venjança del jove cristià, i és desconeguda per part del pare.

Del llibre les cent millors llegendes, de Joan Amades, en podem extreure un seguit d’elles que ens permetran treballar la història a partir de la seva lectura i treball, com són:

La Mare de Déu de Montserrat, Santa Eulàlia, la fundació del monestir de Ripoll, Els Porcells de Barcelona, Les barres de Sang, El cavall de Sant Jordi i l’espasa del duc de Montcada.

Seguidament, mitjançant la representació d’un dibuix per part de cada grup, s’arribarà a la realització d’un mural, en el qual hi trobarem les paraules que els alumnes han triat per resumir la seva rondalla, i un dibuix identificatiu.

Sessió possible per tancar la unitat, podria ser la descoberta guiada del Call de Barcelona, sempre pensant en la localització de l’escola i els recursos econòmics dels quals es disposa.

La intenció si es realitza la sortida, és anar amb metro fins a una de les dues parades, i fer el recorregut pel barri del Call, tot mostrant aquells elements que formen part del patrimoni jueu a la ciutat de Barcelona, visitant sobretot la casa del alquimista, on al seu interior podrem veure elements decoratius de l’època medieval, i endinsar-nos en la rondalla tan coneguda i que dóna nom a la casa, de Joan Amades.

Per a la realització de l’itinerari, caldria la prèvia visita per part dels professors que realitzaran la sortida, per veure possibles mancances o millores del recorregut en acord amb les classes que hi assistiran.

Material:

-cartolines per a la realització dels murals.

-diferents colors per als dibuixos.

-llibre de Joan Amades “Folklore de Catalunya, rondallística”.

-material per escriure.

Consells:

-vigilar amb la temàtica que s’exposa als alumnes, que no sigui amb una dificultat excessiva.

-escollir rondalles que tinguin elements per a la representació i per un resum correcte.

-incentivar a la participació dels alumnes en l’exposició de les seves idees, fomentant el respecte a les diverses opinions.

-comptar amb el personal necessari a l'hora del possible itinerari.