Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Distrito de la Eixample. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Distrito de la Eixample. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 d’abril del 2014

L'ESTUDI DE RAMÓN CASAS I CARBÓ

Vinçon, només una botiga?

Botiga Vinçon, al Passeig de Gràcia. Font: wikimedia.commons





















Descripció breu de l'element patrimonial
A la ciutat de Barcelona, i més concretament al Passeig de Gràcia número 96 trobem una botiga de disseny molt atractiva, ubicada en un edifici de característiques semblants a la casa veïna, amb una façana de pedra, tribunes laterals al primer pis i central al segon, i amb finestres i balconeres.
Es va construir el 1898, i destaca la porta de dues fulles, de fusta i forja de gran elegància amb adorns de metall daurats.
Però realment sabem quins secrets ens amaga aquesta famosa i coneguda botiga de la ciutat comtal? 

On està situat?
Com arribar?
Passeig de Gràcia, 96 08008 Barcelona
Metro: línia 3 i línia 5 (Diagonal)
FFCC: Sarrià Tibidabo (Provença)

La casa Ramón Casas i Carbó

Si ens documentem sobre la botiga Vinçon, podrem veure que realment hi amaga un secret al seu interior. Aquest edifici modernista va ser obra d’Antoni Rovira i Rabassa, encarregada pel gran pintor català Ramon Casas i Carbó, en la qual hi va ubicar el seu estudi des del qual va realitzar un gran seguit d’obres molt reconegudes en l’actualitat.
El projecte és del ’any 1898, on hi destaca la façana de pedra, els guarniments dels balcons i la porta de dues fulles.
Al pis principal, on trobem actualment l’empresa Vinçon, va ser l’espai residencial de Ramón Casas.
Finestra de la casa. Font: wikimedia.commons
Qui era Ramón Casas?

Ramón Casas i Carbó (1866-1932), barcelonès, va ser un pintor, dibuixant i cartellista que el vinculem al impressionisme, a més de ser un dels impulsors del modernisme català. Considerat el millor pintor de la primera generació modernista.

Amb 15 anys viatja a París per formar-se durant tres anys. Torna a Barcelona, on participà en l’exposició que la Sala Parés organitzava cada 15 dies.
Al 1884 es dedicà a viatjar per tota la Península, fins que al mes de març torna a Barcelona fins al 1885, quan tornà a París.

Al 1889 exposa anualment a la Sala Parés de Barcelona, tot i que ho fa sense èxit degut als seus temes quotidians.
Al 1898 comença a publicar la revista Els Quatre Gats, i aquesta intrusió en la premsa, li permet endinsar-se en el dibuix i el cartellisme.

El 1932, Ramón Casas va morir a Barcelona, a la seva casa del carrer Descartes.










Autoretrat de Ramón Casas. Font: wikimedia.commons








Ramón Casas i Santiago Rusiñol

La relació entre aquests dos artistes catalans és de gran importància per a la pintura, ja que van ser els impulsors de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.
Al 1883 es dóna el inici d’aquesta important relació, que va durar tota la seva vida.

En el seu trasllat a París l’any 1885, coincideixen en l’Acadèmia Gervex i es diu que en la casa sobre la qual estem parlant, van viure-hi tots dos.

La producció més important i decisiva de Casas va ser durant l’estància que varen compartir a Paris, les quals són mal rebudes pel públic en la seva exposició a la Sala Parés, finalment van triomfar a finals del segle XIX, convertint-se en el pintor més conegut de la burgesia barcelonesa, especialment pels seus retrats i dissenys de cartells comercials.
Ramón Casas i Santiago Rusiñol, escultura a Sitges. Font: wikimedia.commons

1898, un gran any per a Ramón Casas

Com ja hem vist al inici d’aquesta publicació, va ser durant aquest any 1898 quan es va iniciar el projecte de la casa on Ramón Casas i Santiago Rusiñol ocuparen per realitzar una gran quantitat de les seves obres que ens van deixar.
Però no solament és important per aquest motiu, sinó perquè va ser durant aquest mateix any quan es comença a publicar la revista d’art Els Quatre Gats, basada en la cerveseria cabaret amb el mateix nom.

