La ciutat de Barcelona, tot i que amb importants transformacions, es va mantenir fins a mitjans del segle XIX amb la mateixa topografia que s’havia format al llarg de l’edat mitjana.
L’impacte de la revolució industrial sobre el teixit urbà medieval emmurallat va ser de grans proporcions. La ciutat tancada dins les muralles fins l’any 1854, va haver de metabolitzar tots els canvis que es van produir. Un creixement demogràfic espectacular per acollir la mà d’obra necessària, la irrupció de les grans instal·lacions fabrils, la transformació i embelliment de les zones de residència die la burgesia, etc.
L’obertura de la Via Laietana oferia l’oportunitat de crear, al bell mig de la ciutat històrica, un centre de negocis, una àrea en la qual bancs, companyies d’assegurances i altres institucions econòmiques disposessin d’edificis específics per a la seva activitat . Barcelona va ser, durant la segona dècada del segle XX, una puixant plaça econòmica. L’arquitectura de la Via Laietana és un reflex de les propostes arquitectòniques del període d’entreguerres.
 |
| Construcció de la Via Laietana al 1912. Font: Wikimedia Commons |
La connexió del traçat de la Via Laietana amb la trama urbana preexistent, es va convertir en una oportunitat única per dignificar i historiar l’espai històric central, per convertir-lo en un espai de memòria que volia representar un passat gloriós, referència d’un projecte de futur basat en la pròpia identitat.
Sota el carrer de la Princesa hi destacava el carrer d’Argenteria, travessia comercial i nexe d’unió entre la plaça de l’Àngel, Santa Maria i la Ribera. Desaparegueren el palau del Marquès de Monistrol, primer edifici enderrocat, i la plaça de Sant Sebastià. Al carrer del Consulat, uns espais porxats en planta baixa caracteritzaven la zona. Al carrer de Basea, es trobaven els palaus Serrallonga, i del Marquès de Fortuny, i la torre de vigilància de la muralla.
Les grans destruccions que van causar aquestes reformes han estat sovint considerades com una mostra d’insensibilitat respecte al que avui anomenem el patrimoni urbà. Aquestes destruccions, però, van despertar una forta hostilitat des del principi, ja què la història d’un poble sempre seria més interessant i pintoresca que una ciutat nova construïda amb rigor. A partir d’aquí, un ambient cultural va institucionalitzar i organitzar un sistema modern de conservació nacional dels monuments històrics.
DESCRIPCIÓ FÍSICA DE LA ZONA
A més de la creació de la Via Laietana, el 1851 – 1853, s’havia obert el carrer de la Princesa com a prolongació de Ferran i de Jaume I, amb una amplada de 9m, actuació significativa per tallar la zona oriental en dues parts i per la pèrdua de l’antic caràcter dels carrers Bòria i Argenteria. La part superior, entre Jonqueres i plaça de l’Àngel, s’estructurava al llarg de la riera de Sant Joan, que contava amb diversos palaus i esglésies. Entre aquestes, destacava la de Santa Marta, d’estil barroc, el portal de la qual fou cedit a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a la façana d’un pavelló destinat a la cuina.
Dos carrers gairebé paral·lels a la riera de Sant Joan delimitaven l’àrea ripoll – Tapineria i Mercaders. En aquest últim, hi havia la casa Padellàs, palau d’origen gòtic i modificat per reformes barroques. Així mateix, Martorell intervingué en la conservació de la casa del Gremi de Velers, la qual es va desplaçar.
Al carrer de la Bòria es trobava la Casa Gremial de Corders, trasllada primer a la plaça de Lesseps i més tard a la de sant Felip Neri.
Gràcies a aquest procés de conservació, fou possible recollir grans quantitats de fragments, com capitells, columnes i finestrals que formaven el patrimoni urbà de la ciutat de Barcelona.
- Quins edificis s’han conservat?
Casa Clariana - Padellàs - Museu d’Història de Barcelona:
La casa Padellàs era un palau privat d’estil gòtic amb elements renaixentistes en l’ornamentació com els medallons, els escuts i els fullatges. L’edifici constava de tres plantes que s’articulaven al voltant d’un pati amb escala descoberta, que accedia a la primera planta, també es trobava una galeria superior amb columnes. En una de les cantonades hi havia una torre, que actualment està rebaixada.
