Quina importància te el castell de Montjuic?

1. Descripció breu de l’element patrimonial 

El Castell de Montjuic era una antiga fortalesa militar que al llarg dels segles, amb les conseqüències de les guerres i les noves possessions, ha anat adquirit diferents funcions. Si més no ha estat considera presó militar, habitatge d’ acolliment per als ciutadans de Barcelona quan es va bombardejar la ciutat des del Castell de Montjuic i aquests van haver d’ abandonar les seves cases i, actualment està considerada com a museu militar i es gestionat per l’ Ajuntament de Barcelona.
Inicialment la construcció que es va realitzar a la muntanya de Montjuic va ser la d’un far per vigilar i informar del vaixells que s’apropaven a la ciutat de Barcelona.
A l’inici de la guerra de successió es va decidir fortificar aquest far per tal de protegir la ciutat i en trenta dies es va construir una petita fortificació a la cima de la muntanya. Durant els anys posteriors i a causa de les diferents guerres patides a la ciutat, la fortificació es va anar modificant i augmentant de mida fins a convertir-se en l’impressionant castell que tenim en l’actualitat.

 Castell de Montjuic al S. XVI

(Imatge cedida a la web Wikimedia Commos. Domini públic)


Castell de Montjuic al S. XIX Bombardeig del Castell a la Ciutat de Barcelona. 

 (Imatge cedida a la web Wikimedia Commos. Domini públic) 

(Imatges cedides a la web Wikimedia Commos. Domini públic)  

2. On està situat? Indicar amb google maps 

(Imatge obtinguda a la web Google maps)

El Castell de Montjuic està situat a la part més alta de la muntanya de Montjuic, a la ciutat de Barcelona. La direcció és Carretera de Montjuic, 66. Barcelona. 

Tot i que pugui semblar complicat arribar-hi fins la part més alta de la muntanya és relativament fàcil gràcies als diversos mitjans de transport que ofereix l’ Ajuntament de Barcelona. Si més no, podem accedir-hi amb el funicular de Montjuic fins a la parada de metro Paral·lel (L3) i en allà agafar el telefèric de Montjuic. Aquesta darrera opció és la més turística de totes, tot i que no és especialment econòmica. També és pot accedir gràcies a la línia d’ autobús 150. Aquest es pot agafar a la Plaça Espanya i puja fins la porta del Castell. És la darrera parada. També és pot accedir caminant i és una molt bona opció ja que et permet veure la muntanya de Montjuic i veure diferents punts d’ interès. La durada és aproximadament d’ una hora des de la Plaça Espanya fins a la porta del Castell. 

Per últim, també és pot accedir amb cotxe particular fins al pàrquing gratuït que trobem al costat del Castell. A més, entre el pàrquing i el Castell hi ha uns tobogans per a que els nens comencin la ruta turística de manera més lúdica. Ja que el que es pretén és que els infants s’ ho passin bé i la visita pugui ser lo més còmode i agradable possible.

 (Imatge obtinguda la web Google Maps) 

 3. Idees claus. 

Què volem explicar?
• Què és una fortificació i quina és la seva funcionalitat
• Elements clau d’aquesta construcció: muralles, torres de vigilància, baluards, pont, etc... 
• De que o de qui va defensar Montjuic a la ciutat de Barcelona. 

4. Proposta d’activitat

Títol de l’activitat: Quina importància té la muntanya de Montjuic! 
Model o estratègia educativa: el model o estratègia a utilitzar per treballar aquest espai patrimonial serà el kit mòbil ja que les característiques de l’espai permeten desenvolupar aquest tipus d’activitat.
Objectius de l’activitat 
• Conèixer de forma general la evolució històrica de la muntanya de Montjuic. 
• Donar a conèixer la importància de la muntanya de Montjuic. Localitzada a la vora del mar Mediterrani. 
• Conèixer l’ ubicació estratègica en el domini visual tant del mar com de la ciutat de Barcelona. 
• Potenciar l’ esperit creatiu i el respecte pel patrimoni que tenim. 

Descripció i funcionament de l’activitat

Destinataris: Cicle mitjà (alumnes de 3r d’ educació primària) 
Temps activitats al Castell de Montjuic: 90 min 
L’ inici de l’ activitat es durà a terme a l’aula per a explicar als alumnes l’ evolució del Castell de Montjuic, la seva funcionalitat al llarg dels anys i la importància que ha tingut aquest en la Ciutat de Barcelona. 
En primer lloc, per a que els alumnes siguin conscients de l’ evolució de Barcelona, se’ls mostraran unes imatges (imatges anteriors) de les més antigues a les més actuals i se’ls hi plantejarà una sèrie de preguntes, com ara: què veiem? Quins elements identifiquem? Allò que hem vist a dalt de la muntanya que pot ser? Quina funció pot tenir? Quins usos va poder adquirir al llarg dels anys? D’ aquesta manera, a partir de les preguntes que els hi plantegem els alumnes i les explicacions de la mestra, aquests assoleixen l’ objectiu de conèixer l’ evolució del Castell de Montjuic fins l’ actualitat. 
Una vegada s’ ha realitzat prèviament a l’ aula aquesta introducció, els alumnes ja han adquirit els coneixements bàsics per poder realitzar diferents activitats in situ al Castell.

Activitats de camp:
Una vegada arribem allà, repartirem a l’alumnat un plànol on només hi haurà dibuixada la fortificació que envolta al Castell. 
A continuació, distribuirem als infants en grups de 5-7 infants i iniciarem una volta per tot l’exterior del Castell. Els alumnes hauran de parar atenció a aquells elements més característics i situar-ho dins del plànol. Aquests elements poden ser els canons, els baluards, el pont, la torre de vigilància, el porticó principal, el pati d’ armes, el fossat, etc.
 A continuació, es reuniran tots els alumnes i posarem en comú allò que han localitzat i situat al plànol, i amb l’ ajuda del mestre o personal qualificat del museu es realitzarà una petita explicació d’ aquests elements característics per a que siguin capaços d’entendre la importància d’aquests dins del Castell i relacionar-ho amb l’ ús d’ aquests a la història Barcelonina. (Temps 30 min). 
En la segona part de l’ activitat, ens centrarem en la importància de la situació estratègica d’aquest element patrimonial, ja que es troba a la vora del mar Mediterrani. L’activitat consistirà en fer una volta per la part exterior del castell i a cada una de les cantonades d’aquest farem una atura i els alumnes hauran d’observar i descriure tot el que poden veure des d’allà,. L ’objectiu és que els alumnes se’n adonin que des del Castell de Montjuic es pot observar tota la ciutat de Barcelona i podien visualitzar la principal entrada de possible enemics, que és el mar, i així poder avançar-se a possibles atacs a la ciutat. (Temps 20 min) 
Per acabar l’ activitat, en l’ aula polivalent que té el Centre, els alumnes elaboraran amb fang un element característic de tot els que han vist del Castell de Montjuic. Els infants tindran al seu abast tot tipus de materials per elaborar una bona maqueta. En acabar, realitzaran una breu exposició a la resta de companys o fins i tot al públic del Castell de Montjuic. Cada alumnes haurà d’explicar l’element que ha representat amb fang. Quina era la seva funció?, Perquè creus que era important? Per què has fet aquesta elecció? Afegiries un altre element característic d’ un castell? Quin? Aquesta darrera tasca, serà una síntesi d’ allò que han vist a l’ aula prèviament i in situ. (Temps 40 min) 

Material necessari 
El nostre kit mòbil comptarà amb diferents compartiments per a que contingui tot el material necessari per a desenvolupar tota l’ activitat, incloent la preparació prèvia a l’ aula. Si més no, serà una caixa amb rodes per a facilitar la mobilitat d’ aquesta tant dins com fora de l’ aula. 

 Quins materials necessitarem per elaborar el nostre kit mòbil? 
• Caixa de fusta amb rodes (80cm x 80cm) + 4 rodes + 4 mànecs 
• Protecció del kit mòbil (funda) Quins materials inclourem dins el kit mòbil? 
• Imatges de l’ evolució del Castell al llarg dels anys (imatges anteriors) 
• 40 Plànols per l’ alumnat 
• Objectes o maquetes petites dels elements característics del Castell per mostrar a l’ aula o en les explicacions al castell i ho puguin manipular amb facilitat. 
• Fang i estris per manipular-ho 
• Pintures per realitzar la maqueta 

 Consells i recomanacions

 Per realitzar aquest tipus d’ activitats amb escolars cal informar prèviament al personal del Castell de Montjuic per a desenvolupar les activitats sense contratemps. Ja que el Castell també realitza tasques amb famílies turistes i altres escoles i pot ser un caos. Els alumnes poden moure’s tranquil·lament pel recinte ja que els vehicles no tenen accés i no hi ha perill. El museu del Castell de Montjuic ofereix moltes activitats a qualsevol nivell educatiu, des d’ educació infantil fins al batxillerat. Treballant aspectes representatius del Castell.


Bibliografia

• Castillo de Montjuïc (2016). Castillomontjuic.com. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.castillomontjuic.com/ 
• Castell de Montjuïc. (2016). Ca.wikipedia.org. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montju%C3%AFc 
• Cómo llegar al Castillo de Montjuic. (2016). Happybarcelona.eu. Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.happybarcelona.eu/es/como-ir-al-castillo-de-montjuic.html
• Sapos y princesas (2015). Data de visita: Març del 2016, Lloc web: http://www.saposyprincesas.com/actividad/barcelona/cultura/arte-y-museos/castillo-de-montjuic/ 
•  Asociación Amigos del Castillo de Montjuic (2016). Data de visita: Abril de 2016, Lloc web: http://www.castillomontjuic.com/proyecto-didactico/ 

EL CIRC ROMÀ: LES PRIMERES CURSES DE VELOCITAT

EL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA: EL CIRC ROMÀ

Introducció

Actualment, l’automobilisme i el motociclisme estan de moda, són unes de les competicions més seguides arreu del món  i molts som els que seguim les acalorades i apassionants curses que ens ofereixen pilots tant coneguts con Vettel i Hamilton a la Fórmula 1 o Jorge Lorenzo, Marc Márquez, Dani Pedrosa o Valentino Rossi a Moto GP. També hem pogut vibrar amb avançaments impossibles com, per exemple, el de Marc Márquez a Valentino Rossi al mític circuit de Laguna Seca durant el campionat del 2013 i victòries in extremis com la que va aconseguir Maverick Viñales  davant d’Àlex Rins a València. És cert que també hi ha hagut moments tràgics en que pilots han mort durant una cursa a causa de caigudes, com el sempre discutit Marco Simoncelli i que hi ha circuits que són coneguts arreu del món com el circuit urbà de Mònaco. Això ens pot fer reflexionar una mica sobre la història de les competicions de velocitat i veure quins són els seus orígens i els canvis que han sofert fins arribar als dies d’ara. Si anem enrere en el temps, fins arribar a l’època de l’imperi romà, podem trobar els orígens de les competicions de velocitat. En els circs romans es podien trobar unes sensacions semblants a les que avui podem sentir en veure les curses i, segurament, moltes de les accions abans esmentades es van veure de formes molt semblants en el circ romà. Segurament hi havia avançaments al límit, tocs entre les quadrigues per intentar guanyar posicions durant la cursa, accidents on els aurigues havien d’abandonar la cursa i xocs fatals on els aurigues morien.

El circ era el que avui es coneixeria com a circuit i era el lloc on els aurigues (el que avui serien els pilots) corrien a l’arena (avui seria l’asfalt) pujats a sobre de les quadrigues, trigues o bigues (avui dia serien les motos o els cotxes) per tal de guanyar la cursa.

Colin Edwards (5), Valentino Rossi (46) i Marc Márquez (93)

en el Gran Premi de Montmeló 2013.

Font: David Pardo (autor)

 Els aurigues esperaven a sortir a pista dins de les carceres, que eren unes cotxeres que, en les curses d’avui dia serien els boxes.

Nico Terol sortint del box de l'equip Aspar.Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

                                                 Interior del box de l'equip de moto 2 NGM Forward Racing Team Yamaha 
                                                 amb les motos de Ricky Cardús. Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

A la part externa de l’arena trobem la cavea, que eren les graderies on hi havia el públic que volia veure la cursa. Les autoritats estaven situades al podium, que era una plataforma elevada uns 6 metres que separava l’arena de la cavea. Al mig de l’arena hi havia un mur baix i allargat anomenat spina, on hi havia representacions de divinitats, petites construccions, obeliscos i 7 ous o 7 dofins que marcaven les 7 voltes que havien de fer els aurigues. Als extrems de la spina hi havia les metae, que eren unes columnes que marcaven el lloc on havien de girar les quadrigues, trigues o bigues.

                                                        Tribuna principal i marcador del circuit de Montmeló 
                                                durant el gran premi de Moto GP 2013. Font: David Pardo (autor)

 Sempre hi havia quatre colors per diferenciar les diferents faccions (blanc, verd, vermell i blau). La planta del circ era allargada. Així, podem veure que les curses d’avui en dia i les curses del circ romà no són tant diferents i que podem trobar moltes similituds. 

                                                           Tres equips diferents de moto 3. Estrella Galicia 0,0 (blau),
                                                          Team Italia FMI (blanc) i Red Bull KTM (blau i taronja) durant els 
                                                          entrenaments lliures de Montmeló 2013. Font: David Pardo (autor)

El mosaic del circ romà

El mosaic fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona (també conegut com a Palau de la Comtessa). Datat al segle IV dC, probablement pavimentava una luxosa casa privada de l’antiga Barcino. Representa una escena de circ, un tema molt popular a l'època romana: les curses de quadrigues. Es pensa que podria ser una reproducció del Circ Màxim de Roma, el circ més gran de tots. La seva composició es pot dividir en dues parts: la superior ocupada per l’espina, mur longitudinal al voltant del qual es feia la cursa, i que disposava d’uns elements característics, i la meta; i la inferior, representada per una cursa de quadrigues. L'espina central del circ apareix representada amb d'estàtues i construccions. També es mostra el marcador on es col•locava un ou de fusta cada vegada que es completava una volta.

Detall de la spina. Font: David Pardo (autor)

Els quatre equips que formaven part de la cursa de quadrigues es distingien pels colors blau, blanc, vermell i verd respectivament. Despertaven les passions més enfervorides en el públic.

                                                   Detall del mosaic. Font: David Pardo (autor)

 Aquesta cursa la guanyà l’equip dels verds, i es proclamà vencedor el cavall anomenat Eridanus. La facció blava (veneta) és la que menys sort va tenir, ja que va tenir un accident (naufragium) a la pista, fet que era força freqüent i es representava habitualment com a recurs narratiu als mosaics d’aquesta temàtica. Les inscripcions indiquen el nom dels grups de cavalls i les marques de propietat (a la gropa dels cavalls).

Els aurigues que conduïen els carros havien de fer el gir de 180 graus de la primera meta a tota velocitat i, alhora, impedir que cap altre quadriga no els avancés. En aquesta lluita, molts carros xocaven i bolcaven. Com era habitual, el guanyador de la cursa aixeca la fusta amb el braç dret com a símbol de victòria. Un home, amb una àmfora a la mà, saluda el guanyador amb eufòria.

                                           Detall de la quadriga guanyadora. Font: David Pardo (autor)

Podem veure com el mosaic està treballat amb detall: les quadrigues, la roba dels aurigues, els ornaments dels cavalls, les inscripcions…

On està situat?

El mosaic Curses de quadrigues al circ el trobem en el Museu d’Arqueologia de Catalunya. El museu es troba a Montjuïc, al Passeig de Santa Madrona 39-41. Es pot accedir fàcilment amb transport públic.

Idees clau:

-          Museu d’Arqueologia de Catalunya

-          Mosaic

-          Circ

-          Quadrigues

-          Aurigues

-          Civilització romana

-          Paral·lelismes

   PROPOSTA DIDÀCTICA 

TITOL: Els circuits: orígens i actualitat

MODEL: lúdic

DESTINATARIS: Cicle Mitjà

Objectius:

-       Valorar i respectar el patrimoni cultural, artístic, històric i social, assumint les responsabilitats que suposa la seva conservació i millora, apreciant-lo com a font d’informació i utilitzant-lo com a recurs pel desenvolupament individual i col·lectiu.

-       Conèixer els aspectes bàsics de la civilització romana.

-       Conèixer els espectacles públics durant l’antiguitat romana.

-       Identificar els edificis on es duien a terme els espectacles.

-       Reconèixer el desenvolupament i les normes dels espectacles.

-       Reflexionar sobre els paral·lelismes amb l’actualitat.

Descripció:

La nostra proposta d’activitat consta de dues parts, una primera part que es realitzaria a l’aula, on el mestre realitzarà una explicació de la civilització romana, que era un circ romà, perquè s’utilitzava, quines parts tenia, etc. I una segona part, on es realitzaria una activitat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Activitat 1: 

Aquesta activitat serà abans de fer la sortida al museu i servirà com a introductòria per explicar els nens el què faran al museu. És molt important que el mestre hagi realitzat una explicació sobre les parts del circ romà, i els hagi fet una petita introducció del que es feia en aquests recintes, per fer-ho es pot ajudar de recursos visuals com poden ser imatges o vídeos sobre el circ romà.

Activitat 2:

El mosaic Cursa de quadrigues al circ que podem trobar al Museu d’Arqueologia de Catalunya és un mosaic fet amb tessel·les i té parts que han desaparegut. Així, abans d’anar al museu, donarem a cada alumne una còpia del mosaic tal i com el podem trobar al museu, és a dir, incomplert, per tal de fer una de les activitats en el museu.

Una vegada en el museu, els alumnes han de buscar l’obra i, quan  la trobin, han de completar la imatge que ells tenen en el full amb l’ajuda de la reconstrucció que hi ha dibuixada a l’obra original. Quan els alumnes hagin acabat de fer la reconstrucció de l’obra en els seus fulls observaran durant uns 2-3 minuts l’obra en silenci. Passada aquesta estona els alumnes hauran de fer un petit debat en el que diran què és el que estan veient en el mosaic, on creuen que estava el mosaic en un inici, quina creuen que era la funció de l’obra, com està fet, quines característiques del circ romà es poden apreciar, com eren les vestimentes dels aurigues ... El professor ha de fer de moderador i dinamitzador del debat per tal que no se’n vagin gaire del tema. Finalment, el professor els preguntaria si actualment podem trobar alguna cosa semblant a les curses al circ i els ajudaria a trobar paral·lelismes entre les curses de velocitat que podem trobar avui en dia i les curses al circ, tot mostrant les semblances i les diferencies que hi ha entre unes i altres com, per exemple, en el tema de la seguretat.

Material:

Cal tenir en compte els recursos que es necessitaran per dur a terme la nostra proposta didàctica. En el nostre cas, caldrà tenir molt present el material emprat per a realitzar a l’activitat que es farà al Museu, és a dir, tot el material fungible disponible (fitxes, colors, llapis, etc.). També hem de ser conscient que per fer l’explicació inicial sobre el circ romà el mestre pot utilitzar material audiovisual com imatges, vídeos, etc.

Consells:

-       Conscienciar els alumnes el respecte cap a la gent.

-       Tots els alumnes han de disposar del material necessari per poder dur a terme l’activitat.

-       Es recomanable que el mestre del grup classe hagi visitat anteriorment al museu i hagi fet una recerca d’informació per poder dinamitzar bé el debat.

-       Per poder treballar amb els nens el museu disposa d’una aula didàctica.

-       El preu del Museu per grups d’estudiants amb professor i reserva prèvia és gratuït. Els horaris del Museu són: de dimarts a dissabte de 9:30h a 19h, i diumenges i festius de 10h a 14:30h.

Bibliografia:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22252

http://www.mac.cat/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0

https://sites.google.com/site/dossierllatigrec/

LA CASARAMONA DE PUIG I CADAFALCH.

Sabeu que va ser la Casaramona? Per què té aquest nom?

La Casaramona va ser una fàbrica tèxtil d’estil modernista i és l’única mostra d’arquitectura industrial d’estil modernista que perdura a Barcelona.

Aquesta fàbrica era propietat d’en Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de teles (tovalloles, mantes, etc.) que necessitava una nova fàbrica per substituir l’antiga fàbrica que va patir un incendi i va quedar destruïda.

Fotografia panoràmica de la Casaramona. Font: Autores.

Actualment, la Casaramona forma part de la Fundació “La Caixa”, on al 2002 neix el CaixaForum, un centre sociocultural a la ciutat de Barcelona.

On està situada?

La fàbrica Casaramona està situada als peus de Montjuïc, concretament, a l’ Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, al barri de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Mapa de la situació de la Casaramona. Font: Google Maps

La fàbrica Casaramona està molt ben comunicada per transport públic, podem accedir-hi a través de Metro, Ferrocarrils de la Generalitat, amb autobús o bé en Bicing.

Autobusos Línies 13 i 150 amb parada davant del CaixaForum Línies 9, 27, 50, 65, 79, 91, 109 i 165, amb parada a Pl. Espanya Línies D20, H12, V7, L72, L80, L81, L86, L87, L95 amb parada a Pl. Espanya Metro Espanya, línies 1 i 3 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Espanya, línies L8, S33, S4, S8, R5 i R6 Bicing Gran Via - Plaça Espanya (estació nº 96) Rius i Taulet (estació nº  237)

La Fàbrica Casaramona. Idees Claus.

L’època en la que situem la construcció de la Casaramona va ser un període marcat per la inestabilitat i els canvis. La Barcelona de finals del segle XIX, era ja un important motor econòmic sotmès a fortes tensions socials: un procés d’industrialització internacional que sacsejava a la societat amb mobilitzacions revolucionaries. 

En aquest context va sorgir el Modernisme, un moviment de resposta als desordres i els excessos de la incipient societat industrial que cercava un nexe entre la tradició i la modernitat i que aspirava a ser una societat culta, sensible a les arts i governada per la raó. 

L’arquitecte que va contractar en Casimir Casaramona perquè ideés la seva nova fàbrica, ja que l’anterior (situada al Raval) va incendiar-se, va ser en Josep Puig i Cadafalch. L’empresari va posar especial èmfasi en reforçar les mesures de seguretat contra el foc en la construcció de la nova fàbrica. El creixement de Barcelona va fer necessari desplaçar els talles i la indústria perillosa des de les zones poblades cap a l’exterior de la muralla, iniciant d’aquesta manera l’important expansió de la ciutat. 

La fàbrica Casaramona és l’única mostra d’arquitectura industrial d’estil modernista que perdura a Barcelona.

La inauguració de la fàbrica va aixecar una gran expectativa popular al barri. A l’acte va assistir l’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. El diari La veu de Catalunya del 28 de gener de 1913 va elogiar el seu disseny: “Qui ho contempla per primera vegada no dóna crèdit a què un edifici de tan artística i original arquitectura sigui una fàbrica”. 

Fotografia de La Veu de Catalunya de l'any 1913. Font: Hemeroteca Digital de La Veu de Catalunya.

Quines eren les característiques principals d'aquesta fàbrica? La fàbrica Casaramona una indústria avançada.

En Casimir Casaramona va ser un industrial pioner en l’ús d’electricitat a les fàbriques, fet que augmentava el risc d’incendis. Des del principi, el perill del foc va ser un element determinant en el disseny original de la nova fàbrica. 

L’edifici va ser construït integrament en ferro i maó, materials incombustibles. A més, el disseny preveia dipòsits per a l’extinció d’incendis ubicats a les torres, prenia en consideració la il·luminació natural, la ventilació i les condicions de treball pels obrers.

Fotografia d'una de les torres, amb el nom del propietari,
que eren diposits d'aigua contra incendis.
Font: Autores.

Va idear grans espais distribuïts orgànicament al voltant de passadissos ben ventilats, àmplies naus amb finestrals i claraboies per millorar les condicions de salubritat i higiene i grans carrers interiors que permetien que els vehicles circulessin fàcilment per la fàbrica.

L’interès de l’empresari i l’arquitecte en reforçar les mesures de seguretat de les instal·lacions de treball va ser molt avançat al seu temps. Per aquest motiu, va esdevenir un referent en matèria de seguretat laboral dels treballadors i treballadores. 

Sobre l'arquitecte

En Josep Puig i Cadafalch va ser un personatge important de la història de Catalunya, tant en l’àmbit arquitectònic com en l’àmbit polític. La seva arquitectura és probablement l’arquitectura modernista per definició, al costat de l’obra d’en Gaudí i d’en Domènech i Muntaner.

Va rebre per aquesta obra el Premi Anual d’Edificis Artístics de l’any 1912-1913. Aquest reconeixement va consolidar l’arquitecte com a figura destacada de la intel·lectualitat catalana i el va situar a l’avantguarda del moviment modernista internacional. 

El guardó va reconèixer l’esforç d’en Puig i Cadafalch per dissenyar una fàbrica plenament utilitària sense descuidar en cap moment la importància dels elements estètics i simbòlics propis del Modernisme, amb una delicada decoració de ferro forjat i un ús innovador del maó tradicional amb finalitats decoratives.

Època de decadència i remodelació de l'espai

La fàbrica va abandonar de manera definitiva la seva activitat industrial l’any 1919. Durant un llarg període va restar tancada. No obstant això, va ser utilitzada com a magatzem durant l’Exposició Universal del 1929. 

Fotografia panoràmica des de la taulada de la fàbrica. Font: Autores.

A partir dels anys 40, les instal·lacions van ser utilitzades com a caserna de la policia. Els diversos usos que es van donar a la fàbrica van deteriorar notablement l’edifici. Es van dur a terme reformes i adequacions sense tenir prou cura de l’obra originals, algunes sales van ser emprades per fer pràctiques de tir i el manteniment de la construcció va ser descuidat.

A partir de 1991, la Fundació “la Caixa” recupera la idea d’equipament cultural i encarrega els primers projectes de rehabilitació, ja que l’edifici es troba en molt mal estat. L’any 2002 s’inaugura el CaixaForum, un centre sociocultural, construït dins de l’antiga fàbrica La Casaramona.

Proposta d'activitat

Títol de l’activitat: Coneixent la Barcelona industrial.

Model o estratègia educativa:

Desprès de veure la fàbrica ens hem adonat que amb els alumnes no es pot fer gaire treball d’investigació dins del recinte així que hem pensat treballar altres àrees a través d’una obra modernista. La visita a fàbrica la posem dins d’una sèrie de visites que han de fer els alumnes a diferents obres del modernisme industrial que hi ha a Barcelona. La Casaramona seria la última parada dins d’aquest calendari de visites.

Volem que els alumnes treballin la competència comunicativa i desenvolupin la creativitat.

Objectius de l’activitat:

·         Conèixer les principals característiques de les obres modernistes

·         Saber orientar-se en el mapa

·         Treballar en equip

·         Treballar l’expressió escrita

Descripció de l’activitat:

ABANS DE LA SORTIDA

El docent a d’explicar als alumnes com era la Barcelona de l’època quan es va crear la fàbrica i també explicar una breu història de qui era Casimir Casaramona i Puigcercós.

Els alumnes hauran visitat altres obres arquitectòniques modernistes i ja tindran una idea del que es poden trobar a la visita. Es farà un joc d’endevinalla. El docent farà 2 grups de 3 alumnes i un grup de 4. Cada grup rebrà una fotografia antiga de Plaça Espanya. 

Aquesta serà la pista de on està l’objecte de visita. Els grups hauran de fer les seves suposicions de on creuen que és?, com ho saben? Com s’arriba? Quins són els elements que han fet descobrir el lloc?.  

Un cop hagin descobert el lloc el docent els hi ha de dir que quan arribin allà hauran de fer una fotografia de la Plaça Espanya actual. Abans de sortir a l’excursió el docent donarà a cada grup un mapa de Montjuïc, senyalant on es troba l’incògnita que han de visitar. 

Fotografia de la Plaça Espanya, abans i ara. Font: Viquipèdia Commons.

Mapa de l'itinerari des del transport públic fins a la fàbrica Casaramona. Font: Google Maps.

Durant  la sortida els alumnes tindran diferents tasques :

1.      Localitza i fes una fotografia actual de la fàbrica i compara-la amb l’antiga.

                            

Fotografia antiga de la fàbrica. Font: Exposició CaixaForum.

                                     

2.      Fitxa’t en els elements que constitueixen l’edifici i fotografia’l.

3.      Per què l’edifici està distribuït d’aquesta manera? Que pretenien aconseguir el propietari i l’arquitecte?

4.      Passeja dins de l’edifici intentant imaginar-te com eren, què feien i com vivien les persones que treballaven dins. Si cal fes alguna fotografia de l’interior.

5.      Va tenir algun impacte social, l’obertura d’aquesta fàbrica? Quin dia es va inaugurar? Podem trobar fonts documentals?

Un cop hagin visitat l’edifici sortirem fora i es farà un anàlisis grupal de la façana i l’interior. Es posarà en comú les idees que hem treballat.

DESPRÉS DE LA SORTIDA

Un cop acaba l’excursió els alumnes hauran de presentar un vídeo/mapa conceptual on expliquen com creuen que vivien les persones que treballaven a la fàbrica i en quines condicions ho feien.

Els i les alumnes hauran de fer una reconstrucció de com creuen que era la fàbrica Casaramona per dins i per fora basant-se en la sortida i hauran de reflexionar perquè aquest edifici va estar ideat d’aquesta manera.

Material necessari:

Mapa

Imatge antiga de plaça Espanya i Casaramona

Llapis

Càmera fotogràfica/ mòbils

Fulls

Ordinadors

Consells:

Prevenir als alumnes que van adaptar els tallers de la fàbrica i les van transformar en  sales d'exposicions. Que no esperin veure res de la fàbrica perquè no queda.

Entrar a l'espai en grups reduïts.

La Caixa deixa fer fotos a l’interior de l’edifici, però es necessita negociar amb ells, la publicació a la xarxa.

També, hem de tenir en compte que per poder entrar a les sales hauríem de pagar l’entrada que val uns 4€. I l’horari de l’espai és de 10h-20h. 

Bibliografia utilitzada.

Pàgina web del CaixaForum: 

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona_es.html

Visita lliure al CaixaForum on vam extreure informació de l'exposició.

Blog del Patrimonio Industrial de Barcelona: 

http://patrimonioindustrialdebarcelona.blogspot.com.es/2009/01/casaramona-la-fbrica-modernista.html

Imatges de Wikimedia Commons.

http://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=Special%3ASearch&profile=default&search=casaramona&fulltext=Search&uselang=es

Wordpress de Món Barcino: 

http://monbarcino.wordpress.com/2012/01/24/la-fabrica-casaramona/

Pàgina web Gaudí y el modernismo en Cataluña: 

http://www.gaudiallgaudi.com/EA210.htm

Pàgina web de Barcelona Televisió:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/04/13/el-caixaforum-un-edifici-creat-per-acollir-una-fabrica-textil/

Pàgina web Barcelona Modernista i Singular:

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/fbrica-casaramona-1

Hemeroteca Digital del diari La Veu de Catalunya:

http://www.bnc.cat/digital/veu_catalunya/

Moltes gràcies per llegir-nos!