Durant aquest any, es realitza a la Sala Parés la primera exposició individual de Ramón Casas, la qual es va erigir com la més innovadora. Va ser organitzada per Pèl&Ploma.
En ella es podia veure un seguit de retrats, i per a la seva anunciació va ser el propi autor qui feia les invitacions i fulletons.

També és important perquè s’especialitza en el disseny de cartells, i participa en un concurs convocat per l’empresa badalonina “Anís del Mono”. Ell presenta 4 models i obté el primer premi. Al concurs de cartells convocat pel cava Codorniu, queda segon.
Cartell dels Quatre Gats. Font: wikimedia.commons

Els Quatre Gats

Ramón Casas va ser un inversor, juntament amb Maties Ardèniz i Manuel Girona, d’aquesta cerveseria cabaret, inaugurada al 1897, d’estil modernista realitzada per Puig i Cadafalch. Va ésser un dels nuclis principals del Modernisme, del qual Casas en va ser un personatge molt important. Va ser en aquest espai on s’hi trobàven artistes i personatges insòlits de l’època com Rusiñol, Utrillo, Millet o el propi Casas.
També amb aquest nom es va iniciar un projecte de Casas, Pere Romeu i Miquel Utrillo basat en un setmanari artístic i literari, aprofitant les seves trobades en la cerveseria, un punt de trobada i de tertúlia, de difusió de l’art on s’hi realitzaven espectacles, exposicions i d’altres elements artístics.

Pèl & Ploma
Casas va ser el director artístic i principal il·lustrador d’aquesta revista artística i literària, sent una continuació d’ els “Quatre Gats” i predecessora de la revista Forma, i, com la seva antecessora, va ser una revista referent del modernisme català i una bona forma de promoció.
Dibuix Pèl&Ploma. Font: wikimedia.commons


A través de la revista, es reflecteix la situació socio-política i cultural del moment. Destaca el símbol de la dona lliure, emancipada, reflex d’una nova era, representant la vida de la burgesia optimista.
També hi trobem la representació del fons de la ciutat industrial, d’un augment de la pobresa i d’un canvi dels valors, que dóna peu a malalties físiques i mentals.
Però les temàtiques més importants van ser el món de l’espectacle, amb un interès per mostrar la nova ciutat industrial, representant els ambients del carrer, i les variants dels espectacles: marionetes, cabarets, i d’altres.
D’altra banda, el retrat va prendre molta importància en la revista gràcies a Casas, que ens deixa retrats de personalitats de l’època, representades de manera natural i espontània, allunyant-se d’idealitzacions.
Els cartells de Casas, l’art del carrer

Ramón Casas tenia una capacitat extraordinària per retratar la figura humana al carbonet, fet que el va transformar en el cronista gràfic més destacat del seu temps. La fidelitat gairebé fotogràfica als models i la llibertat d’execució ho podem trobar en els centenars de retrats que va fer al llarg de la seva vida, especialment de protagonistes de la generació modernista.
Va crear aquesta nova opció artística, que serà coneguda com la de l’art del carrer, fet que trenca la barrera entre les arts majors (belles) i les arts menors (aplicades, revolucionant la comunicació de l’època.
Cartell publicitari, Sífilis. Font: wikimedia.commons

 PROPOSTA DIDÀCTICA


Títol: NOTÍCIA: SOM PERIODISTES!
Model o estratègia educativa: Activitat cooperativa a partir de l’observació de fonts artístiques.
Curs: Cicle Superior- 1er cicle ESO
Sessions: 4
Objectius:
·Treballar cooperativament en la tasca a realitzar.
·Conèixer l’època del Modernisme.
·Saber qui va ser Ramón Casas i els fets més destacats de la seva vida.
·Ser capaç de seleccionar aquella informació rellevant, resumint els fets més importants.
·Redactar una revista a partir d’una selecció i d’una recerca adequada.
·Fer una tria de les imatges més representatives de l’any a treballar.
·Respectar i col·laborar en la tasca en grup.



Descripció:

La primera sessió de la nostra proposta consta de presentar l’època que volem treballar, i més concretament l’artista. Tant el modernisme com Ramón Casas, tenim diferents formes per tal d’introduir-los a l’aula, com pot ser l’exposició de l’edifici de la Casa Vinçon actual, o alguna obra de l’artista. Nosaltres, considerem que els alumnes coneixeran i estaran més atents si els presentem una imatge de la cerveseria “Els 4 Gats”, a partir de la qual introduirem la temàtica a treballar.

No volem fer una extensa explicació de l’època del modernisme, però si que tractarem els temes que hem esmentat anteriorment, considerant-los necessaris i interessants per als nostres alumnes, i sobre els quals en poden trobar i saber molt més.

En primer lloc dividirem la classe en grups de 5 alumnes, escollits pel professorat ja que hauran de ser grups heterogenis, on treballin tots per igual i que puguem assegurar una bona realització del treball per part de tots els grups.
Un cop dividida l’aula, repartirem a cada grup un seguit de cartells publicitaris, o portades de revista realitzades per Ramón Casas.
A cada grup s’haurà d’escollir el paper de cada component: el fotògraf, l’entrevistador, el redactor, el secretari i l’il·lustrador.

Seguidament, repartirem a sorteig un seguit de dates en les quals trobem esdeveniments molt importants de la vida de Ramón Casas. A partir de l’any que els ha tocat, n’hauran d’extreure aquells esdeveniments més importants per tal de publicar a la seva pròpia revista.

Les dates que proposem (informació a l’annex) són les següents:
1881; 1882; 1889: 1892; 1894; 1897; 1899.


A continuació, durant la següent sessió que realitzarem els alumnes podran portar a la classe diferent informació que hagin trobat ells per Internet sobre l’any que els ha tocat ( informació no relacionada amb Ramón Casas) podent utilitzar l’hemeroteca de La Vanguardia com a font. A més, utilitzarem l’aula d’informàtica ( o si l’escola compta amb ordinadors portàtils) per tal de veure el treball dels alumnes en primera persona, i guiar-los en la recerca d’informació.

Un cop tenen reunida la informació sobre la vida de l’artista que estem treballant, i aquella que han seleccionat com a fonamental de la data que els ha tocat (sempre amb una supervisió per part del professorat), començaran a redactar la seva revista, seguint els papers de cada component del grup. El fotògraf s’encarregarà de seleccionar les fotografies que el grup introduirà a la revista, l’entrevistador farà una entrevista a Ramón Casas en aquell any que li ha tocat representar.
L’il·lustrador s’encarrega de realitzar un cartell expositiu amb un fet fonamental a destacar de l’any, i el secretari i el redactor destacaran la informació que consideren rellevant i que introduiran a la seva revista.

En la darrera sessió, els diferents grups exposaran les seves revistes, explicant els fets fonamentals de la vida de Casas, i aquells altres que han trobat a l’hemeroteca de la Vanguardia i que han considerat com a fonamentals per incloure en la seva publicació.

Material:
· Cartells publicitaris
· Portades de revista
· Informacions diverses extretes de Internet. 
· Esdeveniments importants de la vida d’en Casas.
·Aula d’informàtica o portàtils.


Consells:
·Seleccionar anys amb informacions diverses.
·Ajudar en tot moment a l’alumnat en la recerca de la informació.
·Fer un treball previ amb diverses fonts de recerca.
·Sessió a l’aula destacant el modernisme català i en concret a Ramón Casas.
·Possibilitat de professor de suport per al treball a l’aula d’informàtica, ja que caldrà un control en tot moment del treball de l’alumnat.








