dimecres, 2 d’abril de 2014

RENTAR I TENYIR LA ROBA A LA BARCINO ROMANA

A la plaça del Rei de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, trobem una de les seus del Museu d’Història de Barcelona creat l’any 1943. Aquesta seu es troba a la Casa Pandellàs, un palau d’estil gòtic del segle XV que va ser traslladat, pedra a pedra, des del carrer de Mercaders a causa de l’obertura de la Via Laietana. Les obres de fonamentació van comportar la troballa de les restes d’una part important de la Barcino romana.

Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Font: Google Maps

Com arribar-hi?

El Museu d'Història de Barcelona es troba a la Plaça del Rei. Per arribar-hi la parada de metro més propera és la de Jaume I de la L4, tot i que també està a prop de la parada Liceu de la L3. D'altra banda, si es ve de fora de Barcelona, a Plaça Catalunya hi ha els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que comuniquen amb la L3, o s'hi pot arribar fent una petita passejada. I, si es ve amb RENFE, la parada més propera és Passeig de Gràcia que comunica amb la L3 i la L4. Si s'hi vol anar amb autobús a la Via Laietana hi ha parada a prop de la Plaça Jaume I ( 17, 45, 120, V17). I amb el Barcelona Bus Turístic: ruta sud (vermella).


Com viatjar en el temps?

Per poder fer un viatge en el temps, des dels nostres dies fins al segle II dC., només cal agafar l’ascensor que es troba dins del museu i prémer el botó que indica: Barcino. Un cop s’obren les portes ens trobem cara a cara amb les impressionants restes de la ciutat romana on podem fer-ne un recorregut pels diferents indrets.

Bugaderia. Paviment d'opus sectile. Font: Autors
Pel cas que ens ocupa, havíem de trobar on es rentava i es tenyia la roba en la Barcelona romana i de seguida ho vam saber perquè vam trobar un petit cartell que deia: bugaderia. Evidentment els arqueòlegs, quan van fer les excavacions, no van trobar aquest cartell. Aleshores, com poden saber que allà es rentava, és blanquejava i es tenyia la roba? Quines són les evidències per confirmar aquesta hipòtesi?
 
Els arqueòlegs han confirmat aquesta hipòtesi degut a que s’han trobat, en els desguassos i piles, restes de tints, calç i midó per blanquejar i donar aprest, i cendres i amoníac que es feien servir com a detergents entre d’altres evidències que anirem mencionant al llarg d’aquesta entrada al blog.

A mesura que s’avança pel recorregut de la bugaderia podem veure els seus diferents elements. Un d’ells és l’habitació pavimentada amb un emblema central d’opus sectile, realitzat amb fragments de pissarres i marbres de diversos colors. Més endavant ens trobem amb la lacuna fullonica que consisteix en una pila d’esbandida de draps amb el fons d’opus spicatum i clavegueró per al buidatge. Als podis dels costats servia pel trànsit dels treballadors. Connectat al paviment s’hi situa un desguàs que canalitzava l’aigua que vessava.

Opus spicatum. Font: Autors

Lacuna Fullonica. Font: Autors (Imatge MUHBA)













Continuant pel nostre fascinant viatge al segle II dC. i pels indrets on els romans feien la bugada, ens trobem amb una pila. La pila servia com a dipòsit per submergir-hi draps amb l’objectiu de blanquejar-los i rentar-los, això se sap gràcies a que s’hi han localitzat cendres, calç i amoníac. Un fet que pot sorprendre és descobrir que un dels ingredients principals per rentar la roba era l’orina, que barrejada amb la cendra, la calç i l’aigua s'aconseguien millors resultats. Després l’assecaven i la tornaven a rentar amb aigua i flors aromàtiques com, per exemple, llavors d’espígol. Les peces de llana es cardaven amb unes pintes més o menys senzilles fetes a base de cards.

 Un cop hem passat per la zona de rentatge de roba i draps trobem la tintoreria. A la tintoreria de Barcino es feien servir tints d'origen vegetal i mineral, per exemple, es feia servir el blau egipci o blau pompeià, el safrà, per als colors groc i carbassa, l'herba pastel pel blau i òxids de ferro, pel vermell o marró. Després de rentar i tenyir la roba, s'aclaria amb aigua en les gerres per després passar a l'assecat a l'aire lliure.

Cal tenir en compte que després d'algunes rentades el tint acabava marxant de manera que calia tornar a tenyir la roba. Per aquesta raó la bugaderia i la tintoreria estaven una al costat de l'altre.

Pila per tenyir. Font: Autors

Durant tota la nostra visita a la bugaderia del segle II ens hem pogut adonar de la importància que tenen les ruïnes i les restes físiques per conèixer aspectes del que va succeir al passat. En el cas que a nosaltres ens ocupa, també hem pogut reflexionar sobre el fet de que qualsevol dinàmica d’ensenyament i aprenentatge de la història exigeix treballar a partir de les fonts (primàries i secundàries) i a partir de les evidències del passat per extreure’n la màxima informació possible. No ens oblidem dels valors i del patrimoni, aspectes d’estudi imprescindibles per connectar amb el passat i desenvolupar mètodes d’anàlisi històrics adequats per aprendre i ensenyar dins d’un marc que intenti desenvolupar el pensament i la reflexió.

Proposta didàctica





 

Activitat 1


Títol de l'activitat: Rentem la roba!
Model educatiu: Didàctica de l'objecte
Destinataris: En principi està pensada per alumnes de 6è de primària, ja que potencia molt l'autonomia i el treball en equip. Però adaptant l'activitat la podrien fer nens des d'infantil fins a la ESO.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Realitzar un treball d'investigació a partir del plantejament d'una qüestió: "Com podem ajudar al romà?"
  • Treballar mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació.
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la investigació sobre com rentar la roba.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant de la neteja de la roba. Intercanviar experiències amb els familiars i/o coneguts més grans. Comprendre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps.
  • Valorar positivament i la importància dels hàbits d'higiene i de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.  




Descripció de l'activitat:  
En aquesta activitat els alumnes hauran de rentar la roba. Per tal que això passi i comencin a introduir-se en el món romà se'ls platejarà com un repte.

Els alumnes arriben a classe i es troben amb un sac al mig de l'aula, a dins del sac hi ha la roba del romà i la carta. Llavors començaran a sorgir les preguntes, les hipòtesis, i la curiositat. Es pot demanar que els nens posin la mà a dins al sac, un per un, sense mirar que hi ha a dins i intentin esbrinar què hi ha.

Després el mestre diu que amb el sac hi ha trobat una carta (pot estar escrita en majúscula i tot junt, sense espais, com feien els romans). El text podria ser aquest:

AVE NENS SÓC UN COMERCIANT ROMA QUE FA SETMANES QUE VIATJO PER LA GALIA VENENT PECES DE ROBA. LES PORTAVA A LA TINTORERIA PERÒ ESTAN MASSA BRUTES PER PODER-LES TENYIR. A MÉS LA TINTORERIA ESTÀ TANCADA. AQUESTA SETMANA CELEBREN UNS LUDIS A LA CIUTAT. ESTIC BUSCANT UN LLOC PER PODER VENDRE LA ROBA, MENTRE BUSCO EL LLOC PODRÍEU AJUDAR-ME? A CANVI, US REGALARÉ UNA PEÇA DE ROBA A CADASCÚ”

Es proposa que facin un pla de treball, és a dir que facin grups de 3 o 4 i que pensin on rentarien la roba a l'escola. Després hauran de pensar com rentar la roba de forma semblant als romans, és a dir amb productes naturals i sense màquines.

Així que poden buscar informació o preguntar a les famílies com es rentava abans, quan no hi havia rentadores. Un cop hagin aconseguit els productes i les idees per rentar la roba es posa fil a l'agulla. 
 
El professor ha de deixar suficient material al seu abast perquè puguin escollir allò que els vagi més bé, gibrells, galledes, culleres, fustes, palanganes, etc. Tenir cendres, calç, oli, cera (per fer líquid sabonós). Després ells han d'organitzar les tasques que realitzarà cadascú de l'equip.

Altres:
  • Fet i fet és una activitat senzilla de realitzar, però d'aquesta manera és més fàcil que entenguin, quin era el procés que feien servir, les parts que necessitaven, “la divisió del treball”, el temps que havien d'invertir per rentar la roba en comparació amb ara. Es pot intentar una activitat posterior, que sigui posar una rentadora a casa i que anotin les avantatges i inconvenients dels procés i dels resultats. Així podran apreciar més fàcilment les diferències i les semblances entre un procés i l'altre. També es podria aprofitar per veure com fa mig segle la gent anava a fregar al safareig i al riu, a través de fotografies o del refrany “Fer safareig”.



Activitat 2


Títol de l'activitat: Tenyim!
Model educatiu: Didàctica de l'objecte
Destinataris: En principi està pensada per alumnes de 6è de primària, ja que potencia molt l'autonomia i el treball en equip. Però adaptant l'activitat la podrien fer nens des d'infantil fins a la ESO ja que no es fan servir productes tòxics i també es pot tenyir amb aigua tèbia o freda.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Treballar mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació.
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la investigació sobre com tenyir la roba.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant del treball amb la roba. Intercanviar experiències amb els familiars i/o coneguts més grans. Comprendre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps.
  • Reflexionar sobre l'ús dels productes que farem servir nosaltres (obtinguts de la natura) i el tipus de productes que s'acostumen a utilitzar avui dia (químics).
  • Reconèixer la importància de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.




Descripció de l'activitat:  

Aquesta activitat es pot realitzar independentment de l'Activitat 1 i sense que tingui a veure amb els romans. De totes maneres nosaltres proposem continuar ajudant al “nostre romà” i tenyir-li la roba. Estaria bé aconseguir dues peces de cotó blanques per a cada alumne, també en pot ser només una. Recomanem que siguin peces que els puguin servir per un us posterior personal o bé que serveixin per un ús escolar quan van d'excursió poder-los identificar, per exemple. (Si es vol treballar amb aigua freda, amb els més petits o per experimentar, llavors s'han de portar peces de llana).

En aquest cas la idea és que el mestre porti diferents materials, aigües amb tints naturals, aliments, minerals, morters, culleretes, gibrells etc. Alguns tenyeixen, altres no, alguns només un cop han estat bullides i han tret els seus pigments.

Exemples de tints naturals:
 - Pell de ceba i camamilla: groc
- Escarxofa i menta: verd
- Closca de nou o cafè: marró
- Mores i raïm: lila
- Col llombarda: blavós
- Anyil: blau intens
- Suc de magrana: vermellós

Un cop eixugades les teles, es pot aprofitar un esdeveniment com Sant Jordi, per anar a les parades a portar-li la tela, pot ser que el romà hagi muntat una parada al pati de l'escola, a l'aula, o a la plaça més propera a l'escola. S'ha de dir que creiem que seria una mica més enriquidor que un pare, un mestre o un voluntari es disfressés de romà i muntessin la parada amb elements de l'època. També es pot acabar l'activitat retornant la roba al romà amb un carta, igual que fa ell quan la deixa




 

Activitat 3


Títol de l'activitat: Visitem Barcino
Model educatiu: Treball a partir d'una sortida per a observar i treballar un element patrimonial de la ciutat de Barcelona.
Destinataris: Cicle superior.

Objectius didàctics (basats en el currículum de primària):
  • Comprendre el temps cronològic de les restes de la Barcino romana que visitem i identificar la durada i la simultaneïtat d'esdeveniments històrics
  • Analitzar la societat de l'època dels romans a Catalunya a partir de la observació dels tallers del museu referents a com rentaven i tenyien la roba a la Barcino romana.
  • Comparar el treball que han realitzat a l'aula amb les dues activitats anteriors i relacionar quines similituds i diferències observen en els tallers del museu.
  • Valorar la història col·lectiva per a la comprensió del passat i del present al voltant del treball amb la roba.
  • Reconèixer la importància de l'impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball i analitzar quines avantatges i quins inconvenients comporta.




Descripció de l'activitat:  

Proposem la visita al museu com a més a més, per complementar les activitats anteriors. Sobretot pensem que ha de ser a posteriori, ja que sinó difícilment s'entendrà el que es veu. Aquesta activitat pensem que s'ha de fer amb alumnes se Cicle Superior, ja que el museu només hi ha algunes parts del que era la bugaderia barrejat amb altres elements d'època romana o posterior. Per tant, és difícil percebre a través de les restes romanes què és què i per a què servia.
 
Creiem que és molt important que el professor porti una tauleta digital o les imatges de com era a l'època romana, o com es creu que era, impreses per tal que els alumnes puguin reconstruir les parts. 
 
Pensem que seria més enriquidor i significatiu si cada alumne ja s'ha preparat prèviament una de les parts, i les explica com a “expert” a la resta dels seus companys



Consells
  1. Recomanem que la visita al Museu tingui un sentit clar de voler exemplificar i veure en primera persona com era el que hem treballat a l'època romana, ja sigui veure la bugaderia, la zona de saló i garum o de fabricació de vi.
  2. Hi ha unes taquilles a l'entrada del museu on els alumnes podran deixar la motxilla o les coses que no vulguin carregar al llarg de la visita al museu. Funcionen amb una moneda d'1€. 
  3. Es recomana fer la visita en grups d'uns 10 alumnes, ja que l'espai no és molt gran, i no es pot fer gaire xivarri per la seva condició de museu. Es poden fer fotografies però sempre sense flaix.
  4. El museu es troba a la Plaça del Rei, de manera que es disposa d'un espai molt ampli per a poder esmorzar o fer esbarjo sense molestar a ningú.  
  5. Cal tenir present que els dilluns el museu restarà tancat. La resta de dies obren de 10h a 19h. 
  6. Totes les activitats que ofereix el MUHBA s’hauran de reservar per telèfon, trucant al 93 256 21 22 o enviant un correu electrònic a reservesmuhba@bcn.cat.  

Bibliografia





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada