Sant Roc i els malalts de pesta
Sant Roc. Font: pròpia
L’escultura
representa a Sant Roc, un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de
malalts de pesta. És considerat Sant protector davant la pesta i tota mena
d'epidèmies i protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre
d'altres.
Sant Roc està
representat amb una capa i barret de pelegrí, ensenyant una nafra provocada per
la pesta a la cama esquerra ja que era per aquella zona on apareixien els
primers símptomes de la malaltia. A més a més, hi és acompanyat d’un petit
àngel a l’esquerra i un gos a la dreta.
El simbolisme que
li atribuïm a l’exposició que fa de la nafra a la cuixa és un signe de
valentia, Sant Roc manifesta gosadia i coratge alhora d’afrontar les malalties,
ja sigui per a curar malalts o ferits com per resistir a la pròpia.
INTRODUCCIÓ
Qui va ser Sant Roc?
Sant Roc va
néixer, segons la tradició, a Montpellier (Occitània, aleshores part del Regne
de Mallorca), no se sap ben bé l’any. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar
tots els infectats de pesta, malaltia que ell també patia i va morir en olor de santedat. La seva
intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant la
desaparició de les diferents malalties a les localitats, reconeixien la
intervenció del sant, per la qual cosa se li nomenava sant patró. Tot i no
tenir dades concretes sobre el seu naixement i la seva mort, la seva vida es
data, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV.
Sant Roc amb el gos i l’àngel. Font:
Wikimedia commons
El dia en que se
celebra la seva festivitat el 16 d'agost. Apareix representat en les arts
plàstiques vestit de pelegrí, amb bordó, barret amb petxina i capa, ensenyant
una nafra a la cama, sent la més habitual l'esquerra, la qual ensenya
totalment. És acompanyat d'un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra i/o un àngel.
Contràriament,
existeixen dubtes sobre la seva historicitat. Segons l'historiador belga Pierre
Bolle (2001), Sant Roc no és un sant històricament real i, probablement, la
seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment
fictícia.
El sant real que
n'és la base de la llegenda seria Sant Racus d'Autun, invocat com a protector
de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc i el patronatge sobre
les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta.
Els malalts de pesta
La pesta negra va
ser la pandèmia de pesta més devastadora en la història de la humanitat que va
afectar Europa al segle XIV i que va aconseguir un punt màxim entre 1347 i
1353. S'estima que va ser causa de mort de 25 milions de persones només a
Europa (aproximadament un terç de la població del continent per aquell temps). A
causa de l’alt grau de contagi, la gent fugia d'aquells llocs que havien estat
infectats. Les ciutats van intentar protegir-se de nous contagis, limitant
l'ingrés de persones provinents de llocs afectats per l'epidèmia i creant
quarantenes. Moltes províncies i ciutats van quedar desolades.
Els malalts de
pesta van ser totalment rebutjats i repudiats per tal d’evitar el contagi. La
caritat davant la cura dels malalts va ser deixada de costat davant el temor al
contagi. D’aquesta manera, els malalts eren examinats pels metges (els que no
fugien), intentant guardar la màxima distància possible i protegint-se rere
disfresses d’allò més tètriques, se'ls ruixava amb vinagre i olis perfumats, per
evitar que la seva corrupció contaminés als que encara gaudien de salut i fins
i tot els sacerdots els administraven els sagraments com l'absolució i la
comunió des de lluny. En definitiva, els malalts eren exclosos i repel·lits al
màxim en la societat. Moltes persones no haguessin mort d’haver-se'ls prestat
els auxilis precisos, però cap persona se’ls acostava per temor.
Metges tracten un malalt amb vestimenta per prevenir el contagi de la
pesta. El bec és una màscara de gas primitiva, s’omplia amb substàncies que es
pensava que allunyaven la pesta. Font:Nicolas Castell
L’hospital de la
Santa Creu
A principis del segle XV, el govern municipal
i el bisbat barceloní van unificar els
seus esforços en la construcció d’un gran hospital. D’aquesta manera, es va
fundar l’Hospital General de la Santa Creu que volia respondre i donar solució
a les necessitats d’assistència de la gran ciutat que era aleshores Barcelona,
amb una important població resident i una considerable massa itinerant a causa
del seu port i de la seva condició de lloc de pas.
El 1401 es van posar les primeres pedres en
els terrenys que ocupava al Raval l’antic hospital d’en Colom, del qual se’n
van aprofitar les estructures per a la capella del nou hospital. Les primeres
cambres es van construir a l’angle del Nord i de Llevant. No es coneix el nom
del mestre d’obres, si bé es parla d’Arnau Bargués com a possible director del
conjunt i del mestre Guillem Abiell que va ser l’escultor contractat per
realitzar el claustre, entre 1406 i 1414.
La planta baixa de les naus principals es va
cobrir de voltes d’ogives molt rebaixades. Aquestes sales es van destinar a les
dones malaltes i als dements. Les naus superiors es van construir molt altes i
airejades, amb arcs de diafragma apuntats i de mitja volta als angles.
En el segle XVI, es va donar una embranzida a
l’obra. Entre els anys 1511 i 1517 es van construir les naus de Ponent i el
1518 la gran porta plateresca del carrer de l’Hospital que substituiria
l’entrada pel carrer del Carme i que tancaria el recinte hospitalari entre els
dos carrers.
Actualment el conjunt inclou la seu de. l'Institut d'Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència,
des de 1931), la Biblioteca Nacional de Catalunya (oberta des de 1939, tot i que el condicionament de
l'edifici i trasllat havia començat en 1931), l'Escola Massana (des de 1935, a l'espera de trasllat al
proper edifici nou de la Plaça de la Gardunya) i dues biblioteques públiques
del Consorci de Biblioteques de Barcelona (les de Sant Pau i la infantil de la Santa Creu, que
també han de traslladar-se properament).
També hi tenen seu la Reial Acadèmia de farmàcia i la va tenir l'Escola d'Arts i Oficis del Llibre. A l'espai que ocupava aquest, a
la planta baixa de l'ala de Llevant del claustre, s'ha habilitat una sala on
s'ofereixen espectacles teatrals.
On està situat?
Biblioteca Nacional de
Catalunya. Font: google maps
Escola Massana. Font: google
maps
Reial Acadèmia de Farmàcia
de Barcelon. Font: google maps
L’antic hospital
de la Santa Creu està situat al barri del Raval , dins del districte de Ciutat
Vella. El carrer on podem trobar els diversos edificis que han transformat
l’hospital és el carrer Hospital, 56.
Com arribar?
Metro:
Línia 3: Liceu
Autobús: 14, 18,
38, 59, 91.
PROPOSTA DIDÀCTICA
Idees claus
Sant Roc
Antic Hospital de
la Santa Creu
Tracte dels
malalts de pesta
Kit educatiu
Reflexions
personals dels alumnes
Proposta d’activitat:
Model o
estratègia educativa:
Conversa dialògica i debat
Objectius de
l’activitat
·
Conèixer
la història/llegenda de Sant Roc.
·
Reconèixer
com el patrimoni històric pateix una evolució i un canvi.
·
Reflexionar
sobre la seva obra amb els malalts de pesta.
·
Meditar
sobre les pròpies actituds davant de persones malaltes.
·
Fomentar
els valors de solidaritat en els alumnes.
Descripció de
l’activitat
L’activitat es
durà a terme durant la sortida a l’antic l’Hospital de la Santa Creu. Abans
d’aturar-nos davant l’escultura de Sant Roc, intentarem situar l’alumnat
d’alguna manera que els cridi l’atenció. La intenció es retrocedir en el temps
i que siguin els propis estudiants que esbrinin que tot el conjunt d’edificis
que poden observar in situ era un
gran hospital fa molts i molts anys. Com
ho farem? Mitjançant un kit educatiu. Aquesta petita farmaciola estarà formada
per diferents objectes freqüents durant el dia a dia d’un/a metge.
Kit educatiu. Font: pròpia
Un cop anem
mostrant tot el material, suposem que els infants arribaran a la conclusió que tot
allò era un enorme hospital. Seguidament, desprès d’explicar breument la
historicitat de l’hospital i la seva funció actual, ens aturarem davant de
l’escultura de Sant Roc, on començarà l’activitat, que estarà organitzada en
tres parts.
1. La
història de Sant Roc: Mitjançant la conversa dialògica entre els alumnes i el
professor s’anirà descobrint i revelant la significativitat de l’escultura.
