dimecres, 5 de març de 2014

La cara obscura d'un monument escultòric de Barcelona




LA CARA OBSCURA D’UN MONUMENT ESCULTÒRIC DE BARCELONA
 (per Marina Melis i Maribel Urdiales)



Monument a Antonio López a Barcelona (Font: autores)


A Barcelona, al districte de Ciutat Vella, trobem un element patrimonial dedicat a Antonio López López. Es tracta d’un monument d’estil eclèctic de l’any 1884. L’obra original pertanyia a l’arquitecte Josep Oriol, que comptà amb la col·laboració de diversos escultors de l’època com ara Puiggener, Roig, Nobas, Pagès i Vallmitjana. La còpia o reproducció actual, però, va ser realitzada per Frederic Marés.

Si indaguem en la vida d’Antonio López, trobarem algunes de les seves gestes, com per exemple que fou el fundador de la Compañía General de Tabaco de Filipinas, però també troben fets relacionats amb el tràfic de persones i la venta d’esclaus.   

Quina relació té Antonio López amb Barcelona? I sobretot, per què tenim una escultura dedicada a un esclavista?

Monument situat a Plaça Antoni López, Barcelona (Font: Google Maps)

El patrimoni cultural de les ciutats
Resulta quelcom sorprenent veure turistes que es fotografien junt al monument dedicat a la figura d’Antonio López López, situat a prop del port de Barcelona, sense saber qui era aquest personatge i per què la ciutat de Barcelona li dedica tan gran homenatge. Ara bé, hom podria entendre aquesta peculiar situació si reflexionem sobre el significat que adquireix, avui dia, el patrimoni cultural de les ciutats.
 
Turistes fotografiant-se amb el monument (Font: autores)
 
L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, defineix el patrimoni cultural com a testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat nacional i els béns que l’integren constitueixen una herència que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures [1]. Per tant, no és del tot descabellat pensar que si la societat barcelonina ha decidit concedir un monument a aquest personatge, segurament, es tracta d’una persona rellevant vinculada a la història de la ciutat, mereixedora d’un reconeixement públic per la seva trajectòria i considerada com a part de l’herència que cal transmetre. Si més no, aquesta és la part que hom comparteix sobre la idea de patrimoni i serveix com a justificació pels milers de persones que es fotografien al seu costat. Però, qui era i què va fer Antonio López López? 

Antonio López López, primer Marquès de Comillas (Font: Wikimedia Commons)

Antonio López, fill d’una família pobra
Antonio López López va néixer a Comillas (Cantàbria) l’any 1817 a una família pobra. De jove va emigrar primer a La Habana i després a Cuba, on es va iniciar en el món dels negocis de transport de mercaderies diverses des de la península fins a Cuba, i viceversa. Convertit en indià, va començar a tractar amb altres indians catalans i càntabres establerts a les colònies espanyoles. Així va conèixer a un dels seus socis i futur sogre, Andreu Brú, un ric comerciant català establert a l’illa cubana. 

Antonio López, comerciant i empresari
L’any 1847, es va casar amb Lluïsa Bru, filla del seu soci, que el va introduir en els cercles de l’alta burgesia catalana. Els seus negocis i el seu matrimoni el van convertir en un dels homes amb més influència de finals del segle XIX. Entre les empreses més importants que creà o participà destaquen el Banc Hispànic Colonial, la Companyia General de Tabacs de Filipines, el Banc de Crèdit Mercantil i la Companyia Transatlàntica.

Banco Hispano Colonial fundat per Antonio López (Font: Wikimedia Commons)

La perícia d’Antonio López pels negocis, empresarials i socials, el va conduir a amassar una gran fortuna, amb la qual va poder emprendre diversos negocis comercials naviliers amb el govern de la República primer i després amb el monarca Alfons XII, el qual li atorgà el títol de Marquès de Comillas i, més tard, l’anomenà Grande de España. Un cop d’ull a la seva biografia [2] ens permet conèixer més profundament aspectes destacats sobre la seva trajectòria, com ara, l’estreta relació amb el poeta català Jacint Verdaguer i la seva especial contribució a la publicació de l’obra de Verdaguer l’Atlàntida.


Esclaus africans transportats a Sudamèrica (Font: Wikimedia commons) 

Antonio López, un esclavista
La controvèrsia s’origina quan es planteja l’origen del seu èxit a altres activitats obscures i més lucratives [3]. De fet, no és difícil trobar que l’origen de la seva vasta fortuna està vinculada al negoci del transport d’esclaus africans a Amèrica. Llavors, és del tot lícit que ens plantegem si tal personatge mereix o no formar part del patrimoni cultural d’una ciutat. No és el nostre objectiu pretendre resoldre aquesta qüestió, sinó més aviat es tracta de promoure una reflexió sobre el significat real que el patrimoni cultural adquireix per a cada un i com a part de la identitat col·lectiva. 

Conclusió 
La història està plena de personatges, amb vides plenes de llums i ombres [4]. El capítol obscur de la vida d’Antonio López, n’és un clar exemple. Actualment, pot semblar escandalós i fins i tot repulsiu descobrir que un personatge que té un monument a Barcelona va estar vinculat amb activitats relacionades amb el tràfic d’esclaus, però també cal ser conscients que el tema de l’esclavitud continua estant present en el nostre món. Si més no, una nova mirada al monument d’Antonio López, destapant allò que en aquest no s’explica, ens ensenya que el patrimoni cultural ha de servir per educar la societat, reconeixent les bones herències i aprenent de les dolentes.
 
 
Proposta d’activitat

Títol:  Un passeig amb el Marquès de Comillas
Model educatiu:  Itinerari urbà i kit mòbil
Durada:  Un matí
Objectius de l’activitat: 
-  Conèixer qui fou Antonio López i les empreses que fundà (Compañía Transatlántica, Compañia General de Tacabo de las Filipinas, Banco Hispano Colonial). 
-  Conèixer la relació entre Antonio López i Jacint Verdaguer.
-  Conèixer el Palau Moja com a element representatiu de l'alta burgesia de finals del segle XIX. 
-  Reflexionar sobre el valor del patrimoni a partir de la figura d’Antonio López.

Descripció de l’activitat: 
L’activitat consisteix en realitzar un itinerari urbà per la ciutat de Barcelona, organitzat en diferents parades en cinc llocs relacionats amb el personatge d’Antonio López. A més a més, portem un kit mòbil amb diferents objectes i a cada parada s’utilitzen alguns d’aquests objectes per tal de complementar l’explicació i promoure activitats amb els alumnes. L’itinerari es fa a peu, excepte per anar a l’última parada, que s’agafa la L3 del metro a Liceu, al costat de la parada 4 de l’itinerari, fins a Diagonal, on es fa transbord a la L5 fins a Verdaguer.




PARADA 1. Monument a Antonio López: què ens diu i què ens amaga? 
En aquesta parada es treballa qui fou Antonio López i com es va enriquir. Per això s’utilitzaran del kit unes cadenes i el contracte d’un esclau [5]. Amb els diners que adquirí Antonio López fundà diferents empreses, cada una d’elles representades en quatre relleus del monument. Els nens hauran d’esbrinar a què fa referència cada relleu. Per fer-ho s’ajudaran de quatre fotografies del kit (consultar material necessari per al kit). A més a més, els alumnes hauran de fotografiar els gravats que es troben al monument.


Contracte d’un esclau (Font: Wikimedia Commons)



 
 



Relleu del Banc Hispà Colonial (Font: autores)                Relleu dels Ferrocarrils (Font: autores)


Relleu de la Companyia Transatlàntica (Font:Wikimedia commons) i Relleu de la Companyia General de Tabac de Filipines (Font:Wikimedia commons)


PARADA 2. Port de Barcelona: La Companyia Transatlàntica d’Espanya
En aquesta parada es farà referència al monument a Colon per treballar el descobriment d’Amèrica a partir del qual es va iniciar el comerç entre Amèrica i la Península. Amb una brúixola es mirarà cap a on apunta Colon i el perquè. Amb una fotografia d’un dels vaixells d’Antonio López i un poc de tabac es farà referència a la fundació de la Companyia Transatlàntica i de la Companyia General de Tabac de Filipines.

Vaixell “Antonio López” de la Compañía Transatlántica (Font: Wikimedia Commons)

PARADA 3. Museu Marítim de Barcelona: Les naus del Marquès de Comillas
Al museu visitarem una de les sales on es troba la maqueta d’un vaixell que formà part de la Companyia Transatlàntica, una imatge de l’interior del vaixell segmentat i una màquina de vapor.


PARADA 4. El Palau del Marquès de Comillas i la Companyia General de Tabac de les Filipines
En aquest lloc ens fixarem en l’antic Palau Moja, on van viure els Marquesos de Comillas. Treballarem la situació del Palau a La Rambla, com a zona de l’alta burgesia, i per què la porta del Palau no es troba situada a La Rambla, sinó al carrer Portaferrissa. Per fer-ho ens ajudarem d’un article d’una revista de l’any 1862 [6] i utilitzarem diferents fotografies de l’interior del Palau. I enfront del Palau ens fixarem en l’antiga Companyia General de Tabac de les Filipines, actual Hotel 1898. A l'hotel es pot entrar al vestíbul a veure les inicials de la Companyia General de Tabac de les Filipines gravades al vidre de la porta i el bust del fill d'Antonio López

 Palau dels Marquesos de Comillas (Font: autores)




















 Saló del palau (Font: autores)               Capella de Mossèn Verdaguer al palau (Font: autores) 

PARADA 5. Monument a Jacint Verdaguer
A l’última parada treballarem la relació entre Jacint Verdaguer i Antonio López. Per fer-ho utilitzarem una fotografia del llibre Atlàntida. Recuperarem l’escrit de Verdaguer al monument del marquès i l’interpretarem. Així mateix, també llegirem el poema que va escriure Verdaguer quan morí Antonio López [7].

Monument a Jacint Verdaguer (Font: autores)

La Atlàntida (Font: Wikimedia Commons) 


Fragment de l’Atlàntida al monument d’Antonio López (Font: autores)

Al final de l’itinerari es farà una conclusió i, en tornar a l'aula, es proposarà fer un debat sobre el monument a Antonio López: uns alumnes estaran a favor del monument i els altres en contra.

Material necessari per al kit:
Parada 1: Cadenes, contracte d’un esclau [5], fotografia d’una planta de tabac, fotografia d’un tren de vapor, fotografia del Mercuri de la llotja de comerç de l’Havana [8] i fotografia d’una llibreta de banc.
Parada 2: Brúixola, tabac i fotografia d’una nau de la companyia.
Parada 4: Article revista sobre les inundacions del 1862 [6] i fotografies de l’interior del palau.
Parada 5: Fotografia del llibre d’Atlàntida, fotografia del text de l’Atlàntida i poema de Verdaguer de la mort d’Antonio López [7]. 

Consells: - Fer l’itinerari en un dia sense risc de pluja.
-  El museu és un bon lloc per esmorzar amb els nens i per anar al lavabo.
-  En arribar a l’estació de metro de Verdaguer, agafar la sortida del Passeig de Sant Joan. 
-  Al Palau Moja no deixen entrar grans grups de persones per visitar-lo però es pot intentar demanant per anar a la biblioteca pública d’una de les sales del Palau.


Bibliografia

[1] Ajuntament de Barcelona. Urbanisme. Patrimoni arquitectònic. [en línia] [Consultat 21 de febrer de 2014]Disponible a: 
https://w110.bcn.cat/portal/site/Urbanisme/menuitem.38ead442d60e56329fc59fc5a2ef8a0c/?vgnextoid=a56e4e13fd076210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES 

[2] FILOSOFIA.ORG:” Antonio López López” [en línia] [Consultat 20 de febrer de 2014] Disponible a: http://www.filosofia.org/ave/001/a173.htm 

[3] El seu cunyat, Francisco Brú, va escriure una biografia d’Antonio López en la qual posava de manifest els aspectes més negatius de la vida d’aquest, així com el seus negocis amb esclaus: BRU,F; (1885) “La verdadera vida de Antonio López López por su cuñado Francisco Brú” Tipografía de Leodegario Obradors, Barcelona 1885.

[4] Patromini.Gencat. [en línia] [Consultat 27 de febrer de 2014] Disponible a:http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=84d5eb5d233eb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=84d5eb5d233eb210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&numPag=2&newLang=es_ES 

[5] WIKIMEDIA COMMONS: “Slave contract” [en línia] [Consultat 27 de febrer de 2014] Disponible a: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Slavecontract_doc.jpg 

[6] TODOCOLECCIÓN: Article “Las inundaciones del año 1862 en Barcelona” [en línia] [Consultat 26 de febrer de 2014] Disponible a:http://www.todocoleccion.net/barcelona-1862-gran-inundacion-hoja-revista~x24972550 

[7] ALCOLEA, S. (1987). “El Palau Moja” Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del s. XVIII. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1987. 

[8] WIKIMEDIA COMMONS: “Mercurio de la Lonja del comercio” [en línia] [Consultat 27 de febrer de 2014] Disponible a: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mercurio_de_la_Lonja_del_Comercio.JPG?uselang=es

Més informació... 
Sobre Antonio López i López, consultar: ARGENTER, P. (2008) “Comillas y Antonio López de Piélago” [en línia] [Consultat 22 de febrer de 2014] Disponible a: http://www.phistoria.net/reportajes-de-historia/COMILLAS-&-ANTONIO-LOPEZ-DE-PI%E9LAGO_111.html 

Sobre Jacint Verdaguer, consultar: http://www.verdaguer.cat/home.php?op=1&module=inici http://www.bcn.cat/cultura/verdaguer100/contingut.html  
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada