divendres, 2 de maig de 2014

Hèrcules i Barcelona

Què hi té a veure Hèrcules amb Barcelona? Esbrina-ho i expliqueu-ho
HÉRCULES I BARCELONA

Cristina Hinojosa, Marina Llobet i Alberto Rey.

On trobem el carrer d'Hèrcules?



A 5 minuts de la parada Jaume I (Línia groga)

Que hi té a veure Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?

Trobem relacionat el personatge de Hèrcules i Barcelona a partir de diferents elements propis de la ciutat i de llegendes que giren entorn a la fundació de la mateixa.

Des de temps molt reculats ha hagut interès en saber quin ha estat l’origen de la ciutat de Barcelona. Quan manca el coneixement científic apareix la llegenda i en això la nostra ciutat és rica i plena.

Els primers que es van qüestionar l’origen de la ciutat van pensar que la resposta als seus dubtes havia de trobar-se al seu nom. Així, van veure que Barcelona tenia la mateixa arrel que Amílcar Barca, general cartaginès, i buscant una relació entre ambdós es digué que Barcelona seria la ciutat dels Barca.

Aquest origen no degué convèncer tothom i es seguí buscant. L’origen de la ciutat havia de ser il·lustre i es vinculà amb el semidéu grec Hercles, l’Hèrcules romà, fill de Zeus i de la mortal Alcmena.

Amb una gran dosis d’imaginació es relaciona el nom de la ciutat i el personatge mitològic mitjançant un seguit de llegendes; com la llegenda de la barca novena, en llatí la barca nona. Com a bona llegenda trobem varies versions, en moltes es relaciona la fundació de la ciutat amb la tornada d'Hèrcules de robar les pomes jardí de les Hespèrides. Una bona versió l’explica el mestre Amades. Relaciona el viatge de la barca nona amb la construcció de la tomba de la seva estimada Pirene, una tomba que avui són els Pirineus. Joan Amades ho explica així:

“El mitològic Hèrcules ... va armar nou naus totes elles plenes del més escollit de la seva gent, i va fer via cap aquell pla tan gemat i rialler que havia vist al peu de Montjuïc per tal de fundar-hi la ciutat que s’havia proposat establir-hi. Però heus ací que a mitja navegació va desencadenar-se un temporal desfet que va empènyer les naus enllà i enllà sense saber pas on anaven, van poder fer peu en terres de Marsella. Les naus, però, no hi eren totes, en mancava una que van creure perduda. Passada la maror, Hèrcules i la seva gent feren via arran de costa fins arribar pla la de Barcelona; van veure amb singular i agradosa sorpresa, que un estol de la seva gent ja feia temps que treballava ardidament per tal de portar a terme el desig del gran heroi i que la ciutat ja estava començada. Aquella barca que no va fer cap a Marsella i que creien perduda, no ho era pas, s’havia escapat del temporal i havia seguit normalment la seva ruta. Hèrcules estigué contentíssim dels seus fills i per glorificar la seva memòria i el record de la seva gesta donà a la ciutat novella el nom de Barca-nona, o sigui de la barca novena, termes que el pas del temps ha fos i confós fins esdevenir el nom de la nostra Barcelona”.

Altres llegendes també relacionen Hèrcules amb la fundació de la ciutat, com la llegenda formada a partir de l’estada d’Hèrcules a la península ibèrica durant la realització de la seva penitència per haver assassinat als seus fills.

Una d’elles explica com, sota les ordres d’Eristeu (rei micenes), Hèrcules havia d’arribar fins a Heriteia (actual Cadis), per a robar un ramat d’ovelles al gegant Gerió i portar-se-les a Eristeu. Lògicament Gerió no estava disposat a perdre un ramat d’ovelles, de manera que Hèrcules i Gerió van protagonitzar una baralla amb una durada d’una setmana per tota la península. Al matar a Gerió i donar per finalitzada la batalla, Hèrcules descobreix un paratge tan idíl·lic que decideix fundar allà una ciutat. Aquesta ciutat era, lògicament, Barcelona.

Una altra relata com, després d’haver aixecat la serralada dels Pirineus com a sepultura del rei Tubal, Pirene, Hèrcules s’asseu a Montjuïc a contemplar la bellesa de l’entorn cansat per tan dura feina. Enamorat del lloc, decideix fundar allà la ciutat de Barcelona.

És per aquest seguit de llegendes que s’han mantingut vives al llarg del temps que la ciutat de Barcelona ret homenatge a el personatge de Hèrcules donant nom a diferents elements de la ciutat comtal. Diferents fonts d’Hèrcules (una situada al passeig de Sant Joan i una altra al Palau Reial), o el carrer que va des del carrer de la Ciutat, davant de la façana gòtica de  l’Ajuntament, fins a la plaça de Sant Just (carrer d’Hèrcules), són els reconeixements de la ciutat a aquest personatge.


Font d’Hèrcules. Passeig Sant Joan – Còrsega. Font: Wikimedia Commons


Font d’Hèrcules. Palau de Pedralbes. Font: Wikimedia Commons



Plaques del Carrer d’Hèrcules. Font: Autors

                              
 Proposta d’activitat:

Títol de l’activitat:
El Joc d’Hèrcules i Barcelona

Model o estratègia educativa:
L’estratègia educativa que hem pensat ha estat crear un joc de taula propi, per a cicle superior, adaptant-lo amb preguntes, imatges i curiositats del tema en concret que volem que els nostres alumnes treballin. Hem escollit treballar amb un taulell, tipus joc de taula perquè els alumnes tinguin una motivació extra que és la competitivitat i amb ella, el tema és faci més amè i atractiu per a qui hi juga. La idea ha sorgit perquè, primer de tot vam trobar força difícil poder relacionar les llegendes amb un carrer de Barcelona, és aleshores que vam tenir la idea de poder fer-ho a través d’un joc diferent i divertit a la vegada, i que a més consistís en conèixer aquesta relació d’una manera engrescadora. 

Objectius de l’activitat:

-          Conèixer qui era Hèrcules i què té a veure amb la ciutat de Barcelona
-          Aprendre les curiositats de la llegenda d’Hèrcules per a conèixer millor el personatge
-          Descobrir els misteris de la llegenda mitjançant un joc de taula amb daus
-          Aprendre a respectar les regles del joc
-          Tenir en compte el companyerisme i el respecte entre iguals
-          Dur a terme un coneixement final de l’Heroi mitjançant preguntes que s’han d’aconseguir encertar.

Descripció de l’activitat:

L’activitat consta d’un taulell de joc principal on hi ha un recorregut d’onze caselles. A cada una d’elles hi ha una pista de la pregunta que trobarem a la targeta del número corresponent. Les preguntes tenen opcions, les quals s’han d’encertar per tal de poder seguir tirant els daus i arribar al final. Si és falla una pregunta es retrocedeix una casella i segueix una altra persona.
D’aquesta manera, es llencen els daus, per exemple surt un 2, doncs s’hauran de col·locar a la casella 2 del taulell de joc i agafar la targeta número 2 per a poder llegir de què va la pregunta i quines seran les opcions de resposta. Una vegada el nen ha contestat, la mestra, que tindrà un solucionari de totes les preguntes, dirà a l’alumes si és la correcta, o no. Si ho és, segueix avançant , si no és correcta tirarà una casella enrere del taulell de joc i seguirà un company. 

Material necessari



El taulell de joc fabricat manualment












Les targetes

El solucionari

Un dau.

Consells

Pensem que aquest joc està més encarat a cicle superior, ja que han de tenir una fluïdesa per a llegir de manera autònoma les targetes, pregunta-resposta.
De tota manera si és volgués fer als altres cicles, es podria adaptar amb més lletres i més imatges, o inclús aniria bé per a practicar l’escriptura i la comprensió.

Bibliografia:

Sitios de Barcelona, plana web. Consultat el 22 d’abril a les 11:25: http://www.sitiosdebarcelona.net/2012/03/la-fuente-de-hercules/
Mundo Barceino, blog. Consultat el 22 d’abril a les 12:00:
Activitat “Hèrcules, l’heroi del mediterrani”:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada