dissabte, 22 de març de 2014


REPORTATGE FOTOGRÀFIC DELS REFUGIS ANTIAERIS DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Por: Cristina Hinojosa, Marina Llobet y Alberto Rey

Entre tots els refugis que trobem a la ciutat de Barcelona, hem decidit partir de la visita de dos refugis per realitzar aquesta activitat. Aquests són: el Refugi de la Plaça del Diamant i el refugi del Palau de les Heures. A més, hem fotografiat algunes parades de metro que també foren utilitzades com a refugi.

Durant la Guerra Civil Espanyola es van construir a Barcelona diversos refugis antiaeris a on s’amagava la societat civil de l’època mentre eren bombardejats des de el cel. Concretament, es calcula que Barcelona va patir uns 194 bombardeigs, la majoria dels quals van ser efectuats per l’aviació feixista italiana.



SStukas com els que es van utilitzar per la Legió Cóndor a Catalunya.
Font: Wikimedia Commons

Hem de valorar que la ciutat de Barcelona va ser un blanc fàcil per la via aèria. Mentre les milícies i els rebels lluitaven per Terol al front, a la ciutat comtal només comptava amb voluntaris per a defensar-se dels atacs del bàndol nacional. La ràpida annexió de Balears al bàndol feixista va permetre al general Franco tenir un control aeri bastant important d’una franja que anava des del nord de Catalunya fins a gairebé Almería.
Si bé és cert que molts països europeus signaren un tractat de no atac cap a Espanya al·legant que la guerra civil es tractava d’un affaire intern de l’estat, sota taula italians i alemanys van estar contribuint a la causa feixista fins al punt que encara als anys 60, Franco enviava partides econòmiques en concepte d’agraïment a aquests dos països.
De manera que, tot i haver signat tractats, Franco va permetre l’arribada de voluntaris italians (en ocasions forçats per la policia italiana) a Palma de Mallorca, punt estratègic des del qual s’atacava per via aèria a moltes ciutats mediterrànies, entre elles Barcelona.
Per la contra, la República no comptava amb gaires suports. El govern Rus de llavors va enviar cap a Espanya munició i aviació, però amb un alt cost econòmic i amb una qualitat dubtosa.
De manera que ens trobem un exèrcit amb un alt potencial ofensiu contra una població indefensa, amb només 4 bateries antiaèries amb una ràtio d’un impacte cada 25.000 llençats. Si valorem també que no existien mecanismes gaire sofisticats per a la detecció d’arribada d’ofensiva aèria (el radar es va inventar l’any 1941), tenim com a resultat un assetjament brutal amb unes xifres esfereïdores de morts i ferits per impactes de bomba.
La Junta de Defensa Passiva de Catalunya va establir uns paràmetres tant per aprofitar alguns espais per resguardar-se, com per construir refugis nous. D’una banda, es van reaprofitar soterranis, metros, fàbriques... tots reforçats amb parets i sostres de formigó per patir els menors danys possibles. No obstant, la seguretat no era la mateixa, sobretot a les fàbriques, a on fàcilment els bombardeigs acabaven destruint amb més facilitat algunes zones. Per això, es van construir molts refugis a les places i carrers amples, tots reforçats i preparats per protegir a tot aquell que s’amagués allà dins. També es van fer refugis a les galeries de mina, que eren molt més econòmics i comuns de trobar. Eren petits túnels més o menys profunds amb seients a les parets laterals. Aquests no necessitaven revestiment, ja que eren suficientment profunds per evitar danys.

Refugi de la Plaça del Diamant:


El refugi de la Plaça del Diamant és un exemple de l’últim refugi comentat anteriorment. Si observem les diferents fotografies, podem veure que consisteix en un entramat de túnels a on es podien refugiar a més de 200 persones a 12 metres sota terra. És un dels pocs refugis que hem pogut visitar, ja que molts d’ells han estat o bé tapiats per l’Ajuntament o bé de difícil accés degut als alts preus per anar-hi. 

  Entrada al refugi de la Plaça del Diamant, escales principals.
Font: Autors
Aquest refugi fou construït entre l’estiu de 1937 i inicis de 1938 per una comissió de veïns que, capitanejats per un paleta i dos miners, van enllestir la construcció inicial. Diem acabar perquè les obres es van paralitzar donades la falta de recursos (s’havia pensat ampliar en una galeria més el refugi, però el projecte no es va aprovar). En aquest refugi hi cabien entre 200 i 300 persones i es va construir entre 12 i 13 sota terra. A més a més de la profunditat del refugi, es van afegir 2 metres de sorra a sobre la plaça amb el sobrant de les excavacions, de manera que entre la població refugiada i la zona d’impacte de les bombes existien uns 15 metres de distància.


Plànol del refugi de la Plaça del Diamant.
Font: Wikimedia Commons



Com a característiques generals, aquest refugi comptava amb 3 entrades (2 situades a cada extrem de la Plaça del Diamant que dona al Carrer de l’Or, i una altre al Carrer Topazi). Tenia 2 entrades de ventilació (tapiades per l’exèrcit franquista l’any 1938) i comptava amb una xarxa elèctrica pròpia alimentada per una bateria de cotxe (o camió); també disposava d’espais per a dipositar llànties d’oli i una infermeria.



Infermeria del refugi de la Plaça del Diamant.
Font: autors

Al tractar-se d’un terreny amb sorra mediterrània, no va fer falta una construcció complexa o dilatada en el temps. No es van reforçar parets i les totxanes que les recobreixen són pràcticament ornamentals. Els passadissos són d’aproximadament 1,70 metres d’alçada amb volta catalana i recoberts amb diferents tipus de maó (alguns comprats, d’altres reaprofitats de runes d’altres bombardejos).



Interior del refugi de la Plaça del Diamant.
Font: autors
El refugi de la plaça del Diamant va ser construït per iniciativa privada, de manera que aquells que volguessin resguardar-se havien de pagar una quota setmanal de 2 pessetes (8 pessetes al mes), un preu un tant excessiu valorant que el sou mitjà d’un treballador barceloní de l’època eren 21 pessetes. Com els refugis públics de l’ajuntament (com el nº307 de Montjuïc) en ocasions es trobaven massa allunyats del lloc on es trobaven els ciutadans o no podien permetre’s pagar la quota d’accés, molts cops (especialment cap al final de la guerra) decidien quedar-se a casa.

Trobem situat aquest refugi al bell mig del barri de Gràcia, a la confluència de Carrer Astúries i Carrer de l’Or amb els carrers Verdi i Torrent de l’Olla. És relativament fàcil arribar, en transport públic, ja que podem arribar còmodament en metro (L3 Fontana i L4 Joanic); a més, si el dia acompanya gaudireu d’un breu però bonic passeig per alguns dels carrers de Gràcia.

Refugi antiaeri del Palau de les Heures


Barcelona és una ciutat que mai no pots acabar de conèixer del tot. Sempre hi ha petits racons magnífics i plens d’història que sovint són desconeguts per la majoria dels barcelonins. Aquest és el cas, entre d’altres, del Palau de Les Heures, situat a l’àrea universitària de Mundet.
Tothom qui arriba als majestuosos jardins d’aquest antic palau, es pregunta: Què hi fa això aquí? Quina meravella! Doncs bé, aquest magnífic recinte el va fer construir un senyor anomenat Josep Gallart i Forgas, que com és de suposar tenint en compte el luxe de la seva residència, de diners no li’n faltaven pas.

Josep Gallart va marxar a Puerto Rico a fer de copropietari d’en Joan Forgas i Bayó, (oncle matern del sr. Gallart), terratinent i propietari d’una empresa de sucre. L’any 1885 Joan Forgas va morir sense descendència, deixant el seu llegat al seu nebot.

Vista del Palau de les Heures.
Font: Wikimedia Commons.


Veient l’enorme fortuna i segurament tement-se la previsible revolta dels porto-riquenys contra el colonialisme espanyol i els qui com ell, el recolzaven va tornar a Catalunya, on amb el temps, com altres indians, va fer-se construir una magnífica residència. L’any 1893 Gallart i Forgas va comprar els terrenys de l’actual palau que es va començar a construir l’any 1894 i es va finalitzar l’any 1895 i l’arquitecte a qui va ser encarregat va ser el prestigiós Agustí Font i Carreres, que havia estat mestre ni més ni menys que de Gaudí. El palau es va inspirar en els existents a França, com els jardins, tot i que algunes parts tenen inspiració italiana.
L’indià no va poder gaudir gaire temps del seu palau ja que el dia 1 de juliol de 1898, curiosament el mateix dia en que Puerto Rico es proclamava independent, va morir, deixant com a hereu el seu fill Josep Gallart i Folch.
Amb l’arribada de la Guerra Civil del 1936 la família Gallart va fugir de Barcelona i el palau fou incautat per la Generalitat de Catalunya. La idea inicial va ser destinar el palau a ser la residència del President de la República Espanyola Manuel Azaña però finalment, a partir de l’any 1938, amb els forts bombardejos de l’aviació feixista italiana, es decidí traslladar-hi la residència del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

Tot i que la zona era bastant segura, sobretot si ho comparem amb el centre històric, que sovint va ser esquarterat a base de bombes, es va construir un refugi antiaeri sota els terrenys del Palau.





Entrada conservada dins de l'edifici.
Font: Autore




Passadís principal del refugi del Palau de les Heures.

Font: autors.

El refugi comptava, com en la majoria dels refugis, amb diverses entrades. Això era una pràctica habitual i es feia per si s’esfondrava una entrada o part d’un passadís a causa dels impactes, poder escapar per una altra banda.

Una de les entrades estava al Jardí (avui clausurada) i l’altra al soterrani de l’edifici. Si entrem pel soterrani, el primer que haurem de fer és baixar per unes escales, que ens duran a un llarg passadís amb totxanes a les parets i cobert amb una volta de formigó i parets de maó d'uns 40 metres de longitud, uns 1.15m d'amplitud i uns 2.15m d'alçada, on encara es poden apreciar parts de la instal·lació elèctrica original. En arribar al final del túnel el camí es divideix en dues parts. Si tirem a l’esquerra el que veurem serà l’estança principal, que pel que sembla se n’ha esfondrat una part considerable i un altre túnel tapat que deuria ser el que venia des de l’entrada del jardí. En cas que tirem a la dreta anirem a parar a una petita estança on al final hi ha un túnel perforat a la terra que porta a un forat de ventilació, la sortida del qual es pot apreciar des de l’exterior. Aquest és un dels pocs refugis antiaeris que encara conserven un forat de ventilació.


Estancia a dincs del refugi del Palau de les Heures.
Font: autors.




Entrada tapiada que donava accés al Jardí
Font: autors.

Per entrar a visitar-lo és obligatori posar-se un casc d’obrer com a mesura de seguretat. Es pot visitar aquest refugi demanant cita prèvia a l’organitzadora de la Universitat de Barcelona, mitjançant un correu electrònic.
Es pot visitar amb grups petits d’unes 7 persones aproximadament, l’espai es reduït i estret. No hi poden accedir fàcilment les persones amb mobilitat reduïda, ja que s’han de baixar uns escalons força alts per accedir al túnel principal.

Aquest refugi el trobem dins del campus Mundel, des de fa ja un temps forma part de la Universitat de Barcelona. Si pot arribar amb la línia 3 (verda) de metro a les parades Mundet o Montbau, i pujar fins a la finca o bé amb el bus del Campus Mundet que és gratuït o pujant pels jardins del Palau de les Heures. La visita al Refugi antiaeri no te cap cost. 



Plànol del refugi del Palau de les Heures.

Font: autors.

Proposta d'activitat


Som reporters!


Model o estratègia educativa: experimentació a partir de l’objecte, treball cooperatiu en la recollida d’imatges i disseny del reportatge.

Objectius de l'activitat:


o   Interaccionar amb un objecte i analitzar el seu ús.
o   Raonar a partir de la coneixença d’un fet.
o   Observar com era un refugi en l’època de la Guerra Civil i com funcionava?
o   Conèixer el model de vida de la societat de l’època.
o   Fer un reportatge fotogràfic.
o   Treballar en equip.

Descripció de l'activitat


Hem vist dos refugis antiaeris de Barcelona, no obstant sabem que durant l’època ni havien molts més. Amb aquesta observació ens hem pogut plantejar algunes activitats per realitzar amb els nens i nenes de Cicle Superior de primària. Hem escollit aquest cicle perquè pensem que és, especialment, a on es treballa la part de la Guerra Civil a Història i, pensem, que pot ser interessant per ells el fet de conèixer de més a prop què passava quan es bombardejava una ciutat com la de Barcelona.

- Hem partit la proposta en tres activitats:

Activitat prèvia a la sortida:


Proposem visitar el refugi de la Plaça del Diamant, de manera que prèviament hem de tenir certa coneixença d’alguns aspectes relacionats amb els refugis. Proposem treballar amb un kit mòbil: un sobre amb remitent de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. A dins guardarem alguns documents interessants com ara: les normes per entrar als refugis, un llistat de l’època dels refugis que hi havia a Barcelona i d’on es trobava cadascun d’ells, la imatge d’un avió de guerra, etc. (Veure fotografies). Tot seguit, i en rotllana, podem plantejar-nos hipòtesis sobre cada objecte i pensar quina relació pot tenir amb allò que veurem a la sortida.

Activitat durant la sortida:


Farem grups de treball i explicarem l’objectiu de la sortida (fer un reportatge fotogràfic del refugi antiaeri de la Plaça del Diamant). És important avisar a cada grup de la necessitat de portar una càmera de fotos per grup, de manera que ha d’haver-hi un encarregat a cadascun. Quan visitem el refugi, cada grup decidirà quines fotos poden ser més interessants pel seu reportatge. I pensaran quines explicacions poden donar de cada foto que prenguin.

Activitat després de la sortida:


Un cop arribem a l’escola i tinguem totes les fotos seleccionades, treballarem a l’aula d’informàtica. És hora de crear el nostre propi reportatge, i per fer-ho utilitzarem el programa anomenat: Movie Maker . Donarem a cada grup les instruccions per crear un Movie Maker i cada grup, de forma lliure, elaborarà el seu propi reportatge fotogràfic. Poden afegir música, explicacions... tot allò que considerin idoni pel seu treball. Finalment, visualitzarem a la següent sessió cada reportatge i veurem tot allò que els nostres alumnes han après a través de les fotografies i de la observació d’un espai històric.

Material Necessari:


1. Un sobre:     
2.      Fotografies relacionades amb el tema:




Aviació Guerra Civil Espanyola.
Font: Wikimedia Commons.




Danys causats a Barcelona després dels bombardejos nacionals del 23 i 24 de juliol.

Font: Wikimedia Commons.




Normes dels refugis contra els avions.
Font: Wikimedia commons




Llistat de refugis de Barcelona.
Font: Wikimedia Commons



Plànol del refugi de la Plaça del Diamant.

Font: Wikimedia Commons.

3.      Càmera de fotos.
4.      Ordinadors.
5. Pautes per a l'elaboració d'un reportatge fotogràfic:





Consells:


La visita que es realitzi a aquest refugi s’ha de concertar prèviament i té un cost de 3 euros. La durada és d’una hora (uns 30 minuts d’explicació prèvia a la plaça, amb els precedents històrics i dades sobre els bombardejos, i 30 minuts de visita al refugi) i no és recomanable per a persones amb discapacitat física (s’ha de descendir 12 metres en escales amb una pendent pronunciada) o persones amb problemes de claustrofòbia.

Per últim, ens agradaria transmetre que només hem pogut visitar aquest dos refugis perquè són els dos únics llocs que no ens han posat traves perquè els visitéssim. Vam trucar a l’ajuntament de Barcelona per informar-nos d’altres refugis, els quals també hi hem trucat directament i ens han posat molt difícil el poder anar a veure’ls en persona. Ens demanaven més de 70€ per a la visita perquè si o si s’ha de contractar un guia. Per això, volem informar des d’aquí, que aquest és un patrimoni amb difícil accés per als ciutadans.

Págs. Web d'itineraris per Barcelona:



Bibliografia:



http://www.tvhortaguinardo.com/categories/equipaments/article/314

Exemple de reportatge fotogràgic:



Font: Alberto Rey




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada