dijous, 15 de maig de 2014

SOM EL QUE MENGEM

Font: Wikimedia Commons

 Els restaurants més emblemàtics de Barcelona,
símbols d'identitat de la ciutat
AUTORES: JUDIT BRANGOLÍ I CRISTINA PÉREZ

Mapa de Barcelona on es veuen els tres restaurants
Font: Google Earth


Història de la gastronomia catalana
Molts antropòlegs diuen que la cuina o gastronomia és un fidel reflex de les societats i que els restaurants són part de la cultura d'un territori o un país. En el cas de Catalunya, la seva gastronomia ha ajudat a que sigui un país més conegut a Europa i a la resta del món.
La gastronomia catalana, segons Jaume  Fàbrega (professor de Gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB) és una de les cuines més antigues d'Europa i amb una identitat pròpia la qual es pot observar als seus plats. Dues de les característiques d'aquesta cuina són la bona combinació entre la tradició i la perfecció en els seus plats i l'ús d'ingredients de qualitat, singularitat locals i de temporada (de mar, muntanya o hort). Així mateix, la cuina catalana és complexa, rica i variada i amb influències, al llarg dels segles, d'altres cultures com la francesa, italiana, grega, àrab o jueva. L'origen d'aquesta cuina ja data de l'època dels romans. Per tant es podria dir que la cuina catalana és un recull de diferents cultures que han passat per aquest territori des de l'imperi Romà fins a l'actualitat gràcies a la seva capacitat d'agafar e millor de es gastronomies estrangeres o en contacte amb aquest territori.
De totes les cultures que han passat per terres catalanes, les que més han influenciat han estat la dels ibers, fenicis, grecs, romans, jueus, àrabs, francesos i italianes. Gràcies a l'arribada dels grecs va aparèixer l'oli d'oliva, el vi i el cultiu d'ametllers i oliveres. Amb els romans es va elaborar l'escabetx, el vinagre, els embotits, els pernils, el peix salat, la fruita seca i dolços com les torradetes de Santa Teresa amb mel, els panellets, el torró de Xixona o les ametlles amb vi dolç. Així mateix, també se li donava força importància a productes propis com el peix.
L'edat mitjana destaca per la influència principalment dels àrabs, però també dels jueus i la mediterrània. Aquestes cultures van aportar una gran quantitat de nous ingredients a la cuina catalana d'aquell temps. Entre aquests nous aliments destacar l'arròs, espinacs, fideus, llimones, sucre, albergínies, verdures, el xató, la carxofa, l'all, el pebre, els cigrons o espècies (com l'alfàbrega, el safrà, el comí i l'algaravia). Així mateix, també es van introduir noves tècniques culinàries com la destil·lació d'alcohol.
Tant els àrabs com els jueus van introduir noves coccions (en terrisses) de la carn i les hortalisses que es coneixen  com els guisats i els estofats.
Amb el descobriment d'Amèrica es van introduir les mongetes, les patates, el tomàquet o la xocolata, ingredients bàsics de molts dels plats actuals de la cuina catalana (botifarra en mongetes, el trinxat de col i patates o el pa amb tomàquet o amb xocolata).
Ja al segle XV el xai era la principal carn, la qual o es rostia o es guisava, però també va aparèixer el bacallà assecat, de Portugal. La resta del peix que es menjava s'acompanyava amb verdures i suquet, oli i pebre. La ingesta de verdures era habitual i el meló i el raïm la principal fruita. També es menjaven fruits secs, es bevia vi negre i la crema es va posar de moda, sempre acompanyada de mel o sucre.
