Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni cultural artístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni cultural artístic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de maig del 2016

El Parc de la Ciutadella, un narrador de la història de Barcelona


EL PARC DE LA CIUTADELLA
Un narrador de la història de Barcelona


DESCRIPCIÓ DEL PARC
El Parc de la Ciutadella es troba al Districte de Ciutat Vella, concretament al barri de Sant Pere, Santa Catarina i La Ribera. Està inclòs dins del triangle que formen l’Estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila Olímpica. Es tracta d’un parc d’unes dimensions importants, ja que té una extensió de 17,42 hectàrees, aproximadament, sense tenir en compte l’extensió del Zoo de Barcelona.
Després d’una llarga guerra entre la dinastia dels Borbons i Catalunya (Guerra de Successió), Barcelona va viure un setge protagonitzat per l’exèrcit francoespanyol, que va culminar l’onze de setembre de 1714, quan es va produir el gran assalt de la ciutat de Barcelona. El que avui és conegut com la Ciutadella va ser construït com una fortalesa en forma d’estrella, per ordres de Felip V, qui volia mantenir la ciutat controlada. Va demanar a l’enginyer Jorge Próspero de Verboom la seva construcció, que començà al 1715 i acabà al 1718, convertint-se en la fortalesa més gran d’Europa. El procés de construcció d’aquest indret no va ser gens fàcil: es va haver d’enderrocar gran part del barri de la Ribera, traslladant més de 4.500 dels seus habitants al nou barri de la Barceloneta.
Degut al que aquesta fortalesa representava, va adoptar un caràcter de rebuig durant molt de temps. L’opressió, l’ocupació militar, la supressió de la llibertat o l’absolutisme de l’Antic Règimsón algunes de les connotacions que va tenir i que van ser reforçades quan la Ciutadella va adquirir un caràcter de presó i espai de martiri dels patriotes durant l’ocupació napoleònica, al 1809. Més endavant, al voltant del 1841 es va voler iniciar el seu enderrocament. Tant aquesta petició com altres que es van fer en anys posteriors (1840, 1945 i 1862) van ser denegades, fins que l’any 1869, però, Les Corts sorgides de la revolució del 1868 van aprovar que la propietat dels terrenys d’aquesta fortalesa passava a l’Ajuntament de Barcelona, a canvi de que aquest construís jardins i casernes i pagués l’enderroc. El 1878 es va produir l’enderrocament de la fortalesa, deixant només alguns edificis externs: la Capella Castrense, el Palau del Governador (actual Institut d’Educació Secundària Verdaguer), i l’Arsenal (actual Parlament de Catalunya). A més, es va col·locar el monument del general Prim a la zona d’entrada de l’actual parc.
El 1868, després de l’aixecament contra Isabel ll que va donar fi a la monarquia dels Borbons, a Barcelona es va acceptar l’enderrocament de la Ciutadella i, a partir del 1869 fins el 1884, l’alcalde de la ciutat en aquella època, Francesc Rius i Taulet, va acceptar i començar les obres de construcció del pla presentat per Josep Fontserè, qui va guanyar el concurs l’any 1971 de propostes d’urbanització amb un pla que contenia: diversos jardins, inspirats en els europeus de William Rent a Anglaterra o d’André Le Nôtre, a França; una plaça central i un passeig de circumval·lació, una font monumental, juntament amb elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc; un conjunt d’edificis auxiliars i infraestructures, un pont de ferro sobre les línies del ferrocarril i casetes de serveis diversos. Elies Rogent i Amat va ser  l’encarregat de dirigir aquest procés de construcció, i va introduir algunes modificacions al pla inicial de Josep Fontserè, com ara la inclusió dels edificis de la Plaça d’Armes de la Ciutadella.
Durant el procés de construcció del parc, hi van col·laborar altres artistes del moment, com ara, Antoni Gaudí, qui va intervenir en la construcció de la cascada monumental i Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Castell dels Tres Dragons, entre d’altres. La construcció d’aquest indret es va veure motivada, en gran part, per l’imminent Exposició Universal de 1888.
Anys després es va ampliar el parc amb la construcció d’edificis nous, com el Museu Martorell (antic Museu de Geologia), a l’any 2000; l’umbracle, ja projectat per Josep Fontserè, però, acabat per Josep Amargós i Samaranch; i una part de la “Galeria de les Màquines” (actualment ocupada pels serveis del Zoo de Barcelona). L’any 1892, després de l’Exposició Universal de 1888, alguns terrenys es van cedir al Parc Zoològic de Barcelona (inaugurat el 1892), ja que van quedar sense ús.
Actualment, es tracta d’un parc públic que conserva elements del passat juntament amb altres més moderns, la qual cosa dota de riquesa i bellesa a aquest parc i el fa ser especial i significatiu.
ON ESTÀ SITUAT?
El Parc de la Ciutadella, com ja s’ha dit, es troba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, en la part sud-est de la ciutat de Barcelona i es pot arribar amb diversos mitjans de transport: metro, autobús, tram i tren.
Si es vol arribar amb metro s’ha de baixar a la parada “Arc de Triomf” de la línia 1, o bé baixar a la parada “Barceloneta” de la línia 4. També es pot arribar amb diferents busos que es troben molt a prop del parc, els quals són: el 14,  el 17, el 39, el 45, el 51, el 59, el 64, el D20 i l’H16. Si s’opta pel tram s’ha de baixar a la parada “Ciutadella. Vila Olímpica”. També és possible arribar-hi en tren abaixant-se a l’Estació de França.

IDEES CLAUS. QUÈ VOLEM EXPLICAR?
Amb aquesta activitat es vol aconseguir que els alumnes que la facin coneguin la història de la ciutat de Barcelona mitjançant l’espai del Parc de la Ciutadella. Per tal d’assolir-ho s’utilitzarà l’estratègia investigació-acció, la qual fa, d’una banda, que els i les alumnes s’impliquin molt i; de l’altra, que treballin de forma cooperativa per tal d’anar descobrint els diferents enigmes que ajudaran a entendre la història.
L’activitat es dividirà en dues parts, la primera de les quals serà una gimcana en que els alumnes actuaran com investigadors i hauran d’anar superant totes les proves per conèixer els enigmes del parc. També hauran de saber situar-se i dibuixar les rutes que fan, millorant així la seva capacitat d’orientació. La següent part es basarà en situar tots els esdeveniments històrics parlats en ordre en una corda per tal de saber que ha passat al llarg de la història en el parc.
PROPOSTA D’ACTIVITAT
Títol de l’activitat: El Parc de la Ciutadella: un narrador de la història de Barcelona.
Model o estratègia educativa: investigació-acció.
Objectius de l’activitat:
- Conèixer l’espai mitjançant la realització d’activitats diverses.
- Establir connexions entre la història del passat i del present a través del coneixement d’esdeveniments succeïts en diferents moments històrics.
- Fer hipòtesis sobre un tema en concret basant-se en l’observació.
- Desenvolupar una actitud curiosa i d’investigació que promogui l’aprenentatge autònom i alhora cooperatiu. 
- Aprendre a orientar-se en l’espai mitjançant l’ús d’un plànol.
Descripció  i funcionament de l’activitat
L’activitat està basada en dues parts: la primera, que seria la realització d’una gimcana basada en una pregunta d’investigació i; la segona, que seria la reconstrucció de la història mitjançant la col·locació en una línia del temps de les fotografies que representen cada punt de la gimcana.
PRIMERA PART: LA GIMCANA D’INVESTIGACIÓ(1 hora i 30 minuts)
L’activitat es genera entorn a la pregunta “Què va passar al Parc de la Ciutadella?”. Per tal d’arribar a la resposta els i les alumnes adoptaran el paper d’investigadors i recorreran el parc realitzant diferents proves. El grup-classe s’haurà de dividir en cinc grups d’entre cinc a set persones, i cada grup haurà de superar cinc proves que es realitzaran en cinc indrets diferents del parc.
A mesura que realitzin cada prova, tornaran al punt base, on estarà el/la mestre/a i els validarà aquella prova. Un cop validada, el/la professor/a els donarà el material necessari per realitzar la següent prova. L’ordre de realització de les diferents proves no serà el mateix per a cada grup per tal d’evitar que més d’un grup es trobi en el mateix punt.
Per realitzar cadascuna de les proves es donaran dos elements a cada grup: una fotografia del lloc on han d’anar i un paper on indica el que han d’esbrinar i/o fer en aquell espai. Abans de començar amb el que podríem anomenar “la gimcana d’investigació” s’explicarà com funciona l’activitat i que, a part de realitzar cada prova, tindran un mapa del Parc de la Ciutadella on hauran d’anar enganxant les fotografies dels diferents llocs on es troben aquests en el mapa. Això, serà també part de cada prova, la qual només serà validada en cas que tant el que s’hagi demanat estigui fet correctament com que la fotografia estigui ben col·locada en el mapa del parc.