Aquest edifici va ser construït entre el 1497 i 1515 al carrer dels Mercaders número 25 de Barcelona. El 1584 la casa va passar a ser propietat de la família Casamitjana i a finals del segle XVII va ser propietat de la família Padellàs, de la qual rep el nom que es conserva actualment. A principis del segle XX hi van haver diversos propietaris. A causa de l’obertura de la via Laietana es va decidir que aquesta casa era un exemplar interessant d’edifici gòtic-plateresc i que havia de ser traslladat en un altre lloc de la ciutat. I així ho van fer, van enderrocar una casa del carrer Veguer 2-4 (Plaça del rei), i en aquesta ubicació es va traslladar la casa Padellàs pedra a pedra però girada uns 180º respecte a la seva situació original. Aquestes obres es van allargar més del normal, ja que a sota hi van trobar restes romanes de la Bàrcino, que les van decidir conservar, quan els arqueòlegs estaven començant les excavacions va començar la Guerra civil causa que va fer que s’endarrerís més les obres.
Finalment, acabades les obres, es va decidir que la casa Padellàs havia de ser la seu del Museu d’Història de Barcelona, actualment ho continua sent i és considerat un edifici protegit i catalogat.
 |
Casa Padellàs-actual Museu d'Història de Barcelona.
(MUHBA). Font: Autors. |
 |
Casa Padellàs-actual Museu d'Història de Barcelona.
(MUHBA). Font: Autors.
|
Casa Gremial dels Calderers:
La casa dels Calderers de tipus renaixentista amb una ornamentació a base de columnes, pilastres i entaulaments va ser traslladada dues vegades, ja que estava situada originalment al carrer de la Bória, on ara hi ha l’edifici del número 24 de la Via Laietana, desprès el 1911 es va traslladar a la plaça de Lesseps número 1, on està l’actual Institut Municipal de Salut. Finalment, al principi dels anys cinquanta i fins l’actualitat la casa gremial està ubicada a la plaça de Sant Felip Neri número 6, al costat de l’església. És la façana de l’actual escola de Sant Felip Neri.
 |
| Casa Gremial dels Calders. Font: Wikimedia Commons |
Casa Gremial dels sabaters:
Aquesta façana del segle XVI de tipus renaixentista era una façana de la casa de la confraria de Sant Marc i del Gremi de mestres sabaters que estava inicialment situada al carrer de la Corríbia, davant de la catedral i va ser traslladada el segle XIX a la plaça Sant Felip Neri 5, on actualment trobem el museu del calçat que conté una col·lecció de sabates i diferents utensilis propis de l’ofici de sabaters.
La façana consta de dos pisos i una planta baixa i si ens hi fixem trobem un escut amb un lleó que representa sant Marc, el patró dels sabaters.
 |
Casa Gremial dels sabaters-actual museu del calçat de Barcelona.
Font: Autors. |
Convent de Santa Maria del Montsió:
Aquest convent el van traslladar dues vegades. Inicialment es va construir al Portal de l’àngel, com era un carrer amb molta mobilitat de gent i hi havia molt xivarri, les monges van decidir que havien de traslladar l’edifici, i així ho van fer, van desmuntar el claustre, la sala capitular i l’església i la van traslladar pedra a pedra fins un descampat on actualment és la cantonada de la Rambla Catalunya amb el carrer Rosselló.
Amb els anys i acabada la guerra civil la nova situació de l’edifici no els va tornar a convèncer a les monges ja que tornava a està ple de gent i necessitaven tranquil·litat. Així que van decidir fer un altre trasllat, però aquesta vegada no s’ho van poder endur tot, perquè el Bisbe de Barcelona va decidir que l’església no es podia moure ja que s’havia convertit en parròquia de Sant Raimon de Penyafort, però el que si que van agafar va ser el claustre, que el van construir al carrer església 82 d’Esplugues de Llobregat.
 |
Convent de Santa Maria del Montsió.
Font: Wikimedia Commons |
Casa de l’Ardiaca:
La casa de l'Ardiaca que està situada al carrer de Santa Llúcia, i que actualment és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, era residència de la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques des del segle XII. A partir del segle XVI aquesta casa es va transformar en palau i va rebre moltes modificacions i es va convertir en un edifici d'estil gòtic amb tres ales i un pati interior amb porxo.
Quan en el segle XIX la casa va passar a ser propietat de Josep Altamira, va ajuntar l'edifici de la casa de l'Ardiaca amb la casa veïna i en van fer un sol edifici i el pati interior es va convertir en claustre. També hi van haver diverses restauracions i/ o canvis en portes i finestres tot utilitzant material de diverses cases enderrocades en aquell moment.
Actualment, a dintre de l'edifici s'observa que la paret que recolza la casa forma part de l'antiga muralla romana de Barcelona, i a la façana exterior s'observa una bústia dissenyada per Lluís Domènech i Montaner, amb tres orenetes i una tortuga, on les orenetes representen la llibertat de la justícia i la tortuga els entrebancs que hi ha a la justícia. Aquesta bústia la van construir perquè la casa va pertànyer a la seu del Col·legi d'Advocats.
 |
| Façana de la casa de l'Ardiaca. Font: Autors. |
 |
Pati interior de la casa de l'Ardiaca.
Font: Autors |
 |
Casa de l'Ardiaca. (Arxiu Històric de Barcelona).
Font: Autors. |
Església Sant Jaume:
L'església de Sant Jaume és una seu parroquial de Barcelona que estava a prop de la plaça de Sant Jaume, per tal d'ampliar la plaça, en el 1823 es va decidir traslladar la parròquia a l'església de Santa Mònica, juntament amb el retaule. En el 1835 es va tornar a traslladar la parròquia i la titularitat a l'edifici de la Trinitat en el carrer Ferran, on està situada actualment i el retaule es va vendre a l'església de Cardedeu, on va ser cremat als inicis de la guerra civil espanyola.
El claustre era rectangular amb tres pisos, tenia arcs de mig punt sobre columnes d'ordre toscà. L'església tenia un porxo de cinc arcs on es reunien els del consell de cent. Avui en dia si es va al MNAC es pot observar una reconstrucció de la part del porxo de l'església.
L'església va patir diferents canvis com la renovació de la façana en estil neogòtic, l'alçament del campanar i l'ampliació de la nau.
 |
Façana de l'esglèsia de Sant Jaume.
Font: Autors. |
 |
Interior de l'esglèsia de Sant Jaume.
Font: Autors. |
- On es troben aquests edificis actualment?
 |
| Font: Google maps |
PROPOSTA DIDÀCTICA
- Títol: Habitants de la Revolució Industrial
- Model / Estratègia educativa: L’activitat constarà de dues sessions. La primera es realitzarà a l’aula, gràcies a un kit d’ensenyament que portarà la mestra i la segona consistirà en fer un itinerari per la ciutat de Barcelona, tenint com a parades els diferents edificis que s’han estudiat prèviament.
- Objectius:
- Veure que la ciutat de Barcelona ha canviat al llarg de la història.
- Conèixer els motius del canvi topogràfic de Barcelona.
- Investigar sobre la Revolució Industrial i el que va comportar.
- Entendre el concepte de patrimoni cultural.
- Descobrir quins elements patrimonials foren traslladats de la seva ubicació per a la seva conservació.
- Desenvolupar una actitud responsable i col·laborativa amb l’entorn.
- Descripció activitat: Destinada a alumnes de cicle superior.
· Sessió 1: (1h 30m). A l’aula ordinària.
Per grups de 4 alumnes, repartirem dues làmines a cada grup on apareixeran fotografies o imatges que pertanyen a la Revolució Industrial i altres que no. Cada grup tindrà làmines diferents per analitzar. A partir d’aquest anàlisi, cada grup haurà d’anotar les diferències entre una làmina i una altra i hauran de decidir quina làmina pertany a la Revolució Industrial, argumentant els motius.
Després de fer aquest anàlisi, cada grup sortirà a la pissarra ensenyant les seves imatges i haurà d’exposar les idees i conclusions que s’han extret. La mestra farà dues columnes a la pissarra i anirà anotant totes les idees claus que vagin sortint al llarg de les exposicions. Al finalitzar, es farà una recollida d’informació i d’aquí sorgirà el tema de la Revolució Industrial. En aquesta part la mestra explicarà breument la creació de la Via Laietana amb les seves conseqüències.
· Sessió 2:
En aquesta sessió farem un itinerari per tres dels edificis que hem anomenat anteriorment:
- Casa Padellàs (MUHBA).
- Casa de l’Ardiaca.
- Casa dels sabaters (Museu del Calçat).
A l’itinerari només visitarem aquests tres espais per la seva proximitat en l’ubicació actual i la seva importància i la seva funció actualment.
Per fer les activitats plantejades a cada parada, els alumnes hauran d’agrupar-se en grups de 5 i representaran un color:
- Groc: Façana
- Blau: Funció
- Vermell: elements que criden l’atenció
- Verd: Comparació amb la seu originària.
Exemple Casa de l’Ardiaca:
A cada parada, cada grup haurà d’analitzar i descriure el que demana cada targeta. Al finalitzar l’itinerari farem una posada en comú i, d’aquesta manera, els alumnes hauran descobert com són aquests edificis, com eren abans i com han canviat.
- Materials:
- Fulls de paper.
- Bolígraf.
- Targetes
- Consells i recomanacions:
- És aconsellable fer la sortida amb bones previsions meteorològiques.
- A l’hora de visitar el MUHBA, és recomanable dividir als alumnes en dos grups.
- Comprovar que el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) està obert i demanar cita prèvia.
- Horaris:
Dimarts a Dissabte ................... de 10 a 19h
Dilluns ........................................ TANCAT
Diumenges i festius.................. de 10 a 20h
Entrada general: 7€
Entrada reduïda: 5€ (grups major de 10 persones, menors de 25 anys, majors de 65...)
Entrada gratuïta: primer diumenge del mes.
- Concertar cita prèvia per visitar el Museu del Calçat
- Horaris: De dimarts a diumenge i festius, d’11 a 14h.
- Serveis: Visites guiades i accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.
- Direcció: Pl. De Sant Felip Neri, 5
- Telèfon: 933.014.533
- Com arribar: Metro: L3 parada de Liceu i L4 parada de Jaume I. Bus. 14, 17, 45, 59, 91 i V17.
- Roba i calçat còmode per fer l’itinerari.
- Recordar les normes de convivència i respecte per tots els elements patrimonials que s’hagin de visitar.
- Recordar als infants que portin esmorzar i dinar (excursió d’un dia sencer (matí d’itinerari, parada per dinar, tarda de recollida i posada en comú del dia a la plaça de Felip Neri).
- La plaça de Felip Neri és un espai ampli on els alumnes poden descansar i parar per dinar. A més poden fer les conclusions finals allà. No és una zona gaire transitada però si rep molts turistes i grups que formen part de visites guiades.
- Primera parada: MUHBA a 120 m de la parada de metro Liceu (2-3 minuts).
- Segona parada: Museu del calçat a 6 minuts del MUHBA a peu.
-Tercera parada: Casa de l’Ardiaca a 3 minuts caminant del museu del calçat.
· BIBLIOGRAFIA
OBRA:
- HUERTAS, M.J i HUERTAS, G (2004): La Barcelona desapareguda, Barcelona, Angle Editorial.
- AJUNTAMENT DE BARCELONA (2001): La construcció de la gran Barcelona: L’obertura de la Via Laietana 1908-1958, Museu d’història de Barcelona.
- PEÑARROJA, J (2007): Edificis viatgers de Barcelona, Barcelona, Llibres de l’Índex.
WEBGRAFIA:
- Ajuntament de Barcelona. [en línia] [Consulta el 7 de març del 2014] Disponible a: http://www.bcn.cat/
Autors: Noemí peredo, Mireia González i Lidia Vives
.jpg)