Com a curiositat comentar que, segons el cuiner Josep Lladonosa i la seva exhaustiva recerca en la cultura del menjar, al segle XVIII va aparèixer la primera referència escrita sobre l'ús del pa amb tomàquet a la cuina catalana.
Al segle XVII la cuina catalana va millorar degut a l'aparició de les fondes (paraula d'origen àrab, alfòndec, que significa magatzem que serveix per guardar mercaderies, per menjar i dormir). Gràcies a les fondes van sorgir plats que avui dia són característics de la cuina catalana actual com per exemple el guisat de llebre, l'estofat de patates, l'escudella, la sopa de mandonguilles o el fricandó.
A finals del segle XIX Barcelona va esdevenir un dels moments més àlgid conegut com la febre d'or on la ciutat s'anava tornant més cosmopolita i una nova classe social va aparèixer: la burgesia. Per donar resposta a aquesta classe social enriquida, van aparèixer els restaurants de luxe on la seva cuina era força semblant als restaurants francesos d'aquell moment. Així doncs, la figura de restaurant (sorgida durant la revolució francesa) havia arribat al moment més àlgid respecte a un estil de cuina exquisida i refinada. D'aquesta manera, ens trobem que durant aquest segle coincideixen dues classes de cuina, la francesa burgesa i la tradicional i casolana (feien plats com la botifarra o llom amb mongetes, el bacallà a la llauna, els macarrons amb sofregitbotifarra i gratinats al forn o la paella dels dijous), menyspreada pel burgesos. 
A part d'aquests dos estils de cuina, també i havia la cuina de les fondes de sisos, la qual servia plats típics catalans però amb un toc de creativitat i destinada a classes mitjanes i populars amb preus assequibles.
El segle XIX es caracteritza per l'obertura de molts bons restaurant i de renom, entre els quals destaca Can Culleretes (restaurant més antic de Barcelona), el qual va començar com a fonda i que avui dia encara existeix. Posteriorment es van inaugurar dols restaurants igual d'emblemàtics que Can Culleretes, els quals donen nom i patrimoni a la ciutat: els 7 portes i Can Pitarra. Aquests tres restaurants, al llarg dels anys, han anat donant una identitat a la ciutat barcelonina fins a formar part del patrimoni d'aquesta ciutat.
Amb la guerra civil, la cuina també es va veure afectada ja que, amb l'arribada d'immigrants de la resta de la península, van donar una gran riquesa a la gastronomia catalana.
Actualment, gràcies al gran número de cuiners catalans com Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Joan Roca,  Santi Santamaria, Josep Lladonosa (antic cuiner dels 7 portes),  Didier Banyols i Àgueda Vadell Pons, que han promocionat la gastronomia catalana a nivell internacional, la cuina catalana és coneguda arreu del món i acceptada com una part més de la cultura de Catalunya i del seu patrimoni i el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat va declarar la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Vist l'evolució de la gastronomia d'aquest país i com ha influenciat en l'estil de vida de les persones es podria dir que, tal com confirma el refrany "SOM EL QUE MENGEM"  la cuina és un reflex de les persones i societat, un element identificador que forma part de la cultura de cada poble i dona patrimoni o tret diferencial a la ciutat.


Els 3 restaurants més emblemàtics de Barcelona
  • Can Pitarra
Frederic Soler (Pitarra)
Font: Wikimedia Commons
El restaurant Can Pitarra està situat al Carrer d'Avinyó número 56 de Barcelona, molt a prop de la parada de metro de Drassanes i en ple casc antic. El local és un establiment emblemàtic fundat el 1890 quan Frederic Soler i Hubert va deixar el seu negoci i es va convertir en restaurant.
Frederic Soler, barceloní del barri de la Ribera, va ser el dramaturg més reconegut de la seva generació ja que les seves obres assentaren les bases del teatre català modern. Durant molts anys va ser conegut amb el pseudònim de “Pitarra” i és per aquest motiu que el restaurant duu aquest nom.
De petit va anar a viure amb el seu oncle on començà el seu vincle amb els rellotges a la rellotgeria del seu familiar, situada al carrer Escudellers, 80 (actualment conegut com el carrer Avinyó 56). Tot i treballar a la rellotgeria i ser l'amo quan el seu oncle va morir, Frederic tenia predilecció per l'escriptura d'obres dramàtiques teatrals. Al llarg dels anys va anar escrivint diferents obres i es va anar fent famós gràcies als seus drames teatrals. Amb l’inici de l’art dramàtic català, Frederic es va convertir en el màxim representant del teatre romàntic català.
Com a anècdota dir que a la rebotiga solien ajuntar-se un grup d'escriptors i artistes per parlar de temes d'actualitat i representar obres de teatre escrites per ell. D’aquí van sorgir les frases "Paga que és gata" i "Tants caps, tants barrets" creades per Pitarra, ja que en acabar les tertúlies feien un piscolabis i era costum convidar a les noies, però Pitarra es va inventar aquestes frases perquè tothom pagués la seva part.
El 1889, degut a la quantitat de feina i problemes de salut, va decidir deixar la rellotgeria i es  va convertí en restaurant. A partir de llavors es va dedicar exclusivament al teatre Romea, del qual era propietari. El 4 de juliol de 1895 després d’anys arrossegant problemes cardíacs va morir.
Actualment es pot trobar un monument o estatua dedicada a Pitarra, situat a la part baixa de Les Rambles, concretament a la Plaça del Teatre, davant del Teatre Principal.
Monument dedicat a Pitarra.
Font: Wikimedia Commons
 En referència al restaurant, dir  que ha passat per diferents propietaris i que el seu ha anat canviant, com per exemple restaurant “Cisco” o “Sogas”. Finalment, els germans Roig, actuals propietaris, el 1987 van recuperar el nom de Can Pitarra en honor al seu fundador.
La cuina que prepara aquest emblemàtic restaurant és cuina tradicional catalana i de mercat (peixos, carns i un ampli ventall de vins i caves). En concret, estan especialitzats en la temporada de caça. Així mateix, el 2006 l'Ajuntament de Barcelona els va atorgar la distinció d'establiment "Arrelat a la Ciutat", on davant la porta d'entrada hi ha la placa on es pot observar l’anterior menció.
Placa que es pot llegir abans d'entrar al restaurant
Font: Wikimedia Commons
·         El  7 Portes


Façana del restaurant 
Font: Wikimedia Commons

Aquest restaurant tan emblemàtic data els seus orígens fa uns 175 anys quan el 1838 es va inaugurar com a local de cafès. Es va construir a l’antiga Plaça de la Constitució, actual Pla de Palau,  entrada comercial de Barcelona. Aquest indret era un lloc neuràlgic de la ciutat perquè hi havia els Palaus dels Virreis de Catalunya, edificis d'origen gòtic (destruïts el 1875), l'edifici de la Llotja i el de la Duana (actualment la seu del Govern Civil).
Al 1836 Josep Xifré Casa, el català més ric de l'època, gràcies als seus viatges a Cuba, va construir un edifici per viure i instal·lar oficines a l'actual Passeig d'Isabel II (cantonada amb Pla de Palau) conegut com els Porxos d'en Xifré. La planta baixa de l'edifici la va destinar per fer un cafè de primera categoria i amb el temps, es va anar convertint en un punt de cita obligada per la societat benestant de Barcelona.
Amb la inauguració de la Plaça Reial i la obertura del carrer Ferran, el centre social de la ciutat es va traslladar a la zona de Les Rambles, on es van obrir nous cafès més moderns i el cafè va entrar en decadència.
Entre 1858 i 1929 van haver diferents propietaris que van anar canviant-li els noms. Tot i amb això, tothom el coneixia com el 7 Portes. Així mateix, els usos d'aquest local van ser diversos, des de un cafè-concert, un "tablao" flamenc, a un lloc per jugar al billar i a les cartes.
El 1929 gràcies a l’arribada a de l’Exposició Internacional i davant les expectatives de prosperitat que portaria aquest acte a la ciutat comtal, el cafè va passar a ser un restaurant. Així doncs, el matrimoni Morera es va fer càrrec del negoci per donar-li un gir gastronòmic.
Gràcies als rellevants fets polítics d'aquella època (proclamació de la República i inauguració del Parlament al Parc de la Ciutadella), el restaurant va ser un referent gastronòmic i lloc d'ús freqüent per periodistes, escriptors, artistes i polítics com Lluís Companys o Josep Tarradelles.
El 1942 el restaurant va ser traspassat al restaurador Paco Parallada. Gràcies a la seva feina va convertir el restaurant en un negoci familiar i va fomentar plats d’èxit que encara avui es poden degustar, com els canelons, la sarsuela de peix o botifarra amb seques. El seu triomf va ser tant que es va convertit en un lloc de cita obligada si es viatjava a Barcelona i era freqüentat de totes les classes socials com Alexander Fleming, Picasso, Dalí, Miró, Josep M. de Segarra, Josep Pla, Orson Wells, Ava Gardner, Màrius Cabré i Peter Weis. Segons un article de Néstor Luján de la revista Destino el 7 portes "era un restaurant llegendari per la generositat de les seves safates i plats i per la confecció d'una cuina popular suculenta i tradicional".
Amb el temps el negoci va passar a la filla i el gendre Parellada, i posteriorment al fill d’aquests, Paco Solé Parellada, catedràtic i restaurador. En Paco es va associar amb dos amics, per donar al restaurant a una nova etapa d’esplendor. Actualment, el té l’aspecte tradicional que el caracteritzava amb bigues de fusta, taules de marbre, rajoles, arrambadors de fusta, columnes de fosa, juntament amb la gastronomia de qualitat i de tradició catalana. Després de 175 anys d’antiguitat es pot dir que el 7 portes és un dels pocs restaurants de la ciutat barcelonina que ha estat sempre en plena activitat i que té una continuïtat a la cuina.

·         Can Culleretes
Entrada del restaurant Can Culleretes
Font: Autores
Can Culleretes és el restaurant més antic de Barcelona i el segon d'Espanya. La seva història  no es coneix del tot, però els fets que es coneixen són gràcies a les memòries escrites per Miquel Regàs, un dels antics propietaris del restaurant.
Es creu que al 1795 el restaurant ja existia, ja que Tito Regà, pare d’en Miquel Regàs i anterior amo, va escriure en un article al 1895 que es complia un centenari dels matons que es feien a Can Culleretes. Tot i així, el restaurant, situat al carrer Quintana 5, sempre ha exhibit la data d'origen el 1786. 
Segons Lluís Permanyer i les memòries de Regàs l’origen el restaurant va començar quan l’àvia de Joaquim Pujol, futur propietari, va posar una paradeta de queviures a les portes d’un convent situat a les afores de les muralles. En els dies festius, donava orxata, crema i mató de forma gratuïta als fidels que el visitaven.
Amb el temps el número de gent es va incrementar i es va traslladar primer a la Plaça Sant Jaume i posteriorment, a un local més gran al carrer Quintana. L’any 1895, Joaquim Pujol, va vendre el restaurant a Tito Regàs, el qual el va restaurar. Fins l’esclat de la Guerra Civil i l’exili d’en Tito Regàs,  l’establiment va gaudir d’una gran popularitat.
Durant l'etapa franquista el restaurant va adquirir una mala reputació degut a la poca qualitat del menjar. No va ser fins que el matrimoni Agut-Manubens el va adquirir i va donar un gir al negoci. El restaurant, d’ambient  agradable i amb uns preus assequibles, va adquirir un renom i es va convertir en un lloc de referència per personalitats de la cultura catalana com el violinista Costa, el mestre Toldrà, el compositor Mompou, el periodista Sempronio, els pintors Puigdengolas, Muntaner, Abelló, Balanyà, Créixams o Planas Gallés, el ninotaire Castanys, l'editor Miracle, el ceramista Llorens Artigas i l'escultor Ángel Ferrant.
El negoci va passar a les generacions posteriors, les seves filles, Montse i Alicia, i al marit d'aquesta, Bernabé Martínez. Actualment, la següent generació també està entrant en el negoci familiar, conservant així l'essència d'aquest restaurant tan emblemàtic.
Per últim dir que l'origen del nom no acaba de quedar del tot clar ja que hi ha diverses versions. Una d'elles està relatada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda el qual diu que s'anomenava Can Culleretes perquè va ser el primer restaurant que va fer servir culleretes de metall en lloc de fusta, tret diferencial de la resta de restaurants.
En canvi, una altra versió diu que el nom prové del fet que, degut a que les taules eren allargades s'ajuntaven forces clients.  El cambrer, que sempre anava molt enfeinat, quan anava a carregar el taulell, trobava buit el lloc destinat a les culleretes. Llavors cridava a les encarregades de rentar-les "Noies, culleretes!". Com que aquest fet es repetia sovint, la frase va agradar i va donar peu a la dita popular "Anem a Can Culleretes”.


