El Museu Marès i l'armadura dels guerrers medievals

El Museu Marès

 i l’armadura dels guerrers medievals

per Maribel Urdiales i Marina Melis

Entrada del Museu Frederic Marès (Font: Autores)

Els objectes del passat són una important font material per al coneixement de la història. Actualment, molts d’aquests objectes tan valuosos es troben exposats en els museus arreu del món. L’experiència directa amb un objecte del passat pot ser el mitjà idoni per fer un viatge al passat i comprendre el sentit o la utilitat en el moment i el context en què aquest es situa.

En el centre del barri Gòtic de la ciutat de Barcelona, trobem el Museu Frederic Marès, un espai singular que recull les obres i escultures del col·leccionista català més destacat del segle passat. Aquest col·leccionista que dóna nom al museu fou Frederic Marès i Deulovol.

Frederic Marès es formà com a escultor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però a més, sentia una especial passió pel col·leccionisme i, amb el temps, va anar adquirint una de les col·leccions més destacades, que va des d’escultura antiga i medieval fins a joguines. El 1944 es va fer la primera exposició amb una selecció de la seva col·lecció i, dos anys més tard, decidí donar-la tota a la ciutat de Barcelona.

Una part d’aquesta col·lecció, que és la part en la qual aquí ens centrarem, està relacionada amb el món dels castells i els cavallers de l’època medieval. De fet, al museu podem trobar un sepulcre d’un autèntic cavaller medieval i algunes de les peces que vestien els cavallers d’aquella època.

Ara bé, no hem d’oblidar que tots aquests objectes són matèria inerta i que, per sí mateixos, poques explicacions ens poden oferir. Quan observem un objecte, cal que li fem les preguntes adequades. Llavors, l’objecte es pot convertir en una font ideal per trobar les respostes i, fins i tot, aquelles que no pot respondre poden ser el punt de partida per emprendre una fascinant investigació.  

Que ens diuen els objectes medievals del Museu Marès? Ens serviran per conèixer com eren els cavallers d’aquella època? Anem a esbrinar-ho!

Ubicació del museu: Plaça de Sant Iu, 5 – 08002 Barcelona

Armadura medieval (Font: Wikimedia commons)

Els cavallers de l’Edat Mitjana

Els cavallers de l’Edat Mitjana, època que durà més de deu segles, des de la caiguda de l’Imperi Romà fins al descobriment d’Amèrica, eren la personificació de la cavallerositat, la valentia, la força i la fidelitat. Però, com arribaves a convertir-te en tan honorable cavaller? Per poder ser cavaller havies de començar com a patge a una casa noble i després ser escuder, que era l’ajudant d’un cavaller. Tot això mentre eres educat i preparat per al combat pels terratinents des dels set anys.

Per tal d’entendre l’entrenament i preparació a la qual s’havien de sotmetre els aspirants a cavaller, hem de conèixer quina era la seva indumentària i l’equipament que portaven.

Relleu esquerre de la porta de Sant Iu de la Catedral de Barcelona (Font: Wikimedia Commons)

L’ausberg o cota de malla

El primer element de la seva indumentària era l’ausberg o cota de malla, feta amb anells de ferro entrellaçats formant una camisa i cenyida amb un cinturó. També podia ser d’escata, feta per fragments de metalls col·locats imitant l’escata dels peixos.

Les cotes es feien a mà i eren increïblement pesades (fins a 12 o 13 quilos). Algunes arribaven fins a la cintura però també podien arribar fins als peus. Algunes d’elles incorporaven també un capmall (almófar, en castellà), que era com una caputxa també feta de malla, ja que les cotes servien per protegir aquelles parts del cos més dèbils, és a dir, les parts en les quals una ferida amb les armes d’aquell moment (espases, llances, dagues, destrals i masses) podien causar més fàcilment la mort del cavaller, com el cap, el coll i el tronc. 

Escut de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

L’escut

A més de la cota de malla, els cavallers necessitaven tenir altres mètodes protecció, com els escuts. Hi havia escuts de diferents mides, formes i pesos, per al combat a peu o a cavall. Els de forma circular eren utilitzats, sobretot, per la lluita a peu i els de forma d’ametlla per lluitar a cavall, ja que al contrari que els circulars, permetien protegir-te la cama de la part en la qual portaves l’escut. No obstant això, els escuts en forma d’ametlla també eren útils en la lluita a peu, ja que podies clavar-los a terra i protegir-te darrere ells.

Com més grans eren els escuts, més protegien dels cops més forts, però alhora, eren menys útils, ja que també eren utilitzats per colpejar l’enemic i, com més feixucs, més difícil era manejar-los.

Cascs de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

El casc i l’elm

Un altre element fonamental era el casc, ja que permetia protegir-te el cap dels atacs. Al inici, la seva forma era la d’un casc que només cobria el clatell, però després s’hi afegí un apèndix nasal. Progressivament se li van afegir protectors oculars i protectors pel coll, fins que es va arribar a crear l’elm, que cobria tot el cap. L’elm podia suportar forts cops sense rompre’s, però també tenia inconvenients: podia arribar a pesar fins a 10 quilos i, a més a més, dificultava molt la visió i la respiració.

Casc amb protecció nasal (Font: Autores)

Elm medieval (Font: Autores)

 

Ballestes de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

Noves peces de protecció

A mesura que avançaven els anys, els mètodes d’atac van anar evolucionant i l’ús cada cop més habitual de la ballesta va fer que la indumentària dels cavallers hagués d’evolucionar també. Així, es van anar incorporant peces de metall per protegir millor el cos del cavaller. Aquestes noves peces es destinaven a protegir les parts que no cobria la cota de malla, com les cames, les cuixes, els peus, les mans, l’avantbraç, el braç i les espatlles. Però com es podien protegir amb peces de metall i, alhora, tenir suficient mobilitat per lluitar? Les peces que cobrien les articulacions es van haver de fer a partir de la unió de diferents plaques ajuntades amb reblons, ja que així la peça podia moure’s així com el cavaller movia l’articulació.

Guant de metall articulat (Font: Autores)

Espases de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

Cuirassa i braç de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

L’arnès o armadura completa

Més tard, al final del segle XIV, per protegir millor el tronc, es crearen els plates o cuirasses, formades per una sola peça o dues peces unides per sobre les espatlles i pels costats del tronc. A la part inferior hi havia un faldatge de llaunes articulades, que tapava l’inici de la protecció de les cuixes i permetia al cavaller muntar a cavall i córrer en el camp de batalla. La cuirassa, juntament amb totes les altres parts descrites, formaven l’armadura completa i podia arribar a pesar entre 25 i 30 quilos.

 

Sepulcre de Juan de Vargas, un cavaller medieval, al Museu Marès (Font: Autores)

L’elm també va anar evolucionant i es van crear, per exemple, el bacinet i l’elmet. Alguns d’aquests tenien més forats per respirar a la part dreta que l’esquerra. Això era perquè als combats o torneigs, era més habitual rebre els cops per la part esquerra que per la dreta.

Elmets i bacinet de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

Cavallers de la coberta de dos sarcòfags del Museu Marès (Font: Autores)

A mesura que l’armadura evolucionava, els escuts van tornar més petits o es van deixar de banda, ja que la pròpia armadura dels cavallers ja feia la funció d’escut. Així, els cavallers ja no tenien la mà esquerra ocupada i, per tant, la podien utilitzar per brandar altres armes, com per exemple, espases més llargues.

No obstant això, quan un cavaller portava l’armadura completa, els seus moviments eren lents i dificultosos pel pes. Fins i tot alguns morien de calor. Tot això feia que els cavallers haguessin de realitzar molt d’entrenament, ja que només d’aquesta manera arribarien a tenir l’equilibri i la capacitat necessària per lluitar de manera exitosa en aquelles condicions.

Les armadures i equipaments més sofisticats i un entrenament constant van convertir els cavallers en unitats de combat formidables. Però si era així, per què ja no es porten?

Armes de foc de la sala d’armes del Museu Marès (Font: Autores)

La fi dels cavallers medievals

 

L’aparició de noves armes va comportar la fi dels cavallers. El segle XVI, l’arribada dels canons i els mosquetons va canviar el tipus de batalla i portar una armadura de metall es va convertir en alguna cosa inútil, ja que aquestes noves armes les podies travessar fàcilment.

Proposta didàctica

En el context educatiu, les escultures i els objectes mostrades del Museu Marès poden ser útils com a eina d’aprenentatge, però el potencial que posseeixen requereix d’una planificació prèvia per part del docent. Cal que el docent dissenyi les preguntes adequades amb l’objectiu que l’alumnat arribi allà on es pretén. Així, la pregunta com a estratègia d’ensenyament fomenta l’observació, la formulació d’hipòtesis, la comparació, la deducció i, en el millor dels casos, condueix cap a una investigació en la cerca de les respostes. 

Així, la nostra proposta consisteix, a grans trets, en utilitzar diferents objectes relacionats amb els cavallers medievals per analitzar-los, conèixer-los i obtenir respostes sobre la indumentària dels cavallers d’aquell temps.

Títol de la proposta: “Objectes que parlen de cavallers”

Model educatiu: Model didàctic de l’objecte

Públic: Cicle superior d’educació primària (o 4t curs de cicle mitjà).

Durada aproximada: 1ª part: 1 hora / 2ª part: Un matí / 3ª part: 3 hores

Objectius:

- Analitzar diferents objectes relacionats amb els cavallers medievals per poder coneixe’ls.

- Entendre com canviava la indumentària dels cavallers medievals a mesura que evolucionaven les armes.

Descripció:

La proposta didàctica es divideix en tres parts:

1ª PART – Sant Jordi i un casc medieval

Per tal de començar a tractar el tema dels cavallers medievals, partirem d’alguna cosa familiar i més propera per als alumnes: els demanarem que dibuixin en un full a Sant Jordi. A partir dels seus dibuixos, iniciarem una conversa sobre com l’han dibuixat i per què, la qual cosa ens servirà, a més a més, per saber quins són els seus coneixements previs.

A continuació, aprofitant si algun alumne ha dibuixat Sant Jordi amb un casc o armadura, els ensenyarem un casc de cavaller medieval (el casc es pot obtenir a través dels museus d’història).

Plantejarem diferents preguntes al casc seguint l’ordre del mètode d’anàlisi objectual:

Anàlisi morfològic: Com és? Quina forma té? Té diferents parts? De quin material està fet? Etc.

Anàlisi funcional: Per a què podia servir? Com s’utilitzava? Quina funció té cada part? Etc.

Anàlisi tècnic: Com es devia fabricar? Amb quines eines? Quines avantatges i desavantatges té el material utilitzat? Etc.

Anàlisi econòmic: Qui el devia fabricar? Devia ser car o barat? Qui el podia comprar? Etc.

Anàlisi sociològic: Per quines necessitats es degué fabricar? A qui devia anar dirigit? El podien utilitzar tant homes com dones? Etc.

Anàlisi estètic: És simple o complex? Devia tenir alguna funció estètica? Etc.

Anàlisi històric: És un objecte continu a algun altre? El relacionaríeu amb alguna època concreta? Etc.

A partir d’aquí, els proposarem que, per grups de 5, es creïn la seva pròpia armadura. Cada grup haurà de fer una armadura d’un any diferent, intentant que siguin anys entre els quals les armadures variïn entre elles, com per exemple els segles XI, XIII i finals del XV. Per tal de poder fer-se la seva armadura, però, necessitaran conèixer com eren i, per això, abans anirem al Museu Marès a analitzar els objectes medievals que allà hi trobem.

2ª PART – Visita al Museu Marès

Abans d’entrar al museu, ens fixarem en un relleu d’un cavaller que lluita contra una fera a la porta de Sant Iu de la Catedral de Santa Eulàlia (Catedral de Barcelona), situada a la plaça de Sant Iu, allà mateix on hi ha l’entrada del Museu Marès.

Portal de Sant Iu de la Catedral de Barcelona (Font: Wikimedia commons)

El relleu d’aquest cavaller ens servirà per treballar la indumentària dels cavallers medievals a l’inici de l’època medieval.

A continuació, entrarem al museu en dos grups de 10-12 alumnes cada un (un mestre per grup). En el museu visitarem quatre espais en els quals es poden trobar objectes relacionats amb els cavallers medievals:

1. Sala de les armes (2n pis – Sala 4)

2. Cavallers – Figures sepulcrals (Primer pis – Sala 27)

3. Sepulcre de Juan de Vargas (Soterrani - Sala 12)

4. Escultures de cavallers (Planta baixa - Pati interior)

Per no coincidir ambdós grups al mateix espai del museu, el grup A entrarà i anirà al primer espai. Mentrestant, el grup B anirà a veure una vitrina de la planta baixa i mirarà les medalles medievals dels cavallers per agafar idees per l’escut que hauran de crear per la seva armadura. Quan el grup A passi al segon espai, el grup B anirà al primer. I finalment, quan el  grup A acabi els quatre espais del museu anirà a veure les medalles medievals mentre l’altre grup acaba la visita.

Medalles medievals del Museu Marès (Font: Autores)

Cada grup de treball serà el responsable d’una de les 5 parades (el relleu de la porta de la catedral i els 4 espais del museu) i cada grup haurà d’emplenar la fitxa de l’objecte treballat a la seva parada (a la parada de la sala de les armes podran escollir un dels objectes de la col·lecció). Al museu podran anar prenent anotacions i a l’aula o a casa podran acabar d’emplenar la fitxa.

 

3ª PART – La nostra armadura

Es farà una posada en comú i una recopilació d’allò vist en el museu i de les fitxes elaborades per cada grup. I, per últim, amb l’ajuda dels objectes analitzats del museu,  els alumnes hauran de fer per grups la seva pròpia armadura amb materials reciclats. A més dels objectes del museu també es poden utilitzar obres literàries com a fonts, com per exemple, Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. Els fragments d’aquestes obres, i moltes altres que parlen sobre cavallers i armadures medievals, es poden trobar al llibre “L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals” de Martí de Riquer.

Així mateix, per tal d’aprofitar les armadures realitzades per els alumnes, a mode d’idea, es podria preparar un teatre en el qual els alumnes haguessin d’actuar com a persones de l’Època Medieval, centrant-se en la figura del cavaller i la seva armadura.

Material necessari:

- Fulls de paper, paper i colors per dibuixar al Sant Jordi

- Un casc medieval de metall (o de plàstic si no es pot aconseguir de metall)

- Fitxes dels objectes

- Càmera de fotos o mòbil

- Materials reciclats i estris necessaris per construir l’armadura

Consells:

- Entrar al museu en grups de 10-12 alumnes.

- Disposar d’un mestre per a cada petit grup d’alumnes

- Intentar portar un casc medieval de metall (no de plàstic) a la primera part de la proposta, ja que així els alumnes poden esdevenir conscients del pes del casc.

- Deixar el temps suficient als alumnes per analitzar els objectes i per trobar respostes a les preguntes.

- Recomanable que els mestres escoltin l’Audioguia per preparar les activitats, però no és necessari per als alumnes.

- No visitar tot el museu, sinó només els quatre espais clau, ja que si es veu tota l’exposició la visita pot arribar a ser avorrida i pesada per als alumnes.

- El pati al qual s’accedeix per entrar al Museu Marès és un bon lloc per esmorzar amb els alumnes.

Bibliografia:

ALBERT, M.; FUENTES, C.; GUTIERREZ, J.M. (2011). “Geografia e Historia: Investigación, innovación y buenas prácticas” Ed. Graó, Barcelona.

COMA,L.; SANTACANA,J. (2010). “Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage”. Ed. Trea, Barcelona.

RIQUER, M. (1968). “L’Arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals”. Ed. Ariel, Barcelona.

SANTACANA,J.; LLONCH, N. (2012). “Manual de didàctica del objeto en el museo”. Ed. Trea, Barcelona.