Informació sobre les dates escollides:

1881 Ramón Casas es relaciona amb el grup que crea la revista “l’Avenç”, i el 9 d’Octubre publica el seu primer dibuix, “Record d’altre temps”, en aquesta mateixa publicació.
Aquest mateix mes, inicia el seu primer viatge a París amb els seus dos cosins, on s’instal·la al 36 de la Rue Lourcine. A París, assisteix a classes de pintura amb Carolus-Duran, i gràcies a un carnet en el que el pintor anotava les seves despeses, podem conèixer el gust de Casas per tota la novetat de l’època: el tabac, visita als cafès nocturns i les exposicions d’art.

1882 Retorna a Barcelona i participa a l’exposició de la Sala Parés, que la celebrava cada quinze dies. Presenta un paisatge titulat “Sant Hilari”.
Coneix a Santiago Rusiñol, amb el qual estableix una gran amistat que durà la resta de la seva vida i amb qui comparteix una gran quantitat d’experiències vitals.

1889 Ramón Casas i Santiago Rusiñol presenten retrats d’ells, fet que mostra la seva gran amistat. Casas representa al seu amic de peu, amb un fons neutre, dins l’estil impressionista.
A l’Abril, els dos amics viatgen des de Manlleu, on era la fàbrica tèxtil de la família Rusiñol, per tot Catalunya, on Casas realitza una gran quantitat de croquis paisatgístics.

1892 Casas segueix participant en les exposicions col·lectives de Barcelona (Sala Parés) i de París ( Salon de la Sociéte des Artistes Indépendants i Salon de Beaux Arts).
Juntament amb Rusiñol, inicia el segon viatge (amb carruatge) per Osona, acabant a la Costa Brava, on presenta “Estirat al sol”.
A l’Agost, col·labora amb Rusiñol en la primera de les cinc festes modernistes que es celebren a Sitges.
Durant aquest mateix mes, ven els seus primers quadres a particulars, i exposa per primer cop a Madrid, on guanya una tercera medalla.

1894 Resideix al Passeig de Gràcia de Barcelona, número 96, a una finca modernista de l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, on Casas instal·la el seu primer taller. Durant aquest any segueix fent viatges a París, en època de “Salons”.
Exposa “Garrote Vil” a la Sala Parés, suposa un esdeveniment a Barcelona, ja que una gran quantitat de ciutadans visita la galeria per veure l’obra.
A finals d’any, participa a la tercera Festa Modernista de Sitges i és un dels portadors dels quadres del Greco que Rusiñol compra per casa seva.

1897 Al Gener participa a la Sala Parés, on presenta “Al jardí” i “ La del tercer pis”. Al Juny s’inaugura la taberna Els Quatre Gats a la planta baixa d’un edifici construït per Puig i Cadafalch.
Casas és un dels promotors del projecte juntament al banquer Manel Girona, al comerciant Martínez Ardéniz, i al regent del local, Pere Romeu.
Els Quatre Gats es converteix en una taberna activa on es celebren exposicions i diferents actes lúdics. Entre els tertulians que acudeixen hi destaca Rusiñol, Utrillo, Isidre Nonell o Picasso.
En aquesta època Casas s’encarrega de dissenyar els cartells publicitaris que anuncien els actes que es realitzen a la taberna, introduint-se en el món de la publicitat i la il·lustració.
A més, decora el local amb les pintures “Tàndem” (per anar amb bicicleta, cal dur l’esquena dreta) i “Automòbil”, al·lusió del canvi de segle, representació de la novetat i l’antiguitat juntament amb l’esport.

1899 Edita la revista Els Quatre Gats que pretén ser un vehicle d’expressió del grup, que es reuneix a la taberna, però degut al seu poc èxit al març, es deixa de publicar.
Durant aquest mateix mes, viatja a París, on coincideix amb Rusiñol, Albéniz i Sert.
A París realitza un cartell per difondre el Saló Art Noveau, propietat de M.Bing.
Després del fracàs d’Els Quatre Gats, Casas i Utrillo funden: Pèl&Ploma, on ells en són els redactors i on abunden les il·lustracions del propi Casas.
A la Sala Parés, Pèl&Ploma celebra una primera exposició on es reuneixen els dibuixos de Casas, que realitza per a la revista. També s’exhibeixen els primers retrats al carbó que Casas realitza a diferents personatges de la burgesia catalana.


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Ramon_Casas
ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Casas_i_Carbó
modernistespuntcom.blogpspot.com.es/2010/07/casa-casas-carbo.html
commons.wikimedia.org

dimecres, 9 d’abril del 2014

La espada de San Ignacio

La espada de San Ignacio

Altar de San Ignacio y su espada. Fuente: Albert Picazo


La historia de San Ignacio y la espada

¿Quién es San Ignacio?

Ignacio de Loyola, nacido en 1491 y fallecido en 1556, fue un religioso de nuestro país, fundador de la Compañía de Jesús. Fue declarado santo por la Iglesia Católica y relacionado con el mundo militar, aunque existe cierta polémica al respecto.


¿Cuál ha sido la evolución de la espada?

El 25 de mazo del año 1522 San Ignacio se hospeda en el Monasterio de Montserrat de los benedictinos donde cuelga su vestimenta militar y sus armas (entre ellas la espada) frente a la imagen de la Virgen y decide dedicarse al mundo espiritual. Siguiendo el camino de la espada de este santo, en 1599 visitan el monasterio de Montserrat la Duquesa de Gandía y los Reyes de España donde afirman que vieron el arma.

Altar de San Ignacio. Fuente: Albert Picazo
En el año 1603 se guardan las armas de la iglesia reclutadas en un armario, decisión tomada por los monjes bajo el mandato de Abad Lorenzo Nieto. En el lugar de la espada se situó una lápida conmemorativa.

Durante la Guerra Civil del 1640 los Consellers de Barcelona extraditaron a los monjes de Montserrat nacidos fuera de Cataluña y con la excusa de proteger las reliquias llevaron a 
Barcelona toda la plata para ponerlos bajo la custodia de los Consellers.



Empuñadura de la espada de San Ignacio. Fuente: Albert Picazo
A pesar de que se redactó un inventario de lo transportado la espada no figuró en esta lista. La pista de la espada se perdió levemente durante estos años y la empuñadura desapareció (único elemento de plata de la misma).

Se tiene constancia de que en 1674 se produjo un intercambio entre la comunidad benedictina y la de jesuitas. En este intercambio se cree que se produjo el paso de la espada de San Ignacio a manos de la comunidad benedictina, al colegio de Belén.


¿Dónde se encuentra actualmente la espada?

Portal de la iglesia del Sagrado Corazon. Fuente: Albert Picazo
El 25 de marzo de 1907 el cura – párroco de la iglesia de Belén (donde se encontraba la espada hasta ese momento) Ramón Garriga y Molins entrega la espada a la compañía de Jesús.

Esta se colocó en el altar de San Ignacio de nuestra iglesia del Sagrado Corazón de Barcelona en una urna de bronce.

Descripción de la espada

La espada de San Ignacio es de tipo Italiano procedente de Toledo, así se puede comprobar si se analiza su interior donde se puede observar una O montada sobre una T.

Espada de San Ignacio. Fuente: Albert Picazo

Esta marca es común de los espaderos toledanos más antiguos, en este caso de G.O.N.Ç.A.L.O S.I.M.O.N E.N T, es decir, el escudero Gonzalo Simón forjo dicha espada en Toledo. Además también se pueden observar dos íes griegas grabadas que hacen referencia a San Ignacio (Yñigo Yañez).


La iglesia del Sagrado Corazón de Barcelona

La iglesia donde se encuentra dicha espada es una construcción del siglo XIX realizada por Joan Martorell y Montés y Camil Oliveras y Gensana, arquitectos modernistas de la época. Es de estilo historicista, neobizantino y es uno de los pocos templos que se pueden visitar en Cataluña de este estilo.