PROPOSTA D'ACTIVITAT

L’activitat està dividida en tres part: la primera on es farà una introducció de la gastronomia i cuina catalana; la segona on es tractaren els productes de proximitat i de temporada i la tercera que servirà de cloenda i reflexió.
Detalls de l'activitat
·         Títol: Descobrim els orígens i característiques de la cuina catalana
·         Model o estratègia educativa: treball cooperatiu, kit de l’objecte i codis QR.
·         Objectius de l'activitat:
    • Conèixer els orígens i evolució de la cuina i gastronomia catalana
    • Aproximar-nos al camp de la cuina i utilitzar aquesta temàtica per treballar altres aspectes com la geografia catalana, la història o el seu patrimoni com les festivitats, salut i higiene...
    • Conscienciar als alumnes que la cuina també és un patrimoni cultural
    • Conscienciar als alumnes que hi ha productes de temporada i que tenen un origen
    • Saber cercar informació de manera eficaç i d’origen fiable.
·         Destinataris: cicle superior de primària
·         Material necessari:
    • Fotografies dels diferents menjars i dels tres restaurants.
    • Mòbils o Tablets
    • Codis QR
    • Mapa de Catalunya
    • Paper, tisores, rotuladors... per fer el calendaris
    • Ordinadors
    • Kit de l'objecte amb objectes com fotografies antigues d'un metre, menús antics de diferents anys (1918,1920,1926,1927, 1928, 1929 i 1931), dos plats antics del restaurant Funicular i dos llibres de receptes de cuina catalana tradicional (un de repostaria típica catalana i l'altre de plats típics catalans)
·         Descripció
Activitat 1: Què mengem? 
Una setmana abans la mestra demanarà als alumnes que apuntin el que mengen en els 5 àpats del dia. El dia de la primera activitat, abans de fer-la, la mestra haurà emplenat la pissarra amb diverses fotografies de plats típics catalans i plats d’altres nacionalitats. Seguidament els ensenyarà les fotografies dels tres restaurants per introduir el tema dels restaurants i els aliments i després els preguntarà als alumnes quins els aliments de la pissarra han menjat.  A partir de les fotografies i la posada en comú s’introduirà la temàtica de la cuina catalana, com s’han anat introduint els aliments al llarg dels segles i quins restaurants emblemàtic encara hi ha  a la ciutat.
Fotografies de diferents menjars que es presentaran a la pissarra
Font: Autores
Fotografies de diferents menjars que es presentaran a la pissarra. Font: Autores
Seguidament s'utilitzarà el kit d'objectes per introduir la història de la gastronomia catalana perquè vegin que la cuina no sempre ha estat com ara i que ja fa molt temps que existeix a Catalunya. D'aquesta manera s'introdueix als alumnes la història de la cuina catalana agafant com a base la època que va entre 1918 i 1931 i a partir d'aquí es tracten les altres èpoques a través de la següent activitat.

Fotografies dels objectes del kit:
Menús d'esdeveniments entre 1918 i 1927
Font: Autores

Menús del banquet al general Sr. Don Severiano Mar´tinez Anido l'any 1928 (esquerra)  i menú en homenatge a Alfonso Sala i Argemí, comte de Egara l'any 1928 (dreta). Font: autores 

Menú del banquet homenatge al Doctor Manuel Mer i Güell l'any 1928 (esquerra) i banquet homenatge al Diputat Provincial Ponent de Cultura Antonio Robert Rodríguez, l'any 1928 (dreta). Font: autores

Llistat del banquet homenatge al Diputat Provincial Ponent de Cultura Antonio Robert Rodríguez, l'any 1928.
 Font: autores

Menú del banquet dedicat al cap nacional de la unió patriòtica D. Miguel Primo de Rivera, l'any 1928 (esquerra) i banquet homenatge a la bandera del comitè de la unió patriòtica, l'any 1928 (dreta). Font: autores
Menú de banquet als reis d'Espanya amb motiu de la Exposició Universal de 1929. Font: autores
Llistat del menú de banquet als reis d'Espanya amb motiu de la Exposició Universal de 1929. Font: autores

Menú del sopar de cap d'any en honor a l'any de la victòria del general Francisco Franco. Font: autores

Llistat del menú del sopar de cap d'any en honor a l'any de la victòria del general Francisco Franco. Font: autores

A dalt fotografia d'un banquet, a baix a l'esquerra fotografia dels cambrers i la seva vestimenta i a baix a la dreta fotografia de dos metres d'aquella època. Font: Autores
Els dos llibres amb receptes clàssiques de la cuina catalana. Font: autores

Plat antic del restaurant Funicular. Font: autores



Activitat 2: Codis QR
Es formaran 5 grups per treballar la gastronomia catalana i/o la introducció de nous aliments durant les diferents èpoques històriques. Els alumnes rebran per part del mestre un sobre amb diferents codis QR però no sabran a quina època pertanyen. Per descobrir-ho hauran de resoldre els enigmes presentats que els proporcionaran informació sobre: la època en la que es troben; els aliments introduïts a la gastronomia ; i que ens els varen aportar.
Resoleu els següents enigmes i descobriu en quina època històrica us trobeu.

A continuació els quadres amb els codis QR de cada grup:







A partir de la descoberta d’aquestes dades, hauran de crear un eix cronològic semblant a aquest. En aquest eix, a més, hauran d’afegir informació addicional que hagin trobat durant la recerca com per exemple fotografies d’aliments, algunes receptes de cuina, imatges d’objectes o moments històrics importants, etcètera...

Exemple d'eix cronològic resumit de la història de la gastronomia catalana
Font: Autores

Informació més important de cada edat de l'eix cronològic:
Grup 1: Edat antiga
  • ·     Grecs: oli d'oliva, vi, cultiu ametllers i oliveres
  • ·     Romans: escabetx, vinagre, embotits, pernils, peix salat, fruita seca, torradetes Santa Teresa amb mel, panellets, torró Xixona ametlles amb vi dolç.
  • ·      Peix element important a la cuina

Grup 2: Edat mitjana o medieval (cuina de llar, rostits i forns romans)
  • ·    Àrabs: arròs, espinacs, fideus, llimones, sucre, albergínies, verdures, xató, carxofa, all, pebre, cigrons, espècies
  • ·     Jueus: cocció en terrissa de la carn, i hortalisses (guisats i estofats)
  • ·     Mediterrània: pasta com espaguetis, macarrons o canelons. També el bacallà
  • ·    Amèrica: tomàquet, xocolata, patates, trinxat de col, blat de moro, pebrot, vainilla, carbassa, gall d'indi
Grup 3: Edat moderna