Abans de començar cada prova hauran de cercar l’emplaçament on es troba aquesta. Els diferents punts o parades dels quals compta “la gimcana d’investigació” són els següents:
La cascada monumental
En aquest punt els i les alumnes hauran de fer diferents hipòtesis sobre el perquè es va fer la cascada del Parc de la Ciutadella i hauran de realitzar un dibuix d’aquesta. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’espai de l’aigua”.
La Parròquia castrense
En aquest lloc,  el grup haurà de fer hipòtesis sobre el que és el lloc i en quin moment va ser construït. També hauran de respondre a la pregunta “Et recorda a algun edifici del teu barri/poble? Pels alumnes l’emplaçament rebrà el nom de “el lloc castrense”.



El Parlament
Aquí, els alumnes hauran de respondre a tres qüestions: “Què creieu que és aquest edifici?”, “Què creieu què es fa en aquest lloc?”, “Quines persones hi treballen?”. A més, hauran de cercar el nom de l’edifici i apuntar-ho. Pels alumnes aquest lloc rebrà el nom de “l’edifici del poder”.
El castell dels 3 dragons
Al castell, els i les alumnes hauran de dedicar-se a observar l’edifici i fer hipòtesis sobre l’ús que creguin que tenia quan es va construir i, si creuen que era el mateix d’ara o ha canviat i com ho ha fet. També, hauran de cercar unes plaques blanques que es troben a la façana i hauran de dir què hi posa en aquestes. Una vegada hagin fet aquest exercici d’observació, hauran d’explicar per què creuen que es van posar aquests noms en aquestes plaques i quina relació podria tenir amb la funció actual de l’edifici. Pels alumnes aquest espai rebrà el nom de “el castell canviant”.
Escultura als voluntaris catalans
En aquest lloc els nens i nenes hauran de buscar, primerament, una placa on trobin informació sobre l’escultura. Un cop llegida la placa hauran d’imaginar-se sent els voluntaris catalans i pensar com actuarien en la situació que l’escultura descriu. Hauran de gravar-se en vídeo representant aquesta escena. Pels alumnes aquest emplaçament rebrà el nom de “l’escultura del poble unit”.
Un cop tots els grups hagin realitzat totes les proves, els alumnes, juntament amb la guia del/la docent, exposaran el que han fet a cada prova, corregiran la localització de cada punt (la mestra enganxarà les fotografies en un mapa, igual que havien fet els alumnes), i els continguts treballats a cada prova.
SEGONA PART: UNA CORDA COM A LÍNIA DEL TEMPS (40 minuts)
Un cop realitzada la primera part i posada en comú el/la mestre/a amb l’ajuda d’un dels mestres que hagin vingut, posarà una corda entre dos arbres que estarà lligada a cadascun d’aquests i es mantindrà tibant. S’explicarà als i els alumnes que en aquesta hauran de penjar amb una pinça les fotografies de cada lloc com si la corda fos una línia del temps i les fotografies es col·loquessin en el moment en què es va construir l’emplaçament que es veu en elles.
La corda començarà a l’any 1700 i acabarà en el 2016. Hi haurà marques de color vermell que indicaran el canvi de segle i marques de color blanc que indicaran la meitat de segle. A més, es col·locarà un paper penjat en aquesta que indiqui a quin any correspon cada marca.
Els alumnes tindran una estona per rumiar sobre quan creuen que es va construir cada espai del parc, i després es posarà en comú. Llavors, cada grup penjarà la seva foto. Cada grup es distingirà de la resta pel color del  marc de les fotos, que serà de diferent color.
Finalment, un cop tots els grups hagin posat un per un les seves fotografies de forma ordenada, col·locant cada membre del grup una d’aquestes, es dirà quan es va construir cada espai i s’aniran comptant els punts de cada equip. Guanyarà l’equip que tingui més encerts.
Material necessari
El material necessari per a la primera part serà: un plànol del Parc de la Ciutadella per a cada grup, les cinc fotografies de cada emplaçament per a cada grup amb un marc de color diferent per a cadascun, les cinc targetes que indiquen què s’ha de fer a cada prova i el blutack per tal d’enganxar les fotografies al plànol.
Per a la segona part, el material necessari serà la corda, les pinces, les fotografies de cada emplaçament utilitzades durant la gimcana, i les targetes que indiquen els anys que es posaran sobre la corda.
Consells i recomanacions
Es necessitarà la col·laboració de cinc mestres de l’escola que tinguin disponibilitat horària per acompanyar els alumnes durant la realització de les proves. L’activitat es pot realitzar durant un matí sencer i seria convenient que entre les dues parts de l’activitat es deixés mitja hora d’esbarjo per tal que els nens esmorzessin i descansessin.
És recomanable que els grups de la gimcana s’establissin dos o tres dies abans de la sortida a classe per tal que una persona de cada grup portés una càmera amb la qual es gravaria el vídeo a la parada de la gimcana “escultura als voluntaris catalans”.
Com que és un espai a l’aire lliure, convindria que l’activitat no es dugués a terme a l’hivern, ja que els nens no estarien còmodes realitzant-la.
BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/ Recuperat el 27 d’abril de 2016.
Conocer Barcelona. Parque de la Ciutadella https://www.conocerbarcelona.com/parque-ciutadella. Recuperat el 12 d’abril de 2016.
Parc de la Ciutadella https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadella. Recuperat el 15 d’abril de 2016.
Rutas con Historia. Edad Contemporánea http://www.rutasconhistoria.es/loc/parque-de-la-ciudadela Recuperat el 27 d’abril de 2016.
Vázquez, J. i Sánchez, C. (abril de 2002). El Parque de la Ciudadela de Barcelona.  Trabajos de campo e itinerarios urbanos http://www.ub.edu/geocrit/ciutadella.htm Recuperat el 12 d’abril de 2016.
Visit Barcelona. Parc de la Ciutadella http://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/380/parc-de-la-ciutadella.html Recuperat el 12 d’abril de 2016.

dissabte, 30 d’abril del 2016

Els racons del Parc Güell des d’uns altres ulls

ELS RACONS DEL PARC GÜELL DE D'UNS ALTRES ULLS

1. Descripcoó breu de l'element patrimonial 

El Parc Güell és un parc de 17 hectàrees amb grans jardins i amb peculiars elements arquitectònics, dissenyat per Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) és l’arquitecte més popular de la història. La seva revolució en el món de l’arquitectura i de les arts plàstiques posa les bases de l’art actual i futur. L’obra de Gaudí es centra en la recerca de la perfecció de l’art, de la perfecció personal i de la perfecció de la societat humana. Ell ho expressava així: "Per fer les coses bé cal: primer, l’amor; segon, la tècnica".

L’arquitecte s’inspirà en les formes de la naturalesa és per això que en el parc trobem nombroses formes ondulades, columnes amb aspectes d’arbres, figures d’animals i formes geomètriques.

Cal destacar que a l’any 1984 el Parc Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


2. On està situat?

Està situat a la part alta de Barcelona, al vessant del Turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Concretament al carrer Olot 5.

Per arribar de la manera més còmoda i pràctica a la Zona Monumental es recomanen tres accessos: el del carrer de Larrard (entrada principal), el de la carretera del Carmel, núm. 23, on hi ha l'aparcament per a autocars turístics, i un tercer, el del passatge de Sant Josep de la Muntanya, al qual s'hi accedeix per escales mecàniques.
  

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S'hi pot accedir amb els autobusos 24, 116, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.


3. Idees claus. Què volem explicar?

Ens centrarem en els diferents espais emblemàtics del Parc Güell per tal d’apropar uns dels arquitectes més importants de Barcelona als alumnes. Els elements que els nens treballaran són el següents:
·        
Sala Hipòstila: formada per 86 columnes, les exteriors estan inclinades per compensar el pes de la plaça. El sostre està format per petites cúpules decorades amb mosaics ceràmics.


L’escalinata i el drac: doble escalinata delimitada per dos murs. Està organitzada en tres trams, pels quals flueix l’aigua de la font. A mitja alçada de les escales es troba l’escut de Catalunya i el drac, tot recobert de mosaics.



 Banc: 110 metres de llarg format per mòduls convexos i còncaus. Està decorat per un  trencadís blanc i per un mosaic ceràmic donant formes abstractes i altres figuratives. 


Pòrtic de la Bugadera: té forma d’una gran onada, subjecte a unes columnes inclinades.


El teatre Grec/plaça Naturalesa: gran explanada que va ser construïda per la celebració de grans espectacles a l’aire lliure. Està situada sobre la sala Hipòstila.


4. Proposta d’activitat:

Model o estratègia educativa: Acció-investigació

Objectius de l’activitat:
  • Disposar d’habilitats per participar activament i plenament en la vida cívica.
  • Identificar característiques de l’entorn per poder-lo descriure.
  • Comprendre i produir missatges orals amb la finalitat d’estudi d’ús quotidià per participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes.
  • Valorar els coneixement adquirits  i aplicar-los a noves situacions.
  • Aprendre a treballar de manera cooperativa.
  • Afavorir el desenvolupament personal i les relacions interpersonals.
  • Prendre decisions en equip.
  • Valorar quin recurs és més útil per facilitar la presentació.
  • Interpretar plànols de la ciutat de Barcelona i del Parc Güell per orientar-se.
  • Apropar Antoni Gaudi als alumnes.
  • Familiaritzar als alumnes amb la Història del Patrimoni català.
Descripció i funcionament de l’activitat:

Aquesta proposta didàctica està estructurada per fer-la en tres sessions. La sessió introductòria, de desenvolupament i de conclusió i tancament. La metodologia més adient per aquesta proposta didàctica consisteix en treballar de forma cooperativa, és a dir, els alumnes organitzats en grups, seran els protagonistes i els responsables de construir el seu propi aprenentatge. Al llarg d’aquestes sessions es pretén que els alumnes construeixin aquest coneixement a partir de les seves experiències i de la interacció entre iguals. El paper del mestre es basa en guiar i acompanyar als alumnes durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

SESSIÓ 1: Primer de tot s’organitzarà l’aula en petits grups d’unes 5-6 persones, formant així 5 grups de treball. Cada grup s’encarregarà d’investigar un dels espais emblemàtics anomenats anteriorment convertir-se així en experts de l’element. Un cop els grups estiguin formats se’ls hi donarà a cada grup un dossier amb informació del seu espai a treballar. Tot seguit se’ls entregarà també un mapa del Parc Güell (mida A2/3), en el mapa hauran de situar tots els elements característics que es treballaran. Quan hagin acabat es farà una posada en comú per tal de comprovar que la localització dels espais sigui la correcta.
Després conjuntament es farà una activitat d’orientació en la que els nens, entre tot, hauran de decidir quin és el camí més curt per arribar al Parc Güell des de l’escola. Per acabar la sessió es tornaran a posar en grups per pensar i indicar l’itinerari que hauran de seguir per arribar fins al seu destí.

SESSIÓ 2: Aquesta sessió es farà fora de l’escola, dins del recinte del Parc Güell. Per dur a terme aquesta activitat contarem amb el suport de 3 pares, mare, tutors o familiars voluntaris, ja que cada grup es mourà lliurement pel parc per poder investigar a fons el seu espai.
Una vegada al parc cada grup començarà l’itinerari que havien plantejat i marcat prèviament en els seus mapes. A més, abans de començar a caminar pel parc el mestre/a els hi recordarà que hauran d’anotar tot allò que trobin significatiu per tal de poder explicar-ho després als seus companys.
A continuació cada grup es disposarà anar cap al seu espai d’investigació, recollint les dades i característiques més rellevants que trobin. Una cop finalitzada la seva investigació, s’hauran de posar d’acord tots els membres del grup per decidir quina ruta seguiran per visitar la resta del parc.

SESSIÓ 3: És durà a terme a l’aula, per grups d’experts els alumnes hauran de preparar una exposició de l’espai emblemàtic treballat. Per realitzar la presentació els alumnes disposaran de total llibertat per dissenyar-la, utilitzant els recursos i materials que necessitin a fi de facilitar la seva explicació davant dels companys. En funció de la necessitat de l’alumnat s’anirà adaptant la temporització.

Material necessari:
  • Dossier d’experts.
  • Mapa del parc Güell (A2/3)
  • Fotos representatives dels 5 espais.
  • Pissarra digital.
  • Ordinador.
  • Material fungible.
  • Material de l’exposició: depenent del que cada grup necessiti, tenint en compte els recursos dels que disposa el centre.
Consells i recomanacions:
  • Trucar i reservar dia i hora prèviament.
  • Espai molt turístic, per tant, ens trobem amb una gran afluència de gent i cal estar pendents dels nens.
  • El parc disposa de diferents establiments (serveis, bar, botiges, etc.)
  • El metro queda relativament lluny del parc i hi ha una forta pendent per arribar-hi.
  • L’horari del parc és de dilluns a diumenge de 8:00 a 20:00h.
  • El parc disposa d’accés per a persones amb dificultats de mobilitat. 
 5. Bibliografia:

dijous, 8 de maig del 2014

ELS JUEUS A BARCELONA 

EL CALL


El call barceloní. Font: wikimedia.commons
Descripció breu de l’element patrimonial
El segle XIII va ser el període més pròsper per a la comunitat jueva en el que avui es coneix com Espanya. A Barcelona, trobem una part important d’aquesta comunitat, que va arribar a representar un 15% del total de població de la ciutat: El Call.
Sovint patien greuges per part dels seus veïns cristians, que no els respectaven del tot.
D’aquesta època, podem trobar diferents elements patrimonials a la ciutat de Barcelona.

On està situat?

Per conèixer l’activitat dels jueus a la ciutat de Barcelona, i la seva relació amb l’art medieval, centrarem la nostra visita en “La casa de l’ Alquimista”, situada al carrer Arc de Sant Ramón i els Banys jueus, a la intersecció dels carrers Boqueria i Banys Nous.
Per tal d’arribar amb transport públic tenim dues possibilitats, com són la Línea 3 a la parada de Liceu, o la Línea 4 a Jaume I.


Els banys jueus

Va ser durant l’any 2002, quan es remodelava l’edifici situat al número 10 del carrer dels Banys Nous, quan es van descobrir unes arcades, que posteriorment, i després d’uns llargs estudis, s’han confirmat com els banys jueus, una joia amagada del segle XII, situats al límit de la primera muralla de Barcelona i dins el Call.


Els banys són de pedra dividit en dues parts, i un gran pati central envoltat per sis arcs de mig punt i voltes de canó.
Els banys jueus a Barcelona. Font: wikimedia.commons
Com eren els banys?

Es van començar a fer famosos a partir del segle XI, quan es construïen els banys públics d’estil oriental. També es van construir en estil romànic, amb una influència àrab. No es tractava d’uns banys per immersió, sinó per vapor que s’alternava amb dutxes i per tant, no hi havia piscines.

La sala freda o de descans estava formada per un templet central sobre columnes, cobert per una cúpula. En el cas de Barcelona, les columnes tenien uns capitells llisos.

La crítica de l’església

Els cristians no eren gaire favorables als banys, ja que en ells s’hi cantava, ballava i menjava, i els catalogaven com a llocs de perversió i disbauxa, poc recomanables.
Els monarques, d’altra banda, els veien com una font d’ingressos molt profitosa, que proporcionava unes rendes importants i els donava publicitat.

Hi ha referències escrites dient que a Barcelona, tocant al mur romà, hi havia uns banys jueus, a l’actual carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, que tot i ser propietat d’un cristià, eren utilitzats pels jueus per celebrar els seus rituals.


La casa de l’alquimista

Justament en aquest carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, trobem un altre edifici d’època medieval i pertanyent a un antic jueu que va viure a la ciutat de Barcelona, es tracta de la casa de l’alquimista.

L’edifici està composat de tres façanes, tot i que són pocs els elements d’època medieval que encara conserva. Es poden veure els ornaments d’una finestra i la silueta d’un arc de pedra en una de les parets. Les dues són del segle XIII i XIV.

D’aquesta mateixa època són els objectes que s’exposen a l’interior de l’edifici, tots ells d’ús quotidià que s’han anat trobant en diferents excavacions arqueològiques realitzades per la zona.
La casa de l'alquimista. Font: MUHBA
 La llegenda que ens amaga la casa

Segons Joan Amades, la casa que trobem a Barcelona ens amaga una llegenda que diu:

<<Hi vivia un jueu alquimista molt conegut ,amb la seva filla, pels seus encanteris. La seva filla era una de les més maques de la ciutat, i estava enamorada d’un jove cristià.
Després de molt temps amagant el seu amor pel jove, va dir-li que demanés la seva mà al seu pare, per poder casar-se.
El jove cristià va negar la proposta de la noia, fent que ella trenqués la seva relació.
Ell, emprenyat, va decidir venjar-se anant a la casa de l’alquimista jueu per demanar-li un potent encant que fos capaç d’enverinar fins a la mort.

L’alquimista, sense saber que aquesta fórmula era per a la seva filla, va realitzar l’encàrrec sens problema.
El jove cristià, li va regalar un “fresc aroma” a la filla de l’alquimista, com a ofrena per l’amor que havien viscut durant aquells anys, i ella, en olorar-lo, va morir a l’instant.

L’alquimista, en entendre la situació, desesperat, va fugir de la casa que havia provocat la deshonra, deixant-la buida i deshabitada. >>
Alquimista. Font: wikimedia.commons
Joan Amades. Font: wikimedia.commons
 Joan Amades

Va néixer a Barcelona, al 1890 i va ser un etnòleg i folklorista català molt destacat a la seva època. El seu treball el trobem en una gran producció de llibres, molt d’ells referents en els estudis de folklore de Catalunya.

Al 1915 va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú tot escrivint cançons i versos de la literatura oral.
Va publicar una desena de revistes i monografies, entre les quals podem destacar "La kataluna popolkanto" (La cançó popular catalana) en una col·laboració amb Jaume Grau Casas.




Proposta d’activitat

Títol: Siguem dibuixants!
Model o estratègia educativa: construcció conjunta de coneixements, a partir de la descoberta guiada per part del professor.
Curs: Cicle Mitjà
Sessions: dues sessions a l’aula i la sortida al Call jueu (possibilitat).

Objectius:
-Treballar la història a partir de diferents llegendes i rondalles.
-Conèixer diferents rondalles i llegendes catalanes.
-Ser capaç de sintetitzar la informació i recollir-ne les parts més importants.
-Representar a partir del dibuix, les rondalles o llegendes treballades.
-Assolir els continguts treballats a l’aula.
-Gaudir en primera persona dels elements de la Barcelona jueva.

Descripció:
Primerament a l’aula presentarem els diferents continguts a treballar mitjançant la utilització d’imatges que extreure’m sobre les temàtiques destacades, fent una comparativa d’elles amb elements actuals, per tal de facilitar l’aprenentatge dels alumnes.
Aquestes seran referents als banys jueus i a diferents elements decoratius de l’època.

Per exemple, podem fer una comparativa dels banys jueus amb les saunes o els hotels actuals en els quals hi ha “jacuzzis, spas,...”

Un cop aconseguim que els alumnes coneguin aquells elements característics, les seves funcions a l’època, i el seu representant a l’actualitat, passarem a presentar les rondalles com a font històrica. D’aquesta manera, el professor seleccionarà un contingut de rondalles de l’obra de Joan Amades, les quals permetin als alumnes fer un treball històric d’una manera totalment diferent.





La segona sessió a l’aula, serà a partir de la continuïtat dels temes tractats en la sessió anterior, i sobretot de les llegendes i rondalles.
Distribuirem les classes en petits grups de 3 persones, a les quals donarem un seguit de rondalles o llegendes extretes de l’obra de Joan Amades, a la seva obra “Folklore de Catalunya, rondallística”.

A partir de la selecció de les diferents llegendes i rondalles que trobem al llibre ( de curta explicació), els alumnes hauran de resumir al màxim la informació, de tal manera que mitjançant dues o tres paraules pugui quedar clar a la resta de públic, del contingut d’aquesta.
Un exemple seria, qui tingués la llegenda de l’alquimista, podria titular-la “La venjança desconeguda”, ja que la llegenda ens parla de la venjança del jove cristià, i és desconeguda per part del pare.

Del llibre les cent millors llegendes, de Joan Amades, en podem extreure un seguit d’elles que ens permetran treballar la història a partir de la seva lectura i treball, com són:
La Mare de Déu de Montserrat, Santa Eulàlia, la fundació del monestir de Ripoll, Els Porcells de Barcelona, Les barres de Sang, El cavall de Sant Jordi i l’espasa del duc de Montcada.

Seguidament, mitjançant la representació d’un dibuix per part de cada grup, s’arribarà a la realització d’un mural, en el qual hi trobarem les paraules que els alumnes han triat per resumir la seva rondalla, i un dibuix identificatiu.

Sessió possible per tancar la unitat, podria ser la descoberta guiada del Call de Barcelona, sempre pensant en la localització de l’escola i els recursos econòmics dels quals es disposa.
La intenció si es realitza la sortida, és anar amb metro fins a una de les dues parades, i fer el recorregut pel barri del Call, tot mostrant aquells elements que formen part del patrimoni jueu a la ciutat de Barcelona, visitant sobretot la casa del alquimista, on al seu interior podrem veure elements decoratius de l’època medieval, i endinsar-nos en la rondalla tan coneguda i que dóna nom a la casa, de Joan Amades.

Per a la realització de l’itinerari, caldria la prèvia visita per part dels professors que realitzaran la sortida, per veure possibles mancances o millores del recorregut en acord amb les classes que hi assistiran.


Material:
-cartolines per a la realització dels murals.
-diferents colors per als dibuixos.
-llibre de Joan Amades “Folklore de Catalunya, rondallística”.
-material per escriure.

Consells:
-vigilar amb la temàtica que s’exposa als alumnes, que no sigui amb una dificultat excessiva.
-escollir rondalles que tinguin elements per a la representació i per un resum correcte.
-incentivar a la participació dels alumnes en l’exposició de les seves idees, fomentant el respecte a les diverses opinions.
-comptar amb el personal necessari a l'hora del possible itinerari.