ELS FANALS DE GAUDÍ

Descripció de l'element patrimonial

Antoni Gaudí, arquitecte i màxim representant del modernisme català, va acabar la carrera d’arquitectura al 1878. Al poc d’acabar, Gaudí va rebre l’encàrrec, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la creació del disseny d’unes faroles que formessin part de l’enllumenat públic de la ciutat, que aleshores era de gas. Més endavant van passar a ser elèctrics.

Per a aquest encàrrec va dissenyar dos diferents tipus de fanals: un de sis braços, que es van instal·lar dos a la plaça Reial, i un altre de tres, que en podem trobar dos també a Pla de Palau, davant de la Delegació del Govern espanyol. Els fanals van ser inaugurats a les festes de la Mercè de 1879.

On estan situats?

 

Plaça Reial, Barcelona (Font: Google Maps)

Pla de Palau, Barcelona. (Font: Google Maps)

Com arribar-hi?

Plaça Reial: Per arribar a la plaça Reial la parada de metro més propera és Liceu (L-3). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 14, 59, 91, N9, N12 i N15, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona a Plaça Catalunya hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la RENFE, que comuniquen amb la L3, o s'hi pot arribar fent una petita passejada.

Pla de Palau: Per arribar a Pla de Palau la parada de metro més propera és Barceloneta (L-4). També n’hi ha dues parades de bus a prop, per on passen els busos número 39, 59, 64, 120, 51, D20, H16, N0, N6, i amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella). D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona es pot arribar en RENFE a l’estació de França.

Disseny dels fanals

Parlant del disseny veiem que els dos primers terços són iguals, tots dos estan fets de ferro colat o forja i bronze, tenen la mateixa base de base i les columnes de suport llueixen l’actual escut de la ciutat en la seva part central.

Les diferències

Els fanals de sis braços: Les principals característiques diferenciadores, a part dels sis braços, són les dues serps que formen el caduci, símbol del comerç, i el casc de Mercuri, que en la mitologia romana representa al Déu del comerç. Tot plegat representa el progrés del comerç, de la indústria i dels negocis. Per aquest motiu també podem trobar aquests símbols en els edificis construïts a la mateixa època.

Fanal de 6 braços. Plaça Reial. (Font: autors)

Serp del caduci. Plaça Reial. (Font: autors)

Casc de Mercuri. Plaça Reial. (Font: autors)

 Els fanals de tres braços: N’hi ha també dos a Pla de Palau. La principal característica diferenciadora és la corona invertida que sobresurt per sobre dels fanals on es poden veure tres dracs.

Fanal de tres braços. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Corona invertida. Pla de Palau. (Font: autors)

Proposta didàctica

Previ a la sortida

Activitat 1

Títol de l'activitat: El joc de les ximpleries
Model educatiu: Dialògic en petits grups
Destinataris: Cicle mitjà tot i que és molt fàcil dur-la a terme a cicle superior.

Descripció de l'activitat: 

 Es treballarà amb 4 grups de 6 persones. Els grups hauran de ser el màxim d’equilibrats possible. Cada grup tindrà un color: vermell, verd, blau i groc.

A cada grup se li donarà un sobre del seu color que contindrà 4 frases que fan referència als fanals de Gaudí. Per exemple:

1. Els fanals de Gaudí es troben a la plaça Reial i a Pla de Palau de Barcelona.

2. Els fanals van ser una de les primeres obres que se li van encarregar a Gaudí. Molt abans que la Sagrada Família o el Parc Güell.

3. Alguns fanals compten amb la figura d’unes serps enroscades.

4. Els fanals de Gaudí segueixen en construcció avui dia.

D’aquestes quatre afirmacions només n’hi ha tres que són certes i n’hi ha una que és falsa. En aquest cas les tres primeres són les verdaderes.

Cada grup sabrà quina d’aquestes frases és la que no es correspon amb la realitat i, tenint en compte el que saben que és cert i el que no, hauran de pensar dues afirmacions més que siguin falses i que afegiran dins del seu sobre.

A cada sobre, doncs, hi haurà 6 frases (totes escrites a mà pels membres del grup) de les quals la meitat seran certes i la meitat seran falses.

Quan tots els grups hagin acabat. El mestre intercanviarà els sobres i cada grup disposarà d’un temps concret per intentar esbrinar quines d’aquestes frases són veritat i quines no ho són.

Després, en veu alta es farà la correcció. Per cada encert es donarà un punt a l’equip que respon i per cada error es donarà un punt a l’equip que ha formulat l’afirmació. Cada afirmació correcta s’anirà enganxant a un mural que quedarà penjat a la classe per tal que els alumnes vegin les característiques reals dels fanals de Gaudí.

Activitat 2

Títol de l'activitat: La importància dels símbols
Model educatiu: Dialògic en gran grup

Descripció de l'activitat:

També farem una activitat per entendre millor el que Gaudí va voler simbolitzar amb aquests fanals i com ho va fer. A partir de l’observació les imatges dels fanals farem una activitat dialògica on els alumnes hauran d’intentar donar significat al que representa el casc i les serps dels fanals de sis braços de la plaça Reial.

Anirem anotant a la pissarra les diferents hipòtesis que vagin sorgint per part dels alumnes. Quan hagin sortit diferents possiblitats els explicarem quin és el valor real que li va donar Gaudí (el casc és el que fa referència a Mercuri déu del comerç en la mitologia romana i les serps formen el caduci, també símbol del comerç).

Caduci: Símbol del comerç. (Font: wikimedia commons)

Després per grups pensaran quin pot ser el significat dels tres dracs que sobresurten dels fanals de Pla de Palau i ho apuntaran. Podran buscar informació per Internet o mitjançant llibres sobre mitologia. Ho posarem en comú després d’haver realitzat la sortida i hagin pogut observar els fanals en persona.


Durant la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Visita als fanals de Gaudí
Model educatiu: Itinerari

Descripció de l'activitat:

Farem un petit itinerari dirigit pel mestre. Primer visitarem els fanals de Pla de Palau i després els de plaça Reial i observarem les diferents característiques dels fanals que hem treballat a classe a partir del “Joc de les ximpleries”.

Un cop a la Plaça Reial tornarem a fer els mateixos quatre grups que a la primera activitat i farem una petita enquesta a la gent que passi per la plaça. Es tracta de fer tres preguntes molt curtes que haurem preparat a classe prèviament en català i en anglès:

1. D’on és?

    a) Barcelona

    b) Catalunya

    c) Espanya

    d) Fora d’Espanya

2. Sap qui va dissenyar els fanals d’aquesta plaça?

3. Sap qui va ser Antoni Gaudí?

Nota: Procurarem que cada grup faci les preguntes a unes 5 o 6 persones diferents i que com a mínim hi hagi alguna de Barcelona i algun estranger.

Després de la sortida

Activitat 1
  
Títol de l'activitat: Coneixem el que ens envolta?
Model educatiu: Anàlisi i conclusions a partir del treball a la sortida.

Descripció de l'activitat:

Es tracta de fer el buidatge de les enquestes que haurem realitzat a la sortida. Es tracta d’analitzar quin grau de coneixement tenim del patrimoni que ens envolta i observar si hi ha diferències entre la gent que viu a Barcelona i la gent que ve de turisme a la ciutat. També es pot fer una petita reflexió sobre perquè creiem que hi ha hagut aquests resultats.

Consells

- Cal avisar a les famílies de que tot i ser una sortida per la ciutat es caminarà força estona de manera que caldrà que els nens duguin calçat i roba còmode.

- Es recomana seguir aquesta ruta per anar caminant d’un lloc a l’altre. Més o menys es triga 15 minuts a pas normal. Calculem que amb un grup gran de nens es pot trigar uns 25-30 minuts.

Font: Google Maps

- El trajecte en certs punts és per carrers estrets per on poden passar cotxes. S’ha de vigilar especialment en aquests trams.

- A la plaça Reial hi ha molt d’espai per aturar-se a esmorzar o dinar si cal.

- En tractar-se del centre de la ciutat és possible que hi hagi gran quantitat de gent (sobretot turistes) per qualsevol dels llocs per on passa l’itinerari. Cal preparar l’alumnat i demanar respecte i bona educació. 

La cúpula de Sant Pere Nolasc, una cúpula feta per un afrancesat!

Qui era Sant Pere Nolasc?

Sant Pere Nolasc va ser un mercader que va nèixer a finals del segle XII, va morir a meitat del segle XIII i és fundador de l’Ordre de Nostra Senyora de la Mercè. Sant Pere Nolasc amb el seu propi patrimoni organitzava expedicions per a negociar l'alliberament de cristians presoners dels musulmans. 

Es diu que la nit de l'1 al 2 d'agost de 1218 se li va aparèixer la Verge demanant-li que fundés una orde que es dediqués a la redempció dels captius. Quan la va fundar aquest odre estava format per religiosos i cavallers que van rebre la institució canònica del bisbe de Barcelona i la investidura militar de Jaume I. Se’ls coneix amb el nom dels mercedaris i juraven: pobresa, castedat, obediència i lliurar-se com ostatges si no obtenien els diners pel seu rescat. Es representa a Sant Pere Nolasc vestit amb hàbits blancs amb unes cadenes trancades, un estendard amb les armes de la corona d’Argó i una creu.

L’església

L’església de Sant Pere Nolasc es troba a la Plaça Castella número 6. Metro Universitat.

Fotografia 1. Ubicació de la Parròquia de Sant Pere Nolasc. Font: Google Maps

Horari de les misses: 08:30, 18:30 i 20 h 

Dissabtes: 08:30, 19 i 20 h

Diumenges: 9, 11, 12, 13 i 19:30 h

Fotografia 2. Pàrroquia Sant Pere Nolasc. Font: Autores

La part de l’església que es veu avui, era la capella del primer convent que van tenir els Pare Paüls a Espanya. La seva construcció va ser entre l’any 1710 i 1746 i la van dedicar a San Carles de Bormeo i a Sant Sever. Aquesta capella, té una sola nau coronada per una cúpula semiesfèrica i dues capelles a cada costat que es comuniquen. La decoració amb la pintura mural de la cúpula al fresc va ser posterior, es va realitzar a finals de segle XVIII i principis del XIX.

Amb l’ocupació napoleònica al 1808, els religiosos van ser expulsats i el convent va passar a ser hospital militar, destinació que va continuar, pràcticament, fins l’any 1939. Tres anys després, l’edifici va ser cedit a l’Ajuntament de Barcelona, el qual va fer enderrocar les dependències hospitalàries i restaurar l’església (1943-1947). També va acabar la torre-campanar de la part esquerra i instal·lar el pòrtic que avui veiem aprofitant les columnes de l’antic claustre conventual.

Fotografia 3. Vista panoràmica del altar de la parròquia. Font: Autores

La cúpula

Fotografia 4. Pintura mural al fresc que trobem a la cúpula.
Font: Autores

És considerada com una de les millors obres d’art, en pintura mural al fresc, que es poden veure a la nostra ciutat per les seves dimensions, 387 m² i per qualitat pictòrica i compositiva.

La cúpula representa la glorificació de la Mare de Déu, coronada per la Santíssima Trinitat. Al voltant d’aquest grup central s’articula tota la composició: sant Josep, amb la vara florida, acompanyat pels apòstols entre els quals destaca sant Pere. A l’altre costat, hi ha figures bíbliques com Moisès i Elies. Recolzats sobre núvols, contemplen la coronació de Maria diversos sants i santes, fundadors d’ordes religiosos, monjos i cavallers en actitud d’oració, i grups d’àngels que volen. 

És una composició plena de força i expressivitat. Les figures són vigorosament modelades fins al punt que n’hi ha que semblen sortir de la superfície pintada. La cúpula descansa sobre quatre arcs de mig punt.

Sabeu qui va ser Joseph Flaugier? 

Fotografia 5. Autorretrat de Joseph Flaugier.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Va ser un pintor provençal (Lo Martegue, Provença 1757-Barcelona, 1813) que cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja. Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París. Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques: féu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet (1789) i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important. 

Féu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte (Museus d’Art de Barcelona) i un autoretrat (Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona). Conreà també la pintura decorativa d’interiors: dins la nombrosa sèrie barcelonina, la casa Vedruna (Palau de Pedralbes), a Reus la casa Miró, i probablement a Tarragona la casa Castellarnau. Hi ha excel·lents dibuixos seus als Museus d’Art de Barcelona, de tema mitològic, bíblic o de costums populars, i d’altres, gairebé sempre religiosos, foren gravats.

El seu estil, orientat cap als ideals clàssics, té més relació amb el d’A.R. Mengs que amb el rígid concepte de J.L. David, del qual hom l’ha considerat seguidor. El 1809 es féu càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins que morí. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d’establir un museu públic de pintures.

ACTIVITAT: DESCOBRINT SANT PERE NOLASC

Sortida:

 1 ESO Grups de 5 alumnes amb brúixoles Mòbils amb descodificador QR (un per grup) i connexió a internet Model/puzzle del fresc de la cúpula

Objectius:

 Treballar l’orientació en l’espai amb brúixoles Conèixer la cúpula de l’església i la seva història

Part 1: El docent portarà als alumnes a la porta de l’escola i els hi donarà la primera instrucció indicant el punt cardinal i les passes que hi ha fins al destí que serà el metro. Dins del metro es repartirà a cada grup un paper amb la següent instrucció, seguint la dinàmica de passos, que serà com es surt del metro (quina sortida han d’agafar). Un cop estiguin fora se’ls donarà la següent instrucció que els portarà fins l’església. Perquè no es segueixin uns als altres es donarà a cada grup una informació diferent (que vagin per carrers diferents).

Se’ls donarà uns 11 minuts per arribar al destí. Per evitar que saltin les instruccions se’ls hi demanarà quan arribin que diguin 3 coses que han vist en el seu recorregut.

Part 2: Un cop estiguin davant de l’església, aprofitarem per seure a l‘espai que hi ha al davant i fer una pluja d’idees sobre que creuen que veuran, que és el que veuen, troben algun element que destaca, etc. 

D’aquesta església ens interessa especialment la cúpula i per tant, posarem especial èmfasi en aquest aspecte. Farem preguntes als alumnes perquè es vagin pensant sobre la cúpula i crearem expectatives sobre l’interior d’aquesta. L’exterior podran veure que està fet de petites peces de ceràmica formant una espècie de fris/mural amb dibuixos creant rombes però l’interior l’hauran d’investigar.

Part 3: Anirem entrant a la parròquia de Sant Pere Nolasc, respectant el silenci i a la gent que estigui dedicant-se al culte. I els alumnes aniran observant la parròquia, fins reunint-nos al punt central de la cúpula i seurem a observar-la uns minuts. Durant aquests minuts, els alumnes podran fer fotografies que utilitzarem posteriorment. 

Abans de sortir, al primer banc de l’església i haurà un sac, preparat pels mestres, que contindrà les peces del fresc amb unes indicacions. Però per fora, tindrà un codi QR on posarà: Alumnes aquest sac, us ajudarà a entendre el que estàveu veient i la història de la cúpula.

Part 4: Després, ens reunirem a la plaça davant de l’església i comentarem les hipòtesis que ens havíem plantejat amb allò que hem pogut veure. Posteriorment, per grups repartirem les peces del mural, que darrere tindran un codi QR que explicarà que o qui hi ha en aquest tros de peça.

Un cop muntat el mural i feta la seva explicació, al sac hi haurà un pergamí on hi haurà una gran pregunta: Qui va realitzar aquesta pintura (fresc)? Aquesta part de l’activitat l’haurem de resoldre a l’escola posteriorment amb l’ajut de llibre o Internet i d’aquesta manera conclouríem la sortida.

SUGGERIMENTS:

- A partir d’aquesta sortida es podria establir una connexió amb la història d’Espanya del segle XVIII, amb el tema dels afrancesats.- També es podria establir amb l’estil d’art del segle XVIII i XIX.- Anar just després de la missa perquè l’església només obre per les cerimònies religioses.

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

- Pàgina web de la Parròquia Sant Pere Nolasc. Disponible en:

http://parroquiasantperenolasc.es.tl/Inici.htm

- Visita lliure a la Parròquia Sant Pere Nolasc.

- Gran Enciclopèdia Catalana. Disponible en:

http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0027174.xml#.U2jLmvl_uSo

- Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels Municipis Catalans. Disponible en:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2450

LA CASA MACAYA I “EL SECRET” DE PUIG I CADAFALCH

Façana de la casa Macaya. Font:Autors.

La casa Macaya és una obra de Josep Puig i Cadafalch construïda al 1901 amb estil modernista. Aquest edifici es pot trobar al Passeig de Sant Joan número 108 de Barcelona. L’any 1976 va ser declarada bé cultural d’interès nacional. Pel que fa a les seves característiques trobem que presenta una façana decorada majoritàriament amb estucat de color blanc, tot i que també hi destaca el treball en pedra al voltant de les finestres i balcons.  No pot passar desapercebuda la tribuna de pedra de la planta baixa, la qual es presenta amb una asimetria marcada.

    

  

Treball de pedra a les finestres. Font: Wikimedia commons.

Aquest edifici presenta una ornamentació molt completa que avui dia encara es pot veure tant al vestíbul com al pati interior, en el qual trobem un altre dels elements més significatius de l’edifici, l’escalinata. 

Escalinata de la casa Macaya. Font: Autors

Cal fer referencia a que Puig i Cadafalch va treballar en l’elaboració d’aquesta obra amb Eusebi Arnau, Alfons Juyol, Manuel Ballarín i Joan paradís. Una de les major curiositats de l’edifici es una representació d’un home en bicicleta, que va fer Eusebi Arnau i que és un homenatge a Puig i Cadafalch qui utilitzava molt aquest mitjà de transport.

                

Ciclista que representa a Puig i Cadafalch feta per Eusebi Arnau. Font: Wikimedia commons.

Pel que fa la historia del l’edifici sabem que va ser un encàrrec de Romà Macaya i Gibert, qui va encarregar a Puig i Cadafalch una casa senyorial per establir la seva residencia familiar. Després de la Guerra Civil l’industrial Juan Vilella Estivill va vendre l’edifici a la Caixa de Pensions, ja que aquesta presentava grans desperfectes. L’entitat va assumir la seva remodelació i va inaugurar al 1949 el Instituto Educativo de Sordomudos y Ciegos. Posteriorment, va transformar-se en el Centre Cultural de la fundació la Caixa. Va acollir el museu de la ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l’actual CosmoCaixa. Finalment, al 2012 va ser reinaugurat com a centre cultural de La Caixa amb el nom de L’Espai caixa.

Noticia de la restauració de la Casa Macaya del 24-10-2012. Font: Lavanguardia.com

No podem parlar d’aquest gran edifici sense fer una breu referencia al seu autor, Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch. Fotografia de Pau Audouard Font: Wikimedia Commons

Puig i Cadafalch va néixer a Mataró l’any 1867, va ser deixeble de Domènech i Montaner i es considerat l’últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. A més d’arquitecte també va ser historiador, i polític català.  Va formar part del moviment de la Renaixença, y va ser president de la Mancomunitat. Durant la seva etapa a la Mancomunitat va crear noves escoles i institucions de caràcter cultural entre les que destaquen els museus del Parc de la Ciutadella. També va influir en les millores de les vies de comunicació i de l’explotació agrària a Catalunya.

Dintre de la seva trajectòria com a arquitecte destaquen tres etapes:

• L’època rosa: Era la seva etapa més modernista  on s’inspirava en models nòrdics. Destaquen obres com la Casa Martí, La casa Macaya, La casa Ametller.

•  L’època Blanca: Era una etapa més idealista i racionalista on va adaptar les seves noves obres als nous gustos de l’elit burgesa. Destaquen: La casa Trinxet i la casa Company.

• L’època groga: també coneguda com l’època del monumentalisme. Es l’etapa de l’exposició universal de Barcelona de 1929. Destaquen arquitectures que imiten l’arquitectura romana i que es mescla amb característiques de la valenciana i andalusa.

L’any 1956 va morir a Barcelona.

Proposta Didàctica:

Model o estratègia educativa: Itinerari i Codis QR

Objectius:

·         Visitar un edifici modernista

·         Analitzar els trets modernistes dels edificis

·         Descobrir el medi de transport utilitzat per Josep Puig i Cadafalch

Curs: Quart de primària

Descripció de l’activitat:

L’activitat es troba englobada dins de l’estudi de l’estil arquitectònic Modernista i per tant la sortida només es realitzarà per ensenyar als alumnes un exemple força clar dels edificis modernistes.

Això vol dir que els nens i nenes hauran estudiat els principis bàsics del modernisme i sabran identificar els trets que diferencien un edifici modernista d’un que no ho és. 

Per contextualitzar una mica l’activitat i fer-la més amena i divertida als nens i nenes, farem que siguin detectius. Els alumnes rebran a classe una carta de 1900 on un detectiu de l’època els demana ajuda perquè vols esbrinar com és possible que Josep Puig i Cadafalch arribi tan ràpid de la casa Amatller a la casa Macaya, si normalment una persona triga molt més a peu. Llavors el detectiu demanarà als estudiants que visiti les dues casses i busquin pistes que els ajudin.

Però aquell mateix dia, per la tarda, els nens i nenes rebran una altre carta del escultor Eusebi Arnau! Allà el famós escultor els explicarà que sap que un detectiu s’ha posat en contacte amb ells i per ajudar-los a satisfer la curiositat d’aquest detectiu ens ajudarà mitjançant els codis QR. Llavors juntament amb la carta al sobre trobarem un full amb quatre codis QR diferents que haurem de llegir quan estiguem als diversos llocs que surten al paper.

Llavors al dia següent realitzarem el petit itinerari per Barcelona. Primer de tot agafarem el metro i anirem fins Passeig de Gràcia, on baixarem i anirem caminant fins la casa Ametller. Un cop allà els alumnes llegiran el primer codi. Al codi posarà que s’han de fixar en la façana del edifici i sobretot mirar molt bé totes les escultures que hi ha, a veure si troben alguna pista allà. Es important que mentre busquen la pista els nens, els mestres vagin explicant als estudiants i focalitzin l’atenció d’ells en les característiques modernistes de la casa Ametller.

Després de que els nens busquin durant una estoneta (aproximadament entre 5 o 10 minuts), veuran que no hi ha cap medi de transport recreat ni res per l’estil. Llavors llegiran el segon codi QR. Allà, l’escultor els haurà enganyat ja que només volia que es fixessin en els meravellosos decorats de la façana i que el següent codi els donarà una pista de on han d’anar per poder esbrinar com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.

Al tercer codi sortirà un mapa amb una ruta marcada que haurem de seguir. Aquesta ruta guiarà als alumnes a la casa Macaya.

Mapa del camí a seguir entre la casa Ametller i la casa Macaya. Font: Google Maps

Un cop al palau Macaya, els estudiants llegiran el quart i últim codi QR. Allà l’escultor els explicarà que ara si hauran de fixar-se perquè aquest cop no els enganyarà, en les escultures hi ha una pista de com es desplaçava el seu amic Josep Puig i Cadafalch.

Llavors els nens i nenes ràpidament veuran el capitell d’una columna on surt on home amb una bicicleta. Aquesta pista serà molt clara per poder resoldre l’enigma.      

Un cop resolt l’enigma els nens i nenes podran visitar el pati interior de la casa Macaya i fixar-se en les característiques del modernisme català.

Finalment tornarem a agafar el metro a la parada de Verdaguer i tornarem a l’escola.

Un cop a l’aula els alumnes escriuran una carta al detectiu explicant-li tot el que han fet per descobrir com viatjava l’arquitecte entre les dues casses.    

Consells:

·         Al ser un itinerari urbà hem de tenir molta cura en que els nens i nenes no es separin del grup.

·         També hem de vigilar molt al metro per evitar que els alumnes es perdin.

·         Si porteu nens o nenes amb problemes de mobilitat no tindreu cap problema ja que en casi tota la sortida els estudiants només es mouran per l’exterior dels edificis i pas de vianants i el metro està força ben condicionat per les persones amb mobilitat reduïda.

·         En front de la casa Macaya hi ha un parc infantil on els nens i nenes poden jugar i descansar després de la sortida.

Bibliografia:

·         (2014) Wikimedia commons. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page

·         ARA.cat(2014) L’obra social de La caixa obre l’Espai Caixa a la casa macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de
 http://www.ara.cat/cultura/LObra-Caixa-lEspai-Casa-Macaya_0_797320457.html

·         Arteespaña(2010) Josep Puig i Cadafalch. Biografia y obra. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de
http://www.arteespana.com/joseppuigicadafalch.htm

·         Biografias y vidas(2011) Josep Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de

·         http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/puig.htm

·         DONCEL, M.(2014) Nace el EspaiCaixa Casa macaya, en el Palacio modernista de Puig i cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://w110.bcn.cat/portal/site/Eixample/menuitem.f1d24e0c46bd7da433433343a2ef8a0c/?vgnextoid=3cf8dda2b7e8a310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextchannel=974e9df57de59210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES

·         El Pais (2014) La casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/23/catalunya/1351014706_216384.html

·         Gaudiallgaudi(2012) Puig i Cadafalch. Recuperat 30 d’abril del 2014, des de

http://www.gaudiallgaudi.com/EA203.htm

·         La Caixa(2014) Espaciocaixa – Casa palau Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/espaciocaixa-casa-palau-macaya-obra-social-la-caixa-esp__816-c-17098__.html

·         La Vanguardia.com(2012) El nuevo EspaiCaixa casa Macaya serà  un centro de actividades sociales y sostenibles. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20121023/54353378912/espaicaixa-casa-macaya-centro-actividades-sociales.html

·         La Vanguardia.com(2014) Un palau amb entitat propia. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

·         MCN Biografias.(2010) Puig i Cadafalch. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=puig-i-cadafalch-josep

·         Viquipèdia (2014) Casa Macaya. Recuperat 29 d’abril del 2014, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Macaya

Annexos

Aquest dos annexos són dos exemples de com podrien ser les cartes que entregarem als nens i nenes el dia abans de la sortida. Per a que tingui una mica més de rigor, el mestre hauria d’escriure-les en un paper que simuli estar envellit (submergint el foli en una mescla d’aigua i cafè i deixant-la assecar aconseguirem un efecte de paper antic).

Annex 1:

Estimats alumnes, Us escric aquesta carta perquè necessito que m’ajudeu a resoldre un cas. Des de fa uns dies que segueixo al arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec d’un fan d’ell. El cas és què aquest home perd de vista al seu ídol durant el trajecte que fa entre la casa Macaya i la casa Ametller. Per tant, necessito que m’ajudeu de la forma en que us sigui possible i com que sé que sou molt bons detectius, necessito que m’informeu de com es desplaça el famós arquitecte entre aquestes dues obres.

Estic quasi segur que no va a cavall ni en automòbil. Espero que aconseguiu ajudar-me!

Gràcies.

Att. Un Detectiu. 

Annex 2: 

Benvolguts nens,

Sóc un escultor força famós i tinc per nom Eusebi Arnal. Potser heu escoltat a parlar de mi. Bé entrant en matèria, m’he assabentat que un detectiu segueix al meu amic Josep, bé potser el coneixeu millor si us dic el seus cognoms, Josep Puig i Cadafalch.

El cas és que l’altre dia en Pep hem va dir que algú el segueix i clar, jo preocupat vaig investigar una mica. Després de preguntar a un parell d’amics ells hem van dir que un fan d’en Pep ha contractat un detectiu per a que investigui com es desplaça entre les seves dues obres que estan construint. Quina bajanada de veritat... però bé, com que també sé que aquest detectiu s’ha posat en contacte amb vosaltres us donaré unes quantes pistes per a que esbrineu aquest “misteri”.

Bé les pistes es troben al full que us adjunto, espero que les pugueu utilitzar bé, perquè al segle on jo visc la gent no sap que és un codi QR, dic més ni tan sols s’han inventat... Quina sort això de la bústia atemporal!

Que us ho passeu bé seguint les meves pistes i fins a la pròxima!

Att. Eusebi Arnal  

Annex 3:

Un cop sigueu en front de la casa Ametller mireu llegiu aquest codi: 

 

Què heu trobat? Potser aquest codi us ajudarà...

 

Jajajaja heu caigut de quatre grapes eeeeeh! Ara de veritat mireu aquest altre codi

Ja sou a la casa Macaya? Doncs a per l’últim codi, dintre de molt poc coneixereu la veritat...