Ubicación 

La iglesia del Sagrado Corazón de Barcelona se encuentra en la calle Casp, número 27, en pleno distrito de la Eixample, en el centro de la ciudad.

Mapa de la ubicación de la iglesia del Sagrado Corazón. Fuente: Albert Picazo
Para hacernos una idea más sencilla de su ubicación, la calle Casp número 27, se sitúa entre las calles Roger de Llúria y Pau Claris.

Cercana a la iglesia podemos encontrar diversas líneas de autobuses que paran en Paseo de Gracia y Gran Via. Además, también podemos encontrar las paradas de metro de la línea 3 (verde) de Catalunya y Paseo de Gracia, junto con la parada de metro de Urquinaona, de la línea 1 (roja).

Dentro de la iglesia del convento de los jesuitas de la calle Casp de Barcelona, en el lado izquierdo del templo, podemos encontrar un altar dedicado a San Ignacio de Loyola. Allá podemos encontrar la famosa espada de Ignacio de Loyola, justo en la base donde se encuentra la figura del santo.


Propuesta Didáctica

TÍTULO

¿Qué guarda el altar de San Ignacio? ¡Descúbrelo!


ESTRATEGIA EDUCATIVA

- Itinerario por Barcelona. 

- Códigos QR.


OBJETIVOS DIDÀCTICOS

- Conocer el camino que hizo Ignacio de Loyola y descubrir el secreto que guarda su altar. 

- Observar y aprender a usar los códigos QR. 

- Guiarse y orientarse por las calles de Barcelona. 

- Trabajar en equipo para conseguir llegar a todas las paradas del itinerario. 

- Respetar la ciudad, así como también a los ciudadanos que viven en ella.


DESCRIPCIÓN DE LA ACTIVIDAD

La actividad propuesta va dirigida para alumnado del primer curso de la Educación Secundaria Obligatoria, ya que tiene una dificultad relativa. La tarea está diseñada con una finalidad didáctica y lúdica de la misma manera. Los educandos son los protagonistas de su propio aprendizaje, puesto que la participación será constante en el desarrollo de la misma. La dividiremos en dos partes.

La primera consiste en un recorrido a modo de yincana. Siguiendo el itinerario Ignaciano en Barcelona, deberán ir acumulando las pistas hasta llegar a la meta. Allí, encontrarán el enigma que se plantea en el título de la actividad. En total, se llevan a cabo siete paradas durante todo el trayecto. Cada una representa un punto relevante de la vida de Ignacio de Loyola. La pista va a modo de código QR (Quick Response Code), el cual nos deriva a un documento con información relativa a ese lugar en concreto. Cada código complementa y amplía al anterior. Los discentes deben ir acumulando todo lo que han ido desgranando hasta llegar al último punto. Los maestros y maestras tienen un papel secundario a modo de guía. Su labor principal es resolver las dudas que vayan apareciendo y también aclarar confusiones. 

A continuación, se señalan todas las paradas con pinceladas de información fundamental básica. No es estudio exhaustivo, es conocer el concepto general.

Mapa del itinerario:

Mapa del itinerario que se realizará en la actividad. Fuente: Albert Picazo

Duración del recorrido: 1h. 15 min. 

Organización de la clase: Por grupos de 5 personas.

Primera parada: Plaza de Sant Agustí Vell. El recorrido comienza por la calle del Portal Nou, donde encontramos la entrada de Ignacio procedente de Montserrat cuando se encontraba desprotegido sin su armamento.

Plaça Sant Agustí Vell. Fuente: Albert Picazo



Segunda parada: Después, nos dirigimos a la calle Cotoners, donde se alojaba Ignacio puesto que allá residía Inés Pascual.

Calle Cotoners. Fuente: Albert Picazo

Tercera parada: A continuación, nos desplazamos hacia la Plaza del Ángel, en la cual Ignacio llevaba a cabo su formación de la mano del maestro Ardévol en el Estudio General.

Plaza del Ángel. Fuente: Albert Picazo

Cuarta parada: El itinerario continúa por el Portal del Mar, lugar de partida asegurada de Ignacio hacia Jerusalén en barco.

Muelle de Barcelona. Fuente: Albert Picazo

Quinta parada: La basílica de Santa María del Mar también es parada obligatoria. En ella Ignacio pedía limosna para subsistir. Frecuentaba siempre el mismo lugar en un sitio concreto, por la puerta lateral izquierda, junto con el agua bendita. Incluso, una lápida en el escalón hace referencia a Ignacio.


Portal de Santa María del Mar. Fuente: Albert Picazo

Sexta parada: En la antigua calle Benlloc, actual calle del Rec, se argumenta en algunos documentos que Ignacio de Loyola actuó prodigiosamente en la resucitación de un hombre ahorcado.


Calle del Rec. Fuente: Albert Picazo

Final del recorrido: El último punto del recorrido es en el portal de San Daniel, recién descubierto en el parque de la Ciudadela. Allí, le propiciaron una paliza que le dejó postrado en la cama durante un largo periodo de recuperación.

Entrada al "Parc de la Ciutadella". Fuente: Albert Picazo

En cuanto a la segunda parte de la actividad, consistirá en ir a visitar la Iglesia del Sagrado Corazón de Barcelona, situada en la calle Casp número 27. Allá podremos encontrar custodiada la espada de San Ignacio de Loyola en un altar dedicado a este santo. Todas las pistas llevadas a cargo en el itinerario anterior llevan a descubrir este magnífico objeto, con una gran carga histórica.

Durante el Itinerario planteado durante la mañana se les pedirá a cada grupo que realicen una fotografía en cada parada. Cada pequeño grupo deberá elegir el elemento o espacio a fotografiar. Por la tarde, una vez lleguen a la iglesia donde se encuentra la espada de San Ignacio, también deberán seleccionar un elemento o espacio a fotografiar.

Posteriormente, en el aula cada grupo se intercambiará las fotografías realizadas, de manera que cada grupo tendrá imágenes diferentes realizadas por ellos mismos. La actividad consiste en escribir una historia a partir de las imágenes que poseen donde se incluya el contenido aprendido durante el itinerario. La puesta en común de las historias surgidas dará lugar a un debate en el aula donde el docente mediará para dar a conocer con más detalle la historia de San Ignacio en Barcelona.


MATERIAL NECESARIO

- Para el desarrollo de la actividad cada educando deberá disponer de un teléfono móvil con la descarga vigente de la aplicación disponible para la visualización de los códigos QR. Además, necesitaremos llevar impresos los códigos en papel.

- Una cámara de fotos.

- Un mapa de la ciudad de Barcelona, con el recorrido y las paradas del itinerario a seguir.


CONSEJOS

- El horario de la Iglesia del Sagrado Corazón es limitado. Solo es visitable durante las misas en un plazo de tiempo muy corto.                                                                                                                                                                               Las misas son a unas horas en concreto, dependiendo del día de la semana y la época del año. Abren las puertas de la iglesia 30 minutos antes de empezar la eucaristía.

- Barreras arquitectónicas. El acceso es complicado para personas con silla de ruedas. La entrada es únicamente mediante los escalones. De todas maneras, dispone de una pequeña barandilla para aquellas personas con más dificultades para subir los escalones.

- Su ubicación. Realmente está muy próxima a diferentes paradas de metro y autobuses, y al estar situada en el centro de la ciudad, en plena “Eixample”, su accesibilidad no es complicada.                                                                                          Además, la buena predisposición de la gente de la zona. Nos encontramos con gente muy amable, así como también una pequeña oficina situada en la esquina de la calle que nos ofreció su ayuda en relación al misterio.



WEBGRAFIA:

http://www.jesuites.net/sites/default/files/eiesextra1cast.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_de_Loyola

http://www.jesuites.net/es/iglesia-del-sagrado-coraz%C3%B3n-barcelona