El portal de l'àngel, una porta amb llegenda

Barcelona, ha estat durant molt de temps emmurallada, primer per la muralla romana, del segle I dC al segle IV, i més tard per la segona muralla que va ser l'anomenada muralla d'en Jaume I, construïda al segle XIII i la tercera muralla, també medieval com la segona però datada a finals dels segle XIV.

Aquest cop, ens centrarem tant sols en la segona muralla. 

On estava la segona muralla i perquè es va construir?

Imatge de les tres muralles de la ciutat de Barcelona.
 Font: Wikimedia commons

Ens hem de remontar a l'any 1285 quan Pere II va ordenar construir una muralla que havia de ser aixecada des de la Rambla fins a Sant Pere de les Puel·les, però no va poder-se construir fins onze anys després de la seva mort, la qual cosa va fer que pasés a anomenar-se la muralla de Jaume I (el seu fill, qui la va portar a terme). Aquesta nova muralla media 5.096m i envoltava totes les viles noves, parcel·les petites de conreu i nous habitatges. 

Que haguès crescut la ciutat fora la muralla romana, feia que es desenvolupessin noves activitats com el comerç i això va fer que els habitants de la ciutat sortissin de la muralla romana i s'anessin fent construccions als voltants. Al barri de la Ribera s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat, tal i com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la situació dels negocis va ser la gran activitat de comerç marítim del segle XIII. 

La intenció de Pere II va ser fortificar amb urgència una Barcelona en ple creixement, per poder tancar tota la ciutat, exceptuant l'entrada per mar, per protegir-la de possibles atacs francessos. Però, un cop el conflicte bèl·lic va decaure, la construcció de la muralla va deixar d'estar a carrec del rei, per passar a ser la primera obra pública que es va fer càrrer el Consell de Cent. Aquesta nova muralla va incloure alguns portals. 

Quins portals tenia la muralla d'en Jaume I?


Barcelona, amb la construcció de la nova muralla, va pasar de tenir 4 a 10 portes. Us explicarem algunes d'elles,...

La primera d'elles, la porta de Santa Anna: donava accès a la Rambla, i la tradició diu que hi havia una pedra de considerables dimensions, que havia sigut utilitzada per Santa Eulàlia per muntar a cavall quan volia despaçar-se de Barcelona a Sarrià, on vivia amb la seva família.


La segona porta, Portaferrissa, que s'anomena així per que estava decorada amb claus de ferro o bronze. La llegenda diu que aquesta porta la va portar Ramón Berengué IV d'Almería com a botí d'una expedició militar.

Detall de l'Avinguda Portal de l'Àngel. Font: Autora

La tercera de les portes, la Boqueria, era una porta amb una decoració arabesca luxosa i amb un estil grandiós, deixava a tots els que passaven bocabadats. I d'aquí es diu que ve el nom de Boqueria, tot i que no és cert, ja que boqueria procedeix del català tradicional i significa lloc on es ven carn de bou.


La quarta de les portes, de les més transcendents i de la qual ens ocupem en aquesta entrada, és el portal de l'Àngel. En el Reial Centre Artístic, està penjat, en un del seus murs externs, un àngel que recorda a la llegenda que li dóna nom.

La llegenda del Portal de l'Àngel!

Imatge de l'Avinguda del Portal de l'Àngel. Font: Autora

La tan coneguda Avinguda del Portal de l'Àngel, té història i aquesta és un pèl peculiar. Antigament, no tenia aquest nom, sinó que es deia la porta dels orbs, és a dir dels cecs, anomenada així per la quantitat de persones cegues que hi vivien pels voltants. Aquesta porta, era la que comunicava la Barcelona del moment amb Gràcia i la darrera en tancar-se. Si voleu saber perquè va canviar de nom, només heu de continuar llegint.

Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora

En un moment donat, al 1419, Sant Vicent Ferrer va venir a la ciutat de Barcelona acompanyat per una gran multitud que el seguia. Es diu que un cop va voler travessar la porta dels orbs se li va aparèixer un àngel sobre el portal que en una mà aguantava una corona comtal i amb l'altra aixecava una espasa. Aleshores, Sant Vicent Ferrer li va preguntar, què feia allà, i l'àngel el va respondre que havia estat enviat per Déu per defensar i protegir la ciutat de Barcelona. Aleshores, Sant Vicent Ferrer va escampar la veu, i com ell era un gran orador, de seguida la població el va creure i va tenir molts seguidors que asseguraven haver vist també a l'àngel custodi.




Poc més tard, el perill d'atac a la ciutat de Barcelona va desaparèixer i aquest fet va fer que els barcelonins creguéssin encara més en el poder de l'àngel custodi, i el miracle que acabaven de viure. En una altre ocasió, la pesta amenaçava a la ciutat, i segons el que diu la llegenda, gràcies a l'àngel no va extendre's i va desaparèixer amb rapidessa.

A l'actualitat, podem trobar encara la imatge de l'àngel custodi a la mateixa Avinguda del Portal de l'Àngel. En realitat, es poden trobar dos, sabrieu trobar-los?

Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora

Imatge de l'àngel custodi. Font: Autora

Proposta d'Activitat

Nom de l'activitat: La descoberta dels portals

Model o estratègia educativa: S'utilitzaran kits educatius per poder explicar les històries dels portals, i es realitzarà un petit itinerari. 

Destinataris: Cicle Superior

Objectius de l'activitat: 

- Descobrir part de la Història de la ciutat de Barcelona
- Conèixer les llegendes populars
- Descobrir elements de la ciutat que ens expliquen la història

Descripció de l'activitat:

Aquesta activitat és recomanable que es divideixi en dos sessions:

La primera d'elles servirà per posar en context als alumnes, on el mestre ha d'explicar en el moment què ens trobem i la necessitat de construir una segona muralla a Barcelona. I un cop els alumnes coneguin què i perquè, s'els introduirà el que faran a la propera sessió, una sortida per l'antiga muralla d'en Jaume I, on hauran de buscar els portals: Portaferrissa, La Boqueria, Santa Anna i finalment el Portal de l'Àngel. 
La segona sessió, s'aniria fins al metro del Liceu i des d'allà, aniran fent recorregut per les diferents portes, l'última la del Portal de l'Àngel. Abans de res, el mestre ha de preguntar als alumnes, per què creuen que tenen aquest nom, si els recorda a alguna cosa o saben res d'elles. Un cop es trobin al lloc on estan els diferents portals, el mestre treurà una capsa:

Una a una, s'aniran presentant, i a partir de les deduccions de l'alumnat i les preguntes del mestre, hauran d'acabar coneixent la història de cada una de les portes. Es essencial, que el professor també els hi recomani donar un petit tomb per la zona per si veuen res que els hi faci recordar, com en el cas del Portal de l'Àngel, els dos àngels custodis que es troben en els edificis, o amb el cas de la Portaferrissa on hi ha una font amb un mosaid de rajoles que explica la història.
Material
Les capses

Portaferrissa: pot contenir ferro, clauers, alguna peça antiga que recordi al forjat de les portes antigues, o inclús alguna foto d'una porta "recargolada" de ferro. 

Santa Anna: Una imatge de la santa i una pedra. 

Boqueria: Una imatge amb una persona asombrada, i un tros de carn o una imatge de carn crua. 

Portal de l'Àngel: una espassa en miniatura, o una imatge, unes ales o plomes, una corona d'or, una creu i una imatge de Sant Vicent Ferrer. 

Consells

- Recomanem molta atenció amb l'alumnat, ja que és una zona molt turística i és fàcil perdre's o que hi hagi robatoris. 

- Totes les portes estan situades en llocs estratègics amb molt de pas, però si es va tots junts i a cada parada es queden a un sol lloc, no es molestarà tant. 

- Es recomana anar amb dos mestres o més

- Es pot esmorzar perfectament pels voltants, a la mateixa Rambla o anar a Plaça Catalunya, o inclús baixar a la Plaça de la Catedral. 

- Hi ha molt bon accés per transport públic
Webgrafia

LA VANGUARDIA, Històries de can Fanga. [Data de consulta 10 de maig del 2014] [En línia]  http://videos.lavanguardia.com/local/barcelona/20130628/54376340724/historia-portes-barcelona-medieval.html

FERRAN, El hombre del tiempo (¡histórico! no del tiempo). [Data de consulta: 8 de maig del 2014] [En línia] http://cadacosasutiempo.blogspot.com.es/2011/07/les-tres-muralles-de-barcelona-i.html

BARTOLOMÉ, Eugenio. Mil y una historias. [Data de consulta: 8 de maig del 2014] [En línia] http://leyendasytradiciones.blogspot.com.es/2008/10/la-puerta-del-ngel-barcelona.html

CORTIJO, Dani. Altres Barcelones. [Data de consulta: 11 de maig del 2014] [En línia] http://www.altresbarcelones.com/2012/08/la-llegenda-de-langel-custodi-del.html

Sant Roc i els malalts de pesta

Sant Roc i els malalts de pesta

Sant Roc. Font: pròpia

L’escultura representa a Sant Roc, un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És considerat Sant protector davant la pesta i tota mena d'epidèmies i protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre d'altres.

Sant Roc està representat amb una capa i barret de pelegrí, ensenyant una nafra provocada per la pesta a la cama esquerra ja que era per aquella zona on apareixien els primers símptomes de la malaltia. A més a més, hi és acompanyat d’un petit àngel a l’esquerra i un gos a la dreta.

El simbolisme que li atribuïm a l’exposició que fa de la nafra a la cuixa és un signe de valentia, Sant Roc manifesta gosadia i coratge alhora d’afrontar les malalties, ja sigui per a curar malalts o ferits com per resistir a la pròpia.

INTRODUCCIÓ

Qui va ser Sant Roc?

Sant Roc va néixer, segons la tradició, a Montpellier (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca), no se sap ben bé l’any. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de pesta, malaltia que ell també patia  i va morir en olor de santedat. La seva intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant la desaparició de les diferents malalties a les localitats, reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se ​​li nomenava sant patró. Tot i no tenir dades concretes sobre el seu naixement i la seva mort, la seva vida es data, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV. 

Sant Roc amb el gos i l’àngel. Font: Wikimedia commons

El dia en que se celebra la seva festivitat el 16 d'agost. Apareix representat en les arts plàstiques vestit de pelegrí, amb bordó, barret amb petxina i capa, ensenyant una nafra a la cama, sent la més habitual l'esquerra, la qual ensenya totalment. És acompanyat d'un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra i/o un àngel.

Contràriament, existeixen dubtes sobre la seva historicitat. Segons l'historiador belga Pierre Bolle (2001), Sant Roc no és un sant històricament real i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.

El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant Racus d'Autun, invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta.

Els malalts de pesta

La pesta negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora en la història de la humanitat que va afectar Europa al segle XIV i que va aconseguir un punt màxim entre 1347 i 1353. S'estima que va ser causa de mort de 25 milions de persones només a Europa (aproximadament un terç de la població del continent per aquell temps). A causa de l’alt grau de contagi, la gent fugia d'aquells llocs que havien estat infectats. Les ciutats van intentar protegir-se de nous contagis, limitant l'ingrés de persones provinents de llocs afectats per l'epidèmia i creant quarantenes. Moltes províncies i ciutats van quedar desolades.

Els malalts de pesta van ser totalment rebutjats i repudiats per tal d’evitar el contagi. La caritat davant la cura dels malalts va ser deixada de costat davant el temor al contagi. D’aquesta manera, els malalts eren examinats pels metges (els que no fugien), intentant guardar la màxima distància possible i protegint-se rere disfresses d’allò més tètriques, se'ls ruixava amb vinagre i olis perfumats, per evitar que la seva corrupció contaminés als que encara gaudien de salut i fins i tot els sacerdots els administraven els sagraments com l'absolució i la comunió des de lluny. En definitiva, els malalts eren exclosos i repel·lits al màxim en la societat. Moltes persones no haguessin mort d’haver-se'ls prestat els auxilis precisos, però cap persona se’ls acostava per temor. 

Metges tracten un malalt amb vestimenta per prevenir el contagi de la pesta. El bec és una màscara de gas primitiva, s’omplia amb substàncies que es pensava que allunyaven la pesta. Font:Nicolas Castell

L’hospital de la Santa Creu

A principis del segle XV, el govern municipal i el bisbat barceloní  van unificar els seus esforços en la construcció d’un gran hospital. D’aquesta manera, es va fundar l’Hospital General de la Santa Creu que volia respondre i donar solució a les necessitats d’assistència de la gran ciutat que era aleshores Barcelona, amb una important població resident i una considerable massa itinerant a causa del seu port i de la seva condició de lloc de pas.

El 1401 es van posar les primeres pedres en els terrenys que ocupava al Raval l’antic hospital d’en Colom, del qual se’n van aprofitar les estructures per a la capella del nou hospital. Les primeres cambres es van construir a l’angle del Nord i de Llevant. No es coneix el nom del mestre d’obres, si bé es parla d’Arnau Bargués com a possible director del conjunt i del mestre Guillem Abiell que va ser l’escultor contractat per realitzar el claustre, entre 1406 i 1414.

La planta baixa de les naus principals es va cobrir de voltes d’ogives molt rebaixades. Aquestes sales es van destinar a les dones malaltes i als dements. Les naus superiors es van construir molt altes i airejades, amb arcs de diafragma apuntats i de mitja volta als angles.

En el segle XVI, es va donar una embranzida a l’obra. Entre els anys 1511 i 1517 es van construir les naus de Ponent i el 1518 la gran porta plateresca del carrer de l’Hospital que substituiria l’entrada pel carrer del Carme i que tancaria el recinte hospitalari entre els dos carrers.

Actualment el conjunt inclou la seu de. l'Institut d'Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència, des de 1931), la Biblioteca Nacional de Catalunya (oberta des de 1939, tot i que el condicionament de l'edifici i trasllat havia començat en 1931), l'Escola Massana (des de 1935, a l'espera de trasllat al proper edifici nou de la Plaça de la Gardunya) i dues biblioteques públiques del Consorci de Biblioteques de Barcelona (les de Sant Pau i la infantil de la Santa Creu, que també han de traslladar-se properament).

També hi tenen seu la Reial Acadèmia de farmàcia  i la va tenir l'Escola d'Arts i Oficis del Llibre. A l'espai que ocupava aquest, a la planta baixa de l'ala de Llevant del claustre, s'ha habilitat una sala on s'ofereixen espectacles teatrals. 

On està situat?

Biblioteca Nacional de Catalunya. Font: google maps

Escola Massana. Font: google maps

Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelon. Font: google maps

L’antic hospital de la Santa Creu està situat al barri del Raval , dins del districte de Ciutat Vella. El carrer on podem trobar els diversos edificis que han transformat l’hospital és el carrer Hospital, 56.

Com arribar?

Metro:  

Línia 3: Liceu

Autobús: 14, 18,  38, 59, 91.

PROPOSTA DIDÀCTICA

Idees claus

Sant Roc

Antic Hospital de la Santa Creu

Tracte dels malalts de pesta

Kit educatiu

Reflexions personals dels alumnes

Proposta d’activitat:

Títol de l’activitat: Sant Roc i els malalts de pesta

Model o estratègia educativa: Conversa dialògica i debat

Objectius de l’activitat

·         Conèixer la història/llegenda de Sant Roc.

·         Reconèixer com el patrimoni històric pateix una evolució i un canvi.

·         Reflexionar sobre la seva obra amb els malalts de pesta.

·         Meditar sobre les pròpies actituds davant de persones malaltes.

·         Fomentar els valors de solidaritat en els alumnes. 

Descripció de l’activitat

L’activitat es durà a terme durant la sortida a l’antic l’Hospital de la Santa Creu. Abans d’aturar-nos davant l’escultura de Sant Roc, intentarem situar l’alumnat d’alguna manera que els cridi l’atenció. La intenció es retrocedir en el temps i que siguin els propis estudiants que esbrinin que tot el conjunt d’edificis que poden observar in situ era un gran hospital fa molts i molts anys.  Com ho farem? Mitjançant un kit educatiu. Aquesta petita farmaciola estarà formada per diferents objectes freqüents durant el dia a dia d’un/a metge. 

Kit educatiu. Font: pròpia

Un cop anem mostrant tot el material, suposem que els infants arribaran a la conclusió que tot allò era un enorme hospital. Seguidament, desprès d’explicar breument la historicitat de l’hospital i la seva funció actual, ens aturarem davant de l’escultura de Sant Roc, on començarà l’activitat, que estarà organitzada en tres parts.

1. La història de Sant Roc: Mitjançant la conversa dialògica entre els alumnes i el professor s’anirà descobrint i revelant la significativitat de l’escultura. Entre tots s’intentarà crear el coneixement de forma guiada pel professor. Primer de tot el professor tractarà de crear interès sobre la figura del sant preguntant qui creuen els alumnes que és, que està fent, què té a la cama... Seguidament, el professor explicarà qui era realment Sant Roc i que va ser la pesta. Un cop els nens i nenes ja saben que era un pelegrí que ajudava als malalts de pesta hauran d’esbrinar quina relació té aquest fet amb el que ensenya de la cama. Finalment, quan hagin desemmascarat que la ferida de la cama és en realitat una nafra provocada per la pesta, el professor explicarà quin tracte rebien els malalts de pesta en la època i intentarà iniciar un debat sobre per què creuen els alumnes que Sant Roc l’ensenya lliurement.

2. Què faríeu vosaltres? En aquesta segona part, dividirem als alumnes en petits grups de cinc persones. En cada grup, cada nen es posarà en el lloc d’un personatge que se li assignarà per sorteig mitjançant unes targetes. En petit grup, els alumnes explicaran als seus companys que haguessin fet ells si s’haguessin trobat en la situació del seu personatge. Els personatges seran els següents:

a.       Malalt de pesta: Avui t'has aixecat amb una sensació molt extranya i a mesura que han anat passant les hores t'ha començat a fer molt mal el cap i el cos en general. El teu germà t'ha posat la mà al front i creu que tens molta febre. Els vómits repentins t'han assegurat que has agafat la pesta negra. Saps que dintre d'un parell de dies se t'inflamarà la zona de l'engonal i el coll i començaràs a sangrar. Moriràs en poc temps si un metge no et visita i, abans de morir, vols que un sacerdot et beneeixi i no vols marxar sol...

b.      Germà d’un malalt de pesta: Avui al tornar de treballar has trobat al teu germà al llit, malalt. Sospitès que s'ha contagiat de la peste negra, la malaltia que està causant la mort de tanta gent. Està clar que no vols contagiar-te i el teu germà et suposa un gran risc.Però és el teu germà i vols ajudar-lo...

c.       Metge: Com a metge, coneixes la malaltia però no saps com pots curar a la gent. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots alleujar els seus dolors... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies... 

d.      Sacerdot: Com a sacerdot, el teu deure és acomiadar els que deixen aquest món de la millor manera per a que vagin al cel. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots donar-li la pau que demana... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies... 

e.      Veí del poble: Poc a poc, veus com gent del teu voltant, familia i amics van emmalaltin, et quedes a prestar la teva ajuda on es necessiti, o abandones a la teva gent fugint cap a un altre poble?

3     3. Posada en comú: Finalment, tornarem al gran grup i cada grup exposarà les idees que han sortit. Debatrem sobre les diferents posicions dels personatges, quines creuen que són més correctes respecte a diferents aspectes, per què, etc. Per últim lloc, es fomentarà un debat sobre si troben actituds d’aquests diferents tipus en l’actualitat i com creuen que ha d’actuar avui en dia la societat respectes les malalties.

Material necessari

-          Kit educatiu ( termòmetre, gases, xeringa, sèrum, tiretes, medicaments, cotó, iode, etc)

Consells

-          L’alumnat haurà de tenir cura del seus objectes personals ja que és un espai on hi ha una gran acumulació de persones.

-          Els estudiants hauran de respectar l’espai i no realitzar actes no cívics com llançar brossa al terra o fer molt xivarri.

Bibliografia

Antoni Virgili. Universidad Autónoma de Barcelona, Historia NG nº 103: La peste negra, la epidemia más mortífera. National Geographic España. [en línea] Disponible en: http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html

Viquipèdia l’enciclopèdia lliure: Sant Roc. [en línea] Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc

Barcelona turisme: Antic Hospital de la Santa Creu. [en línea] Disponible en: http://www.barcelonaturisme.com/Antiguo-Hospital-de-la-Santa-Creu/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xefyy7yRSRMGle6X78lktgSw

Mª Trinidad Vilchez (2011): Antic Hospital de la Santa Creu. Blog: La Barcelona d’abans, d’avui i de sempre. [en línea] Disponible en: http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2011/11/antiguo-hospital-de-la-santa-cruz1696.html

El frontal de l’altar de Durro i els seus secrets amagats

El frontal de l’altar de Durro i els seus 
secrets amagats

El Frontal d'altar de Durro, exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és una obra que pertany a l'estil artístic del romànic. És d'autor desconegut, ja que l’obra és anònima, encara que s'atribueix a un taller de la Seu d'Urgell. Data de mitjans del segle XII i prové d'una església de Sant Quirc de Durro, a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. La tècnica utilitzada és el tremp i la iconografia que hi ha representada es basa en les figures entronitzades dels sants Sant Quirze i Santa Julita. En aquest frontal, els dos sants centren la peça, un lloc que era normalment reservat al Crist en Majestat o a la Mare de Déu amb el Nen i, fins i tot, són introduïts en una mena de màndorla mística. Als costats del frontal s’hi representen els martiris dels sants. Aquesta representació és més simbòlica que realista, ja que, segons la llegenda, al martiri no van succeir les escenes que es mostren. 

Frontal d'Altar de Durro. Font: Wikimedia commons

On està situat?

Actualment, el Frontal d'Altar de Durro està situat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC (secció de l'art romànic), al Palau Nacional del Parc de Montjuïc de Barcelona.

Com arribar?

Metro (línies L1 i L3 fins a Espanya)

Autobús (línies 150, 13 i 55) 

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línies L8, S3, S4, S8, R5, R50, R6, R60 fins a pl. Espanya)

INTRODUCCIÓ

L'art romànic 

El Romànic va ser un estil artístic predominant a Europa durant els segles XI, XII i part del XIII, a l’Edat Mitjana. Reflecteix una societat ruralitzada de guerrers i camperols, on la religió es caracteritzava per un cristianisme en el qual Déu era el gran jutge terrible, majestuós i distant, i l’església era el gran centre econòmic, polític i cultural. Aquesta societat es veu reflectida tant en l’arquitectura, com en la pintura i l’escultura que formen l’art romànic.

L’arquitectura es caracteritzava per la construcció d’esglésies, monestirs i castells de pedra amb murs i pilars gruixuts, cúpules, arcs de mig punt i finestres petites que no deixaven entrar la llum, de manera que es creava un ambient que convidava a l’oració.

Ermita de Sant Quirc de Durro. Font: Wikimedia commons

Pel que fa a la pintura, les obres es caracteritzen per ser pintures murals amb la tècnica del fresc (estenent els colors sobre una capa fresca de calç), per a la pintura mural dels interiors de les esglésies, també adaptant-se al marc arquitectònic, i pintura sobre taula o fusta amb la tècnica del tremp, per decorar els frontals dels altars. Les característiques formals de la pintura romànica coincideixen amb les de l'escultura, tot i que les composicions solen ser més clares i predominen la simetria i la composició juxtaposada. Els temes plasmats en les pintures coincideixen també amb els de l'escultura, hi ha major predomini de la figura humana i, en general, de les escenes bíbliques.

Les imatges i les escenes referents als sants van ocupar un lloc important en la iconografia de l’art romànic, com a conseqüència de les seves vides i martiris, que seguien l'exemple de Jesucrist. La importància dels sants va augmentar amb el temps, de manera que el seu protagonisme va anar creixent i es va desenvolupar amb força durant el segle XIII.

Qui eren Quirze i Julita?

Frontal d'Altar de Durro. Font: Wikimedia commons

Julita (o Julieta) i el seu fill Quirze (o Cir i Ciríac) van ser dos cristians màrtirs de l'any 304 a Tars. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens i la seva festivitat és el 16 de juny. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions, per tat, probablement, es tracten de personatges llegendaris.

Sant Quirze i Santa Julita de Tars eren cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que van fugir a Tars a causa de la persecució dels cristians decretada per l'emperador Dioclecià. L'any 303 el governador Domicià els va detenir, condemnant a Julita, la mare, a ser torturada en presència del seu fill Quirze. Aquest plorava i cridava que era cristià i va esgarrapar la cara del governador, aleshores, aquest el va llançar violentament a terra, de manera que va morir de cop. La mare, enmig del dolor, va seguir confessant la seva fe fins que la van decapitar. Tots dos cadàvers van ser llançats a una fossa comuna, però uns cristians, segons diu la tradició, els van treure per donar-los una sepultura venerable, convertint-se en sants. 

PROPOSTA DIDÀCTICA

Idees claus. Què volem explicar?

L’art romànic a Catalunya

Sant Quirze i Santa Julita de Tars

El Frontal d’altar de Durro

La simbologia de l’art romànic 

Títol de l’activitat: El frontal de l’altar de Durro i els seus secrets amagats

Model o estratègia educativa:
Maqueta
Treball cooperatiu

     Cicle:  Cicle superior d’Educació Primària

Objectius de l’activitat:

• Analitzar la simbologia i el significat de l'obra el Frontal d’altar de Durro.
• Explicar a grans trets l’art romànic i les seves característiques a partir de l'anàlisi de obra. 
• Crear un frontal propi que reflecteixi les característiques de la simbologia de l’art romànic.
• Aprendre mitjançant la vivència personal.
• Capacitar als alumnes per a treballar de forma cooperativa.
• Respectar el patrimoni cultural.

    Descripció de l'activitat:

   La proposta didàctica està organitzada en tres parts ben diferenciades. En primer lloc, analitzarem el Frontal de l’Altar de Durro i conèixerem l'art romànic. En segon lloc, l’alumnat crearà una maqueta frontal sobre la història d’algun altre màrtir. I, finalment, es portarà a terme la sortida al MNAC.

Activitat 1: Anàlisi del Frontal de l’Altar de Durro

En aquesta primera part, portarem una maqueta dissenyada per nosaltres mateixos on mostrarem el frontal, per tal d'ensenyar l’obra d’una forma més propera als alumnes, una forma més real i concreta, alhora que creem expectació per captar el seu interès, ja que l’obra està dintre d’una caixa amb més objectes. 

Font: autors

A continuació, duent a terme una conversa dialògica amb els alumnes, intentarem analitzar les diferents escenes de l'obra; qui són aquestes persones, què estan fent, quins colors veiem, etc. També tractarem les sensacions i sentiments que transmet l'obra als nens i nenes. 

Font: autors

Una vegada s'ha fet aquesta conversa com a introducció, analitzarem la simbologia que amaga el frontal darrere dels colors, el tamany de les persones, les formes geomètriques, etc, a partir d’unes llegendes que trobarem a dins de la caixa que ajudaran als alumnes a llegir l'obra. 

Font: autors

Finalment, explicarem els trets principals de l’art romànic per a saber l'època a la que pertany l'obra, com era la societat de llavors, la religió, la utilitat de l’obra... I per últim lloc, demanarem als alumnes que imaginin la història dels seus protagonistes, però, al final explicarem nosaltres la història de Sant Quirze i Santa Julita.

Activitat 2: Creació d’una maqueta frontal sobre la història d’algun altre màrtir 

En aquesta tasca, utilitzant els utensilis de dibuix (pintures i pinzells) que hauran trobat a la caixa, l’alumnat adoptarà el rol d’artista per un moment, ja que hauran de dibuixar amb pintures diversos frontals, tot seguint la llegenda de simbologia que representen els colors, les formes, el tamany, etc. No obstant, com a mestres proporcionarem la història per a que els estudiants puguin imaginar i plasmar-ho al dibuix. Les històries dels diversos sants també les trobaran dins de la caixa. Fomentarem el treball cooperatiu, de manera que farem quatre grups de sis persones, on tothom haurà de contribuir en el dibuix.

*Si el professor ho creu convenient, per tal de desenvolupar encara més la creativitat, es pot donar a escollir qualsevol tema, sempre i quan es segueixin les pautes de simbologia. 

Activitat 3: Sortida al MNAC romànic 

Dividirem la classe en dos grups per tal de fer la visita al museu. Mentre un grup es troba visitant el frontal i la sala romànica, l’altre esperarà el seu torn a l’esplanada de fora del MNAC.

Material necessari:
Activitat 1: La maqueta on trobarem el frontal de l’altar de Durro, la llegenda de la simbologia dels elements, pintures, pinzells i les històries de diversos sants impreses.
Activitat 2: Llapis, goma, pintures, pinzells, cartolines i les histories d’altres frontals.

Consells:

• Prèviament  a la visita, haurem de conscienciar l’alumnat del lloc on anem i com ens hem de comportar, tot respectant les obres d’art i els turistes que visiten el museu.
• El MNAC es troba adaptat per les persones amb mobilitat reduïda i es disposa de cadira de rodes.
• Les tarifes que ofereix aquest museu són les següents: visita gratuïta per les escoles acompanyats dels mestres amb reserva prèvia. En cas de no reservar, són 12 euros d’entrada amb un 30% de descompte.
• Les escoles podran portar un màxim de 25 alumnes sense comptar els acompanyants, per tant, és aconsellable realitzar l’estada en un parell de torns.
• El MNAC es troba situat a un espai molt ampli i tranquil, la qual cosa permet descansar o poder menjar sense molestar a la resta de persones.

Recursos educatius del MNAC:

Aquest museu ofereix un ampli ventall de recursos didàctics que tenen estreta relació amb les obres d’art situades dins del museu. Aquest programa s’anomena educatiu propi (“educArt”).

Biliografia i webgrafia: 

Coma Quintana, L. Martín Pinyol, C. Martínez Gil, T (2009): La Vall de Boí; Mil años de arte románico. Llibres de Matrícula. 

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (2010): L'art romànic. Disponible en: http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Blog: Enseñ-arte: La Historia del Arte para todos (2008): El frontal de Durro,El martirio de San Quirce i Santa Julita. Disponible en: http://aprendersociales.blogspot.com.es/2008/12/el-frontal-de-durro.html

Museu Nacional d’Art de Catalunya (2010): La iconografía de los santos. El Frontal de Durro. Disponible en: http://www.mnac.es/colleccio/col_romanic.jsp?ambit=10&lan=002

Autors: Alba Comellas Carmona i Toni Rivas Garcia