El frontal de l’altar de Durro i els seus secrets amagats

El frontal de l’altar de Durro i els seus 
secrets amagats

El Frontal d'altar de Durro, exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és una obra que pertany a l'estil artístic del romànic. És d'autor desconegut, ja que l’obra és anònima, encara que s'atribueix a un taller de la Seu d'Urgell. Data de mitjans del segle XII i prové d'una església de Sant Quirc de Durro, a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. La tècnica utilitzada és el tremp i la iconografia que hi ha representada es basa en les figures entronitzades dels sants Sant Quirze i Santa Julita. En aquest frontal, els dos sants centren la peça, un lloc que era normalment reservat al Crist en Majestat o a la Mare de Déu amb el Nen i, fins i tot, són introduïts en una mena de màndorla mística. Als costats del frontal s’hi representen els martiris dels sants. Aquesta representació és més simbòlica que realista, ja que, segons la llegenda, al martiri no van succeir les escenes que es mostren. 

Frontal d'Altar de Durro. Font: Wikimedia commons

On està situat?

Actualment, el Frontal d'Altar de Durro està situat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC (secció de l'art romànic), al Palau Nacional del Parc de Montjuïc de Barcelona.

Com arribar?

Metro (línies L1 i L3 fins a Espanya)

Autobús (línies 150, 13 i 55) 

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línies L8, S3, S4, S8, R5, R50, R6, R60 fins a pl. Espanya)

INTRODUCCIÓ

L'art romànic 

El Romànic va ser un estil artístic predominant a Europa durant els segles XI, XII i part del XIII, a l’Edat Mitjana. Reflecteix una societat ruralitzada de guerrers i camperols, on la religió es caracteritzava per un cristianisme en el qual Déu era el gran jutge terrible, majestuós i distant, i l’església era el gran centre econòmic, polític i cultural. Aquesta societat es veu reflectida tant en l’arquitectura, com en la pintura i l’escultura que formen l’art romànic.

L’arquitectura es caracteritzava per la construcció d’esglésies, monestirs i castells de pedra amb murs i pilars gruixuts, cúpules, arcs de mig punt i finestres petites que no deixaven entrar la llum, de manera que es creava un ambient que convidava a l’oració.

Ermita de Sant Quirc de Durro. Font: Wikimedia commons

Pel que fa a la pintura, les obres es caracteritzen per ser pintures murals amb la tècnica del fresc (estenent els colors sobre una capa fresca de calç), per a la pintura mural dels interiors de les esglésies, també adaptant-se al marc arquitectònic, i pintura sobre taula o fusta amb la tècnica del tremp, per decorar els frontals dels altars. Les característiques formals de la pintura romànica coincideixen amb les de l'escultura, tot i que les composicions solen ser més clares i predominen la simetria i la composició juxtaposada. Els temes plasmats en les pintures coincideixen també amb els de l'escultura, hi ha major predomini de la figura humana i, en general, de les escenes bíbliques.

Les imatges i les escenes referents als sants van ocupar un lloc important en la iconografia de l’art romànic, com a conseqüència de les seves vides i martiris, que seguien l'exemple de Jesucrist. La importància dels sants va augmentar amb el temps, de manera que el seu protagonisme va anar creixent i es va desenvolupar amb força durant el segle XIII.

Qui eren Quirze i Julita?

Frontal d'Altar de Durro. Font: Wikimedia commons

Julita (o Julieta) i el seu fill Quirze (o Cir i Ciríac) van ser dos cristians màrtirs de l'any 304 a Tars. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens i la seva festivitat és el 16 de juny. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions, per tat, probablement, es tracten de personatges llegendaris.

Sant Quirze i Santa Julita de Tars eren cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que van fugir a Tars a causa de la persecució dels cristians decretada per l'emperador Dioclecià. L'any 303 el governador Domicià els va detenir, condemnant a Julita, la mare, a ser torturada en presència del seu fill Quirze. Aquest plorava i cridava que era cristià i va esgarrapar la cara del governador, aleshores, aquest el va llançar violentament a terra, de manera que va morir de cop. La mare, enmig del dolor, va seguir confessant la seva fe fins que la van decapitar. Tots dos cadàvers van ser llançats a una fossa comuna, però uns cristians, segons diu la tradició, els van treure per donar-los una sepultura venerable, convertint-se en sants. 

PROPOSTA DIDÀCTICA

Idees claus. Què volem explicar?

L’art romànic a Catalunya

Sant Quirze i Santa Julita de Tars

El Frontal d’altar de Durro

La simbologia de l’art romànic 

Títol de l’activitat: El frontal de l’altar de Durro i els seus secrets amagats

Model o estratègia educativa:
Maqueta
Treball cooperatiu

     Cicle:  Cicle superior d’Educació Primària

Objectius de l’activitat:

• Analitzar la simbologia i el significat de l'obra el Frontal d’altar de Durro.
• Explicar a grans trets l’art romànic i les seves característiques a partir de l'anàlisi de obra. 
• Crear un frontal propi que reflecteixi les característiques de la simbologia de l’art romànic.
• Aprendre mitjançant la vivència personal.
• Capacitar als alumnes per a treballar de forma cooperativa.
• Respectar el patrimoni cultural.

    Descripció de l'activitat:

   La proposta didàctica està organitzada en tres parts ben diferenciades. En primer lloc, analitzarem el Frontal de l’Altar de Durro i conèixerem l'art romànic. En segon lloc, l’alumnat crearà una maqueta frontal sobre la història d’algun altre màrtir. I, finalment, es portarà a terme la sortida al MNAC.

Activitat 1: Anàlisi del Frontal de l’Altar de Durro

En aquesta primera part, portarem una maqueta dissenyada per nosaltres mateixos on mostrarem el frontal, per tal d'ensenyar l’obra d’una forma més propera als alumnes, una forma més real i concreta, alhora que creem expectació per captar el seu interès, ja que l’obra està dintre d’una caixa amb més objectes. 

Font: autors

A continuació, duent a terme una conversa dialògica amb els alumnes, intentarem analitzar les diferents escenes de l'obra; qui són aquestes persones, què estan fent, quins colors veiem, etc. També tractarem les sensacions i sentiments que transmet l'obra als nens i nenes. 

Font: autors

Una vegada s'ha fet aquesta conversa com a introducció, analitzarem la simbologia que amaga el frontal darrere dels colors, el tamany de les persones, les formes geomètriques, etc, a partir d’unes llegendes que trobarem a dins de la caixa que ajudaran als alumnes a llegir l'obra. 

Font: autors

Finalment, explicarem els trets principals de l’art romànic per a saber l'època a la que pertany l'obra, com era la societat de llavors, la religió, la utilitat de l’obra... I per últim lloc, demanarem als alumnes que imaginin la història dels seus protagonistes, però, al final explicarem nosaltres la història de Sant Quirze i Santa Julita.

Activitat 2: Creació d’una maqueta frontal sobre la història d’algun altre màrtir 

En aquesta tasca, utilitzant els utensilis de dibuix (pintures i pinzells) que hauran trobat a la caixa, l’alumnat adoptarà el rol d’artista per un moment, ja que hauran de dibuixar amb pintures diversos frontals, tot seguint la llegenda de simbologia que representen els colors, les formes, el tamany, etc. No obstant, com a mestres proporcionarem la història per a que els estudiants puguin imaginar i plasmar-ho al dibuix. Les històries dels diversos sants també les trobaran dins de la caixa. Fomentarem el treball cooperatiu, de manera que farem quatre grups de sis persones, on tothom haurà de contribuir en el dibuix.

*Si el professor ho creu convenient, per tal de desenvolupar encara més la creativitat, es pot donar a escollir qualsevol tema, sempre i quan es segueixin les pautes de simbologia. 

Activitat 3: Sortida al MNAC romànic 

Dividirem la classe en dos grups per tal de fer la visita al museu. Mentre un grup es troba visitant el frontal i la sala romànica, l’altre esperarà el seu torn a l’esplanada de fora del MNAC.

Material necessari:
Activitat 1: La maqueta on trobarem el frontal de l’altar de Durro, la llegenda de la simbologia dels elements, pintures, pinzells i les històries de diversos sants impreses.
Activitat 2: Llapis, goma, pintures, pinzells, cartolines i les histories d’altres frontals.

Consells:

• Prèviament  a la visita, haurem de conscienciar l’alumnat del lloc on anem i com ens hem de comportar, tot respectant les obres d’art i els turistes que visiten el museu.
• El MNAC es troba adaptat per les persones amb mobilitat reduïda i es disposa de cadira de rodes.
• Les tarifes que ofereix aquest museu són les següents: visita gratuïta per les escoles acompanyats dels mestres amb reserva prèvia. En cas de no reservar, són 12 euros d’entrada amb un 30% de descompte.
• Les escoles podran portar un màxim de 25 alumnes sense comptar els acompanyants, per tant, és aconsellable realitzar l’estada en un parell de torns.
• El MNAC es troba situat a un espai molt ampli i tranquil, la qual cosa permet descansar o poder menjar sense molestar a la resta de persones.

Recursos educatius del MNAC:

Aquest museu ofereix un ampli ventall de recursos didàctics que tenen estreta relació amb les obres d’art situades dins del museu. Aquest programa s’anomena educatiu propi (“educArt”).

Biliografia i webgrafia: 

Coma Quintana, L. Martín Pinyol, C. Martínez Gil, T (2009): La Vall de Boí; Mil años de arte románico. Llibres de Matrícula. 

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (2010): L'art romànic. Disponible en: http://www.xtec.cat/~jarrimad/medieval/romanico/romanic.htm

Blog: Enseñ-arte: La Historia del Arte para todos (2008): El frontal de Durro,El martirio de San Quirce i Santa Julita. Disponible en: http://aprendersociales.blogspot.com.es/2008/12/el-frontal-de-durro.html

Museu Nacional d’Art de Catalunya (2010): La iconografía de los santos. El Frontal de Durro. Disponible en: http://www.mnac.es/colleccio/col_romanic.jsp?ambit=10&lan=002

Autors: Alba Comellas Carmona i Toni Rivas Garcia