  • ·     Segle XV: carn rostida o guisada, bacallà assecat (Portugal), peix acompanyat amb verdures, suquet, oli i pebre, meló i raïm, fruits secs, vi negre i crema catalana amb mel i sucre
  • ·   Segle XVII: Fondes i cuina tradicional. Guisats de llebre, estofat amb patates, escudella, sopa de mandonguilles i fricandó
  • ·     Segle XVIII: aparició escrita del pa amb tomàquet

Grup 4: Edat contemporània
  • ·    Segle XIX: febre d'or, moment àlgid pels restaurants i naixement de la classe burgesa
  • ·   Restaurants cuina francesa amb tradicional o casolana (botifarra o llom amb mongetes, bacallà a la llauna, macarrons amb sofregit i gratinats al forn o paella els dijous.
  • ·     Aparició restaurants emblemàtics: Can Culleretes, 7 portes, Can Pitarra, 4 gats
  • ·     Fonda de sisos: plats típics però amb un toc de creativitat

Grup 5: Edat contemporània, actualitat
  • ·     Guerra civil: arribada d'immigrants d'altres comunitats espanyoles (com l’andalusa)
  • ·     Actualitat: cuina catalana es coneix a nivell internacional
  • ·     Grans cuiners actuals: Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Joan i Jordi Roca,  Santi Santamaria, Josep Lladonosa,  Didier Banyols i Àgueda Vadell Pons, Patrimoni immaterial Humanitat UNESCO


Activitat 3: Productes de temporada i de proximitat
La segona activitat estaria orientada cap a la importància de consumir productes de temporada i de proximitat. El consum d’aliment de temporada té innumerables beneficis pel planeta i per la nostra salut. Existeixen diverses raons per les quals menjar aliments de temporada i de cultiu local és beneficiós:
1.- Ajuda a reduir l’energia i les emissions de CO2 que es necessiten per el transport.
2.- La fruita i la verdura local s’ha recollit en el seu punt òptim de maduració i per conseqüència és més deliciosa que la transportada que s’ha recol·lectat verd i la madurat de manera artificial en els contenidors.
3.- S’ajuda a mantenir l’economia local, afavoreix el manteniment d’una agricultura de llarga tradició, especialitzada i de qualitat al nostre entorn urbà.
4.- És una forma de connectar amb el cicle natural de les estacions.
5.- Ens aporta les vitamines necessàries per l’estació de l’any en que ens trobem
6.- Els productes són més econòmics.
Per tal de sensibilitzar als alumnes en relació a aquestes qüestions, hauran de fer un calendari de l’any on hauran d’indicar en cada mes quins són els productes típics d’aquell mes, la regió de Catalunya on es poden trobar, les festivitats més importants del mes i què és típic menjar en aquelles festes (recepta gastronòmica). Alhora, els alumnes hauran de parar atenció en analitzar si els ingredients que s’usen són de temporada o no. L’aparença del calendari serà la mateixa a la de qualsevol calendari comú però no estaran senyalades les festivitats ni hi haurà imatges a cada mes.
Per ajudar-los una mica, se’ls donarà una llista amb diferents productes típics de Catalunya i una graella a mode d’exemple. Per indicar la regió d’origen, els alumnes tindran un mapa de Catalunya per indicar d’on és el producte. Al final del calendari haurà d’estar la graella completa d’aliments on s’indiqui l’època de l’any que es poden trobar i el seu territori. Per fer la recerca d’informació se’ls facilitarà una pàgina d’internet. Així mateix, ells també podran consultar altres fonts, sempre i quan siguin fiables (http://www.gastroteca.cat)

Exemple de graella per mostrar als alumnes de calendari de vegetals i fruites de temporada i proximitat:


Festivitats de Catalunya i plats típics:


Festivitat
Plat típic
Gener
6 de gener (Dia de reis)
17 de gener (Sant Antoni)
Tortell de reis
Bunyols de Sant Antoni
Febrer
Carnestoltes
Truita de botifarra d’ou i mongetes, coca de llardons i sardines.
Març
19 de març (Sant Josep)
Crema catalana
Abril
Dilluns de Pasqua
23 d’abril (Sant Jordi)
Mona de Pasqua
Pastís de Sant Jordi i pa de Sant Jordi
Maig


Juny
Revetlla de Sant Joan
Coca de Sant Joan
Juliol


Agost


Setembre
11 de setembre
Pastís de la diada
Octubre


Novembre
Tot Sants
Panellets
Desembre
Nadal
Escudella i carn d’olla, canelons, neules, turrons


Mapa que poden utilitzar per assenyalar l’origen del producte:
Font: Wikimedia Commons

Llistat de possibles productes:
  • Fruites i verdures:
Calçot, avellanes, albergínia, carbassa, bròquil, poma, col, cireres, ceba,  nectarina, taronja, bleda, cigrons, patata, pèsols, tomàquet, espinacs, carxofa, maduixa, all, mandarines, prunes, oliva, figa, pebrot, mongeta, albercocs, blat de moro, meló, faves, carbassa, enciam,  julivert, nespres, síndria. 
  • Peix i marisc:
Peix blau, musclos, seitó i anxoves, llagostí, anguila, gamba.
  • Carns i derivats:
Xai, pollastre vedella, conill, embotits

Activitat 4: Cuinem!
A partir del treball realitzat a l’activitat anterior i en relació al mes en el que ens trobem a l’hora de fer les activitats, realitzarem una de les receptes típiques de la gastronomia catalana. Cada alumnes s’inventarà una recepta de cuina i es posaran en comú. Així mateix, es deixarà la opció de que la facin a casa i ho portin la setmana que ve.
Per acabar es farà una cloenda a mode de reflexió on es repassaran tots els continguts tractats en les activitats.

CONSELLS:
ü  Fer l’activitat al setembre pel tema del calendari
ü  Hi ha la Fundació Institut Català de la cuina i de la cultura gastronòmica per si es vol realitzar alguna altra activitat relacionada amb la gastronomia
ü  És una mica difícil posar-se en contacte amb els restaurants per anar a veure'ls. No surt a compte anar amb les escoles.
ü  Per fer la l'activitat dels codis QR és necessari o que els alumnes portin un mòbil o tablet. En cas que no sigui possible, ho ha de portar el mestre
ü  Les activitats es poden adaptar a cicles inferiors
Per realitzar les tres activitats és aconsellable fer-ho en diferents dies.

BIBLIOGRAFIA:
  •   http://www.historiacocina.com/gourmets/articulos/barcelona1.htm
  • http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=37d3ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=37d3ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5c48161da99d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES
  • http://bcnweb.barcelonaturisme.com/wwwfiles/bcnweb/onmenjar/historia/gastronomiacat_cat.pdf
  • http://www.youtube.com/watch?v=vojFcv1_lyk
  • http://www.youtube.com/watch?v=kx1D6eeuSuk
  • http://www.cuinacatalana.eu
  • http://www.catalunya.com/que-vols-fer/gastronomia
  • http://www.gastroteca.cat/ca/noticies/fitxa-entrevistes/jaume_fabrega:__la_cuina_catalana_es_la_mes_antiga_d_europa_/
  • http://www.accua.com/gastro/conten/La-gastronomia-catalana-Mucho-mas-que-mar-y-montana.asp
  • http://www.gastroteca.cat/ca/productes-per-territori-detall/8/
  • http://www.7portes.com/catala/activitats.php#ara
  • http://www.restaurantpitarra.cat/
  • http://www.culleretes.com/ca/historya
  • http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/viewFile/99697/145618
  • http://www.gastroteca.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada