dilluns, 31 de març de 2014

Què hi trobem al subsòl de Barcelona?


1.Descripció breu de l’element patrimonial

Gràcies al Museu d’Història de Barcelona podem veure, entendre i endinsar-nos en l’evolució que va patir la ciutat durant l’antiguitat tardana. Va ser durant un seminari organitzat per la UB l’any 1994 quan, es parla sobre les hipòtesis de l’època a la qual fem referència, arribant a la conclusió de que cal una revisió de les troballes arqueològiques de les quals es disposava, incorporant noves que la ciutat mateixa anava proporcionant.
Al 1996 serà el propi Museu qui organitza una trobada, per tal de preparar una nova presentació de les troballes arqueològiques al subsòl del propi museu i de la Plaça del Rei, majoritàriament formen part del conjunt episcopal paleocristià.
Al 2001, es presentat el projecte que permet interpretar aquestes troballes, i que ens permet entendre el pas de la ciutat clàssica a la ciutat cristiana.

Actualment, al museu d’Història de Barcelona s’hi pot fer una visita en la qual se’ns explica la història de la primera comunitat cristiana de la ciutat.
Podem trobar el baptisteri, el palau episcopal i els vestigis d’una església amb planta de creu i un cementiri.

Conjunt monumental. Font: foto d’autor.


2.On està situat?

El conjunt episcopal de Barcino el trobem al MUHBA, localitzat a la Plaça del Rei s/n.




Per tal d’arribar-hi, tenim diferents vies de transport:

-Metro: Catalunya (L1 i L3), Urquinaona (L1 i L4), Liceu (L3) i Jaume I (L4).
-Bus: 17,19,40 i 45.
-Barcelona Bus Turístic: Ruta Sud (blava)


Els bisbes tenien el poder

El poder dels bisbes en els segles V i VI era molt més que adoctrinar i salvar les ànimes, ja que també eren qui formaven la part més alta del poder civil, i també ells impartien la justícia, estant al capdamunt de l’aristocràcia local, i negociaven i pactaven amb els nou vinguts.
Per tant, els edificis on residien aquests bisbes havien de ser grans i lluents, que mostressin a la resta d’habitants el gran poder i la gran importància que tenien a la societat d’aquella època.

Restes del palau. Font: foto d’autor

A partir de la visita al museu i de la documentació sobre l’època, podem veure la diferència entre l’edificació privada i l’edificació pública, destacant el paper dels bisbes i els seus edificis, una arquitectura de representació i prestigi.


Pacià, el bisbe cristià de Barcino

Gràcies a Sant Jeroni i els seus textos escrits podem saber diferents coses sobre aquest bisbe, entre les quals ens destaca “diversos llibres, com El Cervus i Contra els novacians” i també que “va morir molt vell, a l’època de l’emperador Teodosi”.

És considerat un dels pares llatins de l’església, i es tracta del primer autor nascut a Catalunya del qual se’n coneix el nom i se’n conserven obres, tot i que el tractat sobre el cérvol no s’ha pogut conservar.
En la seva obra hi destaca la disciplina eclesiàstica, el baptisme, la supremacia del papa i ataca el novacianisme i alguns costums pagans.

Tot i l’arribada dels visigots a la ciutat, el canvi més important esdevé en l’àmbit religiós, on comencen a sorgir elements cristians, un cop Pacià converteix la ciutat en un centre episcopal, i quan la població comença a perdre interès en exercir càrrecs municipals.



Retaule de Sant Pacià. Font: wikimedia commons
El tractat sobre el cérvol

Malauradament molts dels llibres d’aquest bisbe s’han perdut, entre ells aquesta obra Cervus, en la qual tractava de combatre aquells costums pagans que es duien a terme durant l’època del bisbe, amb els quals es rebia el nou any.
En elles, els barcelonins es disfressaven d’animals, normalment amb banyes, i s’intercanviaven regals, ballaven i cantaven als carrers i era freqüent que la tipologia d’aquests càntics fossin obscens, i Pacià va intentar sense èxit condemnar aquesta festa.

No solament Pacià va intentar acabar amb aquesta festivitat, sinó que Teodor (Anglaterra), també pretén castigar a aquelles persones que es facin passar per un animal, vestint-se amb la seva pell i posant-se unes banyes al cap, ja que això representa al diable, i per tant, mereix ser castigat.


Bàrcino, capital del regne visigot

Bàrcino va adquirir un paper més important gràcies a la seva nova fortificació i la seva situació estratègica, fet que la va situar per davant de Tàrraco en importància.
Esdevé capital del regne visigot, formant la ciutat catalana més important degut a l’aparició dels vàndals a Tàrraco tot arrasant-la.

El primer conjunt cristià

El baptisteri és l’edifici més conegut de tot el conjunt ( va ser descobert al 1968), tot i que presenta algunes reformes com la piscina baptismal, que passa a ser una planta octogonal quan era rectangular o cruciforme, i també la localització d’una porta al mur sud-est de l’edifici.
Gràcies a l’existència d’aquesta porta es poden fer prediccions sobre la situació de la primera basílica, que actualment la situaríem sota la catedral romànica i actual catedral gòtica.

L’aula episcopal es construeix al segle V, i es tracta d’un edifici de tres naus, i ha estat considerada com la primera basílica cristiana de Barcelona, tot i que hi ha arguments que trencarien amb aquesta idea o creença.
L’edifici disposa d’una entrada lateral que permetria al bisbe el pas des de la residència episcopal fins al baptisteri i la basílica a través de l’aula.

La residència episcopal es situaria al nord-est de la basílica, on hi destaca la presència d’una instal·lació vinícola, que segurament era propietat del bisbe.
És així com podem saber que ja al segle V apareix configurat el primer conjunt cristià, que està format per la catedral, el baptisteri, l’aula episcopal i la residència del bisbe.

Maqueta del conjunt cristià. Font: foto d’autor

Vista superior de la maqueta. Font: foto d’autor

La gran batalla: cristians catòlics i cristians arrians

Els primers visigots que varen ocupar la ciutat eren arrians; no reconeixien a Jesús com a Déu ja que deien que no va poder salvar-se de la seva crucificació. D’altra banda, la ciutat, per tradició hispano-romànica era catòlica.
Als indigents se’ls tolera la religió, tot i que se’ls obliga a marxar de la Basílica a l’església de Sant Just. Els visigots transformen la basílica en catedral arriana, però finalment Recaredo, fa de la religió catòlica, la oficial del territori.

Conversión de Recaredo I”. Font: wikimedia commons

Explicacions detallades del conjunt episcopal. Font: foto d’autor




Restes arqueològiques MUHBA. Font: foto d’autor


Proposta d’activitat:

Títol: Viatge a l’Alta Edat Mitjana

Model o estratègia educativa: construcció conjunta de coneixements, a partir d’una descoberta guiada per part del professor.

Curs: Cicle Superior (5è i 6è) 25 alumnes. L’itinerari que es proposa des del museu és per a alumnes de secundària i batxillerat, ja que són activitats més complexes.

Sessions:
1.Introducció i debat
2.Sessió de treball conceptual i repartició de temàtiques per a l’exposició
3.Sortida al museu
4.Treball a l’aula (preparació representació i vestimentes).
5.Sessió d’exposicions i tancament.

Objectius:
  • Conèixer el període comprès entre els segles V i VIII (temes concrets).
  • Visitar el conjunt episcopal que tenim a la ciutat.
  • Assolir els continguts treballats a l’aula i al museu.
  • Ser capaç de mostrar als companys un fet destacat d’aquesta època a partir del gènere teatral i de l’observació de les vestimentes de l’època.
  • Participar i respectar diferents opinions en el debat que es genera a l’aula.
  • Ser capaç de sintetitzar i preparar tant els vestits com la representació.

Descripció:
Primerament a l’aula realitzarem una introducció de la temàtica a partir d’un objecte identificatiu de l’època o una sèrie d’imatges relacionades amb aquells temes que volem treballar, principalment el conjunt episcopal. Amb això, el que volem aconseguir és que ells mateixos arribin a saber què treballarem a partir dels seus coneixements previs, o de petites idees que puguin tenir o que vagin sortint al llarg d’un debat obert amb la totalitat del grup, on la nostra funció serà guiar i moderar la discussió. Abans d’acabar la sessió, informarem als nostres alumnes que durant la setmana (o temps que duri la nostra proposta) podran portar tot tipus de material reciclat o que pugui servir d’ajuda per a la realització del teatre a l’aula.

Al llarg de la segona sessió hem de preparar-nos aquells temes en els quals volem endinsar-nos més per treballar, a partir del interès dels alumnes, que amb l’ajuda del debat inicial haurem pogut comprovar. D’aquestes temàtiques, escollirem 5 per treballar en un futur a l’aula, mitjançant la representació teatral en petits grups.

Possibles temàtiques per a la representació teatral:
-La invasió del regne visigot
-La batalla entre catòlics i arrians.
-La festa del cérvol
-El poder de l’església
-Un bateig de l’època

La repartició de temàtiques serà totalment aleatòria, a partir d’un sorteig. Cal informar als alumnes que poden preparar preguntes per realitzar a la sortida i per la recerca d’informació sobre el tema que els ha tocat representar. En aquesta recerca, hauran de buscar sobretot fotografies, obres d’art i d’altres elements que els permetin conèixer com eren les vestimentes de l’època.

A la sortida al MUHBA rebrem una visita guiada del conjunt episcopal de l’època, on els alumnes podran preguntar aquells dubtes que els ha anat sortint sobre els diferents aspectes tractats. Es realitzarà en petits grups per tal de poder parlar detalladament sobre aquells temes en els quals volem incidir, i així controlar que els alumnes es comportin adequadament, ja que la visita se’ls pot fer llarga i pesada en alguns moments.

Seguidament, a la 4rta sessió, els alumnes hauran de portar a l’aula tota aquella informació sobre el seu tema a representar així com del recull de materials que hauran anat portant. És important la nostra tasca durant aquesta sessió, ja que haurem d’anar controlant els grups, per veure com preparen la temàtica a exposar, així com la participació dels components.

A la darrera sessió, es durà a terme l’exposició teatral dels nostres alumnes, amb una durada màxima de 10 minuts, deixant un marge per al tancament de la sessió i del tema.

Material:
-Material reciclat
-Objectes que els ajudin a la representació ( per això des d’un primer moment els deixem portar a l’aula allò que creuen convenient, per tal de donar el nostre vistiplau).
-Fotografies de suport al professorat que ens ajudi a explicar els continguts.


Pòrtic de la basílica. Font: foto d’autor
Consells:

-Es tracta d’una temàtica força complexa i amb poca informació, per tant és molt important sempre tindre present els aspectes que es volen treballar en concret.
-Controlar que el material sigui adient a la representació i/o temàtica.
-Tindre als alumnes controlats en tot moment en els desplaçaments pels carrers de la Barcelona gòtica. Si cal, mestres de suport.
-Fer un seguiment als grups en la seva preparació (teatre adequat).
-A l’entrada del museu trobem una zona amb escales en la qual podem aprofitar per esmorzar/dinar, tot controlant que no atapeïm la zona d’accés.
-Actualment el MUHBA disposa d’una exposició itinerant del 1714, i l’obertura al públic de la capella de Santa Àgata.
-Realitzar la visita en petits grups, ja que l’espai episcopal el trobem sota terra i si hi ha molt xivarri molestem a la resta de públic.
-Gràcies a l’”àudio guia” que podem agafar junt amb l’entrada, es pot fer un bon seguiment de tota la visita a les restes de Bàrcino.
-Realitzar la visita un cop treballat els continguts, ja que sinó pot ser una visita on els alumnes no mostrin interès i curiositat.
-Trobem bancs arreu de la visita, controlar que no s’esverin durant el recorregut.
-Podem veure material a la mà de tothom, vigilar amb el que es toca i de la manera que es fa.

Futures propostes o enigmes:
-Perquè Sant Pacià té un retaule a la Catedral de Barcelona, que justament trobem a sobre del conjunt episcopal?
-Treballar la conversió al catolicisme mitjançant Recaredo.
-Aprofitar l’exposició itinerant del 1714 per parlar-ne una mica o sobre el retaule d’Epifania.


Àudio guia de suport per a la visita. Font: foto d’autor


Caps romans que trobem a mà de tothom. Font: foto d’autor.


Retaule d’Epifania. Muhba. Font: foto d’autor.



Estat actual de l’aula i el baptisteri. Font: foto d’autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada