Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barri gòtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barri gòtic. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de maig del 2014

CAPELLA DE SANTA ÀGATA


Capella de Santa Àgata. Font:Wikimedia commons

Localització 

La Capella de Santa Àgata també coneguda com Capella Reial és un edifici d'arquitectura gòtica que es troba situada al barri gòtic de Barcelona. Forma part del conjunt d'edificis del Palau Reial Major, on també trobem el Palau de Lloctinent i l’escultura d ‘Eduardo Chillida, i la situem més concretament a la Plaça del Rei. Actualment el conjunt d’edificis esmentats són museus dedicats a vetllar pel patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona i més concretament és on podem torbar el museu d’Història de Catalunya.

Es troba dins de l'antiga muralla romana i va ser construïda per ordre de Jaume II i la seva esposa Blanca D'Anjou l'any 1302, amb la finalitat de formar part del Palau Reial Major i substituir l'antic oratori del palau . Originalment estava consagrada a Santa Maria, però el 1601 va canviar a santa Àgata a causa de les relíquies que s’hi guardaven




Capella de Santa Àgata. Font:Wikimedia commons


El mestre d'obres Bertran Riquer va ser l'encarregat de començar la seva construcció , seguit l'any 1316 per Jaume del Rei i més tard per Pere d' Olivera.

Consta d'una sola nau de planta rectangular amb un absis poligonal, un petit creuer amb la capella de les Reines, on es poden observar els escuts de Leonor de Sicília i Maria de Navarra
. La nau està coberta amb doble vessant amb un enteixinat de fusta policromat. L’àbsis està cobert amb voltes de creueria i darrere seu hi ha la sagristia excavada dins de la muralla romana. Situats entre els contraforts es troben els vitralls amb traceries gòtiques que il·luminen l'espai interior. El campanar és de planta octogonal. D'una petita sala a la dreta de l'altar parteix una escala que porta a la torre del segle XVI de Martí l' Humà .

L’edifici es va començar a fer servir pel culte a l’any 1835, i després va ser nomenat al 1866 monument nacional. Es tracta del primer edifici que va ser reconegut amb aquesta categoria. Actualment forma part del Museu d'Història de Barcelona.







Retaule del conestable. Font:Wikimedia commons

A l’interior torbem la taula de Santa Àgata, del Mestre de Burgo de Osma, i presidint la capella el Retaule del Conestable de l’autor Jaume Huguet, una de les obres més rellevants de la pintura catalana, del segle XV .
També conegut com el retaule de l'Epifania, és una obra artística d'estil gòtic realitzada a tremp l’any 1464 que va encarregar Pere de Portugal (Conestable de Portugal).
Està dedicat principalment a l'Epifania i el que es pretenia amb aquesta obra era prestigiar la monarquia, com s’observa a l’escena principal la presència dels tres reis amb Jesús i la Mare de Déu. La resta del conjunt va dedicat a les glòries de la Mare de Déu (anunciació, naixement, resurrecció, ascensió, pentecostès, i dormició) a l’epifania i al calvari. En total consta de vuit taules i dues portes, a banda i banda de l'altar.




Proposta didàctica
Model o estratègia educativa: Sortida i aprenentatge a partir de l’observació i l’anàlisi personal.
Objectius:
-       Visitar una capella d’origen medieval
-       Analitzar  les principals característiques de l’arquitectura d’estil gòtic i els trets més rellevants de la pintura d’estil gòtic
-       Observació i anàlisis dels fets que narra 1 pintura
Curs: Cicle mitjà
Descripció de l’activitat: L’activitat que farem a la sortida és de consolidació, ja que prèviament els alumnes han treballat a l’aula l’època medieval i tot els elements que caracteritzen aquesta etapa.
1.    Anàlisi dels exteriors de l’edifici: En primer lloc el mestra deixarà uns 15 minuts perquè els alumnes puguin observar els elements arquitectònics de l’exterior de la capella. Hauran d’anotar aquells aspectes que han treballat a classe i que ara han pogut observar. Passat aquest temps, es reunirà tot el grup per posar en comú tot el que han pogut veure. El mestre afegirà la informació que calgui i, també, si ha quedat algun aspecte per analitzar, es tornarà a fer el recorregut pels exteriors, però amb tot el grup, per tal de que el mestre pugui mostrar aquells aspectes que hagin passat desapercebuts.
2.    Anàlisi dels interiors de l’edifici: Després passarem a fer la visita de la part interior de la capella. De la mateixa manera que s’ha analitzat la part exterior de l’edifici. El mestre deixarà uns minuts perquè observin i anotin els aspectes més destacables de l’estil gòtic que té la capella i es realitzarà la posada en comú.
3.    Anàlisi del retaule del Conestable: Més tard, anirem a la zona on es troba la pintura de Retaule del Conestable, també a la part interior de la capella. La idea es que l’observin i puguin comentar les característiques que destaquen de la pintura, ja que prèviament les han estudiat a classe. El mestre farà els comentaris pertinents i afegirà aquells aspectes que consideri rellevants.
4.    Joc de descoberta: Per últim  realitzarem un mena de joc de descoberta que intentarem resoldre amb tot el grup. La idea és que a partir de l’observació de la pintura descobreixin quins són els personatges que trobem al quadre i quins fets ens mostren. Per tal d’ajudar-los i que sigui més fàcil els donarem unes pistes. Imprimirem per separat algunes de les pintures del retaule on es pugui observar amb major facilitat els aspectes esmentats. Aquestes fotografies aniran acompanyades d’una frase o un petit text, que s’encarregaria de llegir en veu alta un dels alumnes a la resta de companys.
Per poder realitzar aquesta activitat intentaríem evitar que els alumnes llegissin la pancarta informativa que hi ha al retaule, ja que explica els personatges que surten i ens espatllaria el joc de descoberta.

Exemple d’imatges:
La coronació de la ..........
     
La mort de.......
 
                                     
En aquesta imatge pots observar que hi ha 3 personatges que coincideixen en algun aspecte de la seva vestimenta i també porten un element de bijuteria que els caracteritza.



A partir de les diferents aportacions que fessin els alumnes el mestre aniria afegint la informació necessària perquè tots entenguessin l’escena de les imatges. Segurament hi ha alumnes religiosos que coneixen la història de Jesús i la Mare de Déu, i poden afegir moltes més idees que potser els altres. I és del que es tracta, ja que a partir dels coneixements que alguns alumnes han après degut a les seves creences religioses puguin explicar als seus companys les escenes de les imatges.
El paper del mestre és molt important per resoldre els dubtes que puguin sorgir durant la conversa.
Aquesta activitat no pretén treballar la religió catòlica i els fets que narra la Bíblia, sinó que a partir de l’observació d’una pintura, sigui de l’àmbit que sigui, els alumnes intentin descobrir uns fets determinats.



Consells
-       Bona situació geogràfica per poder arribar en transport públic.
-       Reforç d’un mestre a més del tutor, que pugui acompanyar al grup durant la sortida.
-       Portar calçat còmode i aigua
-       Vetllar pel bon comportament dels alumnes i pel civisme.

Informació d’interès
Horari d’estiu
·         Dilluns a dissabte: de 10h a 20h
·         Diumenge: 10 a 15h
Horari d’hivern:
·         Dilluns a diumenge: de 10h a 14h
Preus
-       General: 7€
-       Reduïda: 5€
-       Grups: 5€
-       Nens: Entrada gratuïta
-       Membres de l’ICOM i associacions: Entrada gratuïta
-       Entrada combinada pera tots els centres de MUHBA
Bibliografia
Guia dels espais de Catalunya
Guia de Barcelona

Autora: MAR CABRERA

dimecres, 14 de maig del 2014

El portal de l'àngel, una porta amb llegenda



Barcelona, ha estat durant molt de temps emmurallada, primer per la muralla romana, del segle I dC al segle IV, i més tard per la segona muralla que va ser l'anomenada muralla d'en Jaume I, construïda al segle XIII i la tercera muralla, també medieval com la segona però datada a finals dels segle XIV.


Aquest cop, ens centrarem tant sols en la segona muralla. 


On estava la segona muralla i perquè es va construir?



Imatge de les tres muralles de la ciutat de Barcelona.
 Font: Wikimedia commons
Ens hem de remontar a l'any 1285 quan Pere II va ordenar construir una muralla que havia de ser aixecada des de la Rambla fins a Sant Pere de les Puel·les, però no va poder-se construir fins onze anys després de la seva mort, la qual cosa va fer que pasés a anomenar-se la muralla de Jaume I (el seu fill, qui la va portar a terme). Aquesta nova muralla media 5.096m i envoltava totes les viles noves, parcel·les petites de conreu i nous habitatges. 

Que haguès crescut la ciutat fora la muralla romana, feia que es desenvolupessin noves activitats com el comerç i això va fer que els habitants de la ciutat sortissin de la muralla romana i s'anessin fent construccions als voltants. Al barri de la Ribera s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat, tal i com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la situació dels negocis va ser la gran activitat de comerç marítim del segle XIII. 


La intenció de Pere II va ser fortificar amb urgència una Barcelona en ple creixement, per poder tancar tota la ciutat, exceptuant l'entrada per mar, per protegir-la de possibles atacs francessos. Però, un cop el conflicte bèl·lic va decaure, la construcció de la muralla va deixar d'estar a carrec del rei, per passar a ser la primera obra pública que es va fer càrrer el Consell de Cent. Aquesta nova muralla va incloure alguns portals. 


Quins portals tenia la muralla d'en Jaume I?


Barcelona, amb la construcció de la nova muralla, va pasar de tenir 4 a 10 portes. Us explicarem algunes d'elles,...

La primera d'elles, la porta de Santa Anna: donava accès a la Rambla, i la tradició diu que hi havia una pedra de considerables dimensions, que havia sigut utilitzada per Santa Eulàlia per muntar a cavall quan volia despaçar-se de Barcelona a Sarrià, on vivia amb la seva família.


La segona porta, Portaferrissa, que s'anomena així per que estava decorada amb claus de ferro o bronze. La llegenda diu que aquesta porta la va portar Ramón Berengué IV d'Almería com a botí d'una expedició militar.

Detall de l'Avinguda Portal de l'Àngel. Font: Autora


La tercera de les portes, la Boqueria, era una porta amb una decoració arabesca luxosa i amb un estil grandiós, deixava a tots els que passaven bocabadats. I d'aquí es diu que ve el nom de Boqueria, tot i que no és cert, ja que boqueria procedeix del català tradicional i significa lloc on es ven carn de bou.


La quarta de les portes, de les més transcendents i de la qual ens ocupem en aquesta entrada, és el portal de l'Àngel. En el Reial Centre Artístic, està penjat, en un del seus murs externs, un àngel que recorda a la llegenda que li dóna nom.

La llegenda del Portal de l'Àngel!

Imatge de l'Avinguda del Portal de l'Àngel. Font: Autora


La tan coneguda Avinguda del Portal de l'Àngel, té història i aquesta és un pèl peculiar. Antigament, no tenia aquest nom, sinó que es deia la porta dels orbs, és a dir dels cecs, anomenada així per la quantitat de persones cegues que hi vivien pels voltants. Aquesta porta, era la que comunicava la Barcelona del moment amb Gràcia i la darrera en tancar-se. Si voleu saber perquè va canviar de nom, només heu de continuar llegint.

Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora


En un moment donat, al 1419, Sant Vicent Ferrer va venir a la ciutat de Barcelona acompanyat per una gran multitud que el seguia. Es diu que un cop va voler travessar la porta dels orbs se li va aparèixer un àngel sobre el portal que en una mà aguantava una corona comtal i amb l'altra aixecava una espasa. Aleshores, Sant Vicent Ferrer li va preguntar, què feia allà, i l'àngel el va respondre que havia estat enviat per Déu per defensar i protegir la ciutat de Barcelona. Aleshores, Sant Vicent Ferrer va escampar la veu, i com ell era un gran orador, de seguida la població el va creure i va tenir molts seguidors que asseguraven haver vist també a l'àngel custodi.




Poc més tard, el perill d'atac a la ciutat de Barcelona va desaparèixer i aquest fet va fer que els barcelonins creguéssin encara més en el poder de l'àngel custodi, i el miracle que acabaven de viure. En una altre ocasió, la pesta amenaçava a la ciutat, i segons el que diu la llegenda, gràcies a l'àngel no va extendre's i va desaparèixer amb rapidessa.

A l'actualitat, podem trobar encara la imatge de l'àngel custodi a la mateixa Avinguda del Portal de l'Àngel. En realitat, es poden trobar dos, sabrieu trobar-los?


Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora

Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora
Proposta d'Activitat

Nom de l'activitat: La descoberta dels portals

Model o estratègia educativa: S'utilitzaran kits educatius per poder explicar les històries dels portals, i es realitzarà un petit itinerari. 

Destinataris: Cicle Superior

Objectius de l'activitat: 

- Descobrir part de la Història de la ciutat de Barcelona
- Conèixer les llegendes populars
- Descobrir elements de la ciutat que ens expliquen la història

Descripció de l'activitat:

Aquesta activitat és recomanable que es divideixi en dos sessions:

La primera d'elles servirà per posar en context als alumnes, on el mestre ha d'explicar en el moment què ens trobem i la necessitat de construir una segona muralla a Barcelona. I un cop els alumnes coneguin què i perquè, s'els introduirà el que faran a la propera sessió, una sortida per l'antiga muralla d'en Jaume I, on hauran de buscar els portals: Portaferrissa, La Boqueria, Santa Anna i finalment el Portal de l'Àngel. 
La segona sessió, s'aniria fins al metro del Liceu i des d'allà, aniran fent recorregut per les diferents portes, l'última la del Portal de l'Àngel. Abans de res, el mestre ha de preguntar als alumnes, per què creuen que tenen aquest nom, si els recorda a alguna cosa o saben res d'elles. Un cop es trobin al lloc on estan els diferents portals, el mestre treurà una capsa:

Una a una, s'aniran presentant, i a partir de les deduccions de l'alumnat i les preguntes del mestre, hauran d'acabar coneixent la història de cada una de les portes. Es essencial, que el professor també els hi recomani donar un petit tomb per la zona per si veuen res que els hi faci recordar, com en el cas del Portal de l'Àngel, els dos àngels custodis que es troben en els edificis, o amb el cas de la Portaferrissa on hi ha una font amb un mosaid de rajoles que explica la història.
Material

Les capses

Portaferrissa: pot contenir ferro, clauers, alguna peça antiga que recordi al forjat de les portes antigues, o inclús alguna foto d'una porta "recargolada" de ferro. 

Santa Anna: Una imatge de la santa i una pedra. 

Boqueria: Una imatge amb una persona asombrada, i un tros de carn o una imatge de carn crua. 

Portal de l'Àngel: una espassa en miniatura, o una imatge, unes ales o plomes, una corona d'or, una creu i una imatge de Sant Vicent Ferrer. 

Consells

- Recomanem molta atenció amb l'alumnat, ja que és una zona molt turística i és fàcil perdre's o que hi hagi robatoris. 
- Totes les portes estan situades en llocs estratègics amb molt de pas, però si es va tots junts i a cada parada es queden a un sol lloc, no es molestarà tant. 
- Es recomana anar amb dos mestres o més
- Es pot esmorzar perfectament pels voltants, a la mateixa Rambla o anar a Plaça Catalunya, o inclús baixar a la Plaça de la Catedral. 
- Hi ha molt bon accés per transport públic
Webgrafia

LA VANGUARDIA, Històries de can Fanga. [Data de consulta 10 de maig del 2014] [En línia]  http://videos.lavanguardia.com/local/barcelona/20130628/54376340724/historia-portes-barcelona-medieval.html

FERRAN, El hombre del tiempo (¡histórico! no del tiempo). [Data de consulta: 8 de maig del 2014] [En línia] http://cadacosasutiempo.blogspot.com.es/2011/07/les-tres-muralles-de-barcelona-i.html

BARTOLOMÉ, Eugenio. Mil y una historias. [Data de consulta: 8 de maig del 2014] [En línia] http://leyendasytradiciones.blogspot.com.es/2008/10/la-puerta-del-ngel-barcelona.html

CORTIJO, Dani. Altres Barcelones. [Data de consulta: 11 de maig del 2014] [En línia] http://www.altresbarcelones.com/2012/08/la-llegenda-de-langel-custodi-del.html

dimecres, 2 d’abril del 2014

RENTAR I TENYIR LA ROBA A LA BARCINO ROMANA

A la plaça del Rei de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, trobem una de les seus del Museu d’Història de Barcelona creat l’any 1943. Aquesta seu es troba a la Casa Pandellàs, un palau d’estil gòtic del segle XV que va ser traslladat, pedra a pedra, des del carrer de Mercaders a causa de l’obertura de la Via Laietana. Les obres de fonamentació van comportar la troballa de les restes d’una part important de la Barcino romana.

Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Font: Google Maps

Com arribar-hi?

El Museu d'Història de Barcelona es troba a la Plaça del Rei. Per arribar-hi la parada de metro més propera és la de Jaume I de la L4, tot i que també està a prop de la parada Liceu de la L3. D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona, a Plaça Catalunya hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que comuniquen amb la L3, o s'hi pot arribar fent una petita passejada. I, si es ve amb RENFE, la parada més propera és Passeig de Gràcia que comunica amb la L3 i la L4. Si s'hi vol anar amb autobús a la Via Laietana hi ha parada a prop de la Plaça Jaume I ( 17, 45, 120, V17). I amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella).


Com viatjar en el temps?

Per poder fer un viatge en el temps, des dels nostres dies fins al segle II dC., només cal agafar l’ascensor que es troba dins del museu i prémer el botó que indica: Barcino. Un cop s’obren les portes ens trobem cara a cara amb les impressionants restes de la ciutat romana on podem fer-ne un recorregut pels diferents indrets.

Bugaderia. Paviment d'opus sectile. Font: Autors
Pel cas que ens ocupa, havíem de trobar on es rentava i es tenyia la roba en la Barcelona romana i de seguida ho vam saber perquè vam trobar un petit cartell que deia: bugaderia. Evidentment els arqueòlegs, quan van fer les excavacions, no van trobar aquest cartell. Aleshores, com poden saber que allà es rentava, és blanquejava i es tenyia la roba? Quines són les evidències per confirmar aquesta hipòtesi?
 
Els arqueòlegs han confirmat aquesta hipòtesi degut a que s’han trobat, en els desguassos i piles, restes de tints, calç i midó per blanquejar i donar aprest, i cendres i amoníac que es feien servir com a detergents entre d’altres evidències que anirem mencionant al llarg d’aquesta entrada al blog.

A mesura que s’avança pel recorregut de la bugaderia podem veure els seus diferents elements. Un d’ells és l’habitació pavimentada amb un emblema central d’opus sectile, realitzat amb fragments de pissarres i marbres de diversos colors. Més endavant ens trobem amb la lacuna fullonica que consisteix en una pila d’esbandida de draps amb el fons d’opus spicatum i clavegueró per al buidatge. Als podis dels costats servia pel trànsit dels treballadors. Connectat al paviment s’hi situa un desguàs que canalitzava l’aigua que vessava.

Opus spicatum. Font: Autors

Lacuna Fullonica. Font: Autors (Imatge MUHBA)













Continuant pel nostre fascinant viatge al segle II dC. i pels indrets on els romans feien la bugada, ens trobem amb una pila. La pila servia com a dipòsit per submergir-hi draps amb l’objectiu de blanquejar-los i rentar-los, això se sap gràcies a que s’hi han localitzat cendres, calç i amoníac. Un fet que pot sorprendre és descobrir que un dels ingredients principals per rentar la roba era l’orina, que barrejada amb la cendra, la calç i l’aigua s'aconseguien millors resultats. Després l’assecaven i la tornaven a rentar amb aigua i flors aromàtiques com, per exemple, llavors d’espígol. Les peces de llana es cardaven amb unes pintes més o menys senzilles fetes a base de cards.

 Un cop hem passat per la zona de rentatge de roba i draps trobem la tintoreria. A la tintoreria de Barcino es feien servir tints d'origen vegetal i mineral, per exemple, es feia servir el blau egipci o blau pompeià, el safrà, per als colors groc i carbassa, l'herba pastel pel blau i òxids de ferro, pel vermell o marró. Després de rentar i tenyir la roba, s'aclaria amb aigua en les gerres per després passar a l'assecat a l'aire lliure.

Cal tenir en compte que després d'algunes rentades el tint acabava marxant de manera que calia tornar a tenyir la roba. Per aquesta raó la bugaderia i la tintoreria estaven una al costat de l'altre.

Pila per tenyir. Font: Autors

Durant tota la nostra visita a la bugaderia del segle II ens hem pogut adonar de la importància que tenen les ruïnes i les restes físiques per conèixer aspectes del que va succeir al passat. En el cas que a nosaltres ens ocupa, també hem pogut reflexionar sobre el fet de que qualsevol dinàmica d’ensenyament i aprenentatge de la història exigeix treballar a partir de les fonts (primàries i secundàries) i a partir de les evidències del passat per extreure’n la màxima informació possible. No ens oblidem dels valors i del patrimoni, aspectes d’estudi imprescindibles per connectar amb el passat i desenvolupar mètodes d’anàlisi històrics adequats per aprendre i ensenyar dins d’un marc que intenti desenvolupar el pensament i la reflexió.

Proposta didàctica





 

Activitat 1


Títol de l'activitat: Rentem la roba!
Model educatiu: Didàctica de l'objecte
Destinataris: En principi està pensada per alumnes de 6è de primària, ja que potencia molt l'autonomia i el treball en equip. Però adaptant l'activitat la podrien fer nens des d'infantil fins a la ESO.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Realitzar un treball d'investigació a partir del plantejament d'una qüestió: "Com podem ajudar al romà?"
  • Treballar mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació.
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la investigació sobre com rentar la roba.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant de la neteja de la roba. Intercanviar experiències amb els familiars i/o coneguts més grans. Comprendre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps.
  • Valorar positivament i la importància dels hàbits d'higiene i de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.  




Descripció de l'activitat:  
En aquesta activitat els alumnes hauran de rentar la roba. Per tal que això passi i comencin a introduir-se en el món romà se'ls platejarà com un repte.

Els alumnes arriben a classe i es troben amb un sac al mig de l'aula, a dins del sac hi ha la roba del romà i la carta. Llavors començaran a sorgir les preguntes, les hipòtesis, i la curiositat. Es pot demanar que els nens posin la mà a dins al sac, un per un, sense mirar que hi ha a dins i intentin esbrinar què hi ha.

Després el mestre diu que amb el sac hi ha trobat una carta (pot estar escrita en majúscula i tot junt, sense espais, com feien els romans). El text podria ser aquest:

“AVE NENS SÓC UN COMERCIANT ROMA QUE FA SETMANES QUE VIATJO PER LA GALIA VENENT PECES DE ROBA. LES PORTAVA A LA TINTORERIA PERÒ ESTAN MASSA BRUTES PER PODER-LES TENYIR. A MÉS LA TINTORERIA ESTÀ TANCADA. AQUESTA SETMANA CELEBREN UNS LUDIS A LA CIUTAT. ESTIC BUSCANT UN LLOC PER PODER VENDRE LA ROBA, MENTRE BUSCO EL LLOC PODRÍEU AJUDAR-ME? A CANVI, US REGALARÉ UNA PEÇA DE ROBA A CADASCÚ”

Es proposa que facin un pla de treball, és a dir que facin grups de 3 o 4 i que pensin on rentarien la roba a l'escola. Després hauran de pensar com rentar la roba de forma semblant als romans, és a dir amb productes naturals i sense màquines.

Així que poden buscar informació o preguntar a les famílies com es rentava abans, quan no hi havia rentadores. Un cop hagin aconseguit els productes i les idees per rentar la roba es posa fil a l'agulla. 
 
El professor ha de deixar suficient material al seu abast perquè puguin escollir allò que els vagi més bé, gibrells, galledes, culleres, fustes, palanganes, etc. Tenir cendres, calç, oli, cera (per fer líquid sabonós). Després ells han d'organitzar les tasques que realitzarà cadascú de l'equip.

Altres:
  • Fet i fet és una activitat senzilla de realitzar, però d'aquesta manera és més fàcil que entenguin, quin era el procés que feien servir, les parts que necessitaven, “la divisió del treball”, el temps que havien d'invertir per rentar la roba en comparació amb ara. Es pot intentar una activitat posterior, que sigui posar una rentadora a casa i que anotin les avantatges i inconvenients dels procés i dels resultats. Així podran apreciar més fàcilment les diferències i les semblances entre un procés i l'altre. També es podria aprofitar per veure com fa mig segle la gent anava a fregar al safareig i al riu, a través de fotografies o del refrany “Fer safareig”.



Activitat 2


Títol de l'activitat: Tenyim!
Model educatiu: Didàctica de l'objecte
Destinataris: En principi està pensada per alumnes de 6è de primària, ja que potencia molt l'autonomia i el treball en equip. Però adaptant l'activitat la podrien fer nens des d'infantil fins a la ESO ja que no es fan servir productes tòxics i també es pot tenyir amb aigua tèbia o freda.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Treballar mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació.
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la investigació sobre com tenyir la roba.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant del treball amb la roba. Intercanviar experiències amb els familiars i/o coneguts més grans. Comprendre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps.
  • Reflexionar sobre l'ús dels productes que farem servir nosaltres (obtinguts de la natura) i el tipus de productes que s'acostumen a utilitzar avui dia (químics).
  • Reconèixer la importància de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.




Descripció de l'activitat:  

Aquesta activitat es pot realitzar independentment de l'Activitat 1 i sense que tingui a veure amb els romans. De totes maneres nosaltres proposem continuar ajudant al “nostre romà” i tenyir-li la roba. Estaria bé aconseguir dues peces de cotó blanques per a cada alumne, també en pot ser només una. Recomanem que siguin peces que els puguin servir per un us posterior personal o bé que serveixin per un ús escolar quan van d'excursió poder-los identificar, per exemple. (Si es vol treballar amb aigua freda, amb els més petits o per experimentar, llavors s'han de portar peces de llana).

En aquest cas la idea és que el mestre porti diferents materials, aigües amb tints naturals, aliments, minerals, morters, culleretes, gibrells etc. Alguns tenyeixen, altres no, alguns només un cop han estat bullides i han tret els seus pigments.

Exemples de tints naturals:
 - Pell de ceba i camamilla: groc
- Escarxofa i menta: verd
- Closca de nou o cafè: marró
- Mores i raïm: lila
- Col llombarda: blavós
- Anyil: blau intens
- Suc de magrana: vermellós

Un cop eixugades les teles, es pot aprofitar un esdeveniment com Sant Jordi, per anar a les parades a portar-li la tela, pot ser que el romà hagi muntat una parada al pati de l'escola, a l'aula, o a la plaça més propera a l'escola. S'ha de dir que creiem que seria una mica més enriquidor que un pare, un mestre o un voluntari es disfressés de romà i muntessin la parada amb elements de l'època. També es pot acabar l'activitat retornant la roba al romà amb un carta, igual que fa ell quan la deixa




 

Activitat 3


Títol de l'activitat: Visitem Barcino
Model educatiu: Treball a partir d'una sortida per a observar i treballar un element patrimonial de la ciutat de Barcelona.
Destinataris: Cicle superior.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Comprendre el temps cronològic de les restes de la Barcino romana que visitem i identificar la durada i la simultaneïtat d'esdeveniments històrics
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la observació dels tallers del museu referents a com rentaven i tenyien la roba a la Barcino romana.
  • Comparar el treball que han realitzat a l'aula amb les dues activitats anteriors i relacionar quines similituds i diferències observen en els tallers del museu.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant del treball amb la roba.
  • Reconèixer la importància de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.




Descripció de l'activitat:  

Proposem la visita al museu com a més a més, per complementar les activitats anteriors. Sobretot pensem que ha de ser a posteriori, ja que sinó difícilment s'entendrà el que es veu. Aquesta activitat pensem que s'ha de fer amb alumnes se Cicle Superior, ja que el museu només hi ha algunes parts del que era la bugaderia barrejat amb altres elements d'època romana o posterior. Per tant, és difícil percebre a través de les restes romanes què és què i per a què servia.
 
Creiem que és molt important que el professor porti una tauleta digital o les imatges de com era a l'època romana, o com es creu que era, impreses per tal que els alumnes puguin reconstruir les parts. 
 
Pensem que seria més enriquidor i significatiu si cada alumne ja s'ha preparat prèviament una de les parts, i les explica com a “expert” a la resta dels seus companys



Consells
  1. Recomanem que la visita al Museu tingui un sentit clar de voler exemplificar i veure en primera persona com era el que hem treballat a l'època romana, ja sigui veure la bugaderia, la zona de saló i garum o de fabricació de vi.
  2. Hi ha unes taquilles a l'entrada del museu on els alumnes podran deixar la motxilla o les coses que no vulguin carregar al llarg de la visita al museu. Funcionen amb una moneda d'1€. 
  3. Es recomana fer la visita en grups d'uns 10 alumnes, ja que l'espai no és molt gran, i no es pot fer gaire xivarri per la seva condició de museu. Es poden fer fotografies però sempre sense flaix.
  4. El museu es troba a la Plaça del Rei, de manera que es disposa d'un espai molt ampli per a poder esmorzar o fer esbarjo sense molestar a ningú.  
  5. Cal tenir present que els dilluns el museu restarà tancat. La resta de dies obren de 10h a 19h. 
  6. Totes les activitats que ofereix el MUHBA s’hauran de reservar per telèfon, trucant al 93 256 21 22 o enviant un correu electrònic a reservesmuhba@bcn.cat.  

Bibliografia