Entre tots s’intentarà crear el coneixement de forma guiada pel professor.
Primer de tot el professor tractarà de crear interès sobre la figura del sant
preguntant qui creuen els alumnes que és, que està fent, què té a la cama...
Seguidament, el professor explicarà qui era realment Sant Roc i que va ser la
pesta. Un cop els nens i nenes ja saben que era un pelegrí que ajudava als
malalts de pesta hauran d’esbrinar quina relació té aquest fet amb el que
ensenya de la cama. Finalment, quan hagin desemmascarat que la ferida de la
cama és en realitat una nafra provocada per la pesta, el professor explicarà
quin tracte rebien els malalts de pesta en la època i intentarà iniciar un
debat sobre per què creuen els alumnes que Sant Roc l’ensenya lliurement.
2. Què
faríeu vosaltres? En aquesta segona part, dividirem als alumnes en petits grups
de cinc persones. En cada grup, cada nen es posarà en el lloc d’un personatge
que se li assignarà per sorteig mitjançant unes targetes. En petit grup, els
alumnes explicaran als seus companys que haguessin fet ells si s’haguessin
trobat en la situació del seu personatge. Els personatges seran els següents:
a.
Malalt
de pesta: Avui t'has aixecat amb una sensació molt extranya i a mesura que han anat passant les hores t'ha començat a fer molt mal el cap i el cos en general. El teu germà t'ha posat la mà al front i creu que tens molta febre. Els vómits repentins t'han assegurat que has agafat la pesta negra. Saps que dintre d'un parell de dies se t'inflamarà la zona de l'engonal i el coll i començaràs a sangrar. Moriràs en poc temps si un metge no et visita i, abans de morir, vols que un sacerdot et beneeixi i no vols marxar sol...
b.
Germà
d’un malalt de pesta: Avui al tornar de treballar has trobat al teu germà al llit, malalt. Sospitès que s'ha contagiat de la peste negra, la malaltia que està causant la mort de tanta gent. Està clar que no vols contagiar-te i el teu germà et suposa un gran risc.Però és el teu germà i vols ajudar-lo...
c.
Metge: Com a metge, coneixes la malaltia però no saps com pots curar a la gent. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots alleujar els seus dolors... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies...
d.
Sacerdot: Com a sacerdot, el teu deure és acomiadar els que deixen aquest món de la millor manera per a que vagin al cel. Saps bé que una persona malalts de pesta no es pot salvar, però pots donar-li la pau que demana... La teva ètica professional et demana ajudar als malalts, però i si et contagies...
3 3. Posada
en comú: Finalment, tornarem al gran grup i cada grup exposarà les idees que
han sortit. Debatrem sobre les diferents posicions dels personatges, quines
creuen que són més correctes respecte a diferents aspectes, per què, etc. Per
últim lloc, es fomentarà un debat sobre si troben actituds d’aquests diferents
tipus en l’actualitat i com creuen que ha d’actuar avui en dia la societat
respectes les malalties.
Material
necessari
-
Kit
educatiu ( termòmetre, gases, xeringa, sèrum, tiretes, medicaments, cotó, iode,
etc)
Consells
-
L’alumnat
haurà de tenir cura del seus objectes personals ja que és un espai on hi ha una
gran acumulació de persones.
-
Els
estudiants hauran de respectar l’espai i no realitzar actes no cívics com
llançar brossa al terra o fer molt xivarri.
Bibliografia
Antoni Virgili.
Universidad Autónoma de Barcelona, Historia NG nº 103: La peste negra, la epidemia más mortífera. National Geographic
España. [en línea] Disponible en: http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html
Viquipèdia
l’enciclopèdia lliure: Sant Roc. [en
línea] Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc
Barcelona
turisme: Antic Hospital de la Santa Creu.
[en línea] Disponible en: http://www.barcelonaturisme.com/Antiguo-Hospital-de-la-Santa-Creu/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xefyy7yRSRMGle6X78lktgSw
Mª Trinidad
Vilchez (2011): Antic Hospital de la
Santa Creu. Blog: La Barcelona d’abans, d’avui i de sempre. [en línea] Disponible en: http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2011/11/antiguo-hospital-de-la-santa-cruz1696.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada